tag:blogger.com,1999:blog-46099674486506772592024-03-13T09:29:47.664+01:00El mar és el camíEspai de cultura marítimaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.comBlogger230110tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-10971602565411791892013-12-26T21:20:00.000+01:002013-12-26T21:20:11.960+01:00Llibres de mar 4: “La expedición de la Kon Tiki”<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula <a href="http://youtu.be/f7I2izy3WZk"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">“<i>Kon Tiki</i>”</span></a> al nostre país, l’octubre passat, vaig recuperar de la meva biblioteca nàutica tot un clàssic de la narrativa sobre aventures marítimes: “La expedición de la <i>Kon Tiki</i>”, escrit per l’explorador i etnògraf noruec Thor Heyerdahl. El llibre -que tinc en una edició del 1952 d’Editorial Juventud- explica les peripècies d’aquest viatge oceànic en rai, des del Perú fins a la Polinèsia, que Heyerdahl i cinc companys més van fer l’any 1947. L’objectiu del viatge era demostrar que les illes del Pacífic s’havien poblat amb gent procedent del continent sud-americà, navegant en embarcacions fetes amb troncs, i no amb gent procedent de l’Àsia, com es creia en aquella l’època. Després de la primera expedició de la <i>Kon Tiki</i> se’n van fer moltes més, amb embarcacions construïdes amb els mateixos materials i tècniques que els utilitzats per antics pobles indígenes en temps remots, de les quals en parlarem al final.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkUSCetS8r0ggvrKz6vwn7L2eBQEzRsL6rCVxZFWmIA_Kff2JaQzCmVA19uKpSIkqgLwetEREBWra8VYuKr-6EqFuoc4ci0hwglZf0dAOp1hQjQ-Ul_GimaZbRJNOw9yfxiM85rncP5Bos/s1600/Llibre+Kon+Tiki.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkUSCetS8r0ggvrKz6vwn7L2eBQEzRsL6rCVxZFWmIA_Kff2JaQzCmVA19uKpSIkqgLwetEREBWra8VYuKr-6EqFuoc4ci0hwglZf0dAOp1hQjQ-Ul_GimaZbRJNOw9yfxiM85rncP5Bos/s1600/Llibre+Kon+Tiki.jpg" height="303" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot un clàssic dels relats d'expedicions, en una edició de 1952.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">No sé fins a quin punt la pel·lícula “<i>Kon Tiki</i>” -una superproducció noruega de gran èxit en aquell país-, és l’adaptació cinematogràfica del llibre de Thor Heyerdahl. Com sol passar amb la majoria d’adaptacions de llibres al cinema, a la pel·lícula sempre s’hi troben a faltar coses. En aquest cas, al film hi ha coses que no surten al llibre i aspectes del llibre que es troben a faltar a la pantalla. Una de les coses que no hi surten és la relació d’Heyerdahl amb la seva dona, Liv. Em refereixo, concretament, al fet que el viatge de la <i>Kon Tiki</i> li acabaria costant el matrimoni. Això, com és lògic, no s’explica al llibre. És cert que la pel·lícula -a banda d’una seqüència inicial de Thor de petit, a la neu, que serveix per mostrar-nos el caràcter i determinació del personatge ja de ben jovenet- comença com el llibre: el 1937, deu anys abans de la famosa expedició, a l’illa volcànica de Fatu-Hiva, a l’arxipèlag de les Marqueses. En aquella illa remota hi trobem en Thor i la Liv, poc temps desprès de casar-se, vivint en una cabana de palla, com els nadius, i fent una vida que sembla força idíl·lica. L’objectiu que ha dut fins allà el jove matrimoni és estudiar els animals de l’illa per esbrinar de quina manera van arribar a les illes del Pacífic determinades espècies. Però a través del contacte amb els indígenes i gràcies, especialment, als relats orals sobre els seus avantpassats, s’adonen que aquests van arribar a l’illa procedents de l’est, de la costa sud-americana, i no pas de l’Àsia, a l’oest. L’estada de la parella a Fatu-Hiva s’acaba sobtadament al cap d’un any, a causa d’una malaltia i altres entrebancs que els obliguen a tornar a Noruega; però aquella estada al Pacífic marcarà el destí de Thor Heyerdahl per sempre. Des de llavors, el principal objectiu de l’explorador serà demostrar que els grans oceans havien estat utilitzats com a grans autopistes aquàtiques, molt abans que Colom descobrís Amèrica. I aquest projecte condicionarà completament la seva vida.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW4-pdQmbLxRao9iwbSnYdsY5OAWquFf8Xgp328Ahfh3C6KeUf8zMzCIzwBIerRGOR_Un81MUwPm5xcfXT75F220gyjWQICUeEKFqttqMYxtq0Glohad-JJDlWd8QKGvrBn6aeoNj9g3O1/s1600/film_review_kon_tiki_5195c8fbe7.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW4-pdQmbLxRao9iwbSnYdsY5OAWquFf8Xgp328Ahfh3C6KeUf8zMzCIzwBIerRGOR_Un81MUwPm5xcfXT75F220gyjWQICUeEKFqttqMYxtq0Glohad-JJDlWd8QKGvrBn6aeoNj9g3O1/s1600/film_review_kon_tiki_5195c8fbe7.JPG" height="425" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Liv i en Thor de la pel·lícula, a Fatu-Hiva.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Així, doncs, llibre i pel·lícula coincideixen en l’arrencada; però el film s’entreté en mostrar el dilema que se li planteja al protagonista, que ha de triar entre intentar demostrar les seves teories a través d’un viatge molt perillós i de resultat incert, o abandonar el seus projectes i tornar cap a casa amb la dona i els fills. Heyerdahl, com és sabut, va acabar escollint la <i>Kon-Tiki</i>, amb el resultat que tots coneixem. És un bon dilema per arrencar la pel·lícula, però després s’acaba diluint i no té cap mena de transcendència dramàtica en la resta de la cinta. Només ho recuperarem al final, per constatar el trencament del matrimoni. En canvi, la pel·lícula passa de llarg un aspecte del llibre, al meu entendre força interessant, com és l’obtenció dels troncs de fusta de balsa per a construir el rai. Això sol ja és tota una odissea, si tenim en compte que els van haver d’anar a buscar a l’interior de la selva d’Equador, baixar-los fins al mar formant un rai, com feien els nostres raiers del Pallars, seguint el corrent dels rius Palenque i Guayas, i després transportar-los amb vaixell fins al port del Callao, al Perú. A la pel·lícula, Hyerdahl va al port amb en Herman, l’enginyer que coneix a Nova York i la primera persona que li fa costat, i allà ja hi troba reunits els troncs i la resta de la tripulació, sense que sapiguem d’on han sortit uns i altres.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_AU1LCM5r06UnVue-hSZdjafsUy8t9lcg6TPZGiZtT3pz5A_9xHvRKCVSrr5-E3_7yJNqizdjke0mPrpaKPm85JoAroVfqoEr0He17bcw0X0E1BvnY0B78HgBBqw43bBexOBGuFE1LNjq/s1600/general+15.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_AU1LCM5r06UnVue-hSZdjafsUy8t9lcg6TPZGiZtT3pz5A_9xHvRKCVSrr5-E3_7yJNqizdjke0mPrpaKPm85JoAroVfqoEr0He17bcw0X0E1BvnY0B78HgBBqw43bBexOBGuFE1LNjq/s1600/general+15.png" height="268" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La tripulació de la pel·lícula.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Però, a banda d’això, el que més em va sobtar de la pel·lícula en relació al llibre és el dibuix que fa dels personatges. És evident que Heyerdahl és el protagonista absolut de la funció; però així com al llibre els seus companys d’expedició tenen tots la seva personalitat, el seu paper dins de l’equip i les seves funcions a bord, a la pel·lícula queden desdibuixats i empetitits, al costat de la figura imponent de Thor Heyerdahl, que s’erigeix com un semidéu enmig dels seus homes, com si fos la reencarnació de Tiki, el deu del Sol. A mi no em va acabar de convèncer aquest perfil d’Heyerdahl com un personatge obsessiu, il·luminat, gairebé messiànic i amb un ego considerable, com el que retrata la pel·lícula. Com vaig llegir en una crítica del film, l’ego de Thor Heyerdahl és el setè tripulant de la <i>Kon-Tiki</i>. Efectivament, al seu costat el altres membres de l’expedició no tenen espai ni gairebé res en què sobresortir, quan tots ells eren individus molt singulars i el llibre en dóna fe en molts moments. Els dos operadors de ràdio, per exemple, havien de ser boníssims, perquè no només van ser capaços de reparar i mantenir en funcionament un aparell exposat contínuament a l’aigua i la humitat, sinó que van estar transmetent i comunicant amb diversos radioaficionats durant tot el viatge, fins a l’últim moment. En canvi, a la pel·lícula, hi ha una escena en què el lloro que porten a bord talla l’antena amb el bec i sembla que quedin incomunicats. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJr3zGyCplO0WoLNJbC8QvoCgMbRuTsUTlSGSMJzXOD_SXZF2nIn5I1OlyLQlW5o3N5JjXuM7GmWhUntAGckdC_zrpQBwhMuJGwVnSZv_tIUwiJ42LDnZRDsewTPhiUKH03YUu-O3vc3Qh/s1600/la-balsa-kon-tiki-en-el-pacc3adfico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJr3zGyCplO0WoLNJbC8QvoCgMbRuTsUTlSGSMJzXOD_SXZF2nIn5I1OlyLQlW5o3N5JjXuM7GmWhUntAGckdC_zrpQBwhMuJGwVnSZv_tIUwiJ42LDnZRDsewTPhiUKH03YUu-O3vc3Qh/s1600/la-balsa-kon-tiki-en-el-pacc3adfico.jpg" height="426" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La <i>Kon Tiki</i> seguint seguint la direcció del sol cap a ponent.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">El final de la pel·lícula també és molt precipitat. Primer perquè van a parar directament a l’atol de Raroia, a l’arxipèlag de Tuamotu, saltant-se el pas previ per l’illa habitada de Fangatau i l’intent frustrat de desembarcar-hi, que han d’avortar a causa dels corrents i del perill imminent d’acabar destrossats als esculls. És un dels moments més perillosos de tot el viatge i que al llibre està explicat amb tot el dramatisme de la situació. D’acord, a la pel·lícula cal anar per feina i se suposa que, un cop han posat el peu a terra, l’objectiu s’ha assolit i la història s’ha acabat. Doncs a mi m’agrada més el final del llibre, quan els habitants de Raroia reben els homes blancs que han vingut de l’altra banda del mar i els hi fan explicar el seu periple davant de tot el poble. Llavors aquella gent s’adona que les històries que els vells de la tribu els havien explicat sobre la procedència dels seus avantpassats eren certes! És un final molt bonic i molt emotiu, que tanca tot el cercle i dóna sentit al viatge. En comptes d’això, a la pel·lícula prefereixen tancar amb la confirmació de la ruptura matrimonial entre el Thor i la Liv –una trama d’escàs interès perquè no hem viscut prou el seu drama personal-; i acaben amb el típic “què se’n va fer” de cadascun dels personatges. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBM1pEAivl-ndByqgJZbvYFIfyAfupGzut6E3aBm9avDplvt5AvrPw8TjH9lntaZcH2fnq811muiwvjXuDlWUpamOLj4OoVfJrXIFotTBp0qPkAlrRZn89OdWI3EDo20exrGBOzXGZSVrV/s1600/kon_tiki_film_poster_art_boat_whale_sea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBM1pEAivl-ndByqgJZbvYFIfyAfupGzut6E3aBm9avDplvt5AvrPw8TjH9lntaZcH2fnq811muiwvjXuDlWUpamOLj4OoVfJrXIFotTBp0qPkAlrRZn89OdWI3EDo20exrGBOzXGZSVrV/s1600/kon_tiki_film_poster_art_boat_whale_sea.jpg" height="406" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Kon Tiki" té una fotografia excel·lent. Aquí la famosa trobada amb el tauró balena.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">“<i>Kon Tiki</i>”, la pel·lícula, no està malament; té una factura impecable i algunes imatges espectaculars, però trobo que li falta força dramàtica. És agradable de veure, sí; però si voleu saber amb detall com va anar aquell primer viatge en rai dels temps moderns a través del Pacífic, llegiu “La expedición de la <i>Kon Tiki</i>”. El llibre, publicat l’any 1951, va ser un èxit des del primer moment. Des de llavors se n’han venut 50 milions d’exemplars a tot el món i s’ha traduït a 70 llengües. Per altra banda, la pel·lícula filmada pels expedicionaris va guanyar l’Oscar al millor documental aquell mateix any. El viatge de la <i>Kon Tiki</i> va tenir un <i>remake</i> 60 anys després: l’expedició <i>Tangaroa</i>, el 2006. La va organitzar Olav Heyerdahl, nét de l’explorador noruec, amb l’objectiu de retre homenatge al seu avi i a l’expedició de la <i>Kon Tiki</i>. Olav i el seu equip van construir un rai al Perú i van navegar fins a Raiatea, a la Polinèsia Francesa. La travessia va durar quatre mesos. Aquest és el documental de l’expedició <i>Tangaroa</i>.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="//www.youtube.com/embed/29waAjmbO2w?rel=0" width="640"></iframe></div>
</div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span> <span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><b>Altres expedicions a partir de la <i>Kon Tiki</i> </b></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Ja que hi som, penso que val la pena estirar del fil de les grans expedicions a bord de rèpliques d’embarcacions utilitzades per pobles d’antigues civilitzacions, construïdes amb els materials que tenien a l’abast i segons tècniques ancestrals. L’expedició de la <i>Kon Tiki</i> va ser la primera, però a continuació en vindrien moltes més, amb finalitats més o menys científiques. El mateix Thor Heyerdahl va posar en marxa les expedicions <i>Ra I</i>, <i>Ra II</i> i <i>Tigris</i>, que són els noms de les tres embarcacions utilitzades. Però a diferència de la <i>Kon-Tiki</i>, aquestes estaven construïdes amb joncs, que són plantes aquàtiques, en comptes de troncs de fusta. Amb <i>Ra I</i> (1969) i <i>Ra II</i> (1970), Heyerdahl va voler demostrar que algunes tecnologies del Nou Món haurien pogut arribar des de l’altra banda de l’Atlàntic. Totes dues partien del Marroc per arribar a Barbados. La primera va fracassar, però la segona va aconseguir travessar l’Atlàntic en 57 dies. I l’objectiu de l’expedició <i>Tigris</i> (1978) era establir connexions entre la cultura de la vall de l’Indo, al Pakistan, amb la de Mesopotàmia. L’embarcació <i>Tigris</i> va ser incendiada deliberadament com a protesta contra les guerres a cada banda del Mar Roig i a l’Àfrica. Val la pena fer una visita, ni que sigui virtual, al <a href="http://www.kon-tiki.no/e_aapning.php"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Museu Kon Tiki</span></a> on hi trobareu molta informació sobre la vida de Thor Heyerdahl i les seves expedicions. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Thor Heyerdahl i els seus viatges van inspirar d’altres exploradors i aventurers a organitzar expedicions semblants. Curiosament, tres dels seus seguidors més famosos són espanyols: Vital Alsar, Kitin Muñoz i Santiago Genovés.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicCoNGQX94QXqjvuZsblQ2vgnhuPW79L7XSqL8r98RCLtbWptgN8TNAvk51UCU4MPlX2c7od3LASmtadQbLwVGoJcbv2DM_IdDuODwCgcG8fdw9DcQD3s0qzqIPHhrhsVUmziTiK8t9yC6/s1600/RA-II_color.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicCoNGQX94QXqjvuZsblQ2vgnhuPW79L7XSqL8r98RCLtbWptgN8TNAvk51UCU4MPlX2c7od3LASmtadQbLwVGoJcbv2DM_IdDuODwCgcG8fdw9DcQD3s0qzqIPHhrhsVUmziTiK8t9yC6/s1600/RA-II_color.jpg" height="335" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La <i>Ra II</i> de Thor Heyerdahl.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Diuen que mentre feia la mili al Marroc, l’explorador santanderí <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Vital_Alsar"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Vital Alsar</span></a> va llegir “La expedición de la <i>Kon Tiki</i>”, i que aquesta lectura el va motivar a organitzar les seves pròpies expedicions amb diversos rais. En va fer tres, concretament, anomenades “La Pacífica” (1966), “La Balsa” (1970) i “Las Balsas” (1973), aquesta vegada amb tres rais en comptes d’un. En tots tres viatges va sortir d’Equador amb destí a Austràlia. El primer va ser un fracàs a causa de la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Broma_%28molusco%29"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">broma, el voraç <i>teredo navalis</i>,</span></a> que va desfer el rai al cap de 143 dies de navegació. Però en els altres dos va aconseguir tocar terra australiana, després de recórrer més de 8.500 milles a través del Pacífic, durant 161 i 179 dies de navegació, respectivament. El 1980 va organitzar el projecte “Mar, hombre y paz”. A bord de la <i>Marigalante</i>, una nao com la <i>Santa Maria</i> de Colom, va recórrer mars y oceans desenvolupant diverses activitats relacionades amb el descobriment d’Amèrica. L’última expedició de Vital Alsar, feta entre 2009 i 2010 i emmarcada en el projecte “El niño, la mar y la paz”, tenia per objectiu agermanar dues de les civilitzacions més antigues del món, la maia i la grega. Aquesta vegada l’embarcació escollida va ser un gran trimarà de fusta, batejat amb el nom de <i>Zamná</i>, el deu maia del coneixement, a bord del qual hi anava un nen maia, acompanyat pel seu pare, i dotze tripulants, que van recórrer diversos països del món portant un missatge de pau.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk74NQiCBCFxeMOkTx1vQfpv6GMlQEMaJL3ZTjRRddrlRkbSC8Z1xiU1zp3KJ88vlcNqC5GgHuH3Cd5TJHHUfUta63xUSY21AN_mgmkgCLDO8eWgCdPgDQx9jaM-232y3S_rnsKR9BEVAe/s1600/imag2.php.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk74NQiCBCFxeMOkTx1vQfpv6GMlQEMaJL3ZTjRRddrlRkbSC8Z1xiU1zp3KJ88vlcNqC5GgHuH3Cd5TJHHUfUta63xUSY21AN_mgmkgCLDO8eWgCdPgDQx9jaM-232y3S_rnsKR9BEVAe/s1600/imag2.php.jpeg" height="277" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els rais de Vital Alsar.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">L’explorador Kitin Muñoz també es considera un deixeble de Thor Heyerdahl. Nascut a Sidi Ifni, fill d’un militar espanyol destinat a l’antiga colònia del Sahara, la passió de Muñoz per l’aventura va començar a despuntar després de llegir “La expedición de la <i>Kon Tiki</i>”, el llibre que ens ocupa, a l’edat de 14 anys. El jove Kitín va quedar fascinat per les teories d’Heyerdahl i als 26 anys va organitzar la primera expedició, <i>Uru</i> (1988), una travessia de 54 dies entre el Perú i Thaití. Però les expedicions que li han donat més fama duien el nom de <i>Mata Rangi</i>, totes fetes amb embarcacions construïdes amb joncs. La <i>Mata Rangi I</i> (1995) va salpar de Pasqua rumb al Japó, però no hi va arribar a causa d’una tempesta. La <i>Mata Rangi II</i> (1997) havia d’anar d’Arica, a Xile, fins a la Polinèsia, però l’embarcació va ser devorada per la famosa broma. I amb la <i>Mata Rangi III</i> (2001) pretenia travessar l’Atlàntic, sortint des de Barcelona per arribar a Cartagena d’Indies, a Colòmbia; però un fort temporal a l’alçada de Cap Verd va malmetre l’embarcació i va estroncar el seu somni. