30.11.10

Tornen els vaixells mercants de vela

Llegeixo al “Classic Boat” de novembre que, actualment, la majoria de vaixells portacontenidors, naveguen més lentament que els velers mercants més ràpids de fa 150 anys. És el que en diuen slow steaming, que podríem traduir per “marxa lenta” o “poca màquina”, i que te per objectiu estalviar combustible, o sigui, diners. Aquesta pràctica coincideix amb un altre fet sorprenent: la recuperació del vaixell de vela en el transport de mercaderies. Aquest és el projecte de la naviliera holandesa Fairtransport, que ja disposa de dos velers per al transport de càrrega general i treballa en la construcció d’un mercant híbrid de 3.000 tones a motor i vela.

El Cutty Sark, construït a Escòcia el 1869,  va ser un dels grans velers mercants més ràpids de la història. Transportava te de la Xina i llana des d’Austràlia fins a Gran Bretanya, arribant a fer aquest últim trajecte en només 67 dies. La seva millor marca va ser de 360 milles en 24 hores, a 15 nusos de mitjana i puntes de més de 17.  Molts portacontenidors moderns poden fer 25 nusos. Però segons l’informe “Slow steaming: una moda passatgera o ha vingut per quedar-se?”, elaborat per la firma holandesa Dynamar, a mitjans d’aquest any, la meitat de la flota activa de contenidors, que transporta el 35 per cent del comerç mundial en valor, navegava més lentament que abans de la crisi econòmica, a 15 nusos o menys de mitjana, per estalviar combustible.  És a dir, els grans bucs mercants del segle XXI naveguen més a poc a poc que els velers mercants més ràpids de finals del segle XIX.

El Cutty Sark supera el vapor correu Britannia, considerat el vaixell 
més ràpid de la seva època.

No soc expert en transport marítim i, per tant, no puc valorar aquest fet ni des del punt de vista econòmic, ni des del punt de vista tècnic. Però, pel que he pogut llegir en alguns fòrums, sembla que l’slow steaming representarà un canvi permanent i global per a tot el sector i es mantindrà després de la recuperació econòmica, com a mínim per al tràfic de contenidors.  Suposo que en aquest nou escenari, condicionat per la crisi econòmica i els problemes mediambientals, s’obren noves oportunitats i allò que en diuen “nínxols de mercat” per a empreses joves i agosarades amb propostes alternatives, com l’holandesa Fairtransport.

M’assabento de l’existència de Fairtransport a través del blog “El mar, que gran tema para hablar”, del marí mercant José R. Montero, dedicat als diversos àmbits de la marina professional. Entro en la web de la companyia i el primer que em crida l’atenció és la imatge d’un noi ros, amb aspecte de hippy vestit d’executiu, que em mira des de la finestra d’un vídeo de YouTube. Es tracta d’en Jorn Langelaan, un dels tres socis fundadors de Fairtransport, empresa dedicada al desenvolupament del transport marítim verd, amb seu a la localitat holandesa de Den Helder. Per a Langelaan i els seus socis, l’energia eòlica és neta, ecològica i justa; l'única alternativa per aconseguir un transport marítim de mercaderies sostenible. Aquestes són les seves idees i projectes:





Personatge polifacètic, en Jorn Langelaan és marí, constructor de vaixells, broker marítim, fuster, empresari, artista i escriptor. Va néixer en una família de naviliers i va començar a navegar a 12 anys en un dels vaixells mercants de la família. Des de llavors va desenvolupar les seves habilitats marineres a bord d’una àmplia veritat de vaixells: goletes, quetxs, un bergantí, dues bricbarques, un vaixell d’investigació, embarcacions de pràctics, remolcadors i diversos bucs mercants. Va estudiar a l’Escola Nàutica d’Enkhuizen i es va convertir en oficial del bricbarca Europa en les seves expedicions a l’Antàrtida. També ha treballat en la construcció de vaixells de fusta. I tot això ho ha compaginat amb la pintura, esposant els seus quadres en galeries d’Holanda, Bèlgica i els Estats Units. Des de fa uns quants anys, es dedica a les organitzacions de les quals n’és co-fundador, juntament amb dos amics, capitans de marina, l'Atlantis Merchant Sailing Ship Company, Fairtransport BV i Tres Hombres SA. Actualment està a càrrec de Fairtransport.  Shipbrokers i del departament d'I+D de Fairtransport BV. Viu en un antic veler correu danès amarrat al port de Den Helder.

