6.8.08

Impressions de Brest 2008

Dies enrera en Vicente García-Delgado em va enviar un correu explicant-me les seves impressions sobre Brest-2008, com a tripulant del Sant Elm, de Cadaqués. Per un d’aquells misteris del ciberespai, el missatge no em va arribar fins ahir. I tot i que havia decidit baixar la persiana fins al setembre, potser aleshores Brest ja quedarà massa lluny i hi haurà altres temés que tindran més interès i actualitat. Per tant, aquí teniu aquesta crònica encara fresca i de primera mà d’un testimoni d’excepció de “la mare de totes les trobades”.




El Sant Elm i la seva tripulació en ple


Después de varios años de rehabilitación de la embarcación Sant Elm, gracias al espíritu de recuperación de los hermanos Xirau de Cadaqués, y las estupendas manos de Quico Despuig y de Marcelino, y de sus otros compañeros del taller, hemos podido navegar a toda vela en aguas atlánticas, dentro del grupo de vela latina de la Catalunya Nord. No hemos sido los únicos, ya que han venido otros dignos representantes de Palamós, Cardona, Córcega, Croacia y Galicia.

Hemos podido probar las velas y tengo que decir que estoy muy contento de los resultados en cuanto a la navegación y la maniobrabilidad, dando una seguridad y estabilidad muy encomiables. Seguro en las trobades y regatas el Sant Elm dará que hablar, a pesar de que no se le ha puesto un aparejo de competición, sino para la navegación de placer.

En Brest la tripulación fue rotando a lo largo de los diferentes días, excepto una tripulación fija de 6 tripulantes, con un ambiente envidiable y bien cohesionado. Se entregó a la organización una Tabla de Mar, que nos representará en ese ámbito para siempre, en el que pudimos ver las entregadas por Quico Despuig, en donde están representados el Sant Isidre, el Jordi y la Cala Freda.

Mi opinión de Brest es que está muriendo de éxito, y están demasiado comercializados los diferentes ámbitos en tierra; ya que he notado a faltar talleres de diferentes ámbitos tradicionales, que no sean una simple exposición de posters, mezclados con artículos de todo tipo. Algunos días era imposible pasar de un lado a otro por quedar colapsado todo, desde el tránsito peatonal, los espacios para las comidas, o para hacer las necesidades imprescindibles y básicas.

Desde luego, la organización es muy profesional, pero necesitan hallar una financiación imprescindible para dicho evento, que seguro que sube cada año más del presupuesto, para poder mantener el listón alto. Se montaron ámbitos para los gallegos, que dejaron el pabellón bien alto y fueron el alma de la fiesta noche y día. También estaban los noruegos, Vietnam, Madagascar y Croacia.

Realmente es un espectáculo para ver y sentir; pero, como en las fallas de Valencia, una y no más. Es agotador, si no se es joven, y difícil de aguantar jornadas desde las 8 de la mañana hasta la 1 de la madrugada, saliendo a navegar, mañana, tarde y a veces por la noche, para ver o formar parte del espectáculo, durante una semana seguida.

En Douarnenez, se ve otro ambiente, más familiar, pero que va a remolque de Brest y no sé si podrán financiarse lo necesario para mantener esta fiesta -que a buen seguro les pica el bolsillo- y a la que asisten la mitad de embarcaciones de Brest.

Los vascos estaban en su ambiente y bien representados con diversas embarcaciones; y pudimos ver su pericia y buen navegar, ya que se podían ver desde unas gradas las evoluciones que hacían apenas unos metros separados de la costa (Cosa que deberíamos tener en cuenta en estas latitudes si queremos darnos a conocer).

De los grandes veleros debo decir que el Cala Millor, a pesar de notar la falta del Thö-pa-ga, destacaba orgulloso sus velas, y tuve la oportunidad de acercarme a ellos lo suficiente para hacerle alguna foto aceptable y hacerles llegar el sonido del cuerno Mediterráneo, en señal de saludo y pésame, ya que es un sonido melancólico.

En la etapa de Brest-Douarnenez, hubo un incidente con una motora y uno de los veleros de recreo más veloces, tanto que se la pasaron por la quilla, literalmente. Suerte que la pericia y la suerte, evitaron víctimas, que podían haberse producido por la ignorancia de una clase de motoristas que sin formación adecuada y con ayuda de potentes motores se meten en cualquier parte, creyendo tener una superioridad de desplazamiento con los veleros, pero a veces el tiro les sale por la culata, como puede verse.