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvblftRIreBMz2_Yvtz2xuC12uyIBkrb_p_IMGTkBHo9qzLmslvlRLPTbtvYLbOEmXAUHAI74PHng8r-pu133at16-PN8YLFukD1sXpiEFs46ignKYpXita7mpoi6vTWEM4Cr__rSpDugN/s1600/matarangiiii.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvblftRIreBMz2_Yvtz2xuC12uyIBkrb_p_IMGTkBHo9qzLmslvlRLPTbtvYLbOEmXAUHAI74PHng8r-pu133at16-PN8YLFukD1sXpiEFs46ignKYpXita7mpoi6vTWEM4Cr__rSpDugN/s1600/matarangiiii.jpg" height="358" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La <i>Mata Rangi II</i> de Kitín Muñoz.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">L’antropòleg i investigador social hispano-mexicà <a href="http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/09/11/actualidad/1378936340_785074.html"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Santiago Genovés</span></a>, no només coneixia l’obra i les expedicions de Thor Heyerdahl, sinó que en va formar part; concretament de les expedicions <i>Ra I</i> i <i>Ra II</i>. El seu interès era investigar el comportament humà i, en aquesta línia, l’expedició que li va donar renom internacional va ser <i>Acali</i> (1973), que va reunir a bord d’un rai cinc homes i sis dones de diverses ètnies, nacionalitats, religions i especialitats, amb l’objectiu de posar a prova les seves teories sobre la violència i la conducta humana. Aquesta mena de laboratori flotant va salpar de Las Palmas amb destí a Mèxic i va navegar durant 101 dies per l’Atlàntic. Tradicionalment les tripulacions d’aquesta mena d’embarcacions eren sempre homes i això va fer que l’<i>Acali</i>, que duia una tripulació mixta, fos batejada com “el rai del sexe”, com un precursor de “Gran Hermano”, però sense càmeres de televisió. Santiago Genovés sempre va desmentir aquest aspecte més sensacionalista de l’expedició. Però en la primera edició del llibre de l’expedició, “<i>Acali</i>”, publicada per Editorial Planeta el 1975, a la portada hi diu: “La gran aventura científica conocida por la balsa del sexo.” Sens dubte deuria ser un bon argument de venda; però és cert que en l’edició que jo tinc, comprada en un llibreter de vell, ja no hi surt. En qualsevol cas, Santiago Genovés i els seus estudis sobre el comportament humà han estat força reconeguts.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMPO_fMuym4dcV-laWyvKVakeekN9MHOwhWTyKF71oIxy_hWaLAT5q5ISXlAPrilR63cjrkrjz0DsiFN0CYR0Q45aSc9fi-WZyrTZmVkBQpRxLeJxeljGKy2eaN7Vgx67R5vjhuE3d8-r/s1600/frame_still_picture_the_acali_experiment.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMPO_fMuym4dcV-laWyvKVakeekN9MHOwhWTyKF71oIxy_hWaLAT5q5ISXlAPrilR63cjrkrjz0DsiFN0CYR0Q45aSc9fi-WZyrTZmVkBQpRxLeJxeljGKy2eaN7Vgx67R5vjhuE3d8-r/s1600/frame_still_picture_the_acali_experiment.jpeg" height="258" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'<i>Acali</i> de Santiago Genovés.</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">D’expedicions amb embarcacions de joncs se n’han fet moltes més. <a href="http://www.atlantisbolivia.org/areedboathistory.htm"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">En aquest article hi trobareu una relació exhaustiva</span></a> i també una explicació de les tècniques de construcció. </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-40671810669400129672013-11-17T20:22:00.000+01:002013-11-18T19:15:03.037+01:00Llibres de mar 3: "Nosotros, los ahogados"<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">“Nosotros, los ahogados” no és una novetat editorial. Es va publicar el 2010. Però és una novel·la excel·lent que mereix el seu lloc en una biblioteca de llibres de mar ben proveïda. Per això he volgut recuperar aquesta ressenya que vaig escriure per a la web d’Equatik, una editorial de llibres de tema marítim en format digital malauradament desapareguda. Com que el text ja no es troba per Internet, el penjo aquí amb la idea que pugui servir perquè altres lectors descobreixin aquesta magnífica obra. L’he conservat en la seva versió original, en castellà, tal com el vaig escriure. </span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Coincidint amb la revisió d’aquesta ressenya per a publicar-la al blog, m’assabento de la publicació de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Lletraferit"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">“Lletraferit”</span></a>, una revista cultural en valencià que edita l’editorial <a href="http://www.oronella.com/#!__lletraferit"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">L’Oronella</span></a>. “Lletraferit” fa una aposta decidida per la qualitat i per la valencianitat dels seus continguts. La qualitat gràfica salta a la vista, perquè està molt ben editada; i de la qualitat i l’interès dels continguts també en dono fe, tot i que això pot ser més subjectiu. Al qualificatiu de “revista cultural” cal afegir-ne un altre: “marinera”, perquè la cultura marítima hi és força present. Precisament, el primer número ofereix una entrevista en profunditat a Carsten Jensen, l’autor de “Nosotros, los ahogados”. I també hi ha un article sobre aquesta novel·la, titulat “Les ombres en la mirada”, de l’Àgueda Vitòria, bloguera, escriptora i marinera. L’Àgueda –a qui agraeixo haver-me descobert “Lletraferit”- parla de les nostres dones de Marstal; és a dir d’aquelles dones dels nostres pobles mariners que, com les de la novel·la, han viscut esperant i patint, sense deixar de mirar el mar. </span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDinLTes056403OBpIYJ58BbK4IlzN4uHEnD1S2WpJjIU_q7ErVJz2IZnPbMIsIjTziWPvx0E83fk75L-OhxEHsauU4GhSHDSHlsXDmyjgrQzK2hBMJZXTbrn0UKpq3O0inNyndO3W1A6N/s1600/marstal1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDinLTes056403OBpIYJ58BbK4IlzN4uHEnD1S2WpJjIU_q7ErVJz2IZnPbMIsIjTziWPvx0E83fk75L-OhxEHsauU4GhSHDSHlsXDmyjgrQzK2hBMJZXTbrn0UKpq3O0inNyndO3W1A6N/s640/marstal1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Veler mercant de Marstal. (Foto: Museu Marítim de Marstal)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><b>Los ahogados de Marstal</b></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">¿Puede una mujer apartar a un hombre del mar? ¿Puede una madre joven y viuda de marinero apartar a su hijo del dramático destino que parece aguardar a la mayoría de hombres de Marstal: morir ahogado en el mar? ¿Qué extraño poder de seducción tiene el mar para que tantos hombres pongan su vida en sus manos y acepten con resignación su inexorable destino, como si formara parte de un orden natural? Son preguntas que uno se hace tras la lectura de la novela “Nosotros, los ahogados” (Salamandra, 2010), del danés Carsten Jensen, considerada por crítica y público la mejor novela danesa de los últimos 25 años. No estoy muy puesto en literatura escandinava, la verdad; pero no temo equivocarme si digo que esta obra hará muy felices a los lectores de novelas de tema marítimo, y aún más si, como el que suscribe, son unos apasionados del mar.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">¿De qué va “Nosotros, los ahogados”? Es imposible resumir las casi 700 páginas del libro en unas pocas líneas. De manera muy superficial y sintética podría decirse que es la historia de varias generaciones del pueblo marinero de Marstal, situado al sur de Dinamarca, junto al Báltico, y cuyo puerto albergó la segunda flota mercante más grande del país, aunque de eso hace ya muchos años. La acción arranca en 1848, con un episodio <span style="color: #333333;">de la guerra entre Dinamarca y los alemanes de Schleswig-Holstein, al otro lado del mar. </span>Como en una de esas levas forzosas que hacían antiguamente las armadas europeas para reclutar tripulación, uno se ve embarcado de golpe y porrazo en un buque de guerra danés, en pleno fragor de la batalla, dando tumbos por una resbaladiza cubierta inundada de sangre, bajo una lluvia de metralla y astillas, con el estómago encogido por el pánico y el olor a pólvora y a carne quemada incrustado en la nariz. Tras ese arranque brutal, que te sumerge de lleno en la lectura, no puedes abandonar a los marineros de Marstal a su suerte y decides embarcarte con ellos en su apasionante navegar por los mares del mundo, desde el Pacífico Sur hasta las aguas heladas del Ártico. Un viaje de casi cien años que toma los rumbos más sorprendentes e inesperados, y que finaliza en 1945 con otro episodio bélico, esta vez con los marineros de Marstal a bordo de los convoyes aliados en el Atlántico Norte, huyendo de los submarinos alemanes. Y entre un extremo y otro, una galería de personajes fascinantes, con una fuerza tremenda, y cada uno con una historia que contar. En el trasfondo de todas las historias discurre la lucha de esos hombres por hallar su lugar en el mundo y congraciarse con ese destino grabado a fuego en sus vidas desde el momento mismo de nacer: el mar. Y en el corazón de esta fascinante novela-río o novela-mar, según se mire, la lucha de una mujer por liberar no sólo a su hijo, sino a todo un pueblo, de tanto dolor y sufrimiento. Pero mientras ellos construyen escolleras para proteger a los barcos de las olas, ella compra esos mismos barcos para dejarlos amarrados en puerto e impedir a los marineros de Marstal hacerse a la mar. </span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHUU3TUPCEW-gzbw9bbfOuzIMaGrmLjGBhRW3rQGJOey0F_xBGQOMr9OXVd-X1fflJjxQDoMUthZwIMR5ah1Ywj0N9SpHZK1e4ls7nHRZ-Ivwy68oImznGw-kvt7ZlWB2HCu2b_LpfMGlW/s1600/marstal2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHUU3TUPCEW-gzbw9bbfOuzIMaGrmLjGBhRW3rQGJOey0F_xBGQOMr9OXVd-X1fflJjxQDoMUthZwIMR5ah1Ywj0N9SpHZK1e4ls7nHRZ-Ivwy68oImznGw-kvt7ZlWB2HCu2b_LpfMGlW/s640/marstal2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"Els nens de Marstal pertanyíem al mar des del naixement", diu l'autor. (Foto: Museu Marítim de Marstal)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Se ha dicho, y lo suscribo plenamente, que en “Nosotros, los ahogados” hay ecos de Stevenson, Conrad y Melville, los grandes narradores del mar; viajeros y navegantes metidos a escritores, cuyo profundo conocimiento de la vida y de los hombres trasciende la simple novela de aventuras y pone al descubierto los rincones más oscuros del alma humana. Seguro que Carsten Jensen ha bebido de esas fuentes, pero el manantial más fecundo que alimenta su inspirada novela brota de su propio pueblo, Marstal, de su pasado marinero, de sus gentes, de su propia familia, de ese mar cercano que lo impregna todo y que parece regir las vidas de quienes habitan en sus orillas. “Aquí los niños pertenecíamos al mar desde el nacimiento”, declaraba el autor en una <a href="http://elpais.com/diario/2010/11/29/cultura/1290985203_850215.html"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">entrevista</span></a>. Nacido en Marstal en 1952 e hijo de un capitán mercante cuyos restos descansan bajo las aguas del Báltico, Jensen sabe muy bien de lo que habla. Su novela es, en parte, fruto de su herencia genética y, en parte también, fruto de un laborioso trabajo de investigación en los archivos del Museo Marítimo de Marstal. A todo ese material hay que añadir los datos obtenidos a través de conversaciones y lecturas de cartas, diarios y escritos de todo tipo. En este sentido, Jensen une su voz de escritor a la voz de todas esas personas que, de un modo u otro, le han contado su vida a lo largo del tiempo, y construye una voz colectiva a través de la cual narra su historia. De ahí ese “nosotros” del título, que constituye uno de los grandes aciertos de la novela.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Cinco años tardó Carsten Jensen en construir este navío literario de gran porte, que tiene todos los ingredientes de la novela de tema marítimo: aventuras, tesoros, lugares exóticos, amistades y odios, lealtad y traición, crueldades y actos de una gran nobleza. Y todo ello contado con un lenguaje directo, limpio y sin asperezas, como una cubierta de madera lavada con piedra pómez. No hay concesiones a la nostalgia, ni al sentimentalismo. Incluso el amor, que también impregna parte de la historia, se muestra de manera descarnada y sin un ápice de romanticismo. Jensen no da tregua al lector; una vez te tiene enrolado en su barco, respirando el mismo aire cargado de fatalidad que respiran sus personajes, te mantiene en vilo durante toda la travesía. Pero lo que hace de “Nosotros, los ahogados” una gran novela es que la vida palpita con fuerza en cada una de sus páginas; y las almas de los marineros de Marstal que desfilan por ellas parecen haberse conjurado para pilotar esa nave hasta el puerto donde tienen su refugio los más hermosos buques de la literatura del mar.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCm1xrdL-gFU91mm8NslKtUlXrFpXEFjzFStoJDWU9fO27fegH5WCzwjeMs6aW3_qAgygG3u40ZlHosj975G0eqdda6fmCmutwY84aQxTBOj6gK-P8Bv4gHMIWW3L45gpGU1PkzEhtIiS-/s1600/Unknown.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCm1xrdL-gFU91mm8NslKtUlXrFpXEFjzFStoJDWU9fO27fegH5WCzwjeMs6aW3_qAgygG3u40ZlHosj975G0eqdda6fmCmutwY84aQxTBOj6gK-P8Bv4gHMIWW3L45gpGU1PkzEhtIiS-/s1600/Unknown.jpg" /></a></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i>Fitxa del llibre:</i></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i>“Nosotros, los ahogados”</i></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i>Carsten Jensen</i></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i>Editorial Salamandra, 2010</i></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i>ISBN: 978-84-9838-312-6</i></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><i>704 pàgines</i></span></div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-58901898697771399422013-11-08T00:28:00.001+01:002013-11-08T00:32:15.251+01:00Llibres de mar 2: "Negra memòria"<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vaig tenir ocasió de presentar
“Negra memòria”, de Mireia Vancells, el 18 de setembre passat a la Biblioteca Joan Coromines del Masnou, al mateix edifici on hi ha la seu del Museu Municipal de Nàutica. Per al text d’introducció se’m va acudir parlar de la recuperació de
la memòria històrica i, més concretament, referida al tràfic d’esclaus, un dels
grans crims contra la humanitat, que és el tema de fons de la novel·la.
Catalunya, durant un temps, va ser esclavista, com moltes altres nacions
“civilitzades”. I és sabut que moltes de les fortunes fetes a Amèrica, que
després revertirien en el desenvolupament industrial de Catalunya, es van fer
gràcies al comerç de carn humana i a l’explotació d’éssers humans convertits en
esclaus. Però que se sàpiga, amb noms i cognoms, no vol dir que se’n parli. De
fet, fa poc que se n’ha començat a parlar en alguns assaigs i novel·les, com
“Negra memòria” i d’altres publicades recentment. Per això, mentre escrivia el
text de presentació que llegireu més avall, vaig pensar que potser podria
resultar agosarat i, fins i tot, provocador parlar d’aquesta qüestió al Masnou,
una vila marinera amb més de 800 capitans de mar censats, a l’època de la
marina mercant a vela, alguns dels quals van prendre part en aquest tràfic
indigne. Precisament, un dels capitans negrers catalans més cèlebres, Joan
Maristany i Galceran “Tara”, el genocida de l’illa de Pasqua, era fill del
Masnou, i en ell s’inspira un dels personatges de la novel·la. Evidentment,
ningú no té la culpa dels errors dels seus avantpassats; però suposo que no ha
de ser gens agradable ni, per descomptat, motiu d’orgull descobrir les
evidències dels negocis inconfessables del nostre rebesavi, amagades a les
golfes de casa. Malgrat els meus temors inicials, la presentació i la conversa
posterior amb l’autora de “Negra memòria” van anar la mar de bé.</span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRMRbbmuUGUnzcqYv4sAGnYjF0cIrzWGtop7mOhiZ9HyXIaxz7MGCwu4kZnNUKUI6mr5miMA_2lHZ31sbkHouZYbJzvu60y1wLOHrLrPrly29lHfpEwAMnvztMd_WdRsl9a7NSduOD3atj/s1600/1239259_402937616494688_752092257_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRMRbbmuUGUnzcqYv4sAGnYjF0cIrzWGtop7mOhiZ9HyXIaxz7MGCwu4kZnNUKUI6mr5miMA_2lHZ31sbkHouZYbJzvu60y1wLOHrLrPrly29lHfpEwAMnvztMd_WdRsl9a7NSduOD3atj/s640/1239259_402937616494688_752092257_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Parlant de "Negra memòria" amb l'autora, Mireia Vancells. </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Una veritat dolenta i
dolorosa</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per un aficionat al mar i a la
cultura marítima, com és el meu cas, és un plaer ser avui aquí, al Masnou, una
ciutat amb tanta tradició marinera, per presentar “Negra memòria”, una novel·la
que parla del mar, de vaixells mercants i del comerç amb Amèrica, a l’època
daurada de la vela; que tracta també del Masnou, de masnovins aventurers i amb
empenta, que se’n van a fer les amèriques; i que fa referència a fets i
persones poc honorables, que no són patrimoni exclusiu del Masnou, sinó que
formen part de la història comuna del Maresme i d’altres localitats de la costa
catalana.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Espero que el fet que dos
premianencs d’adopció, com la Mireia i jo, siguem avui aquí per parlar
d’aquestes coses, no desperti entre els masnovins presents a la sala aquelles
antigues rivalitats i suspicàcies que diu que hi havia antigament entre els
mariners de les dues poblacions, com aquella anècdota que recull l’erudit i
cronista premianenc Joaquim Moragas, en el seu llibre “Coses de marina vistes
des de Premià”, referida a un fet que va passar a Mar del Plata, entre el
capità premianenc Josep Font i un vaixell del Masnou. Diu que una nit molt
fosca, el capità Font i uns quants homes de la seva tripulació van agafar un
bot de rems i, fent-se passar per la patrulla del port, es van acostar fins a
un veler masnoví que hi havia ancorat. Un cop hi van ser al costat, van cridar
el guarda de nit del vaixell, imitant l’accent argentí, i li van dir que volien
veure el capità. L’home els va dir que era molt tard i que el capità ja dormia.