El bergantí goleta Tres Hombres és el buc insígnia de Fairtransport i pren el nom dels tres amics que van fundar la companyia. “Ambaixador de la nova flota de vaixells de vela híbrids sostenibles”, el Tres Hombres va entrar en servei el desembre de 2009. Transporta mercaderies entre Europa, les illes de l’Atlàntic, el Carib i Amèrica. Fa 32 metres d’eslora, té una capacitat de càrrega de 35 tones, i pot allotjar 5 tripulants i 10 alumnes. Aquest novembre va salpar de Den Helder i va arribar al port d’A Corunya per carregar 800 ampolles de vi espanyol i oli d’oliva. En el moment de redactar aquesta entrada es trobava al mig de l’Atlàntic, rumb al Carib, on farà escala a Anguilla, Bonaire, Curaçao, Haití, Saint Martin i novament Anguilla.

El Tres Hombres també admet alumnes. És a dir, persones que vulguin formar-se com a marineres alhora que veuen món. Viatjar com a aprenent en un veler mercant –diu la web de l’empresa- és una manera diferent de veure món; una experiència diferent a la que ofereixen la majoria d’agències de viatges. Però no es tracta d’un viatge de plaer: “pot ser una aventura, però també una vida dura i difícil”. Els viatges poden durar des d’uns quants dies fins a un any sencer, segons el programa de formació que esculli l’alumne, i que està dividit en vuit certificats corresponents a vuit especialitats. Aquí podem veure imatges de la vida a bord i sentir el testimoni d’alguns mariners i marineres.





A més del Tres Hombres, Fairtransport disposa del quetx Bessie Ellen, de 35 metres d’eslora i amb una capacitat de càrrega de 30 tones. Tots dos vaixells formen part d’un projecte pilot destinat a obrir nous mercats en el sector del transport marítim de mercaderies. Mentrestant, la companyia treballa –com hem pogut veure en un dels vídeos- en el disseny i construcció de l’Ecoliner Revolution, un mercant híbrid de 3.000 tones, propulsat per una combinació de vela d'alta tecnologia i motor. Segons l’empresa, aquesta característica híbrida, permet oferir el mateix servei, quant a velocitat i rendiment, que un mercant de motor tradicional. Fent ús d’ecoliners com a mitjà de transport marítim, es reduirien les emissions contaminants dels vaixells en un 50%. Aquest és el pla vèlic de l’Ecoliner, distribuït en tres pals amb aparell de creu, sense flocs ni estais. Actualment hi ha un vaixell amb aquest tipus d’arboradura: el súper-iot de luxe The Maltese Falcon.

El pla vèlic de l'Ecoliner. (Gràfic: Fairtransport)



The Maltese Falcon entrant a San Francisco.



L’època daurada de la marina mercant a vela va quedar enrere fa més d’un segle. Però si les idees de Jorn Langelaan i els seus socis tenen èxit, en aquests temps de crisi i de canvis en tots els sectors, potser tornem a assistir a una nova era de la vela.


Actualització:


Foto del vaixell de pesca (palangrer) a motor i vela, que té el port base a l'Escala, i del qual se'n parla en els comentaris.


(Foto: Josep Montmany)



21.11.10

El mar a la ràdio

En les últimes setmanes hem assistit a l’estrena de diverses emissions radiofòniques amb el mar com a tema central. Les propostes són diverses: des d’un espai setmanal dins de la programació general de l’emissora, fins a una ràdio dedicada exclusivament al mar i que només emet per Internet. Els continguts també són variats: n’hi ha que se centren en l’àmbit de la marina tradicional i d’altres que toquen tots els aspectes de la nàutica moderna, inclosa la competició. Fem un repàs als racons més salats de les ones hertzianes.

