A Cristòfor Colom cada vegada li surten més competidors a l’hora d’atribuir-se el descobriment d’Amèrica. Ja fa temps que se sap que navegants víkings van arribar al continent americà a finals del segle X. Però ara resulta que cent anys abans que el genovès ja hi haurien arribat, per la banda de l’Oceà Pacífic, navegants procedents de la Polinèsia. I la prova és un os de pollastre!
Efectivament, l’anàlisi genètica d’un os de pollastre trobat en uns jaciments arqueològics de Xile demostra que l’ADN és semblant al dels pollastres originaris de Polinèsia i diferent al dels pollastres europeus. Per altra banda, la tècnica de datació per radiocarboni estableix les restes de l’au entre els anys 1321 i 1407. Això explicaria el fet que, quan Pizarro va arribar al Perú l’any 1532, comprovés que el pollastre ja formava part de la cultura i de les cerimònies religioses dels inques. Com havia arribat fins allà un au que no és originària d’Amèrica? Colom només feia 40 anys que havia desembarcat a les Bahames i això són molt pocs anys per explicar la implantació que el pollastre tenia entre els inques. Diuen els científics que aquesta és la primera prova concloent de la presència polinèsia a Amèrica. De fet, això ja s’intuïa perquè els polinesis eren uns grans navegants que van explorar tot el Pacífic, arribant fins a Hawaii, l’Illa de Pasqua i Nova Zelanda. Per tant no seria gens estrany que haguessin arribat fins a les costes del continent americà. És apassionant com la genètica està rescrivint la història.
Efectivament, l’anàlisi genètica d’un os de pollastre trobat en uns jaciments arqueològics de Xile demostra que l’ADN és semblant al dels pollastres originaris de Polinèsia i diferent al dels pollastres europeus. Per altra banda, la tècnica de datació per radiocarboni estableix les restes de l’au entre els anys 1321 i 1407. Això explicaria el fet que, quan Pizarro va arribar al Perú l’any 1532, comprovés que el pollastre ja formava part de la cultura i de les cerimònies religioses dels inques. Com havia arribat fins allà un au que no és originària d’Amèrica? Colom només feia 40 anys que havia desembarcat a les Bahames i això són molt pocs anys per explicar la implantació que el pollastre tenia entre els inques. Diuen els científics que aquesta és la primera prova concloent de la presència polinèsia a Amèrica. De fet, això ja s’intuïa perquè els polinesis eren uns grans navegants que van explorar tot el Pacífic, arribant fins a Hawaii, l’Illa de Pasqua i Nova Zelanda. Per tant no seria gens estrany que haguessin arribat fins a les costes del continent americà. És apassionant com la genètica està rescrivint la història.
A banda d’això, és dóna la curiosa circumstància que l’equip científic que ha fet la descoberta pertany a la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda. Caram amb els kiwis! No només eliminen el “Desafío Español” de la Copa Amèrica, sinó que ara volen “eliminar” Colom d’una de les grans gestes de la història d’Espanya! M’oloro una campanya de boicot als productes neozelandesos...
10 comentaris:
Joan, quina gran idea de fer aquest blog. Pel que veig, ja fa un cert temps que funciona. A partir d'ara l'aniré visitant.
Una abraçada, amic.
F.O.
El Joan! L’enhorabona per aquest blog. Segur que hi trobarem coses ben interessants. L’he afegit a la llista de links del meu blog ‘Les Homilies Paganes’. Salut i bon vent en aquesta singlada electrònica.
Salutacions d'un maresmenc, fill i nét de pescadors i marins d'ultramar que, si posa un peu en una barqueta, perd el color de manera immediata.
Hola i gràcies a tots.
Martí, no pateixis que per aquí podràs navegar tant com vulguis sense canviar de color.
I m'agradaria que ens expliquessis alguna història dels teus avantpassats mariners.
Espero les vostres visites.
Un amic m'ha recomanat aquest blog i he corregut a fer-li una ullada.
Jo he descovert el mar fa relativament poc però em sembla que ho he agafat amb ganes, i encara que una bona part del temps la paso sota l'aigua fent submarinisme, ara estic començant a navegar però soc concient que em queda moooooolt per aprendre... o sigui que aniré visitant el teu blog per tal d'anar descubrint cada dia una miqueta més sobre aquest mon que em sembla cada vegada més apasionant.
Felicitats pel blog, mariner!
Ep Joan, moltes felicitats pel flamant blog. Des de LA MIRADA ja ens n'hem fet ressó. Salut!
Hombre, amigo!!
Salutacions des de Stereo2.
Bona ruta sonora, Joan!!
Hola i benvingtus als que acabeu de descobrir aquest espai.
Amparo, el submarinisme també em sembla apassionant, tot i que no l'he practicat mai. De petit m'agradava molt nedar per sota l'aigua i imaginar que era un dofí, capaç de moure'm dins l'aigua amb tota llibertat. Fa poc vaig veure "El gran azul", de Luc Besson, que reflecteix aquesta fascinació per les profunditats. Algun dia ens has d'explicar com vius tu aquesta relació tan íntima amb el mar.
Espero veure-us per aquí sovint.
João Sol, um abraço para ti desde Viana do Castelo. Que o mar e os barcos tradicionais estejam sempra no nosso rumo
João.
Gracias, Joao. Espero verte con frecuencia por aquí y que nos cuentes cosas de Portugal.
Publica un comentari a l'entrada