Però tant van insistir els altres que, al final, el capità va pujar a coberta i
va preguntar què volien. Llavors, els del bot li van dir en català: ”quant en
vols pel paller i les claus?”, referint-se als símbols de l’escut del Masnou
que duia el veler. I el capità va contestar de seguida: “de Premià havíeu de
ser!” Ho havia endevinat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé, anècdotes de masnovins i
premianencs a banda, és evident que el mar forma part de la història comuna del
Maresme, amb totes les coses bones que va donar a aquesta comarca –puixança
econòmica, feina, riquesa, progrés, etc.-, i també amb coses dolentes, aspectes
foscos que sovint s’han volgut mantenir ocults sota l’espessa boira de l’oblit,
però que continuen formant part de la memòria col·lectiva d’aquest bocí de
costa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La memòria... Avui dia se’n parla
molt, de la memòria; concretament, d’això que en diem la memòria històrica.
Actualment hi ha un esforç per part de la societat de recuperar part del seu
passat. Sobretot aquells aspectes més dolorosos, que solen amagar una terrible
injustícia, una història de vencedors i vençuts, de botxins i víctimes, i que
hem cobert amb una enorme llosa de silenci.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Són coses que no ve de gust remoure, perquè de vegades posen el
descobert el pitjor de nosaltres, però que continuen allà, enquistades, i tard
o d’hora acaben sortint.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sempre s’ha dit que la història
l’escriuen els vencedors i, per tant, l’expliquen des del seu punt de vista i
amaguen allò que no interessa que se sàpiga. Però ocultar part de la història
no és cap victòria, al contrari, és un fracàs de la humanitat, una derrota
moral.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’objectiu de la memòria
històrica és, precisament, evitar que els vençuts, les víctimes, caiguin en
l’oblit per sempre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest sentit, “Negra memòria”
contribueix a recuperar una part de la memòria històrica del nostre país, sobre
la qual se n’ha escrit molt poc. La “negra memòria” del títol té un doble
significat: fa referència al tràfic d’esclaus, des de l’Àfrica cap a les
colònies d’ultramar, un dels grans crims contra la humanitat en el qual hi van
participar molts catalans. I també fa referència a les memòries del
protagonista –un masnoví que va fer fortuna a Puerto Rico-, trobades per una rebesnéta
seva en unes golfes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recuperar la memòria, aquesta
negra memòria, és dolorós, sí, però també és sa i és terapèutic. I, sobretot,
és un acte de justícia; i, per tant, és necessari. Com diu la Marina Pons, el
personatge que descobreix tota la història, en el capítol d’introducció:
“sempre és millor una veritat dolenta i dolorosa que una agradable mentida”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ei, però no ens posem
melodramàtics! “Negra memòria” no és un assaig sobre el tràfic d’esclaus, que
quedi clar. Per damunt de tot és una magnífica novel·la d’aventures, ben
documentada i molt ben escrita, amb una història ben travada, que t’atrapa des
del començament i no et deixa anar, perquè passen coses contínuament; amb uns
personatges molt ben construïts, uns protagonistes potents i aquells secundaris
que en una peli americana guanyarien l’Òscar al millor actor de repartiment.
Jo, com a guionista, hi veig una bona pel·lícula, a “Negra memòria”. És a dir
que si hi ha algun productor de cinema a la sala, després en podem parlar...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abans, però, quatre dades sobre
l’autora: Mireia Vancells és de Terrassa i viu a Premià de Mar des de fa 20
anys. És llicenciada en filologia anglogermànica i té dues novel·les
publicades: “El secret de la germandat” (2009, autoeditada) i “Negra memòria”
(Cossetània, juny 2013), amb la qual va guanyar el “IV Premi de Narrativa Vila
de Cambrils – Josep Lluís Savall”, el 2012.</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Ap3AB1Wc2Nmsn8P3wF727XrIUNAebMxUtMeVHa3N_Nv-e7_gTSOtGWkmhJgBhJ3bZGv0JM6bOnv0DxKwttMFS6WYa4OxjJyldCFW4M8c1Z3VWT2ENo_6HXVP_eKd4gfxXqflE8kEqZM8/s1600/Negra+mem%25C3%25B2ria.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Ap3AB1Wc2Nmsn8P3wF727XrIUNAebMxUtMeVHa3N_Nv-e7_gTSOtGWkmhJgBhJ3bZGv0JM6bOnv0DxKwttMFS6WYa4OxjJyldCFW4M8c1Z3VWT2ENo_6HXVP_eKd4gfxXqflE8kEqZM8/s320/Negra+mem%25C3%25B2ria.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Fitxa del llibre:</span></i><br />
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></i>
<i><span style="color: blue; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="http://www.cossetania.com/negra-memoria-1386">"Negra memòria"</a></span></i><br />
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Mireia Vancells</span></i><br />
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">EditorialCossetània, 2013<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i><br />
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;">ISBN: 978-84-9034-149-0 </span></span></i><br />
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">240 pàgines</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-39717297206546989692013-11-02T23:27:00.001+01:002013-11-02T23:47:10.098+01:00Patrimoni portuari i embarcacions tradicionals 2<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">És un plaer i un honor tornar a comptar en aquest blog amb la veu autoritzada de Giovanni Panella, a través d’un dels seus articles. Panella és un dels grans especialistes europeus en patrimoni marítim i embarcacions tradicionals; ponent en congressos internacionals, articulista i autor de diversos llibres sobre aquesta matèria. Fa uns quants mesos em va enviar aquest article que fa referència a una qüestió que, periòdicament, és motiu de debat entre el moviment associatiu de Catalunya: la posibilitat de poder disposar d’un espai en els nostres ports per a l’amarrament d’embarcacions tradicionals; un espai que doni visibilitat a aquestes embarcacions i posi en contacte la ciutadania amb el patrimoni marítim local. Aquesta qüestió va íntimament relacionada amb una altra de rabiosa actualitat: la transformació dels ports històrics de les nostres ciutats portuàries. Una transformació que, com en el cas del Port Vell de Barcelona, sovint es fa amb criteris privatitzadors i elitistes, interposant barreres entre la ciutat i el mar, i deixant de banda qualsevol referència al passat mariner i al patrimoni marítim d’aquell indret.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikS9irC1xbzyRTQU2ISqQncSdzlL5_HKi9KS7MBdbmukq7QvulhD6ww_ELK1fSAK6PK2IHYyt_Op9ENhOIgtwoNqbxK80KHf8oCPJkA4-MHgLSNLlp51EztxPkdJEOux2LxsjVgZjDtqTT/s1600/_MG_5537.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikS9irC1xbzyRTQU2ISqQncSdzlL5_HKi9KS7MBdbmukq7QvulhD6ww_ELK1fSAK6PK2IHYyt_Op9ENhOIgtwoNqbxK80KHf8oCPJkA4-MHgLSNLlp51EztxPkdJEOux2LxsjVgZjDtqTT/s640/_MG_5537.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Embarcacions tradicionals amarrades al port de Palamós, al costat del Museu de la Pesca.<br />Però aquesta imatge només es pot veure en determinades ocasions. (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">L’article de Giovanni Panella complementa i aporta un altre punt de vista al publicat aquí el gener passat, en l’entrada titulada <a href="http://elmareselcami.blogspot.com.es/2013/01/patrimoni-portuari-i-embarcacions.html" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">“Patrimoni portuari i embarcacions tradicionals”</span></a>, referit a la ciutat bretona de Doarnenez. Explica què es fa en altres localitats i ports del Mediterrani per integrar-hi les embarcacions tradicionals, propietat d’associacions i particulars, cosa que a Catalunya continua sent una assignatura pendent. L’article recull la intervenció de Panella en la convenció de l’<a href="http://www.istiaen.eu/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">ISTIAEN</span></a> (Institut Italià d’Arqueologia i Etnologia Naval), que va tenir lloc l’any passat al Museu de la Marineria de Cesenatico. L’he traduït jo mateix de l’italià, amb l’ajuda de diccionaris i traductors on line; és a dir que, si hi ha algun error, és culpa meva i no pas de l’autor.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>LA MEMÒRIA DELS PORTS DEL MEDITERRANI: ASSOCIACIONS, <i>HERITAGE HARBOURS</i>, </b></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>PORTS HISTÒRICS I MUSEUS FLOTANTS</b></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Giovanni Panella</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>ABSTRACT</b></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Els <i>heritage harbours</i> van néixer al nord d’Europa amb l’objectiu d’incloure les embarcacions d’interès patrimonial en el seu context específic: els ports històrics. Aquest objectiu es persegueix donant facilitats en les tarifes d’amarratge, reservades a les embarcacions propietat de particulars o d’associacions. Donat que els ports que conserven, de manera significativa, algunes estructures històriques valuoses s’estenen al llarg de les costes del Mediterrani, la multiplicació dels <i>heritage harbours</i> representa una oportunitat de valorització per a les administracions locals que disposen de recursos limitats. El concurs <i><a href="http://fpmm.net/memoire-des-ports-de-mediterranee/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Mémoire des Ports de Mediterranée</span></a></i> (Memòria dels ports del Mediterrani) celebrat el 2013 amb motiu de la capitalitat cultural europea per part de Marsella vol remarcar aquesta oportunitat. L’experiència de muntar “museus flotants” s’ha revelat de difícil aplicació, fins i tot en llocs on la sensibilitat per la cultura marítima està més desenvolupada, com Anglaterra o Bretanya, perquè s’han subestimat els aspectes financers. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 10.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 10.0px 0.0px; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>***</b></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Cal assenyalar que, si la forma del continent europeu és una península, el llegat del seu patrimoni marítim no es distribueix uniformement al llarg de les seves costes: les que donen a l’Atlàntic i al Bàltic tenen un pes superior a les del Mediterrani i el Mar Negre. Al llarg del litoral septentrional hi ha un gran nombre de museus marítims, de vaixells històrics, de barques de treball i d’embarcacions tradicionals encara en activitat. Cada any, la riquesa i la densitat d’aquest patrimoni genera un efecte acumulatiu: permet multiplicar les iniciatives i organitzar festes marineres plenes de públic i d’embarcacions, creant oportunitats que en fan augmentar la visibilitat. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">A la Mediterrània, però, els museus marítims, els grans velers, les embarcacions amb valor patrimonial són menys nombroses i consisteixen gairebé íntegrament en embarcacions d'esbarjo i iots d'època, mentre que les iniciatives destinades a la difusió de la cultura marítima solen ser episòdiques. Cal afegir que aquesta esquerda entre les costes europees és un fet estructural, a causa de raons històriques i econòmiques que venen de lluny, i que depèn només en part de les polítiques dutes a terme pels estats individualment en les últimes dècades: la prova és la diferència de pes que abasta la cultura marítima de les regions de la França mediterrània en comparació amb les que voregen l'Atlàntic i en particular la Bretanya.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwsmLGeacEheGRCLRCNIT5oHv5RizCzH8QEA5HxxIiSjpoAoBoNv5S4Bn6OzNixPzldWlbLn3prgTgLB72PfejiXEcJp_vp3tfifMNb10R6YeLa0283FR9w7pcUDXayB8EP8MlzblFAwHV/s1600/_MG_4537.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwsmLGeacEheGRCLRCNIT5oHv5RizCzH8QEA5HxxIiSjpoAoBoNv5S4Bn6OzNixPzldWlbLn3prgTgLB72PfejiXEcJp_vp3tfifMNb10R6YeLa0283FR9w7pcUDXayB8EP8MlzblFAwHV/s640/_MG_4537.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festivals marítims com els de Brest i Douarnenez, a la foto, donen idea del<br />pes d'una cultura marítima. (Foto: J. Sol)</td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Quan un s’enfronta amb la realitat que presenten els valors culturals, és bastant difícil mesurar-la o tractar de definir-ne les dimensions utilitzant unes poques unitats de mesura. Es pot argumentar, però, que entre les costes meridionals i septentrionals d'Europa, si se sumen tots els elements significatius però heterogenis catalogats sota l'etiqueta de "patrimoni marítim”, la seva proporció es pot situar entre un de cada cinc i un de cada deu. Aquesta situació de feblesa relativa és ben coneguda per les associacions que operen a la costa mediterrània, que en alguns casos han desenvolupat una mena de "complex d'inferioritat" en relació a les que operen a l'Atlàntic. En els últims anys, però, algunes associacions s'estan adonant del fet que el Mare Nostrum conserva un actiu significatiu: té un potencial, superior al de la costa atlàntica, pel que fa al nombre i la qualitat dels seus ports històrics. Molts dels ports principals han mantingut un àrea que no ha estat tocada per l'evolució de la tecnologia del transport, mentre que un bon nombre de ports més petits encara té l'aspecte que tenia fa segles. Per posar en valor aquest patrimoni no cal inventar receptes especials, però es possible aplicar polítiques establertes.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>L’exemple dels <i>heritage harbours</i></b></span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b></b><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Fa uns quants anys que al nord d'Europa s'estan difonent els <i>heritage harbours</i>, és a dir, els ports històrics, en què els governs locals, ocupats en el seu desenvolupament urbanístic, en la restauració dels antics arsenals, dels magatzems, dels escars, de les façanes dels edificis i del mobiliari urbà, paren atenció fins i tot en els tipus de vaixells atracats. La remodelació de les façanes marítimes no pot prescindir d'aquest element, perquè, generalment, avui dia, aquests ports estan atapeïts d'embarcacions d'esbarjo construïdes en sèrie, que es caracteritzen per grans superfícies de fibra de vidre i cromats lluents. La visió d'aquests vaixells apilats al moll és anacrònica en comparació amb la dels antics edificis, magatzems i cases de pescadors (sovint sotmesa a restriccions) que donen a l'aigua. És evident que hi ha certa relació entre la història d'un port i la de les embarcacions que s'hi allotgen, una no es pot separar de l'altra. La posada en valor del patrimoni cultural portuari passa per una "política d’amarradors", que reservi a les embarcacions de rellevància patrimonial (d’esbarjo o de treball) algunes parts del moll, escollides entre les més importants o les més visibles. Això dóna com a resultat que les embarcacions tradicionals retrobin el seu context i l’ambient que les envoltava quan estaven en actiu. D'altra banda els seus propietaris, que sovint les han restaurat amb grans sacrificis, veuen així reconeguts els seus esforços perquè els vells vaixells estan amarrats en una posició de prestigi, que posa l'accent en el seu valor i importància.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Un dels primers llocs on s’ha reservat l’amarratge per a un bon nombre de velers històrics, de <i>baltic traders</i>, de naus a vapor, remolcadors i vaixells far, ha estat el <a href="http://www.nyhavn.com/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">canal de Nyhavn</span></a>, al port de Copenhaguen, que d’aquesta manera ha esdevingut actualment un dels indrets més agradables i animats de la ciutat. El mateix s’ha produït a diverses localitats d’Holanda, Anglaterra i Noruega. Al Mediterrani, el primer experiment d’<i>heritage harbour</i> es va fer a <a href="http://sanarysurmer.piwigo.com/index?/category/1-port_de_sanary"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Sanary-sur-mer</span></a>, un lloc veí de Toló, que fa uns anys volia remodelar la seva façana marítima, convertint el moll en una zona per a vianants i donant-li vida amb un mercat de productes locals. Després, el mirall d’aigua del port es va reservar als <i>gozzi</i> tradicionals de fusta, als quals l’ajuntament va reduir les taxes d’amarratge a la meitat. Els armadors, a canvi d’aquestes condicions favorables, a més de mantenir les seves barques en bon estat de conservació, es van comprometre a participar de manera activa en les festes tradicionals marineres que hi tenen lloc cada any durant el mes de maig. El resultat d’aquesta política ha estat un èxit: avui un centenar de <i>gozzi</i>, molts dels quals estan aparellats amb vela llatina, donen a la façana marítima de Sanary un aspecte semblant al que tenia fa un segle. I això ha contribuït a millorar la imatge de la regió, que ara és molt més atractiva en comparació amb altres centres similars de la Costa Blava.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8RaHzRNfcc6bGDu4EIHqvesVn9ZnZsUUQyMnCZ9HNJciZyT1DGcR2xnHrx25s4nZM0EOq6b7-C45H0Axw2wi6jB-SBBWy6m-oJjHC0AY83O0PLSCpXjzayrZXwUqvSwUNljFFmsoRruJr/s1600/Sanary.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8RaHzRNfcc6bGDu4EIHqvesVn9ZnZsUUQyMnCZ9HNJciZyT1DGcR2xnHrx25s4nZM0EOq6b7-C45H0Axw2wi6jB-SBBWy6m-oJjHC0AY83O0PLSCpXjzayrZXwUqvSwUNljFFmsoRruJr/s640/Sanary.jpeg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Barques de vela llatina a Sanary. (Foto: web <a href="http://sanarysurmer.piwigo.com/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Sanary-sur-Mer</span></a>)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Un debat sobre els <i>heritage harbours</i> s’ha desenvolupat també a la Ligúria, amb motiu de les últimes edicions del festival <i><a href="http://www.barchedepocaeclassiche.it/a-camogli-il-mare-ci-unisce.html" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Il Mare ci Unisce</span></a></i> (El mar que ens uneix), que té lloc entre Recco i Camogli, i que va permetre omplir el port de Camogli de velers d’època. L’edició del 2012, organitzada per l’AYDE (<i>Associazione Yacht e Derive d’Epoca</i>), es va celebrar el mes de juny. Aquells dies, amb l’aigua neta d’embarcacions de plàstic i dels transbordadors sense cap mena de gràcia que porten els turistes a San Fruttuoso i Portofino, el port va prendre l'aparença que tenia al segle XIX: ple de pals, d’antenes, de vaixells de fusta i de veles. La seva presència animava les façanes imponents de les cases de pescadors distribuïdes al voltant de les aigües del port, donant al mateix temps la intensitat i el to d'una representació teatral.