Primer "Terra de Mar",  amb Pere de Prada, Jordi Salvador i Jordi Rodríguez. 
(Foto: Ràdio Palamós) 

El passat 15 d’octubre, Ràdio Palamós estrenava “Terra de Mar” (divendres, de 17’40 a 18 hores, 107.5 FM), programa dedicat al patrimoni marítim i la navegació tradicional, en què hi col·labora com a entès en la matèria l’amic Jordi Salvador, president de l’associació palamosina “La Mar d’Amics”. Fins ara s’han emès sis programes en què s’ha parlat de la vela llatina, del rem, del salvament marítim, de les havaneres i dels clubs de vela locals, entre altres qüestions. El programa té algunes seccions fixes, com “Paraules de mar”, dedicada a repassar el lèxic mariner, i l’agenda cultural marinera, amb les activitats de la setmana.

Diria que “Terra de Mar” és l’únic espai radiofònic dedicat exclusivament a la marina tradicional que s’emet actualment a Catalunya. Hi havia hagut un precedent en català: el programa “Marítim”, emès per Catalunya Ràdio l’estiu de 2006, els dissabtes al mati, però tocava molts més temes a més del patrimoni. El dirigia i co-presentava Josep M. Ferrer Sirvent, company guionista, navegant i organitzador de la Regata Ophiusa, que es fa per Setmana Santa, entre Sitges i Formentera. Curiosament, aquell mateix estiu, els dissabtes i diumenges al matí, Onda Cero tenia en antena el programa “Historias del mar”, conduït per un parell de biòlegs marins i un enginyer naval. A la web del programa hi trobareu els sumaris de les diverses emissions, però és una pena que no es puguin escoltar. “Terra de Mar” és, doncs, un petit vas d’aigua en el gran oceà de la ràdio, però benvingut sigui, perquè crec que fa una tasca de divulgació important, acostant a un públic molt ampli tot aquest món, encara massa tancat, de la marina tradicional. A la web de Ràdio Palamós podreu repescar els programes que s’han emès fins ara i també us en podeu fer seguidors via Facebook.

Jaume Rosselló, Eric Rosselló i David Oliver, parlant del Miquel Caldentey a Ona Mallorca. 

A les Illes, dins del programa diari de tarda “Dos i Dos són 22”, d’Ona Mallorca (98 FM), també hi tenen cabuda els temes relacionats amb el mar. Suposo que hi té molt a veure el fet que darrera del micròfon hi hagi una persona molt sensible cap a tot aquest món de les embarcacions tradicionals: en David Oliver. A més del seu coneixement profund del patrimoni marítim balear, en David acredita una dilatada experiència periodística desenvolupada en diversos mitjans: editor de la revista “Mardemars”, responsable de continguts del programa de televisió “Catavents” (IB3), també de tema marítim, col·laborador del programa de ràdio “Ones de Mar”, que emetia IB3 Ràdio, i autor del blog “Llaüts”. Generalment, darrere d’aquests espais hi ha sempre una persona apassionada del mar, capaç de transmetre als oients aquesta passió i de parlar amb coneixement de causa.

No ens movem de les Illes perquè, el 6 de novembre passat, Mallorca Press, l’empresa editora de la “Gaceta Náutica”, estrenava el programa “Gaceta Náutica Radio” des de les ones d’esRadio (97.1 FM). Fins el juliol passat, Mallorca Press prodruïa “Ones de Mar”, el programa més antic d’IB3, la ràdio pública de Balears, que duia cinc anys en antena. Però divergències de criteri amb la direcció de la cadena sobre el format i emissió de l’espai van fer que la productora decidís canviar d’emissora. El periodista Josep Lluís Miró, director de “Gaceta Náutica Radio”, ha assegurat que el nou programa serà molt semblant a “Ones de Mar” i tindrà els mateixos col·laboradors. Entre aquests hi ha en Manolo Gómez, expert en patrimoni marítim, del qual vaig reproduir un article fa un parell d’entrades, sobre les barques que acaben fent de jardinera en una rotonda.


