Dia del llibre mariner

Avui, diada de Sant Jordi, toca parlar de llibres i, en aquest cas, donada la naturalesa d’aquest espai, de llibres relacionats amb el mar. Per això us he preparat una selecció de llibres publicats durant l’últim any –bé, potser n’hi ha algun de més antic-, que he anat comprant a mesura que sortien, la majoria dels quals encara tinc pendents de llegir. Dels vuit que us proposo, sis tenen dues coses en comú: expliquen fets reals viscuts per homes de mar, tots ells capitans de la marina mercant, que a través del seu testimoni, de les seves vivències, permeten fer un recorregut per la història de la marina comercial durant els últims dos-cents anys. I un altre fet, aquest comú a gairebé tots, és que els protagonistes són gent de mar arrelada a la costa central de Catalunya; cosa que permet constatar la gran riquesa del patrimoni marítim, en aquest cas immaterial, d’aquest sector de costa relativament petit, i que ara diversos investigadors i estudiosos s’afanyen a treure a la llum.

Els he ordenat de manera cronològica, en funció del període històric estudiat, de més antic a més actual.

Els viatges del capità Moreu. 1805-1815. Joaquim Llovet (Caixa Laietana, 2009). L’historiador mataroní Joaquim Llovet és autor de diversos llibres imprescindibles per a conèixer la història marítima del Maresme, entre els quals n’hi ha dos més que tinc : “Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró. 1816-1875” i “La matrícula de mar i la província de marina de Mataró al segle XVIII”. El llibre que ara ens ocupa porta per subtítol “Entre la dominació napoleònica i la insurgència mexicana”, i parteix de cartes, registres d’operacions mercantils i quaderns de bitàcola del pilot i capità de vaixell Francesc Moreu i Oliver. Amb tota aquesta documentació, conservada a l’Arxiu Municipal de Calella, l’autor narra els quatre viatges del capità Moreu a Mèxic, amb el seu bergantí Puríssima Concepció, i aporta valuosa informació del comerç amb Amèrica i dels riscos que comportava.

Els mars del meu avi. Sara Masó (Editorial Noray, 2009). La periodista Sara Masó va fer un treball d’investigació exhaustiu per documentar i explicar els viatges del seu avui, el capità Salvador Maristany, del Masnou, a bord del bricbarca Pablo Sensat, entre 1878 i 1884. L’autora compta amb un material extraordinari per reconstruir la història del seu familiar: els quaderns de bitàcola escrits pel mateix capità, amb un estil força expressiu i amè, que transcendeix la simple anotació de dades i els atorga un considerable valor literari. Són textos vius, que transmeten l’estat d’ànim de qui els escriu en cada moment del viatge. És com sentir parlar el capità Maristany!

Una de les coses que més m’impressionen del llibre és que Salvador Maristany només tenia 25 anys quan va accedir al comandament del Pablo Sentat, amb 18 homes al seu càrrec. Va fer dos viatges fins a Indonèsia i les Filipines, i dos més través de l’Atlàntic i el Pacífic, passant pel mític cap d’Hornos i sobrevivint a diversos temporals. L’any 1880 va fer la travessia  de Nova York fins a l'estret de Gibraltar en el temps rècord de 15 dies. Si sou navegants, gaudireu força d’aquest aspecte del llibre, perquè el capità dóna molta informació sobre les maniobres, condicions meteorològiques, etc., que permeten reconstruir amb força precisió –com fa l’autora de llibre- moltes de les singladures. Però Salvador Maristany era molt més que un excel•lent navegant. Com tots els capitans de l’època, havia de ser un hàbil comerciant per obtenir els màxims beneficis amb la compra-venda successiva de les mercaderies que transportava d’un port a l’altre. En aquella època els velers eren empreses flotants en què hi podien participar diversos accionistes. De l’habilitat marinera i comercial del capità en depenia l’èxit de l’empresa.

Aquí teniu el reportatge que el programa “Thalassa” va dedicar al llibre “Els mars del meu avi” i a la seva autora. 

De la vela al vapor. La marina catalana a través d’una família de Vilassar de Mar: els Sust. Joan Giménez (Pagès editors, 2009). El llibre de l’historiador i professor d’història Joan Giménez, també de Mataró, completa aquest gran fresc de l’aventura catalana a Amèrica durant el segle XIX, i fa de pont amb el segle XX i l’arribada del motor. Com  en els dos treballs anteriors, el fil conductor de la recerca també han estat els documents, records i materials conservats per una família d’armadors i navegants, en aquests cas, els Sust, de Vilassar de Mar. En aquest sentit, el llibre té el valor afegit de recuperar i conservar tot un patrimoni immaterial que, sense l’interès de l’investigador, potser hauria quedat ocult, o s’hauria acabat perdent. Per no estendre’m us deixo un enllaç amb el blog amic “Vida Marítima”, que el juliol passat va publicar una entrada dedicada a aquest llibre amb el títol “Jaume Sust Alsina y la barca Habana”.

