tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post3530799272686387456..comments2023-10-24T17:09:44.449+02:00Comments on El mar és el camí: El camí cap a un mateixAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-5116687981381704672007-07-15T00:27:00.000+02:002007-07-15T00:27:00.000+02:00Totalment d'acord amb tu, Escenavegant. Des de la ...Totalment d'acord amb tu, Escenavegant. Des de la desaparició de "Mardemars" estem pràcticament orfes de publicacions periòdiques sobre les embarcacions tradicionals i la cultura marítima en general, tret de les revistes estrangeres, és clar. Però no en tenim cap que parti del nostre entorn i de les nostres embarcacions. És cert que, com a mínim, una publicació electrònica la podríem tenir, perquè els costos són mínims. Aquesta és una assignatura pendent que tenim tant les associacions com la FCCPMF i l'Estrop. El problema d'aquestes coses és que volen temps i dedicació, que és el que a tots ens falta. Vull dir que fer una publicació d'aquestes característiques amb una mica de cara i ulls és feina i no crec que la pugui assumir una sola prsona, ni dues, que és el que sol passar. <BR/><BR/>Per mi la solució seria que tots els que ens agraden aquests temes, que tenim embarcacions tradicionals i que formem part d'associacions dedicades al patrimoni marítim hi aportessim els nostres textos: articles, reportatges, estudis, notícies... Entre tots podríem fer una publicació molt rica en continguts sobre els diversos aspectes d'aquest món a casa nostra.<BR/><BR/>De tota manera, crec que caminem en la bona direcció. Que el moviment associatiu al voltant del patrimoni marítim i les embrcacions tradicionals es va consolidant a poc a poc. En aquest sentit, la creació d'un espai a Internet que permetés la col·laboració i l'intercanvi entre nosaltres seria, sens dubte, un pas endavant important. Fem-lo!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-49037317616065688742007-06-26T10:04:00.000+02:002007-06-26T10:04:00.000+02:00Per diferents motius els darrers dies he estat ful...Per diferents motius els darrers dies he estat fullejant, llegint per sobre un munt de revistes sobre el món de la nàutica. He quedat sorprès en comprovar que en més de 400 pàgines de paper en quadricromia, amb milers d’anuncis de compravenda, entre desenes d’articles tècnics (de molts dels quals no en tinc ni idea de que parlen), no he trobat ni una sola línia sobre embarcacions de fusta.<BR/><BR/>Fa que pensar. Som, els amants de la navegació tradicional i el patrimoni marítim, tant estranys? D’acord que hi ha alguna publicació especialitzada (Chasse-marée), però també hi ha publicacions sobre les xapes dels taps de cava, per exemple. Tinc una mica el sentiment del petit poble gal d’Astèrix i Obèlix, essent una dels darrers reductes amb la resta de companys davant la invasió de la resina polièster reforçada amb fibra de vidre, allò que anomenem plàstic.<BR/><BR/>En la propera edició de “El Navegant Aficionat” (Revista gratuïta) sortirà un article que obrirà una secció dedicada a la Navegació Tradicional. Pot ser-ne una porta, però no es tracta més que de l’acció d’un franctirador. On són la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, l’Estrop i les seves relacions amb la Universitat de Girona, els Museus, la Direcció General de Patrimoni? No hi ha cap entitat capaç de llençar algun tipus de publicació, virtual o material, amb capacitat de comunicació i difusió, de forma periòdica. Una eina d’aquest tipus serviria per mantenir unit al poblet gal davant els agent externs. Nosaltres no tenim poció màgica, ni senglars (habitualment ho fem al volt de les “fideuàs” o dels arrossos), que ens donin la força per seguir mantenint les nostres embarcacions, pagant els especulatius preus dels amarradors. A nosaltres tant ens agrada navegar i trobar-nos amb els amics dels diferents punts de la nostra costa, com deixar que les nostres barques siguin fotografiades i admirades per aquelles persones que creuen haver fet un salt en el temps per uns instants.<BR/><BR/>Els armadors prou fan de tenir i mantenir les barques, els patrons les fan navegar, però la resta: administracions, institucions, federacions, entitats,... haurien de moure fitxa per aconseguir que la navegació tradicional sortís (en sentit figurat) de mar i ocupés un cert espai comunicatiu en els diferents mitjans.<BR/><BR/>Salut!<BR/>Escenavegant.escenaveganthttps://www.blogger.com/profile/16063120385864263900noreply@blogger.com