“Gaceta Nàutica Radio” s’emet tots els dissabtes, de 10 a 11 del matí, en la freqüència 97.1 FM.  Si no el podeu seguir en directe, a la web del programa us podeu subscriure als podcast de les diverses emissions, que trobareu també en la columna de l’esquerra d’aquesta pàgina, a sota del blogroll, i us en podeu fer seguidors via Facebook. Us recomano especialment el programa del 6 de novembre, en què es va parlar de la polèmica subhasta de l’Hispania, l’antic Fife de regates d’Alfons XIII que s’estava restaurant a Palma; un cas ple d’irregularitats i en què s’han “evaporat” uns quants milions d’euros. 

I ara deixem de banda les ones hertzianes de la ràdio convencional per centrar-nos en una proposta radiofònica nova que, des de fa molt poc, navega per l’oceà comunicacional més potent del segle XXI: Internet. Es tracta de 360ràdio, la ràdio nàutica IP de Catalunya. Què vol dir això d’IP? Doncs que emet únicament i exclusivament per Internet, sense limitació de cobertura geogràfica. 360ràdio es dirigeix a la nova generació digital més familiaritzada amb Internet que amb els mitjans de comunicació tradicionals o offline.

La nova emissora va arrencar amb força a l’última edició del Saló Nàutic de Barcelona, cobrint 20 hores de programació i oferint 32 entrevistes a persones relacionades amb diversos sectors de la nàutica. En Josep-Anton Trepat, coordinador de l’Espai Marina Tradicional, i un servidor vam ser dos dels entrevistats i vam parlar una estona amb en Joan Albert Lligonya, director de 360ràdio, de patrimoni marítim, d’embarcacions tradicionals i del moviment associatiu al voltant d’això. Aquí podeu escoltar l’entrevista i des de la web podeu recuperar altres entrevistes que van fer durant el Saló Nàutic. Naturalment, des de Facebook us podeu fer seguidors de 360ràdio. Com a curiositat us diré que l’emissora s’instal·larà en un local del port de Premià de Mar, és a dir, a tocar de casa.

Estudi de 360ràdio al Saló Nàutic. (Foto: 360ràdio)

Finalment, cal fer esment d’un programa veterà de la ràdio espanyola dedicat al mar: “Españoles en el mar”. Cada dia, a les 2 de la tarda, des de les ones de Radio Exterior de España es parla de pesca, recursos marítims, navegació, investigació oceànica, historia naval, marina mercant, i també de nàutica esportiva, en un programa que va dirigit tant als professionals com als amants del mar en general. “Españoles en el mar” té també un blog molt interessant, amb temes sobre les diverses matèries esmentades i que no defuig temes polèmics, com l’accident de l’helicòpter Helimer 207 a Almeria.

Així, doncs, la ràdio s’omple de mar, fet que hem de celebrar perquè vol dir que s’obren espais a través dels quals el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals poden arribar a la ciutadania i donar-se a conèixer, la qual cosa és imprescindible si en volem assegurar la supervivència.


10.11.10

Calendari de trobades 2011

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ha publicat el "Calendari de trobades de navegació tradicional de Catalunya i Balears" del 2011. Aquesta és una bona eina per a què els armadors puguin planificar la temporada amb temps i decidir a quines trobades aniran amb les seves embarcacions. El calendari es va tancar per poder presentar-lo a l'Espai Marina Tradicional del Saló Nàutic i és provisional. És a dir, conté només les principals trobades de Catalunya i Balears, i pot ser que en faltin algunes. Per tant, no es descarta que se'n pugui fer una segona edició.  