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Si aquesta remodelació del port de Camogli va ser episòdica i, per tant, depèn dels administradors locals que sigui permanent, a l'Adriàtic s'ha passat als èxits duradors: a Cesenatico s’ha destinat una zona del port canal de Leonardo als vaixells tradicionals de propietat particular, als quals s’ha reservat el tram central del port, sobre el qual dóna l’edifici de l’Ajuntament, a prop del pont que delimita la làmina d’aigua on, des de 1985, hi ha amarrada la secció flotant del <i><a href="http://cms.delfo.fc.it/web/museo_marineria/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Museo della Marineria</span></a></i>. Des de llavors, el museu exhibeix una dotzena d'embarcacions tradicionals, inclòs el majestuós <i>trabaccolo</i> <i><a href="http://web.comune.cesenatico.fc.it/mm/mm_trabaccolo.html"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Giovanni Pascoli</span></a></i>, que aparella les veles de colors de l'Adriàtic. Com va assenyalar el director del <i>Museo della Marineria</i>, David Gnola, la nova zona d'amarratge, que s'estén un centenar de metres a banda i banda del port canal, està "destinada a les embarcacions particulars amb l'objectiu de promoure i recompensar el compromís dels seus propietaris per recuperar i fer navegar les embarcacions que pertanyen a la història de la costa de l'Adriàtic ". El resultat visual de la nova disposició és fascinant: la massa de les veles inflades pel vent forma una banda de color que s'estén al llarg de tot el centre històric, allargant la seqüència de les veles col·locades davant del <i>Museo della Marineria</i>. L'efecte, multiplicat per la cura amb què han estat restaurades les façanes, crea un ambient d’un altre temps.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Donat l'èxit de Cesenatico, s’han implementat iniciatives similars a Chioggia, on s'espera l'atracament d'un bon nombre d’embarcacions que formen part del patrimoni adriàtic i de les llacunes davant del <i><a href="http://www.chioggia.org/museochioggia/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Museo Civico della Laguna Sud</span></a></i>, i a Rijeka (Croàcia), on es volen recollir les embarcacions tradicionals a les aigües del Canal Mort. Finalment podem esmentar l'exemple de Sorrento, on l'associació <i><a href="http://www.altomareblu.com/associazione-asso-vela-a-tarchia-sorrento/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Vela a Tarchia</span></a></i> ha obtingut una concessió estatal per a embarcacions d'època en una zona que manté una important evidència arqueològica: compta amb dues nimfes, estanys i un moll submergit. Són els ambients marins de la vila romana on va romandre a l'exili forçós Agripa Pòstum, el nét de l'emperador August. Aquests espais sempre han estat utilitzats com a refugis per a vaixells (com les nombroses coves excavades a la tosca de la península de Sorrento) pels pescadors i els mestres d’aixa. Avui dia, l’associació <i>Vela a Tarchia</i> ha recollit una dotzena de vaixells entre <i>gozzi</i> sorrentins de vela llatina, <i>dinghys</i> i <i>varchette</i>, que han retornat a aquest tram de costa l’aspecte que havia tingut al llarg dels segles.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPc6VyswFnsBG-l0JVpK68TXeA9LooU42-R98b175XsGKI8eEpdynzqrDcBC7mvSCr_8ahS45FnrVsWP23KEjyAiSjlUnoPDd5TUS3OkjS9LyR2hBeIyxZFH0WVSPxIzdwh3zY76gP9Wq-/s1600/PORTOCANALE_LEONARDESCO-CESENATICO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPc6VyswFnsBG-l0JVpK68TXeA9LooU42-R98b175XsGKI8eEpdynzqrDcBC7mvSCr_8ahS45FnrVsWP23KEjyAiSjlUnoPDd5TUS3OkjS9LyR2hBeIyxZFH0WVSPxIzdwh3zY76gP9Wq-/s640/PORTOCANALE_LEONARDESCO-CESENATICO.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Port canal de Leonardo, a Cesenatico. (Foto: <a href="http://commons.wikimedia.org/wiki/File:PORTOCANALE_LEONARDESCO-CESENATICO.jpg"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Lecchilivia</span></a> sota llicència Creative Commons)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>Les dificultats de gestió dels museus flotants</b></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">No obstant, cal assenyalar que les iniciatives relacionades amb els <i>heritage harbours</i> no s’han de confondre amb les dels propis i vertaders museus flotants, molt més ambicioses. En aquest cas es tracta de recollir no només embarcacions, sinó també vaixells de mida considerable, amb les conseqüències que això comporta pel que fa als costos de gestió i manteniment. En aquest sentit, a Europa es poden citar exemples positius, com el de l’esmentat <i>Museo della Marineria de Cesenatico</i>, la secció flotant del qual és a punt de celebrar el trentè aniversari de la seva creació; o el del <i><a href="http://www.havenmuseum.nl/index.php?menu=1&pid=79"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Haven Museum</span></a></i> de Rotterdam. A més del <i>Buffel</i>, un vaixell de guerra de 1869 que presenta un dels primers exemples d'artilleria de torreta giratòria, el museu ofereix als visitants una varietat de remolcadors a vapor, embarcacions de pràctics, barcasses, vaixells de bombers, gavarres fluvials... unitats que han format part de la història del port. I als molls s’hi ha instal·lat una mostra d’elements que pertanyen a l'arqueologia industrial: una grua i dispositius per descarregar el gra, vagons, així com una col·lecció de motors de bord.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">No es pot, però, deixar de banda les lliçons que es deriven de les experiències que han tingut un resultat negatiu, com les de l’<i><a href="http://www.exetermemories.co.uk/em/maritime_museum.php"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Exeter Maritime Museum</span></a></i> i la <i>Historic Ship Collection</i> dels <a href="http://www.flickr.com/photos/50256734@N05/sets/72157626585319520/with/5704562338/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">molls de St. Katharine a Londres</span></a>. La primera, que consta d'una impressionant col·lecció d’embarcacions provinents de tot el món, ocupava la làmina d'aigua del port canal històric de la ciutat, que durant els anys setanta era una zona degradada i abandonada. Un primer grup, format per 23 embarcacions, es va crear el 1969 per iniciativa de l'ISCA (<i>International Sailing Craft Association</i>) amb el propòsit de salvar les embarcacions de treball d'interès etnogràfic que estaven en perill de desaparèixer. En el decurs dels anys la reputació del museu va anar creixent i amb ella el flux de noves adquisicions. L’ISCA disposava del què es podria anomenar un "arma secreta": la iniciativa de diversos funcionaris i oficials britànics, ja retirats i escampats pels quatre cantons del món, que estaven disposats a prendre mesures per salvar els vaixells més difícils de recuperar. D'aquesta manera, després d’uns quants anys de fer adquisicions, el nombre de vaixells aconseguits va superar els 200, convertint la col·lecció d’Exeter en la més gran del món d’embarcacions de treball. No obstant això, a causa d’un projecte de revalorització immobiliària a la zona del port canal, els lloguers del museu, que inicialment tenien un import simbòlic, es van incrementar considerablement. L'ISCA, que només podia comptar amb les aportacions dels seus membres, ja no era capaç de pagar-los; i els 100.000 visitants anuals del museu tampoc no eren suficients per evitar les pèrdues. El 1996 el dèficit de l’<i>Exeter Maritime Museum</i> va arribar a les 175.000 lliures i la col·lecció es va dispersar.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Un <a href="http://www.usni.org/magazines/navalhistory/2011-07/keeping-floating-museums-afloat"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">article</span></a> publicat el 2011 a <i>Naval History Magazine</i> està dedicat als problemes dels vaixells museu dels Estats Units, que constitueixen un conjunt de dimensions impressionants: entre cuirassats, creuers i portaavions, el seu tonatge representa la tercera flota de vaixells de guerra més gran del món. En examinar el tema de la complexa gestió d'aquestes unitats, cal fer èmfasi en el primer factor d'èxit: "Ubicació. Ubicació. Ubicació "(1) La ubicació d'un buc en un lloc de prestigi, però, no sempre és una panacea, com ho demostren les vicissituds de la <i>Historic Ship Collection</i>. En els anys setanta, per iniciativa del <i><a href="http://www.maritimeheritage.org.uk/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Maritime Trust</span></a></i> britànic, es va decidir reunir una col·lecció de vaixells als molls de St. Katharine, una de les zones més antigues del port de Londres, reconstruïda després dels greus danys soferts durant la Segona Guerra Mundial. En aquell moment el <i>Maritime Trust</i> podia presumir d’una sèrie ininterrompuda d'èxits: l’entitat es va crear el 1969 a partir de l'experiència adquirida amb el rescat del <i>Cutty Sark</i> i després va reeixir en el treball de restauració de la fragata <i>HMS Warrior</i>, que avui dia es pot admirar a Portsmouth. Després el <i>Maritime Trust</i> va concedir una important ajuda financera a altres projectes d’envergadura, com el del transatlàntic <i>Great Britain</i>, la fragata del 1817 <i>HMS Tricomalee</i> i el creuer de la Segona Guerra Mundial <i>HMS Belfast</i>. La <i>Historic Ship Collection</i>, que es trobava en els molls de St. Katharine, tenia els vaixells següents: el <i>Cambria</i>, una barcassa del Tàmesi del 1906; el <i>Challenge</i>, un remolcador de vapor del 1931; el <i>Robin</i>, un vaixell de cabotatge de vapor del 1890; el <i>Kathleen and May</i>, una goleta de gàbia del 1900; el <i>Nore</i>, un vaixell far del 1931; i el <i>Lydia Eva</i>, un pesquer de vapor del 1930. (2) En general, es tractava d’un meravellós grup d'unitats, la situació del qual, als voltants d'un popular atractiu com la Torre de Londres, hauria d'haver assegurat un bon nombre de visitants. D'altra banda, es va pensar que posar junts tants vaixells hauria d’haver contribuït a reduir els costos de gestió. Malgrat aquestes premisses, la iniciativa es va trobar amb problemes financers: la majoria dels potencials visitants es va limitar a contemplar els vaixells des de terra, sense pagar el bitllet per pujar a bord. Així que el 1986 la <i>Historic Ship Collection</i> es va tancar i els seus vaixells van ser distribuïts per altres ports de la Gran Bretanya. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYR1X0CZLptLHsDfCpnxkuaYFkjUqFkYyIbdx2iCB4IG8SW5DZpe_1_O3zdMwmbnNgEOCQowo7llPcrg4HF_sTRYE6uCBi_ObhoqkrAzMb8rfQBdpYkVku6DZEDzsmEaV1Uxz3W_xnBXDJ/s1600/St.+Katharine+Dock+1082.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYR1X0CZLptLHsDfCpnxkuaYFkjUqFkYyIbdx2iCB4IG8SW5DZpe_1_O3zdMwmbnNgEOCQowo7llPcrg4HF_sTRYE6uCBi_ObhoqkrAzMb8rfQBdpYkVku6DZEDzsmEaV1Uxz3W_xnBXDJ/s640/St.+Katharine+Dock+1082.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vaixells de la Historic Ship Collection, al moll de St. Katharine de Londres, l'any 1982.<br />(Foto: <a href="http://www.geograph.org.uk/photo/1492696"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Harold Dilworth Crewdson</span></a>, sota llicència Creative Commons)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Pel que fa a França, cal recordar el cas del <i><a href="http://www.port-musee.org/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Port Musée</span></a></i> del Port-Rhu, a Douarnenez. La iniciativa per a la seva creació es va desenvolupar arran de l'entusiasme suscitat pel festival marítim <i>Temps Fêtes sur Douarnenez</i>, que es van iniciar els anys vuitanta i van tenir tant d’èxit que es van haver de transferir a Brest, on el port té més espai. Inaugurat el 1993, el <i>Port Musée</i> inclou un museu de 2.000 metres quadrats i els molls on hi havia una quaranta d’embarcacions. El museu, però, no va aconseguir arribar a un equilibri financer satisfactori tot i les 160.000 entrades venudes durant el 1994, i l’any següent es va decretar la fallida. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>El concurs “Memòria dels ports del Mediterrani”</b></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Una altra iniciativa que es mou en la direcció de posar en valor els ports històrics s'ha dut a terme durant els dos últims anys per la <i><a href="http://fpmm.net/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Fédération du Patrimoine Maritime Méditerranéen</span></a></i>, que reuneix unes quaranta associacions franceses, quatre italianes (incloent l’<a href="http://www.istiaen.eu/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">ISTIAEN</span></a>) i una tunisiana. A partir de la designació de la ciutat de Marsella com a Capital Europea de la Cultura el 2013, es va decidir incloure en el programa de l'esdeveniment un concurs que oferia, als ports històrics de la Mediterrània, l'oportunitat de presentar-s’hi i donar-se a conèixer al públic en general. Com un mitjà per aconseguir aquest objectiu, es va optar per la preparació d'una exposició i per la creació d'un audiovisual, destinats a tenir una àmplia difusió en els mitjans de comunicació. Aquests materials, després de ser utilitzats durant el 2013, tornaran als ens promotors, que tindran a la seva disposició una eina important per donar a conèixer la seva realitat.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Amb aquest concurs, que ha estat batejat com <a href="http://fpmm.net/memoire-des-ports-de-mediterranee/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">"Memòria dels ports del Mediterrani"</span></a>, la FPMM pretén posar en marxa una xarxa de ports la identitat cultural i econòmica dels quals es pugui conciliar amb el respecte pel patrimoni i per la història, desenvolupant un turisme cultural que estigui en harmonia amb les exigències del desenvolupament econòmic. El 2011, la Federació va fer una crida als ports històrics del Mediterrani, sol·licitant la seva participació per les raons següents: la necessitat de prendre consciència de la riquesa del patrimoni marítim mediterrani i del seu valor, establint el nivell de coneixement assolit en el camp de la memòria històrica i posant en una xarxa d’àmbit internacional els actors del patrimoni i de la cultura de tot el litoral mediterrani. Els elements del patrimoni marítim a tenir en compte eren: els embarcadors i molls; els escars; les instal·lacions de la pesca artesanal o industrial; els edificis administratius, militars i religiosos; les drassanes de construcció naval i el seu equipament; els magatzems; i els llocs de formació per als oficis de la mar.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La presentació havia de fer èmfasi en el valor passat i present d’aquests elements del patrimoni, i sobre els projectes que ja havien estat formalitzats, però podia incloure propostes originals de valorització. Les embarcacions, que tenen un vincle indissoluble amb els ports i la seva història, per descomptat, havien d’anar associades també a aquesta presentació. El projecte havia d'especificar la seva naturalesa, la tipologia, la construcció o l'estat actual de la restauració, i aquelles manifestacions que en realcen el valor: museus a terra o flotants, regates tradicionals (a vela i rem), trobades, exposicions, festes votives, recreacions històriques, etc.</span></div>
<div style="font: 12.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 14.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">A la convocatòria del concurs hi van participar vint-i-tres ports de cinc països: França, Itàlia, Espanya, Croàcia i Tunísia. Se’n van fer ressò altres països del sud de la Mediterrània, malgrat que els esdeveniments de la primavera àrab han fet cancel·lar algunes adhesions. El jurat, compost per personalitats d’àmbit internacional i experiència complementària, va aprovar 15 projectes expositius, 4 dels quals provenien d’Itàlia:</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">- Cesenatico: "El port canal i les activitats marítimes.”</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">- La Spezia: "El patrimoni del golf."</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">- Piano di Sorrento: "La marina de Cassano."</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">- Chioggia: "La llacuna de Venècia, pesca i activitats marítimes."</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><span style="font: 11.0px 'Lucida Grande';"><br />
</span>Després es van aprovar dos projectes expositius que tenen una estreta relació amb la història marítima del nostre país: el de Rovinj (Croàcia), presentat per l’ecomuseu <i><a href="http://www.batana.org/it/casa/"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Casa della Batana</span></a></i>, una estructura al voltant de la qual es reuneixen els membres de la comunitat italiana d'aquest centre d'Ístria; i el de Villefranche-sur-Mer (França), sobre el port històric de Villafranca, que va ser durant gairebé un segle la principal base naval del Regne de Sardenya. (3)</span></div>