Tendría muchas cosas que contar pero no es el momento ni el lugar donde extenderse. Te adjunto algunas fotos que pueden dar de más en el blog tan estupendo y que tantas sinergias te debe estar llevando.

Text i fotos: Vicente García-Delgado












Moltes gràcies, Vicente, per acostarnos a Brest a tots aquells que no hi vam poder anar. I ara sí: fins al setembre!

3.8.08

III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar

El dissabte dia 26 de juliol es va celebrar a Sant Pol de Mar, al Maresme, la “III Trobada de Vela Llatina” organitzada per l’associació local “A tot drap”. La cita santpolenca tenia dos bons al•licients per mi: veure navegar el Sant Pau, la nova embarcació dels amics de “A tot drap”; i participar-hi a bord del Sant Ramon, el vaixell de l’associació “Bricbarca” de Vilassar de Mar, amb el qual encara no havia navegat. Aprofito, doncs, per agrair l’amable invitació que el seu capità, l’Agustí Martín, ens va fer a la Marta i a mi.


La III Trobada de Sant Pol va reunir 14 embarcacions i va estar molt bé. El vent, molt fluixet durant tot el dia, no va acompanyar gaire. Però això va permetre navegar tothom sense problemes ni ensurts. Als tripulants del Sant Pau la bonança els va anar bé per provar maniobres i anar adaptant-se a l’embarcació. A més, van comptar amb l’ajuda d’un bon mestre, l’Albert de l’associació “Latina Cup”, de Palavas les Flots, que és d’on prové el casc del sardinal. Diuen que els va fer anar a cop de xiulet.

El Sant Ramon, malgrat haver hissat tot el velam, feia poc camí. Al migdia caminàvem tan poc que fins i tot vam poder prendre un bany sense que calgués aturar el vaixell. En aquella hora el sol queia a plom i l’aigua estava estupenda. La navegada i el bany van anar perfectes per fer gana i l’arròs que ens van servir per dinar va entrar d’allò més bé. Cal dir que allà on s’esperaven tres-centes persones, en van menjar més de quatre-centes. Per tant, hem de felicitar la gent de “A tot drap”, perquè te molt de mèrit fer dinar per tanta tropa.

És admirable el dinamisme d’associacions com “A tot drap” i “Bricbarca”, capaces d’engegar projectes d’envergadura i mobilitzar un gran nombre de persones per tirar-los endavant. En el cas de l’entitat santpolenca, els dos grans projectes que els han ocupat durant aquests últims anys han estat la recuperació de l’antiga caseta del motor per treure les barques a la platja i la construcció del sardinal Sant Pau. I en el cas dels de Vilassar de Mar, la recuperació i reconstrucció del quillat San Ramon, un projecte que te el suport de centenars de persones –els “Amics del Sant Ramon”- i compta amb la participació activa d’una seixantena de voluntaris. I no oblidem les altres embarcacions que aquesta entitat ha salvat del desballestament, com la Bolere. I aquí també hi podem afegir la feina que fa el col•lectiu “La mar d’amics”, de Palamós, que s’ha embarcat en la recuperació de l’Elvira.

Totes tres entitats fan una feina molt important de cara a la recuperació del nostre patrimoni marítim i, sobretot, una gran tasca de divulgació entre la ciutadania, a diferència de les simples associacions d’armadors, que només es mobilitzen quan han d’organitzar la seva trobada anual. Naturalment, aquests armadors privats són imprescindibles per a la conservació de la major part de la nostra flota d’embarcacions tradicional, que –no ho oblidem- mantenen amb els seus diners i sense rebre subvencions. Però jo diria que són aquests col•lectius de gent engrescada al voltant d’un projecte comú els que marquen el camí a seguir i dels quals depèn el futur d’aquest moviment.

Uns deixo amb unes quantes fotos de la “III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar”. La resta del reportatge el trobareu a la meva pàgina de Flickr des d’on podreu descarregar aquelles fotos que us agradin. Només heu de clicar sobre la foto i, després, triar l’opció “todos los tamaños” que hi ha a la part superior.







I amb aquesta entrada penjo el cartell de “Tancat per vacances”. Ens retrobarem al setembre. Que els vents us siguin favorables!