Més avall podeu descarregar el calendari fent clic sobre la imatge per ampliar-la. I també us el podeu baixar des del blog de la FCCPMF. Consulteu periòdicament el Calendari Nàutic d'aquest blog on, a més de les trobades de vela llatina, hi trobareu les regates de vaixells clàssics, festivals nàutics i altres esdeveniment relacionats amb les embarcacions tradicionals que afegiré a mesura que em vagin arribant. Si hi ha alguna trobada o algun acte que voleu que hi surti, feu-m'ho saber i l'inclouré. Si utilitzeu Google Calendar, podeu transferir totes les dades del Calendari Nàutic d'aquest blog al vostre calendari.


Fem que entre tots circuli la informació.


2.11.10

Patrimoni decoratiu

El número de novembre de la “Gaceta Nàutica”, en la seva edició digital, publica un article titulat “Patrimonio decorativo”, que signa Manolo Gómez, col·laborador d’aquesta publicació en temes de patrimoni. L’article -que trobareu al final- incideix en una qüestió fonamental, que afecta totes aquelles persones i entitats compromeses en la recuperació, conservació i difusió del patrimoni marítim, especialment del patrimoni flotant, és a dir, les embarcacions: la consideració social d’aquest patrimoni. El punt de partida de l’article és un anunci publicat en una web de venda d’embarcacions, oferint un llaüt centenari per restaurar, “ideal com a decoració de jardí”.  A la vista de l’anunci, l’articulista escriu: “el primer que em passa pel cap és la consideració que, com a poble, tenim del  patrimoni marítim, y la conclusió primera és que es tracta d’un simple objecte decoratiu”.  


El Colomet, de Cambrils, va estar a punt de ser convertit en jardinera.
(Foto: Arjau. Vela Llatina de Cambrils)

Dubto que en cap altre país del món hi hagi tantes barques decorant rotondes i jardins com a Espanya. A la majoria de països amb una tradició marítima semblant a l’espanyola, les embarcacions antigues de fusta són a l’aigua, navegant, o als museus. Es veritat que moltes d’aquestes barques-jardinera tenen escàs valor patrimonial. Però segurament en trobaríem més d’una que sí que el té, i que podria estar navegant i fent un servei, a càrrec d’una associació, per exemple. En qualsevol cas, tinguin valor o no, totes aquestes embarcacions podrint-se al sol són la prova que el valor social que se li dona al patrimoni marítim en aquest país és purament ornamental, com diu l’autor de l’article.  Aquesta escassa sensibilitat de la societat espanyola cap al patrimoni marítim –començant per la mateixa Administració- fa molt difícil la seva recuperació i conservació. I fins que aquesta mentalitat no canviï, no farem res: es continuaran destruint embarcacions.


El Colomet, un cop restaurat. (Foto: Arjau. Vela Llaltina de Cambrils)

Precisament, la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial vol incidir en aquesta qüestió, a través del seu estand de l’Espai Marina Tradicional, dins del Saló Nàutic de Barcelona que comença dissabte. Sota l’eslògan “Sóc més que una postal bonica” hi haurà exposades dues embarcacions d’aquelles que als ajuntaments de localitats costaneres els encanta reproduir en cartells i fulletons turístics. Una és l’Alfonsito, un llaüt d’esbarjo del 1891,  cedit a l’associació Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell, que busca col·laboradors i patrocinis de cara a la seva restauració. L’altre és el bot Colomet, una de les últimes embarcacions de fusta construïdes a Cambrils, que hauria acabat fent de jardinera en un xalet, si els membres de l’associació Arjau. Vela llatina de Cambrils no l’haguessin rescatat i restaurat. Són dues iniciatives en mans de particulars –“alguns bojos”, com diu l’autor de l’article- que, malgrat les dificultats, continuaran lluitant i mantenint amb recursos privats tot allò que els caigui a les mans.


Postal de l'Alfonsito que els Amics de la Vela Llatina de Calella 
de Palafrugell repartiran al Saló Nàutic.

Aquí teniu l’article sencer de Manolo Gómez. Feu clic sobre la foto per ampliar-lo.