A les antípodes de Nova Zelanda

He llegit al diari, en relació a la classificació del vaixell de Nova Zelanda com a desafiador de la Copa Amèrica, que en aquell país austral la vela és l’esport nacional. Sabia que la vela és, certament, un esport molt popular per aquelles latituds, d’on han sortit navegants extraordinaris. Però no fins al punt de ser considerada l’activitat més patriòtica, com l’ha definit un dels molts neozelandesos que s’han desplaçat fins a València per donar suport a l’embarcació del seu país. Fins i tot n’hi ha que han vingut navegant, com els quatre tripulants del vaixell “Cutty Hunk”, que van sortir d’Auckland el 27 de desembre passat i van arribar al València el 10 de maig, després de recórrer 14.150 milles. Això és més que una simple afició.

M’assabento també que Nova Zelanda –un país de quatre milions d’habitants- té una embarcació per cada vuit habitants. I que allà, el primer bot no es compra, sinó que es construeix al jardí de casa. Igual que aquí que, malgrat la nostra història i tradició marinera, continuem destruint embarcacions i perdent patrimoni marítim. I mentre a les nostres costes creixen sense fre els edificis i les urbanitzacions, recuperar una barca amb valor patrimonial i fer-la navegar topa amb tota mana d’obstacles burocràtics i administratius. Continuem vivint d’esquena al mar i només ens hi posem de cara per treure’n un profit econòmic i per prendre el sol. Estem a les antípodes de Nova Zelanda, i mai millor dit.