<div style="font: 11.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><b>Notes:</b></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">1) Cutler, T.J. 2011 <i>Keeping floating museums afloat</i> a <i>Naval History Magazine,</i> Annapolis, Vol. 25, Num. 4, pp. 50-53.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">2) Brouwer, N.J. 1999 <i>The International Register of Historic Ships</i>, London.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">3) Panella, G. 2012 <i>La memoria storica dell’Arsenale di Villafranca</i> a <i>Rivista Marittima</i>, Roma, pp.100-110.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-42881067249802453112013-10-27T12:45:00.000+01:002013-10-27T19:49:59.512+01:00Llibres de mar 1: “El mar de los hombres libres”<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial;">En aquest blog ja he parlat alguna vegada de llibres de tema marítim, però d’una manera molt àmplia i general. Fins ara no m’havia plantejat la possibilitat de parlar de llibres concrets i amb una certa periodicitat, com si fossin una secció fixa, per dir-ho així, d’aquest espai dedicat a la cultura marítima. Per què m’ho plantejo ara? Doncs perquè aquest estiu passat vaig tenir l’oportunitat de presentar dues novel·les que tenen el mar com a escenari: “El mar de los hombres libres”, d’Andrés Vidal; i “Negra Memòria”, de Mireia Vancells. Haver de parlar d’aquests dos llibres davant d’un auditori, en escenaris i circumstàncies diferents, em va suggerir una sèrie de reflexions que vaig intentar traslladar al públic assistent; reflexions que van quedar escrites i que em ve de gust conservar i compartir amb vosaltres. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Aquesta secció que he titulat “Llibres de mar” no pretén ser un catàleg de novetats editorials, de llibres acabats de publicar. Parlaré de llibres que, en un moment o altre i pel motiu que sigui, han anat a parar a la meva biblioteca. Poden ser nous o de libreter de vell, novel·les o assaigs, llibres tècnics o llibres de fotografies. La selecció serà d’allò més eclèctica. Comencem aquesta sèrie de ressenyes amb la introducció que vaig escriure per a la presentació d’“El mar de los hombres libres”, que es va fer a bord de la goleta <i>Äran</i>, al port de Vilanova i la Geltrú, el dia 15 de juny, dins dels actes commemoratius del 110è aniversari del vaixell. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvGp4q3Z7m_qDQu9mdGesPZmWpIV-v8tn1DhrYd83LLHR93I2ri7ZOPz76RiTb0n0I__YpfDs6SUEI_vRIrigTgUgeCd6kvRWDJAN0qhNHA7i9-XkouWk4r_28vMxlCsxuZH-VYA7EBcKh/s1600/IMG_1646.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvGp4q3Z7m_qDQu9mdGesPZmWpIV-v8tn1DhrYd83LLHR93I2ri7ZOPz76RiTb0n0I__YpfDs6SUEI_vRIrigTgUgeCd6kvRWDJAN0qhNHA7i9-XkouWk4r_28vMxlCsxuZH-VYA7EBcKh/s640/IMG_1646.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Andrés Vidal, micro en mà, parlant del procés d'escriptura del seu llibre a bord de l'<i>Äran</i>. (Foto: Darío Jaén)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Allò que vaixells i llibres tenen en comú </span></b></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Bona tarda i benvinguts a la presentació de la novel·la “El mar de los hombres libres”, de l’Andrés Vidal, a bord de la goleta <i>Äran</i>, aquest magnífic vaixell d’origen suec, que aquest any compleix 110 anys. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">110 anys! Aviat està dit... Només tres anys el separen del segle XIX: és més que una vida! Ha passat molta aigua per sota d’aquesta quilla, centenars i centenars de milles navegades... Si aquestes fustes de roure i d’avet poguessin parlar, imagineu quantes històries ens podrien explicar: des dels primers viatges entre diversos ports del Mar Bàltic i el Mar del Nord, carregat de mercaderies, entre elles botes d’arengades que es canviaven per peix salat per exportar-lo a la península ibèrica, on es proveïen de sal i de vi; fins al seu últim viatge llarg, des d’Estocolm fins a Vilanova, on som ara, i on l’<i>Äran</i> començarà una nova vida lligada al Garraf i al seu entorn natural.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Crec que els vaixells com aquest tenen moltes vides; tantes com les dels propietaris que han tingut, com les dels patrons que els han governat i com les dels tripulants que hi han navegat, que hi han projectat els seus somnis i il·lusions: fer negoci, veure món, viure aventures, fugir d’un passat... i tot allò que empeny els homes i també a moltes dones a fer-se a la mar. Aquesta és la càrrega que transporten els vaixells centenaris com aquest, la matèria intangible de la qual estan fets: els somnis, desigs i il·lusions dels homes i les dones que hi han navegat. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Això fa que, per a molts navegants, els vaixells siguin criatures vives, amb la seva pròpia ànima. Ja que parlarem de llibres, permeteu-me que citi Joseph Conrad, capità de gran veler i un dels millors escriptors de novel·les de tema marítim, que potser és qui ha descrit millor l’estreta relació que uneix homes i vaixells. En el seu llibre “El espejo del mar” escriu: “un vaixell vol que se’l mimi amb coneixement de causa. Un ha de tractar amb comprensiva consideració els misteris de la seva naturalesa femenina, i llavors ell estarà al nostre costat, fidelment, en la nostra lluita incessant contra forces davant les quals no fa vergonya sortir derrotat. És una relació seriosa, aquesta en què un home vetlla acuradament pel seu vaixell. Aquest té els seus drets, igual que si pogués respirar i parlar; i de fet hi ha vaixells que, per l’home que s’ho mereixi, faran qualsevol cosa, com diu el refrany, menys parlar.“ I aquesta altra cita: “els vaixells són criatures que nosaltres hem portat al món amb l’objectiu que ens obliguin a donar la talla.” </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Un llibre també té moltes vides: té la de l’autor, que hi ha dedicat una part de la seva a escriure’l; té la dels personatges que corren per les seves pàgines; però, sobretot, té les vides dels seus lectors. Els llibres, especialment els relats de ficció i, més concretament, les novel·les d’aventures, ens transporten a móns que mai no visitarem i ens permeten ser persones que mai no serem. Cada lector agafa un llibre com aquest i se’l fa seu; projectant en les seves pàgines tots els seus anhels, fantasies, somnis, desigs... i de vegades també les seves frustracions. Els llibres ens permeten viure vides que mai no viurem.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Vaixells i llibres tenen, doncs, en comú aquest lligams tan estrets amb les persones que s’hi posen en contacte. Són dues de les grans creacions de l’ésser humà; dues de les coses per les quals, al meu entendre, val la pena viure. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La lectura també té molt de navegació; llegir ens porta a moltes platges... I navegar per les pàgines de “El mar de los hombres libres” és un autèntic plaer. Té tot el que ha de tenir una bona novel·la: una història apassionant, que passa en un poble del sud de França, a l’època de la revolució francesa; una història d’aquelles que t’atrapen i no et deixen fins a la última pàgina; uns personatges potents i ben construïts, d’aquells que sedueixen i amb els quals te n’aniries fins a la fi del món; i també té un tema de fons que transcendeix la novel·la i ens situa en un debat molt actual: la lluita per la llibertat. També té amors a prova de bombes, lluites i combats, una mica de sang i fetge, grans amistats, passió, vaixells i barques, mar, molta mar, abordatges i canonades, ports, mariners i tavernes, tempestes, illes misterioses... Ah! I galetes! Unes galetes delicioses que són un element clau de la novel·la i que es poden tastar. Al final del llibre hi ha la recepta per si les voleu fer a casa. </span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“El mar de los hombres libres” és la tercera novel·la del seu autor, l’Andrés Vidal. La primera va ser “La herencia de la tierra” (2011), ambientada a l’època de la industrialització de Catalunya; i la segona, “El sueño de la ciudad” (2012), ambientada a la Barcelona modernista. Totes amb molt d’èxit de crítica i públic.</span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK7jwLhKQtLoCfGg3HgQDhdOdMY8jARXobUjnmX05RIZVEAR0h8i3gmOlGh0aHjdt68oB6zeGR3e6T9AfgW_KrkaDAW6-6WSwBxUfULPI3yMSTTuE-EeMCrmG3v2-5JwSqnxA02YZSK2ME/s1600/El-mar-de-los-hombres-libres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK7jwLhKQtLoCfGg3HgQDhdOdMY8jARXobUjnmX05RIZVEAR0h8i3gmOlGh0aHjdt68oB6zeGR3e6T9AfgW_KrkaDAW6-6WSwBxUfULPI3yMSTTuE-EeMCrmG3v2-5JwSqnxA02YZSK2ME/s320/El-mar-de-los-hombres-libres.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i>Fitxa del llibre:</i></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 12.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i>“El mar de los hombres libres”</i></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i>Andrés Vidal. </i></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i>Editorial Planeta, 2013</i></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i>ISBN: 978-84-08-11227-3</i></span></div>
<div style="font: 11.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><i>598 pàgines.</i></span></div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-39180683413663361932013-10-20T21:24:00.000+02:002013-10-21T20:55:20.373+02:00Encontro d'O Freixo 2013<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Tornar a Galícia sempre em fa molta il·lusió. La primera vegada que hi vam anar de vacances, l’any 2001, quan encara no estava ficat de ple en tot aquest món de les embarcacions tradicionals, ja en vaig tornar enamorat. Recordo que aquella vegada em van fascinar les pedres, la cultura pètria, per dir-ho així, de Galícia: els <i>cruceiros</i> i els blasons a les façanes de les cases antigues; les pedres amb poders màgics, com la Pedra dos Cadrís i la Pedra de Abalar, de Punta da Barca, a Muxía, o la Pedra da Serpe de Corme; i també les creus de pedra en memòria dels mariners desapareguts al mar, que es veuen als penya-segats de la Costa da Morte. Pedres carregades d’història i d’històries. Pedres que tenen relació amb cultes màgics i religiosos ancestrals, en una amalgama de mites celtes i d’espiritualitat cristiana, impregnada de la influència de l’apòstol Santiago, que s’escampa per tots els racons de Galícia. I, naturalment, vaig tornar d’aquell primer viatge absolutament seduït per la potència del mar i la seva l’omnipresència en la vida gallega. No conec la Galícia rural, però és evident que el mar hi té un pes que no té a Catalunya; i no només com a recurs econòmic de primer ordre, sinó com a substrat cultural. Galícia és una cultura marítima i marinera; Catalunya, amb prou feines. I la cultura marítima que encara es conserva a casa nostra costa molt de veure a simple vista. A Galícia, aquesta cultura la veus, la toques, la vius: forma part de l’entorn i de la vida dels gallecs.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBc4HkNnAkpweNq6arnG_7YvRKp7NIdbqXV98GVJo6VuCHXyqM5Ux_cn4YkQc7t-fNSHIyvrmdRyebZo75S04hsZXeOWk2Ji7fPhbvgXcHeJZZkgwHPwF-qbV2xYQAOfHz95yqyoKEdo6S/s1600/IMG_6061+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBc4HkNnAkpweNq6arnG_7YvRKp7NIdbqXV98GVJo6VuCHXyqM5Ux_cn4YkQc7t-fNSHIyvrmdRyebZo75S04hsZXeOWk2Ji7fPhbvgXcHeJZZkgwHPwF-qbV2xYQAOfHz95yqyoKEdo6S/s640/IMG_6061+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els vaixells hissen les veles a la cerimònia inaugural (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Aquell primer contacte amb Galícia, però, va ser més intens amb la terra, la cultura i el paisatge, que amb la seva gent. Els lligams amb els gallecs vindrien més tard. Després, l’any 2005, vam tornar a Galícia per participar en el l’Encontro de Cambados, en què Catalunya n’era la convidada d’honor. I allà es van establir els vincles mariners i afectius amb els primers amics gallecs. Vincles que des de llavors no han parat de créixer i d’enfortir-se. Els blogs i les xarxes socials han contribuït molt a aquesta coneixença mútua i a escurçar distàncies, mantenint-nos informats de tot el que fem uns i altres, tant en l’àmbit personal com associatiu. Moltes de les persones que vaig conèixer primer per Internet, després les he pogut conèixer personalment en els successius <i>encontros</i> en què he participat: Cambados 2005, Muros 2009 -on es va fer una trobada de bloguers de tema marítim que va afavorir aquesta coneixença-, Carril 2011 i O Freixo 2013, aquest estiu.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">És difícil dir quin ha estat millor o pitjor, perquè, per un motiu o altre, tots han tingut coses bones. És cert que la crisi s’ha fet notar en les dues últimes edicions, però potser més en la participació que en els aspectes organitzatius. En Víctor Fernández, el president de la Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial, ens va comentar que a O Freixo hi havia bastants vaixells associatius grans, que porten força tripulació, i que això havia fet disminuir l’assistència d’embarcacions petites. També cal tenir en compte que venir dels punts més allunyes de Galícia per mar és una despesa considerable en combustible que no tothom pot assumir. En qualsevol cas, per mi, el gran al·licient dels <i>encontros</i> és poder retrobar una sèrie d’amics i coneguts –de Galícia i d’altres llocs-, conèixer en persona aquells amb qui estic en contacte per Internet i navegar amb ells. I a O Freixo es va donar tot això.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinicfCLRIUuJRL-ysha7TDX0mmHxddeySHs0jLiZYDTP-gabGpSdGnCeze7Tgbp8fzcV1aBK8yX5EfBk0l6ZVYXGbLJgPoZ7QPIkUZAblQOh16htQvPZ5qVEebuBZbMvkMeEtTqTulYSzs/s1600/IMG_6215+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinicfCLRIUuJRL-ysha7TDX0mmHxddeySHs0jLiZYDTP-gabGpSdGnCeze7Tgbp8fzcV1aBK8yX5EfBk0l6ZVYXGbLJgPoZ7QPIkUZAblQOh16htQvPZ5qVEebuBZbMvkMeEtTqTulYSzs/s640/IMG_6215+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les embarcacions tradicionals van tornar a omplir la ria de Muros-Noia (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>Redescobrint la dorna</b></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">D’entrada, he d’agrair immensament la generosa acollida dels amics de Lajareu por Barlovento, amb en Jesús Cadaveira al capdavant, que ens van inscriure a l’<i>encontro</i> com a tripulants de les seves embarcacions. I de fet ho vam ser, perquè un dia vam sortir a navegar amb la dorna <i>Moura</i> i, l’endemà, amb la <i>Insuabela</i>. El meu bateig en dorna va tenir lloc a Muros 2009, també a bord de la <i>Moura</i>, amb en Jesús fent-me de “padrí”, per dir-ho així. En una de les entrades del blog dedicades a aquell <i>encontro</i> ja vaig deixar constància de la meva admiració per les qualitats marineres de la més popular de les embarcacions tradicionals gallegues. La <i>Insuabela</i> és una dorna de nova construcció, que respon a les necessitats de Lajareu de disposar d’una embarcació gran, segura i confortable per a la navegació en grup, fer cursets d’iniciació, etc. Amb aquesta finalitat li han posat un aparell més còmode, manejable i no tan tècnic com el d’una dorna clàssica. La <i>Insuabela</i> porta eixàrcia fixa, amb estai i dos obencs per banda, tensats amb bigotes, i aparella major cangrea i floc. Vaig tenir el plaer de dur la canya i, efectivament, és una embarcació molt marinera, equilibrada i gens ardent, fàcil de portar i que transmet molta seguretat. Així, doncs, després d’haver navegat novament en dorna, en les aigües de la Ria de Muros-Noia, em reafirmo en allò què vaig escriure el 2009: la dorna ho té tot per fer feliç un mariner. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF_GVo8njG9ddVkCHPiitBNX6O_h_dAMAL3MvrjygIsFP3dOMmITPgHjQ9MGxaKrFn-8vB9jn8mAWvM9LCRT7udUVLKHt0g5XdnmnOxBDuIbw_niOlb_4gVoS9vxnCXI-XGI_jl41rSx-k/s1600/P1020662+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF_GVo8njG9ddVkCHPiitBNX6O_h_dAMAL3MvrjygIsFP3dOMmITPgHjQ9MGxaKrFn-8vB9jn8mAWvM9LCRT7udUVLKHt0g5XdnmnOxBDuIbw_niOlb_4gVoS9vxnCXI-XGI_jl41rSx-k/s640/P1020662+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al timó de la dorna <i>Insuabela</i> (Foto: Marta Salomó)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgL_D-rXqT4BQzPNL0Knl2i8AtqVZ_6IwkqbtN09oK1u2nc3ATrap2zybwhJsP8fxz-h2il_7RmkEkV4Dx93VdWznk9B4i71cWSoCwKort1D6p26BF4I5_abLgvW8m5Gr4l3KXHTNOUlI2/s1600/DSC_0330+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgL_D-rXqT4BQzPNL0Knl2i8AtqVZ_6IwkqbtN09oK1u2nc3ATrap2zybwhJsP8fxz-h2il_7RmkEkV4Dx93VdWznk9B4i71cWSoCwKort1D6p26BF4I5_abLgvW8m5Gr4l3KXHTNOUlI2/s640/DSC_0330+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La dorna <i>Insuabela</i>, gran, segura i confortable (Foto: Mar Rey)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><b>Descobrint els galeons</b></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Si Muros 2009 va ser per mi el descobriment de la dorna, O Freixo 2013 ha estat el descobriment dels galeons. Diria, fins i tot, que el galeon ha estat el vaixell-estrella d’aquest <i>encontro</i>. Aquestes antigues embarcacions de treball dedicades al transport de mercaderies per la costa gallega s’han convertit en les més vistoses de la flota tradicional. Per les dimensions del buc –entre els 8 i els 12 metres- i l’envergadura de l’aparell –major cangrea i dos flocs- es fan veure de lluny i omplen el paisatge de qualsevol trobada. Com a embarcació associativa, el galeon és ideal, perquè és segur i pot embarcar molta gent. En aquests últims anys, n’han entrat uns quants en servei, ja sigui recuperats i restaurats, com l’<i>RH Uno</i>, de nova construcció, o com l’<i>Illa de Cortegada</i>, amb els quals vaig navegar a O Freixo. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El que més em va sorprendre del <i>RH Uno</i> és que pertany a una associació de veïns. El vaixell és propietat de l’associació veïnal A Ostreira, de la parròquia d’Abelleira, a Muros. M’ho va explicar un dels patrons del vaixell, en Joaquin Fabeiro, a qui vaig tenir el gust de conèixer personalment després d’haver-hi contactat via Facebook. Animats per la construcció de la buceta <i>Abelleira</i>, buscaven una embarcació més gran. Finalment, a Cambados van trobar un vell galeon de 12 metres, que van comprar i restaurar durant prop de quatre anys, per a utilitzar-lo com a veixell-escola, entre altres funcions. <a href="http://galeondeabelleira.wordpress.com/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">En la seva web expliquen tot el procés</span></a>. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ4SUhWjO2Je9eiqBWl4KvvaTYS60W_dCRgyUnuVzUlcULOKY9T2XtQjGzPCrisNV93WGZunmw1HxNvKKa-tTFioxZhtTB6UuqV01A8ZruLXSgGzjpdTz5we_BlI7PFkfI12dEZs4OsBpi/s1600/IMG_6082+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ4SUhWjO2Je9eiqBWl4KvvaTYS60W_dCRgyUnuVzUlcULOKY9T2XtQjGzPCrisNV93WGZunmw1HxNvKKa-tTFioxZhtTB6UuqV01A8ZruLXSgGzjpdTz5we_BlI7PFkfI12dEZs4OsBpi/s640/IMG_6082+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'<i>RH Uno</i>, de l'associació de veïns A Ostreira (Foto: J. Sol) </span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Durant l’encontro d’O Freixo vam navegar a bord de l’<i>RH Uno</i>, juntament amb en Jesús Cadaveira i la seva família. Realment és un vaixell ideal per fer sortides en grup, perquè té una coberta àmplia i còmoda, una maniobra molt senzilla i dóna molta seguretat. En Jesús i jo vam fer de proers i ens vam ocupar de les escotes dels dos flocs en les successives virades. Em va semblar que era un vaixell força maniobrable, sobretot tenint en compte el poc vent de feia. En alguna virada calia ajudar una mica a passar la proa aquarterant un dels flocs, sense més dificultats. Va ser un bon primer tast de geleon, però el plat fort me’l prendria l’endemà, a bord de l’<i>Illa de Cortegada</i>, de l’associació <a href="http://rompetimons.blogspot.com.es/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Rompetimons</span></a>, de Carril. El vaixell es va començar a construir el 2008 i es va avarar l’agost del 2010, però no va estar a punt per navegar fins el maig de 2012. Fa 11 metres d’eslora, però hagués dit que en feia 3 o 4 més. Si més no, des de popa i amb la canya a la mà es veia molt més gran! Una canya, per cert, enorme. Totes les canyes de les embarcacions tradicionals gallegues són molt grans, en comparació amb els arjaus de les nostres barques. A principi trobes canya per tot arreu i et fa nosa, però quan t’hi acostumes trobo que dóna molta sensació de solidesa i de seguretat. Va ser molt divertit portar l’<i>Illa de Cortegada</i>, sobretot quan tens una tripulació que, al crit de “anem a virar!”, sap perfectament què s’ha de fer i actua com un sol home. La tarda que vam sortir, el vent era molt canviant en alguns racons de la ria i podia rolar 45º quan t’acostaves a terra. Això requeria estar molt atent per a no quedar-te desventat i aturar el vaixell. Però el <i>Cortegada</i> responia molt bé i aconseguíem fer-lo virar amb molt poca arrencada. Ja dic, un vaixell fantàstic; i jo, encantat de la vida, és clar, i molt agraït a la gent de Rompetimons per aquesta deliciosa navegada.