L’embat del vent. Records d’una vida marinera. Francisco Lleal i Coloma Lleal (Pagès editors, 2009). El llibre és la transcripció de l’entrevista amb el capità badaloní de la marina mercant Francisco Lleal i Bacàs (1913-2000), que en Marcel Mongay va enregistrar durant cinc sessions, durant la tardor de 1997. Posteriorment, la seva filla Coloma, que és filòloga i poeta, la va transcriure, però intentant conservar al màxim l’estil i la manera de parlar del seu pare. El llibre explica la trajectòria professional del capità Lleal, però en un període força convuls de la història europea. Amb un to planer i directe, el capità Lleal ens explica els inicis de la seva carrera durant la Guerra Civil Espanyola, i després viatgem amb ell, a bord dels diversos vaixells en què va treballar, per la Segona Guerra Mundial i la postguerra, i som testimonis de fets com l’acolliment de jueus a Amèrica, els establiments a Palestina, el sistema colonial de la Guinea, l’obertura comercial del franquisme, els règims militars d’Amèrica Llatina... Naturalment no hi falten els fets que pertanyen a la vida marítima, com naufragis, salvaments, temporals, la separació familiar, i tot allò que formava part de la vida quotidiana dels professionals de la marina mercant durant el segle passat. Lectura amena i interessantíssima que, a més, proporciona molta informació sobre els vaixells d’una de les companyies navilieres més emblemàtiques, la Trasmediterránea, en la qual el capità Lleal va desenvolupar la seva carrera.

Navegant per la memòria. Records d’un capità de marina mercant de Vilassar. Josep Bruguera i Batllori (Galerada, 2007). El títol d’aquest llibre ja ho diu tot. La primera part és la crònica de la infantesa del capità Bruguera, nascut el 1928 en una família de mariners de Vilassar de Mar. I la segona part, més extensa, és el seu periple mariner; primer com a oficial i després com a capità al comandament de 22 vaixells de la Trasmediterránea, entre 1967 i 1989. Bruguera va ser, doncs, company de feina del capità Lleal, tot i que aquest ja era inspector de la companyia quan el protagonista d’aquest llibre comença la seva carrera professional al mar. Està bé perquè tots dos llibres es complement i cobreixen gairebé tot un segle de navegació, centrada en aquest cas en el transport de passatge.

Relats d’un navegant. Joan Cabot (Setzevents Editorial, 2009). A diferència dels anteriors, el llibre del capità Joan Cabot Trujillo (Palma, 1949), no és pròpiament un llibre de memòries, sinó un recull de cinc narracions literàries amb el mar, els vaixells i vida marinera com a escenari. Durant trenta quatre anys d’exercici professional, primer com a oficial i després com a capità, Joan Cabot va navegar per tot el món i va comandar diversos tipus de vaixells. Durant aquests viatges va viure experiències i situacions que li han servit per construir cinc històries relacionades amb el món de la mar i dels seus homes, amb el desarrelament que sent el navegant com a teló de fons. Vaig veure el llibre a l’aparador d’una llibreria de Premià de Mar i, lògicament, em va cridar l’atenció de seguida. I quan, llegint la solapa, vaig descobrir que el capità Cabot viu a Premià des del 79 i que prepara unes memòries sobre el mar, me’l vaig comprar de seguida amb l’esperança de trobar-me’l un dia i poder-ne parlar. He de confessar, però, que encara no he llegit “Relats d’un navegant”. El tinc des de fa temps a la tauleta de nit, com aquells vaixells que hi ha fondejats a la bocana dels ports, esperant per atracar. 

Records d’una dona de mar. Esther Pujol i Eliseu Carbonell (Fundació Promediterrània, 2009). A diferència dels llibres anteriors, aquest no conté les memòries de cap oficial ni capità de la marina mercant, però segur que la seva coautora també porta el mar a les venes com tots els altres. “Aquest llibre –copio de la introducció- ofereix un recorregut per l’experiència i la visió del món d’una dona de Sant Pol de Mar que ha dedicat la seva vida al món de la pesca. És una narració quotidiana, propera i familiar, de la vida d’un poble bolcat al mar, que ja no existeix més que en el record dels que ho van viure, el que l’Esther defineix com ‘el temps de les pesques’”.

Crec que “Records d’una dona de mar” té un valor enorme, no només perquè conserva un fragment de la nostra història marinera, sinó perquè aporta el punt de vista femení a un món d’homes i explicat pels homes, quan el paper de la dona en el món de la pesca ha estat molt important. Fins ara, per mi, el gran llibre testimoni de la pesca al Maresme era “Memorial dels pescadors i els peixos”, les converses amb el pescador de Canet Francesc Isern, recollides per Xavier Mas. Però a partir d’ara caldrà comptar amb els records i les vivències de l’Esther Pujol per completar i ampliar la visió del món de la pesca a la nostra comarca.

L’Eliseu Carbonell, coautor del llibre, que va recollir, endreçar i donar forma als records d’aquesta dona de mar, va tenir la gentilesa de fer-me’n arribar un exemplar a través de l’amic Massagran, de l’associació A Tot Drap de Sant Pol, que en van fer la presentació. Gràcies a tots dos per aquest regal que ja he començat a llegir.

El pailebot Santa Eulàlia. Enric García Domingo (Museu Marítim de Barcelona, 2009). Aquest és un magnífic llibre per regalar en un dia com avui. Explica la història, construcció, usos i navegació d’aquests tipus de velers que, durant molts anys, es van fer càrrec del transport de cabotatge pel Mediterrani. En aquest cas, el fil conductor és la recuperació i restauració del pailebot Santa Eulàlia, el buc insígnia del Museu Marítim de Barcelona. El llibre està molt ben editat, amb moltes fotos antigues, en color sèpia, i fotos actuals del vaixell, en color, i també té dibuixos i gravats. A final inclou un apèndix amb la traducció del text al castellà i a l’anglès.

Que passeu un bon Dia del Llibre... mariner!