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJb2Y1pyG1r5hG2438QKWtAaWCoXR2_HZuA_LkeIynIquPmXBEBJL05Zv7vSLENiCH0rkKtDufWn0J5IpbTkrEmT2S-kWmUKXptQHeUhw4iP8v9WpXEfAO0uxfV89AfK1yQzlRHtwaiyAw/s1600/P1020672+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJb2Y1pyG1r5hG2438QKWtAaWCoXR2_HZuA_LkeIynIquPmXBEBJL05Zv7vSLENiCH0rkKtDufWn0J5IpbTkrEmT2S-kWmUKXptQHeUhw4iP8v9WpXEfAO0uxfV89AfK1yQzlRHtwaiyAw/s640/P1020672+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb en Jesús Cadaveira, fent de proers al RH Uno (Foto: Marta Salomó)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0z7xbSpaToMlgo8cXwb6I_KaslrNh_DpMX0rV_ePIvhy1zZ4b40jvqsOnawQuSyeE0LWkWHmJ8GXKulSbFoRcfjZBTJ3epPyK3M9Oboo2rK0u_ajeCOvF7d734UL8dnEXkDyfhwp4bCrL/s1600/P1020685+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0z7xbSpaToMlgo8cXwb6I_KaslrNh_DpMX0rV_ePIvhy1zZ4b40jvqsOnawQuSyeE0LWkWHmJ8GXKulSbFoRcfjZBTJ3epPyK3M9Oboo2rK0u_ajeCOvF7d734UL8dnEXkDyfhwp4bCrL/s640/P1020685+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al timó del galeón <i>Illa de Cortegada</i>, tota una experiència (Foto: Marta Salomó)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">L’última sortida de l’encontro d’O Freixo la vam fer amb la magnífica dorna “Sara O”. Bé, no és una dorna pròpiament dita; és un iot de nova construcció, amb línies semblants a les de la dorna. És el què en el món dels vaixells clàssics en diuen “esperit de tradició”. El seu propietari, l’Avelino Ochoa, ja ens havia convidat a navegar-hi a l’encontro de Carril, després d’haver-nos conegut al Saló Nàutic de Barcelona. És a dir que, una vegada més, vaig poder gaudir de la bellesa i les qualitats marineres de la “Sara O”. Quan vam sortir hi havia marea baixa i això ens obligava a fer virades constants per mantenir-nos dins del canal navegable marcat per balises i evitar els bancs de sorra. Després, a la tornada i a prop ja del port, el vent va començar a fer rolades de 180º que van deixar molts vaixells clavats en un punt. Nosaltres, gràcies a l’electrònica –que també té els seus avantatges-, vam poder detectar bé cada rolada i maniobrar en conseqüència, aprofitant cada alè d’aire per arribar a port. Entremig, vam gaudir d’un bon ventet que ens va permetre navegar fins passada l’illa de A Creba, i poder admirar la bellesa de la Ria de Muros-Noia. Ens va cridar l’atenció veure esplèndides platges de sorra blanca insòlitament buides un diumenge de juliol al matí, cosa que sempre ens sorprèn molt als catalans, perquè, en aquesta època, a les nostres platges no s’hi cap. Al mig de la ria ens vam creuar amb el vaixell del fotògraf Ricardo Grobas, excel·lent retratista de la costa gallega i cronista gràfic de la seva vida marinera, que ens va seguir una estona i va fer unes magnífiques fotos de la “Sara O”, que conservarem com a record de la navegada.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqMuCrxwLQzJQz8RmnKr4i8mPI2MRZCuv4jL4PnTCcyVXm-d4pwlEtThVCOsoqm9W5gwtJ1_hLSyGcmqS8n_qBJ5K8_ppy4YgA3F5Uupbze9VHoeuB_A7OAEERLJUxOCA3wSrTYVSK4Isi/s1600/Sara+O-2+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqMuCrxwLQzJQz8RmnKr4i8mPI2MRZCuv4jL4PnTCcyVXm-d4pwlEtThVCOsoqm9W5gwtJ1_hLSyGcmqS8n_qBJ5K8_ppy4YgA3F5Uupbze9VHoeuB_A7OAEERLJUxOCA3wSrTYVSK4Isi/s640/Sara+O-2+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La <i>Sara O</i>, un iot clàssic amb línies de dorna (Foto: Ricardo Grobas)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcgl_f2uo2PVgOK6nNl5pTZKtb1JglYzdDg8c9-K6hBwIo6Bw4lYmC7g5wbmbCqO672enuhkf8ItCbGBpvt0XM3wnwMf7mY3qHeeYkymQBpzWz7KfZ93nf4f5bQZ171EKP4sNuSp55g9Dk/s1600/Sara+O-1+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcgl_f2uo2PVgOK6nNl5pTZKtb1JglYzdDg8c9-K6hBwIo6Bw4lYmC7g5wbmbCqO672enuhkf8ItCbGBpvt0XM3wnwMf7mY3qHeeYkymQBpzWz7KfZ93nf4f5bQZ171EKP4sNuSp55g9Dk/s640/Sara+O-1+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tradició i modernitat en un mateix vaixell (Foto: Ricardo Grobas)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Marxar d’un <i>encontro</i> sempre és una mica trist perquè, encara que t’ho hagis passat molt bé, deixes enrere uns quans amics a qui, probablement, no tornaràs a veure fins al cap de dos anys. Però aquesta vegada el nostre viatge a Galícia es va poder allargar uns quants dies més, amb estades a Santiago i Vigo, on hi tenim bons amics. Entre una visita i l’altra vam passar per les platges de Lariño i Carnota, unes immenses extensions de sorra blanca, aigües transparents i poquíssima gent. Impressionants! També ens vam aturar a Ézaro, als peus del Monte Pindo, i ens vam endinsar en la desembocadura del riu Xallas, fins al salt d’aigua d’uns 40 metres d’alçada que corona el tram final del riu. És un lloc d’una gran bellesa natural, amb boscos arran de mar i ple de racons arrecerats d’aigües encalmades, on hi avaren petites embarcacions, al costat de l’esquelet d’alguna vella barca abandonada des de fa molts anys, cobert de molsa. Corregeixo: “era” un lloc d’una gran bellesa... A primers de setembre la zona del Monte Pindo va ser calcinada per un incendi forestal devastador, que va reduir a cendres els paisatges que veieu en aquestes fotos. Molt trist, tot plegat.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib6s3a7Aru7PzuAzLy8ZIcBpeSpmmf5XNDbKc3y8stQYurNfttShi7Z8mXgVhzXbEn7IqeZahoTNkJ0l3Mb4_Fsqx42MCDaGxP8bX2YnormFzhhWtjZq776DCcvW0PdHIdPyxqOUxnwsO-/s1600/_MG_6292+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib6s3a7Aru7PzuAzLy8ZIcBpeSpmmf5XNDbKc3y8stQYurNfttShi7Z8mXgVhzXbEn7IqeZahoTNkJ0l3Mb4_Fsqx42MCDaGxP8bX2YnormFzhhWtjZq776DCcvW0PdHIdPyxqOUxnwsO-/s640/_MG_6292+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una platja impressionant als peus del Monte Louro (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNxn93_HyzaJFQoLrbIYB_QdtLeSX7cx1vFyXmmBqofDzRcnLjwQ9v6Hss_U5aJJC2wEgFD3EG-Gd8qRAEYks8qrx4i_d88b891N-kgglqH0XJ4WPowC3fPU1fJu3M3B8EiAN1WDPvKr8Y/s1600/_MG_6299-2+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNxn93_HyzaJFQoLrbIYB_QdtLeSX7cx1vFyXmmBqofDzRcnLjwQ9v6Hss_U5aJJC2wEgFD3EG-Gd8qRAEYks8qrx4i_d88b891N-kgglqH0XJ4WPowC3fPU1fJu3M3B8EiAN1WDPvKr8Y/s640/_MG_6299-2+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La desembocadura del riu Xallas a O Ézaro (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">I encara vam tenir temps que fer una escapada a la Costa da Morte i recórrer la pista de terra que va de Camariñas a Camelle, passant pel cementiri dels anglesos, on hi reposen els nàufrags del Serpent. Les vistes des del Cabo Vilano i de les platges verges i feréstegues que hi ha en aquest boci de costa crec que són de les més boniques de Galícia; si més no, de la Galícia que coneixem, perquè encara ens en queda molta per descobrir. Però això serà en propers <i>encontros.</i></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirnBrLG1HMZUtR7YwfvRWsquOzq-jmERGn8FLr9z3237c_tlHDqQgNkWayOm6JLX043J2dja3iaIanH4Cc1iIGLVUgQL7fbqskSWb9O7PD9pB4FIHdTwFuiJJMKQmifQikUazCs1rF68mK/s1600/_MG_6347-2+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirnBrLG1HMZUtR7YwfvRWsquOzq-jmERGn8FLr9z3237c_tlHDqQgNkWayOm6JLX043J2dja3iaIanH4Cc1iIGLVUgQL7fbqskSWb9O7PD9pB4FIHdTwFuiJJMKQmifQikUazCs1rF68mK/s640/_MG_6347-2+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Paisatge espectacular de Costa da Morte, amb el far de Cabo Vilano al fons (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">En aquest <a href="http://www.flickr.com/photos/navegantsolitari/sets/72157636723769384/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">enllaç a Flickr</span></a> hi trobareu el reportatge fotogràfic de l'<i>encontro</i> d'O Freixo amb una cinquantena de fotos.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-35255867412215964062013-01-29T16:51:00.000+01:002013-01-29T21:14:25.797+01:00Douarnenez 2012: les fotos<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: small;">Aquesta entrada és una continuació de l’anterior o, si voleu, la traducció en imatges d’una part de l’article. És el reportatge fotogràfic que vaig fer durant els dies del festival marítim <i>Temps Fêtes sur Douarnenez</i>, celebrat en aquesta localitat bretona del 19 al 22 de juliol de 2012. Catalunya –Nord i Principat, conjuntament- va ser la convidada d’honor. En total s’hi van desplaçar una desena de barques, la majoria de vela llatina, i la mateixa quantitat de patins de vela, que es presentaven com a embarcació genuïnament catalana, centenària i única al món. Unes setmanes abans el patí català havia estat portada de la revista “Chasse-Marée”, que li havia dedicat un extens reportatge. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEBOXWldfW4-cFwiNJwhVyX1LrddPpBx6eGf-ur1E7ZI9H8Ny4qUUbZJukAtUzZaZIlFst6WufArNNi8rCOqYLFUj1hAgbjiptgG_IASTyck97gU1SD853WHefhmhx-uJezBvBWvWuFaBu/s1600/_MG_3972.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEBOXWldfW4-cFwiNJwhVyX1LrddPpBx6eGf-ur1E7ZI9H8Ny4qUUbZJukAtUzZaZIlFst6WufArNNi8rCOqYLFUj1hAgbjiptgG_IASTyck97gU1SD853WHefhmhx-uJezBvBWvWuFaBu/s640/_MG_3972.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un vaixell tradicional a l'entrada del Port Rhu. A l'esquerra, l'illa Tristan (Foto: Joan Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: small;"><br /></span>
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: small;">Participar en un festival com el de Douarnenez formant part de la festa és molt diferent de fer-ho com a públic, com un espectador més. Dies abans havíem assistit al festival de Brest, el macrofestival marítim més important del món, que concentra prop de 2.000 vaixells –des de grans velers de quatre pals fins a petites embarcacions d’algun país exòtic- i rep un milió de visitants. Brest té unes dimensions gegantines; és com visitar una expo: després de tot un dia de caminar pels molls, tens la sensació que encara et queden coses per veure –vaixells, exposicions, exhibicions diverses de tal o qual país…- i que moltes les has vist només per sobre. Per altra banda, de seguida t’adones que la festa és a bord dels vaixells i que si tu no hi vas embarcat, ja sigui com a invitat o pagant, t’has de conformar amb mirar-t’ho tot des del moll. I al final acabes atabalat de tanta gent, cansat de fer quilòmetres a pas de tortuga i amb un empatx d’informació considerable. Aquí teniu les <a href="http://www.flickr.com/photos/navegantsolitari/sets/72157631659885236/show/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">fotos de Brest 2012</span></a>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: small;">Douarnenez, en canvi, té una dimensió més humana. El port de Rosmeur és petit i es pot recórrer diverses vegades en un dia. A més, a Douarnenez formàvem part de la festa, com a convidats d’honor, i teníem les nostres barques per poder sortir a navegar. I poder viure la festa des de dins, poder sortir a navegar conjuntament amb centenars d’embarcacions tradicionals, ho canvia tot. Douarnenez és una gran festa marinera, pensada més per als mariners i navegants que per al públic en general, tot i que aquest també hi pot participar. Els vaixells estan a tocar de la gent i tot és més proper. La ciutat també és a la vora del port, i tot –cases, port i vaixells- queda molt més integrat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: small;">El recull de fotos que veureu a continuació comença al Port Rhu, l’antic port de Douarnenez, que separa la ciutat del barri de Treboul. Al Port Rhu –com s’explica a l’entrada anterior- i ha el moll i les embarcacions del <a href="http://www.port-musee.org/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Port-Musée</span></a>, que es poden visitar. També s’hi poden veure magnífics iots clàssics que formen part del <a href="http://www.mairie-douarnenez.fr/index.php/territoire/patrimoine-maritime/creation-dun-pole-belle-plaisance-au-port-rhu.html" target="_blank"><i><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Pôle belle plaisance</span></i></a>, un projecte que inclou la reserva d’amarraments per a l’estada d’aquest tipus de vaixells, amb l’objectiu d’enfortir el paper patrimonial del Port-Rhu. També veureu alguna foto de les drassanes dedicades a la construcció i reparació d’embarcacions tradicionals, i un cementiri de vaixells que hi ha al fons del port, que resulta d’allò més fotogènic. A continuació, hi ha unes imatges de la costa de Treboul i de la bocana del port esportiu que hi ha en aquest barri. Finalment, s’arriba als carrers de Douarnenez i ja comença el festival. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: small;">Estic molt satisfet de les fotos de navegació, fetes al mar, a bord de la “Santa Espina” i de la dorna “Moura”, dels germans Suso i Xosé Cadaveira. Navegar envoltat de vaixells com el <i>dundée</i> tonyinaire “Biche”, acabat de restaurar, el “Pen Duick” d’Eric Tabarly, la goleta “La Recouvrance” o la <i>bisquine</i> “La Granvillaise”, que considero un dels vaixells tradicionals més bonics del món, és una experiència inoblidable. I això sense comptar infinitat de petites embarcacions desconegudes, d’esbarjo o de treball, que no sabries quina escollir si n’haguessis de triar una. La badia de Douarnenez plena de veles és un espectacle i un plaer en tots els sentits, que cap aficionat a la marina tradicional s’hauria de perdre. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span id="goog_1800055063"></span><span id="goog_1800055064"></span><br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="422" src="http://www.youtube.com/embed/7YKVnLKVV_I?rel=0" width="750"></iframe><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Reproduïu el vídeo en HD (720p) i connecteu els altaveus, guanya molt.</span></span><br />
<br />
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-4453885786272601762013-01-22T23:53:00.000+01:002013-02-10T13:40:37.705+01:00Patrimoni portuari i embarcacions tradicionals<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</span></span> <span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L’article que trobareu més avall és la comunicació que vaig escriure per al XXXV Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que organitza l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’edició d’aquest any, celebrada el desembre passat, duia per títol <a href="http://www.curspatrimoni.com/ca/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">“Patrimoni portuari: barris amb port / ports amb ciutat”</span></a><i>,</i><i><span style="font-style: normal;"> i tenia per objectiu </span></i><i>“</i>analitzar les diferents formes d’intervenció i de rehabilitació del patrimoni portuari, tan present en el nostre país.” L’article, escrit a petició de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, fa una reflexió sobre el paper de les embarcacions tradicionals com a element que connecta la ciutadania amb el patrimoni marítim, a partir de l’exemple de la ciutat bretona de Douarnenez i de la participació de Catalunya, com a convidada d’honor, en l’última edició del festival marítim <a href="http://www.tempsfete.com/" target="_blank"><i><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">TempsFêtes sur Douarnenez</span></i></a>. </span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiobaXguQfdKF0pUeaFq5blNQCKQL53tE4KwktLlkLfFuHtG5XGb3TVNWDi1LrmXFyfInhNT4bVJi-k7sspLrvm8eIW4sjNwgzkrjrYIpbhmTC46wyU0EszJE3tW7OFsxon6Re_vQ_AzkPF/s1600/_MG_4396.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiobaXguQfdKF0pUeaFq5blNQCKQL53tE4KwktLlkLfFuHtG5XGb3TVNWDi1LrmXFyfInhNT4bVJi-k7sspLrvm8eIW4sjNwgzkrjrYIpbhmTC46wyU0EszJE3tW7OFsxon6Re_vQ_AzkPF/s640/_MG_4396.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Barques catalanes del nord i del sud a l'Atlàntic (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<u><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps"><b>Quan el mar es troba amb la ciutat</b></span></span></span></u></div>
<div class="MsoNormal">
<u><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps"><b>L’exemple de la ciutat bretona de Douarnenez</b></span></span></span></u></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">A la ciutat bretona de Douarnenez, la historia, l’economia, l’urbanisme i la cultura tenen un nexe en comú molt poderós: el mar. Cadascun d’aquests àmbits està íntimament relacionat i l’un és conseqüència de l’altre. De tot aquest substrat se’n deriva un patrimoni marítim molt ric, que es conserva viu i actiu, i dins del qual les embarcacions històriques i tradicionals hi tenen un paper destacat. Tot aquest patrimoni es manifesta de diverses maneres i en diversos espais. Un dels seus aparadors més espectaculars i que té més ressò social és el festival<i> Temps Fête sur Douarnenez</i>, una gran festa marinera de periodicitat bianual, que reuneix més d’un miler d’embarcacions tradicionals i mobilitza 2.000 voluntaris per acollir una població flotant de 14.000 visitants, que iguala la població local. L’estiu de 2012 la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial hi va prendre part activa com a membre de la delegació de Catalunya (nord i sud), convidada d’honor del festival.</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">La presència de restes arqueològiques romanes a l’indret de Plomarc’h, relacionades amb l’elaboració de garum i salaons, donen testimoni de l’antiguitat de Douarnenez i de la seva indústria principal: la pesca. Douarnenez va ser un port sardiner de primer ordre a Europa, i aquesta pesquera va originar un desenvolupament molt ràpid de la ciutat, entre els segles XVIII i XIX, passant de 1.473 habitants, l’any 1793, a 11.465 habitants, el 1896. (El 2009 en tenia 14.842). A mitjan segle XIX s’hi van instal·lar diverses fàbriques de conserves, la més antiga de les quals, Chancerelle, oberta el 1853, encara funciona. Aquesta puixança pesquera es va mantenir fins a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat, i després va anar de baixa. Les conserveres també van anar tancant i ara només en queden tres. Avui dia l’activitat pesquera a Douarnenez és més aviat marginal, però molts vaixells continuen desembarcant el peix al port de Rosmeur, el més industrial dels tres que té la ciutat. Els altres dos són el Port-Rhu, el més antic i tradicional, i el port del barri de Treboul, dedicat a la navegació esportiva i d’esbarjo. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3wtyKKu7fEQZ5qc1ZWwEqV11P3AMNZyitXOb46QxUx7436ZS_Abicq62UhyphenhyphenvYeuM0zFwZiEBDEnmypnAvQKV049cu9SiBDvxKlbGxlJEV4Nz9cYx7ptqB6VRIHxTV_Rib0Lzaqly9U_Ku/s1600/_MG_3925.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3wtyKKu7fEQZ5qc1ZWwEqV11P3AMNZyitXOb46QxUx7436ZS_Abicq62UhyphenhyphenvYeuM0zFwZiEBDEnmypnAvQKV049cu9SiBDvxKlbGxlJEV4Nz9cYx7ptqB6VRIHxTV_Rib0Lzaqly9U_Ku/s640/_MG_3925.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Port-Rhu amb les embarcacions del Port Musée (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">Què en queda de tot aquest passat vinculat a la pesca? El més destacable, al nostre entendre és un valuós patrimoni arquitectònic, magníficament conservat, que constitueix el nucli antic de Douarnenez, a tocar del port. Es tracta d’un barri nascut, precisament, durant l’època de puixança de la pesca de la sardina i la industria conservera. Cases de pescadors i de mariners, i de molts <i>douarnenistes</i> que treballaven en aquest negoci. L’Ajuntament de la ciutat ha creat una ruta turística anomenada <a href="http://www.mairie-douarnenez.fr/index.php/douarnenez/visiter-douarnenez/le-chemin-de-la-sardine.html" target="_blank"><i><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Le chemin de la sardine</span></i></a>, un circuit d’interpretació de tot aquest patrimoni, a través de diversos carrers de la ciutat, que explica la història de la pesca i conservació de la sardina, des dels seus orígens fins a la transformació d’aquesta activitat, passant pels pescadors, el seu hàbitat, les seves embarcacions i els arts de pesca utilitzats. El circuit està marcat per un centenar de medallons de bronze amb el símbol d’una sardina, clavats a terra; i la informació es transmet al visitant a través 17 plafons amb documentació gràfica sobre cada indret i àmbit temàtic. D’aquesta manera, una bona part del nucli antic de Douarnenez es converteix en un museu a l’aire lliure.</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQPotMNjhLv8A1bJ3fShKHqok_Sm8Zlmyg4TYt93CeFa5kv6CF7TY7jfVA03vSlDgXXqylVS12QWiyHqudj4-Vni8GdhlijNCgq7Tr-yBBHO5iypSD73cIhXjXk6L68IrVu1wgk5HTCpTW/s1600/chemin+de+la+sardine+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQPotMNjhLv8A1bJ3fShKHqok_Sm8Zlmyg4TYt93CeFa5kv6CF7TY7jfVA03vSlDgXXqylVS12QWiyHqudj4-Vni8GdhlijNCgq7Tr-yBBHO5iypSD73cIhXjXk6L68IrVu1wgk5HTCpTW/s640/chemin+de+la+sardine+1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Plafó informatiu del "Chemin de la sardine" (Foto: Mairie Douarnenez)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQE0J7U8WrHTH1nV-f0StVnDUCseDR6fbwmmdvuRKmx8adYa7l9JJDuaN-DkPbExwjfyU9wS-_KeABUuvjS0B_CzycfUG-LlV8XAaKSTFSbOxnDnK61M_fmWtsLXIjbOU1j_jL_azgixj1/s1600/_MG_5427.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQE0J7U8WrHTH1nV-f0StVnDUCseDR6fbwmmdvuRKmx8adYa7l9JJDuaN-DkPbExwjfyU9wS-_KeABUuvjS0B_CzycfUG-LlV8XAaKSTFSbOxnDnK61M_fmWtsLXIjbOU1j_jL_azgixj1/s640/_MG_5427.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Conserves de sardina elaborades a Douarnenez. La industria tradicional<br />
lligada a la gran festa marinera local (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">El camí de la sardina acaba al Port-Rhu, situat a l’entrada d’una ria natural i tancat per una resclosa, que impedeix que es buidi durant la marea baixa. En aquest indret hi ha la seu del Port-Musée, un petit museu dedicat a la història marítima local, que conté una notable col·lecció d’embarcacions tradicionals, i també té una part de museu flotant amb diversos vaixells de pesca, amarrats en un dels molls. Però el que ens crida més l’atenció és la gestió que es fa del Port-Rhu i dels molls que antigament eren l’escenari del comerç marítim de la ciutat. Mitjançant la creació del què anomenen <a href="http://www.mairie-douarnenez.fr/index.php/territoire/patrimoine-maritime/creation-dun-pole-belle-plaisance-au-port-rhu.html" target="_blank"><i><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Pôle belle plaisance</span></i></a>, que podríem traduir per pol de nàutica de plaer o d’esbarjo, la ciutat de Douarnenez, com a part de la seva missió de preservar el patrimoni local, vol fomentar la conservació activa dels iots clàssics i vaixells tradicionals. Aquest pol inclou 15 places reservades per a aquest tipus de vaixells, per a estades anuals o temporals. La iniciativa té com a objectiu enfortir el paper patrimonial del Port-Rhu, presentant al públic una col·lecció de vaixells que qualifiquen d’”excepcionals”. Aquests vaixells estan amarrats al costat de</span> <span class="hps">les embarcacions del <a href="http://www.port-musee.org/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Port-Musée</span></a> i de</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">empreses</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">comerços dedicats al</span> <span class="hps">patrimoni</span> <span class="hps">marítim</span>. Entre aquestes empreses hi ha diverses drassanes de construcció d’embarcacions tradicionals de fusta; de manera que és un espai on la major part de l’activitat econòmica, social i cultural es desenvolupa al voltant de la marina tradicional. Cal destacar que les sol·licituds per ocupar aquests punts d’amarrament les estudia i aprova una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, el Port-Musée, la Federació Marítima de la Badia de Douarnenez, l’editorial <i><a href="http://www.chasse-maree.com/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Chasse-Marée</span></a> </i> i el comitè local d’usuaris del port. </span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd3oeGoLOcngDRZAOmvHc0MkS03hSkO_lJ8hHdlOhC6z0gRwT441dTKw2ap4bm6L0-_k1mGZTmbZLaXcZKisqhAYX3Y1EPew0nW86qAeZI0rvE5glhcHq2fs0ZHuQyXzp1vD9C5QEu_kft/s1600/_MG_3940.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd3oeGoLOcngDRZAOmvHc0MkS03hSkO_lJ8hHdlOhC6z0gRwT441dTKw2ap4bm6L0-_k1mGZTmbZLaXcZKisqhAYX3Y1EPew0nW86qAeZI0rvE5glhcHq2fs0ZHuQyXzp1vD9C5QEu_kft/s640/_MG_3940.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els iots clàssic s'integren al patrimoni marítim del Port-Rhu (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrRNDRBdAPxI0Bg-8v9FOLSQAes9IaH6eo2bSQ4FLeo9QD7U0R5nBiRZy5pcPtaI0hmAyW-PwD60qZ6ozMR_A31kOrYq4DmiQ-Vf4oODT68z673xVAahb-CynRnY6ewbyIXwtY-pUJyAQN/s1600/_MG_4299.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrRNDRBdAPxI0Bg-8v9FOLSQAes9IaH6eo2bSQ4FLeo9QD7U0R5nBiRZy5pcPtaI0hmAyW-PwD60qZ6ozMR_A31kOrYq4DmiQ-Vf4oODT68z673xVAahb-CynRnY6ewbyIXwtY-pUJyAQN/s640/_MG_4299.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Drassanes dedicades a la construcció d'embarcacions tradicionals (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span> <span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span> <span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A Douarnenez hi ha, doncs, la ferma voluntat de conservar el patrimoni marítim local, de mantenir-lo viu i en funcionament a través de nous usos, però sense desvirtuar-ne l’essència, i d’acostar-lo a la ciutadania. En aquest sentit, les embarcacions tradicionals constitueixen la part més viva i activa d’aquest patrimoni, connectant els habitants de les poblacions costaneres amb la seva història, les seves tradicions i la seva memòria col·lectiva, i permetent-los reviure part d’aquest passat. Per altra banda, les embarcacions tradicionals recuperen els antics vincles entre les ciutats portuàries, els barris mariners, les cases de pescadors i el mar, que és la seva raó de ser; fan que les localitats costaneres tornin a girar-se de cara al mar, al qual, ja sigui per la transformació industrial dels ports o per la remodelació urbanística de la façana litoral, li donaven l’esquena. </span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 2.1pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="color: black;">Els paper de les embarcacions tradicionals</span></span></span></b></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">El festival <i>Temps Fête sur Douarnenez</i> posa tot l’èmfasi en element que connecta el patrimoni marítim amb la ciutadania: les embarcacions tradicionals. Creat l’any 1986 per iniciativa de <i>Chasse-Marée</i>, la revista de cultura i patrimoni marítim amb seu a la mateixa ciutat, el festival reuneix centenars d’embarcacions de diversos països i mostra molts aspectes de la cultura marítima bretona, des de la cuina a la música. El 1989 <i>Chasse-Marée</i> organitza el concurs <i>Bateaux des côtes de France</i>, amb l’objectiu de restaurar o construir cent vaixells tradicionals. A l’estiu de 1992, noranta-un vaixells sortits d’aquell concurs es presenten al festival. Sens dubte és un gran èxit de tot el moviment cultural marítim francès, constituït en gran part per associacions sense afany de lucre. Com diu Bernard Cadoret –fundador de <i>Chasse-Marée</i> i principal instigador del concurs- “gràcies a aquest immens esforç col·lectiu, les generacions futures coneixeran les tradicions transmeses pel últims marins de la vela”. Gairebé la totalitat d’aquests vaixells continua en actiu, acostant molts ciutadans al mar i, els més grans, fent d’ambaixadors dels seus ports respectius en les diverses trobades i certàmens en què participen durant l’any. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVQJVD14Nt97mUVAH6d2_fiLihjh58hfSYpavB0nwWbxMtw2vzegkyeewvWnXcmJw2pke4cJuFbENJYOB62WlspvPVNeAsRn8oSI4CIgZd9HLwCKimz9NMjqWQngxnbukK1D42o7fvIATE/s1600/_MG_4548.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVQJVD14Nt97mUVAH6d2_fiLihjh58hfSYpavB0nwWbxMtw2vzegkyeewvWnXcmJw2pke4cJuFbENJYOB62WlspvPVNeAsRn8oSI4CIgZd9HLwCKimz9NMjqWQngxnbukK1D42o7fvIATE/s640/_MG_4548.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Embarcacions de pesca tradicionals avarades al port de Rosmeur durant les festes (Foto: J. Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">Retornar les embarcacions tradicionals als ports vells de les nostres ciutats costaneres i a les platges d’algunes poblacions sense port, on sempre havien estat, és una aspiració de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Social. A banda de Barcelona, poblacions com l’Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Badalona, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, L’Escala, Roses, Cadaqués, o el Port de la Selva, tenen prou tradició marinera i conserven, ni que sigui precàriament, suficients elements del seu patrimoni marítim, ja sigui moble o immoble, per habilitar-hi uns espais que posin en valor aquest patrimoni, amb la participació activa de les embarcacions tradicionals. Però aquesta és una aspiració, ara per ara, difícil d’assolir. L’espai a primera línia de mar és molt cobejat i, en aquest país, la marina tradicional no és negoci. Tot el que sona a antic i a cosa del passat sembla que no encaixa amb l’afany “modernitzador” d’algunes administracions i la seva dèria per obrir les ciutats al mar. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">“Obrir les ciutats al mar” és un eslògan que es repeteix força d’un temps ençà. A Douarnenez, com a moltes altres poblacions de la costa bretona, no els cal, perquè el mar i la cultura marítima hi són ben presents i formen part del seu ADN. A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, on no existeix la mateixa la sensibilitat per la conservació del patrimoni -marítim i en general- que hi ha a França i a altres països europeus amb una tradició marítima tan rica com la nostra, l’obertura de les ciutats al mar comporta sovint la destrucció del poc patrimoni que ens queda. Gran part del litoral espanyol està literalment arrasat per un urbanisme agressiu i depredador, al servei d’un model econòmic basat en la construcció i el turisme de sol i platja, que va desfigurar pobles sencers i es va endur per davant nombrosos vestigis del nostre passat mariner. I a les grans ciutats, una arquitectura grandiloqüent i “de postal”, que sovint ignora la vertadera naturalesa del teixit urbà sobre el que s’aixeca, ha causat els mateixos efectes. En tenim molts exemples: el barri mariner del Cabanyal, a València, o el barri pescador de Pedregalejo, a Màlaga, on hi ha unes drassanes que daten del segle XVII, tots dos amenaçats per l’urbanisme més voraç. L’exemple més proper el tenim al Port Vell de Barcelona que, si res no ho impedeix, aviat es convertirà en una marina privada per a iots de grans eslores, malgrat l’oposició dels veïns de la Barceloneta. Sovint, en aquest país, l’obertura al mar consisteix en la privatització de l’espai públic i en la construcció de centres comercials allà on hi ha havia hagut unes instal·lacions portuàries amb un cert valor patrimonial. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8PUVfispysoovybxbmKgerS4hyxth5rkMF_Fh9Djgldda-igfbAy-cc1g1BPUSFn4c8t9YpoCiX0PD2Corizw3b-DZ04cge0QpgXu0IGdDmrBzls6hg13NXL3WeUKuMzwaYshcHkA7y_s/s1600/_MG_4540.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8PUVfispysoovybxbmKgerS4hyxth5rkMF_Fh9Djgldda-igfbAy-cc1g1BPUSFn4c8t9YpoCiX0PD2Corizw3b-DZ04cge0QpgXu0IGdDmrBzls6hg13NXL3WeUKuMzwaYshcHkA7y_s/s640/_MG_4540.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Concurs del sistema de boga anomenat <i>godille</i>, una de les moltíssimes activitats del festival (Foto J.Sol)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">És cert que, en els últims anys, assistim a una revifada de festes i tradicions marineres en moltes poblacions costaneres, amb la participació d’embarcacions tradicionals, especialment de vela llatina. Però, malgrat la bona voluntat de les entitats que hi participen i dels seus esforços per aportar-hi contingut i rigor, en la majoria dels casos no passen de ser activitats, més o menys “folklòriques”, en el calendari de festes anuals, pensades per atraure turistes. No hi ha després una continuïtat, ni la voluntat de construir una proposta sòlida, integral i permanent, al voltant del patrimoni marítim local, com la que ofereix la ciutat de Douarnenez. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 2.1pt; text-align: justify;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="color: black;">Posar en valor el patrimoni portuari</span></span></span></b></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">Acabem aquesta exposició fent referència a dues iniciatives europees al voltant dels ports i el patrimoni marítim. Una és el concurs <a href="http://fpmm.net/wp-content/uploads/2012/11/MEMOIRE-DES-PORTS-DEUROPE-dossier-de-presse.pdf" target="_blank"><i><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Mémoire des ports d’Europe</span></i></a>, impulsat per l’associació del mateix nom, amb l’objectiu de promoure que el patrimoni històric portuari sigui tingut en compte en les polítiques de planificació i desenvolupament cultural de les façanes marítimes. La pretensió dels organitzadors és que aquest concurs sigui el desencadenant d’accions innovadores d’àmbit local, regional o internacional, a fi de donar a conèixer un patrimoni viu i amb una identitat específica a cada port –al marge de les seves dimensions-, el qual pot reportar beneficis econòmics per les respectives comunitats en termes d’imatge i de turisme cultural. Entre la vintena de <a href="http://fpmm.net/wp-content/uploads/2012/11/CP-MEMOIRE-DES-PORTS-DEUROPE-palmar%C3%A8s-remise-des-prix.pdf" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">guardonats</span></a> hi ha la ciutat basca de Zumaya, que va rebre el premi especial del jurat per als concursants estrangers, pel projecte “Zumaya, a la confluència de les aigües”. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHCAJlKUmgaK1WPawbQL1vPOO4juQSH8ukg1CCBsWZ4EZSmhr4bhkxBWBZulGXmFJAVuZo7jJI1q-igVEtr2uoL-IUD5P4D1v63276CPv7HYdamKnKgFhhfLFCxdHybkHzZNLiSGQWRETA/s1600/_MG_4467.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHCAJlKUmgaK1WPawbQL1vPOO4juQSH8ukg1CCBsWZ4EZSmhr4bhkxBWBZulGXmFJAVuZo7jJI1q-igVEtr2uoL-IUD5P4D1v63276CPv7HYdamKnKgFhhfLFCxdHybkHzZNLiSGQWRETA/s640/_MG_4467.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La recent restauració del <i>dundée</i> tonyinaire "Biche", l'últim que queda de la seva classe,<br />
ha estat celebrada a tota Bretanya (Foto: J. Sol)</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">L’altra iniciativa, molt similar, és obra de la Federació de Patrimoni Marítim de la Mediterrània, una entitat amb seu a La Ciotat que aplega 43 associacions de França, Itàlia i Tunísia, les quals gestionen 400 embarcacions tradicionals, i que té com un dels seus principals eixos d’actuació “aconseguir i participar en la integració de la cultura i el patrimoni marítim en totes les reflexions i debats realitzats per les entitats públiques”. Es tracta del concurs internacional <a href="http://fpmm.net/category/concours/" target="_blank"><i><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Mémoire des ports de Mediterranée</span></i></a>, adreçat als 23 països de la conca mediterrània, que comprenen 600 localitats portuàries remarcables. L’objectiu del concurs és triple: augmentar la presa de consciència sobre la riquesa del patrimoni marítim mediterrani i el seu valor cultural; crear una xarxa internacional que connecti els actors del patrimoni i la cultura marítima mediterrània, i actuï sobre el conjunt del litoral del Mediterrani, de cara a la preservació i posada en valor d’aquest patrimoni; i elaborar un estat de la qüestió, una mena de memòria dels ports des del punt de vista del patrimoni i la cultura. Cadascun dels participants havia d’elaborar un dossier presentant el seu port, o el conjunt de ports d’una badia o d’una illa, des del punt de vista històric, cultural, social, tècnic i turístic, amb especial atenció a les mesures adoptades en el passat o amb projecció de futur en matèria de conservació i posada en valor del patrimoni marítim. Entre la quinzena de projectes seleccionats, alguns dels quals inclouen les embarcacions tradicionals, no n’hi ha cap del litoral mediterrani espanyol. </span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">Certament, aquesta presa de consciència sobre la riquesa del nostre patrimoni marítim i el seu valor cultural és més necessària que mai, no només per part de l’Administració, sinó de totes aquelles persones i entitats que tenen la possibilitat d’actuar en aquesta línia. És necessària i, sobretot, és urgent.</span></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps"><br /></span></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps">Podeu descarregar el text complet d'aquest article <a href="http://www.scribd.com/doc/121962186/Quan-el-mar-es-troba-amb-la-ciutat-L-exemple-de-la-ciutat-bretona-de-Douarnenez" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">aquí</span></a>.<br />
</span></span></span> <span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps"><br />
</span></span></span> <span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="hps"><br />
</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-67741696293493725352013-01-20T00:09:00.000+01:002013-01-22T11:52:51.106+01:00iPhoneografia marítima<br />
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Recupero el desig expressat al final de l’entrada anterior de retrobar-me amb els amics i companys de viatge que em feu l’honor de seguir aquest blog. I ho faig amb aquesta senzilla entrada –sovint, menys és més- dedicada també a la fotografia... Fotografia de tema marítim, és clar! La meva intenció en redactar-la és cridar la vostra atenció sobre les possibilitats fotogràfiques que ofereixen els anomenats “smartphones”, els telèfons mòbils intel·ligents, a la vora del mar o a bord d’una embarcació. La lleugeresa d’aquests aparells, les prestacions de les càmeres que porten i, sobretot, la variada gamma d’aplicacions que s’hi poden instal·lar, amb filtres i acabats de tota mena, permeten obtenir unes fotos que tenen la seva gràcia. Amb això no vull dir que qualsevol que faci fotos amb un iPhone i l’Instagram ja es pugui considerar un fotògraf, ni que les fotos fetes amb un mòbil siguin comparables en qualitat a les obtingudes amb una bona càmera fotogràfica per un fotògraf expert. Tot i que, sobre això, podríem discutir força estona, perquè les bones fotos no les fa la càmera, sinó l’ull i la ment del fotògraf.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Personalment, utilitzo el mòbil per prendre notes visuals, apunts ràpids del natural sense gaires possibilitats de retoc posteriors. La naturalitat i el trencament de les normes de composició són, en aquest estil de fotografia, una virtut. Però confesso que, educat de manera racional i cartesiana, em falta l’espontaneïtat i la gràcia que tenen els joves d’ara amb un mòbil a les mans. Hi ha estructures mentals i criteris estètics que són difícil de trencar pels qui no vam néixer en un entorn audiovisual. Per això, abans que intentar trencar motlles, m’interessa més l’experimentació d’aquelles aplicacions que em permeten obtenir unes determinades textures i atmosferes, on hi ha molt de camp per córrer. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Aquí teniu una petita mostra de les meves fotos de tema marítim fetes amb un iPhone 4S –d’aquí vé això d’iPhoneofragia- i diverses aplicacions com Instagram, Lo-Mob, Camera+, ProHDR i Hipstamatic, la meva preferida. Si esteu a Facebook, als grups <a href="https://www.facebook.com/groups/velalatina/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Vela Latina</span></a> i <a href="https://www.facebook.com/groups/130126890369594/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Slow Sailing - Navegació Tranquil·la</span></a>, és possible que ja les hàgiu vist. Se m’acut que, si també feu fotos del mar i de vaixells amb el mòbil, les podem compartir a través d’algun d’aquests grups. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8ovjI8NifbScvdLa864BZdgNtlnt7cxuHm4UY-jIYBMx1JpAwiI0e7i8RMqAkO5nR2_Pi60Wg7fl170WN_C4-yNrCfSstgu3vU0iXoazbKq9WJlVhKwS3nOBdoh1EG3eH9QM8fCYdyIh/s1600/IMG_0179.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8ovjI8NifbScvdLa864BZdgNtlnt7cxuHm4UY-jIYBMx1JpAwiI0e7i8RMqAkO5nR2_Pi60Wg7fl170WN_C4-yNrCfSstgu3vU0iXoazbKq9WJlVhKwS3nOBdoh1EG3eH9QM8fCYdyIh/s400/IMG_0179.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Natura morta</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVeRBNzbI7aNAj-9GVopnp59MaefXxyAJJgaKRIakz7mWzPNpZDdv1GXiMGe0M9Lq_b1eopW0fDHVmIbA0ptRAOktPHDa8_KxAF6CE8Zzj4tW_doy8b81UrfKJRQ_9KBPezSOpeIWbYN1p/s1600/IMG_0263.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVeRBNzbI7aNAj-9GVopnp59MaefXxyAJJgaKRIakz7mWzPNpZDdv1GXiMGe0M9Lq_b1eopW0fDHVmIbA0ptRAOktPHDa8_KxAF6CE8Zzj4tW_doy8b81UrfKJRQ_9KBPezSOpeIWbYN1p/s400/IMG_0263.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Platja de Premià de Mar</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7klROYP4GvgLRCEvJdb7cmK-fmGYv7dNFqg2zXCA9ulo7cOTj99kzweC7lj2eh-9CqKGuaOmqB0ZKGYFw3RTmNmRZqBYfpJgGZXuk1l_7XwBxR7-Ju57-Aa-otHFHzEhqxTuSLfVx9l9u/s1600/IMG_0735.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7klROYP4GvgLRCEvJdb7cmK-fmGYv7dNFqg2zXCA9ulo7cOTj99kzweC7lj2eh-9CqKGuaOmqB0ZKGYFw3RTmNmRZqBYfpJgGZXuk1l_7XwBxR7-Ju57-Aa-otHFHzEhqxTuSLfVx9l9u/s400/IMG_0735.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Platja de Premià de Mar</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrgkwEGlGEwcrTwMDNSVyZy-VgkaJsGhDFopT229_m55rI2GKN0-KeGSPWy1hZRr3vWYUst7_If3tUk5P2jsEbU8FNR_tBEVfsrK7Q_zmVwU0UltZ4A4GMg8PU_Wx_jrLuyJBpnuTJFf1S/s1600/IMG_0658.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrgkwEGlGEwcrTwMDNSVyZy-VgkaJsGhDFopT229_m55rI2GKN0-KeGSPWy1hZRr3vWYUst7_If3tUk5P2jsEbU8FNR_tBEVfsrK7Q_zmVwU0UltZ4A4GMg8PU_Wx_jrLuyJBpnuTJFf1S/s400/IMG_0658.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobada de l'Escala 2011</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoBBCRXNush7na51jpuwKlcL9XGMSydXLmtW1ti7I-BCF8WnkCkPhpiGk2WQ30k_ZYb45w3GfZahenfzDlT7aGpsTnGKnYocPK9equcmsYIy77vgggbjy4MHF6ct6P3CCs7fgXCww3X6-8/s1600/IMG_0337.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoBBCRXNush7na51jpuwKlcL9XGMSydXLmtW1ti7I-BCF8WnkCkPhpiGk2WQ30k_ZYb45w3GfZahenfzDlT7aGpsTnGKnYocPK9equcmsYIy77vgggbjy4MHF6ct6P3CCs7fgXCww3X6-8/s400/IMG_0337.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Platja de Calafell</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz-2H3wfqsB6WPpTLJ9kXigZ1jS7_pQd_yoo_WR_HnVxGMdci2jenyy0fdQvJ43VmhJHaHBIF9VLFC5ankfPAEGAqzcu8vlxqrhBJhfSAlZVGgOz3il4ArtX28UzPukhk0BcuIUQdE4Rtt/s1600/IMG_0596.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz-2H3wfqsB6WPpTLJ9kXigZ1jS7_pQd_yoo_WR_HnVxGMdci2jenyy0fdQvJ43VmhJHaHBIF9VLFC5ankfPAEGAqzcu8vlxqrhBJhfSAlZVGgOz3il4ArtX28UzPukhk0BcuIUQdE4Rtt/s400/IMG_0596.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Port Rhü. Douarnenez</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWEiQ52fnDB8HpJDWBW25QMthVcFs-wDDUX1xla34Ywe425Wa5tcULFk-Eb-n_9VU9kzNRQuK_Lq2KDSXHZ5URdXvX-jvRTq0noC1wqXepOmW8hxNOnOzx4MaiepCL6oUHJua_RCyUDoGl/s1600/IMG_0603.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWEiQ52fnDB8HpJDWBW25QMthVcFs-wDDUX1xla34Ywe425Wa5tcULFk-Eb-n_9VU9kzNRQuK_Lq2KDSXHZ5URdXvX-jvRTq0noC1wqXepOmW8hxNOnOzx4MaiepCL6oUHJua_RCyUDoGl/s400/IMG_0603.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Festival marítim de Douarnenez 2012</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimudJG1Vjdpn8_i6UINQSZlXmrR7x7mn4pWqGAU_3lydx43_24823YFZMoP7QE_0vIf1AVqJcsYYhE6jKEVO2hDnoTSvyflEuzpNOhec2EnTuU3ypK5AthMYhF7i0CYoX2AXB8YeIFio-h/s1600/IMG_0683.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimudJG1Vjdpn8_i6UINQSZlXmrR7x7mn4pWqGAU_3lydx43_24823YFZMoP7QE_0vIf1AVqJcsYYhE6jKEVO2hDnoTSvyflEuzpNOhec2EnTuU3ypK5AthMYhF7i0CYoX2AXB8YeIFio-h/s400/IMG_0683.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Boira a Cadaqués</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8J2vk2xznUlyxl7XZjZZNGlU_NNERo9Ci6p8hVLuFP3pSaeRvKhEmgd7gluy-Oms8birryGueikdnpNQeJpYPI3qZFntDpzRK2Sjr4rffZU87p5s4JeyJaAOfOM5H14f8phQjNefgvrBb/s1600/IMG_0694.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8J2vk2xznUlyxl7XZjZZNGlU_NNERo9Ci6p8hVLuFP3pSaeRvKhEmgd7gluy-Oms8birryGueikdnpNQeJpYPI3qZFntDpzRK2Sjr4rffZU87p5s4JeyJaAOfOM5H14f8phQjNefgvrBb/s400/IMG_0694.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Boira a Cadaqués</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjal4m6nCGWJ2swqAqluVnjFN4z-mgIEUhOh8Jp-5_c1i2ll__xrIBUFmscaHIp-NIEgEDTiH703yKjR9Z51Wj8_nXchbQI2DZIhRbclOXFa83Lrn9Jt2WFf3TztuIAWqQsuhTgGuHKseqP/s1600/IMG_0771.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjal4m6nCGWJ2swqAqluVnjFN4z-mgIEUhOh8Jp-5_c1i2ll__xrIBUFmscaHIp-NIEgEDTiH703yKjR9Z51Wj8_nXchbQI2DZIhRbclOXFa83Lrn9Jt2WFf3TztuIAWqQsuhTgGuHKseqP/s400/IMG_0771.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amarres del "Corb Marí"</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17LUL1HrXXOjKLL7I7rDUiSKt5xLQYm3doiJ16puelkx1GdaGKheLRY1YqErdehipiE67kH_V_7MVx4LP1SCKq8sapfhnl8p8V0wCkMbvjjswDxLez99xJOMJLoVtcjlnyCUbqKdCOwxM/s1600/IMG_0833.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17LUL1HrXXOjKLL7I7rDUiSKt5xLQYm3doiJ16puelkx1GdaGKheLRY1YqErdehipiE67kH_V_7MVx4LP1SCKq8sapfhnl8p8V0wCkMbvjjswDxLez99xJOMJLoVtcjlnyCUbqKdCOwxM/s400/IMG_0833.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arbres de la "Santa Espina" i el "Sant Ramon"</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Xoek8-ldf46JA_-8IVmniQcXUK4C2Eh63DeLqifaPdukZc-NXgT2tJODadnkDV98VR9LaWSBpx39oRa4BNzkiQ7X9xQyRJRS-b5iz9lLAzlI-8uIPHR9qFVsZdToa3UuzEFjTnHoLzDi/s1600/IMG_0912.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Xoek8-ldf46JA_-8IVmniQcXUK4C2Eh63DeLqifaPdukZc-NXgT2tJODadnkDV98VR9LaWSBpx39oRa4BNzkiQ7X9xQyRJRS-b5iz9lLAzlI-8uIPHR9qFVsZdToa3UuzEFjTnHoLzDi/s400/IMG_0912.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La "Santa Espina" i el "Sant Pau"</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTydKvrYmCwQsXOhB3or6xRnp1QtywWnSLtL-3z_PUPiPsB_rJwY8Ulh69mV5agfy32i8vM-faDXs9pO8D83H714QvxwaVARGetWDwIo3GptDYaCXcCnZLJvtZk0waxNovyzkuemcV0ARB/s1600/IMG_0915.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTydKvrYmCwQsXOhB3or6xRnp1QtywWnSLtL-3z_PUPiPsB_rJwY8Ulh69mV5agfy32i8vM-faDXs9pO8D83H714QvxwaVARGetWDwIo3GptDYaCXcCnZLJvtZk0waxNovyzkuemcV0ARB/s400/IMG_0915.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La "Santa Espina" navegant a la valenciana</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKkw25pry99R-6jpV2A2HUqpGM0NsvClppcaYWFPFEjgRqYXvog04mjCdrI1M3uPPYtxsSVuMlgD1HbtNjBtWOdoYx9GXnm34JwJcPvkt5LKFlZnRTffWlY-FqdLrZHZ3eROCZtm710ZWp/s1600/IMG_0001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKkw25pry99R-6jpV2A2HUqpGM0NsvClppcaYWFPFEjgRqYXvog04mjCdrI1M3uPPYtxsSVuMlgD1HbtNjBtWOdoYx9GXnm34JwJcPvkt5LKFlZnRTffWlY-FqdLrZHZ3eROCZtm710ZWp/s400/IMG_0001.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Navegant al Mystic Seaport Museum</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUcOzvRmbDCId92CbHJ_cU6YPtz1xYiQHgHrgKMEGu11VPD09TOxjFgbOxSXQcU3Va5IPUq8vBoQlTWTP5EYP1Rk2qQlBnlp6ckvXMuf0f0DJ_gwz2OIDX7iSnvoQYPylnFas5fTPdId17/s1600/IMG_0004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUcOzvRmbDCId92CbHJ_cU6YPtz1xYiQHgHrgKMEGu11VPD09TOxjFgbOxSXQcU3Va5IPUq8vBoQlTWTP5EYP1Rk2qQlBnlp6ckvXMuf0f0DJ_gwz2OIDX7iSnvoQYPylnFas5fTPdId17/s400/IMG_0004.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Navegant per Holanda, 1986</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes dues últimes tenen trampa: no estan fetes amb un mòbil sinó amb una càmera reflex i, després, pujades al mòbil i passades pels filtres d'Instagram. Trobareu més iPhoneografies de temes diversos <a href="http://www.flickr.com/photos/navegantsolitari/sets/72157629876169455/show/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">aquí</span></a>. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div style="font: normal normal normal 11px/normal Arial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-4609967448650677259.post-11274889249271297742012-08-31T00:14:00.000+02:002013-01-19T20:47:00.115+01:00Les emocions iodades de Philip Plisson<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Una d’aquestes tardes d’estiu, passejant per la Trinité-sur-Mer, a la costa sud de Bretanya, entrem a la <a href="http://www.plisson.com/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Galerie Plisson</span></a>, la botiga del reconegut fotògraf francès Philip Plisson, on exposa i ven la seva obra fotogràfica dedicada al mar. La galeria de la Trinité és la principal d’una petita xarxa de locals instal·lats en diverses localitats de la costa francesa. És un espai lluminós i ampli, on les fotografies de gran format d’aquest “pescador d’imatges”, com s’autodefineix l’autor, llueixen de manera espectacular. En alguns racons i prestatges de la galeria s’hi exposen també els llibres que Plisson publica regularment. Son volums gruixuts i aparatosos, com si tot el mar retratat a les seves pàgines no pogués cabre en un contenidor més petit. Va ser a través d’un d’aquests llibres,“El Mar”, valuós regal d’aniversari, que vaig entrar en l’obra d’aquest artista de la càmera. I ha estat, precisament, la segona part d’aquest llibre, “La Mer. Avenir de la terre”, el que ha motivat aquesta entrada, després d’uns quants mesos de silenci<span style="font: 12.0px 'Times New Roman';">.</span></span></div>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpw_nhfJrHWyFQQIh4W7QJ8rkexiZCVPTacT3Vxc9lmwNYtpYt5IiP1SmbskuMQL1MCmcLSTnEh7estEfrhuxtqUjqPX5SzqAXPsB66M84qysAwWUuPb5B3iLB2xkWrSsscZyH_GnF6hFI/s1600/Trinite%25CC%2581.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpw_nhfJrHWyFQQIh4W7QJ8rkexiZCVPTacT3Vxc9lmwNYtpYt5IiP1SmbskuMQL1MCmcLSTnEh7estEfrhuxtqUjqPX5SzqAXPsB66M84qysAwWUuPb5B3iLB2xkWrSsscZyH_GnF6hFI/s640/Trinite%25CC%2581.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tarda d'estiu a la Trinité-sur-Mer. Foto: J. Sol</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal 'Times New Roman'; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 15px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Després de contemplar les fotos penjades a la galeria, faig una ullada als llibres. Ocupen un lloc destacat els últims que ha publicat de la sèrie “França vista des del mar”. De sobte, en un racó, descobreixo una pila de llibres d’oferta, un dels quals és “La Mer. Avenir de la terre”, que ve a ser la continuació de “El Mar”, que tinc en l’edició castellana. El llibre està marcat a un terç del seu preu habitual. Sense pensar-m’ho dues vegades, me’n quedo un. Com que tornarem a casa amb cotxe, no hi haurà problema de sobrepès a l’equipatge. Quan li dono el llibre a la dependenta per a què me'l cobri, em pregunta: “el vol dedicat?” Primer no l’acabo d’entendre, però llavors m’adono que darrera del mostrador hi ha l’autor del llibre, en <a href="http://www.dailymotion.com/video/x6v9h2_philip-plisson-la-mer-avenir-de-la_creation" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">Philip Plisson en persona</span></a>. La dependenta li passa el llibre i Plisson em pregunta el nom. “Joan”, li dic. “Vous êtes catalan”, diu ell. “Oui... et passionné des vieux gréements”, afegeixo jo tímidament, amb l’esperança d’encetar una conversa. Malauradament, hi ha una persona que l’espera i, després de signar-me el llibre, se’n va de la galeria. La dedicatòria és aquesta que veieu a la foto i que diu: “Joan, benvingut a bord! Una invitació al voltant d’emocions iodades que compartim. Fotogràficament vostre..." I la firma. </span></div>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjilNAnSmxIhjwZIfx2dJbYzaJTBxz4QLQi719x2m_JXO-Dl7g4GdbRb5onQyhUKhCFGnOvuodoc021dgc9K57X6ywsQbU5RNjbBfEPO4wsIs970UoVfdri1XKEbERr8H705-t7OkJ5U3cz/s1600/_MG_4825.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjilNAnSmxIhjwZIfx2dJbYzaJTBxz4QLQi719x2m_JXO-Dl7g4GdbRb5onQyhUKhCFGnOvuodoc021dgc9K57X6ywsQbU5RNjbBfEPO4wsIs970UoVfdri1XKEbERr8H705-t7OkJ5U3cz/s640/_MG_4825.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La dedicatòria de Philip Plisson. Foto: J. Sol</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">“Emocions iodades”, m’agrada l’expressió! Emocions carregades de iode, amb gust de mar. I encara m’agrada més la idea de compartir aquestes emocions. La dedicatòria de Plisson em recorda que vaig començar a escriure aquest blog, ja fa més de cinc anys, amb l’objectiu de compartir la meva passió pel mar, les meves “emocions iodades”, amb altres persones que visquessin d’una manera semblant la relació amb el mar, en qualsevol de les seves vessants. Però ja fa uns quants mesos que tinc aquest espai abandonat. Circumstàncies de la vida, cansament, la facilitat i immediatesa de les xarxes socials... En fi, segurament les causes d’aquest abandó obeeixen a la confluència de diversos motius. Però ja feia dies que sentia la necessitat de recuperar aquest espai de reflexió més personal; un espai on les idees i els temes relacionats amb el mar i la cultura marítima es puguin desenvolupar amb més profunditat i extensió. L’estada d’aquest estiu a terres bretones, impregnades de iode i de cultura marítima pels quatre cantons, i la dedicatòria de Philip Plisson m’han donat l’empenta que necessitava per tornar a navegar per aquestes aigües on espero retrobar-me amb molts amics i companys de viatge.</span></div>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcrtNcA2cUvYeHHwJlrDp_SQCdMWpTnH60omsawoWltqafSgfHNU9fPguU51EIzxHAUjBee-ix4k8aHLn6Kv0ZazL1wbseocYI-V4ftagRfhWUIDN5ax8IKcwtrbzDpmaEUw-7tIVI9_pG/s1600/Port+Espagnol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcrtNcA2cUvYeHHwJlrDp_SQCdMWpTnH60omsawoWltqafSgfHNU9fPguU51EIzxHAUjBee-ix4k8aHLn6Kv0ZazL1wbseocYI-V4ftagRfhWUIDN5ax8IKcwtrbzDpmaEUw-7tIVI9_pG/s640/Port+Espagnol.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tota la força dels paisatges bretons en aquesta vista des del<br />Fort Espagnol de Crac'h. Foto: J. Sol</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font: normal normal normal 12px/normal Cambria; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">I tornant a Plisson, us recomano que visiteu <a href="http://www.philip-plisson-blog.com/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: blue;">el seu blog</span></a>, on podreu seguir els últims treballs d’un dels grans fotògrafs marítims del món. El lema del blog és “La mar en tots els seus estats”, i trobo que defineix molt bé l’obra d’aquest artista nascut terra endins, que un dia va descobrir el mar. Crec que la fotografia de tema marítim, de la qual en soc un modest aficionat, dóna per a fer-ne un bon article. Aquest serà, doncs, el tema de la propera entrada. </span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com2