El dimecres 16 de gener de 2008 serà un dia històric per a totes aquelles persones i organitzacions que lluiten des de fa temps per què hi hagi un control estricte sobre el transport de cru a bord de grans bucs petrolers i per evitar el desastre que representa l’enfonsament d’un d’aquests vaixells. Però, sobretot, ho serà per totes aquelles persones que han patit en les seves costes les conseqüències directes del desastre: roques i platges impregnades de “chapapote”, ocells morts, la pesca arruïnada... Ahir la justícia va començar a arribar al mar.
Ahir, la companyia petrolera francesa Total va ser declarada culpable pel Tribunal Correccional de París d’una falta d’imprudència per la catàstrofe ecològica de l’”Erika” i haurà de pagar prop de 200 milions d’euros en indemnitzacions. L’”Erika”, un petroler de 25 anys en un estat de manteniment força dubtós, es va enfonsar el 13 de desembre de 1999 davant les costes de Bretanya, i el fuel que transportava va causar un catàstrofe ecològica monumental: 150.000 aus mortes i la desaparició d’una espècie sencera a la costa francesa. I no parlem ja dels danys causats a la indústria pesquera, marisquera i turística de la zona.
La sentència ha estat qualificada d’històrica perquè per primera vegada a França es reconeix l’existència de danys i perjudicis contra el medi ambient, com reclamaven les organitzacions ecologistes, tot i que aquesta figura no està reconeguda a la legislació. En fi, a la premsa d’aquests dies hi trobareu tota la informació que fa al cas.
L’important és això, aquest precedent legal de danys ecològics, d’atemptat contra el medi ambient, que és patrimoni de tots. Potser s’ho pensaran, a partir d’ara, totes aquelles companyies petroleres que contracten vaixells en condicions de manteniment i navegabilitat sense control i sota banderes de conveniència, per estalviar diners i eludir responsabilitats en cas de problemes. També s’ho pensaran els armadors i les societats de classificació que firmen certificats de navegabilitat.
Ja veurem què passa amb el cas del naufragi del “Prestige”. El mes de novembre passat va fer cinc anys del desastre ecològic més gran que hi ha hagut mai a Espanya i encara està pendent de judici. De moment ja ens ha costat a tots 415 milions d’euros. La Unitat de Cooperació Judicial de la Unió Europea demana que es faci un judici únic i a Espanya, on hi ha 800 parts afectades, entre individuals i col·lectives, i 71 afectats més a França. Es contemplarà també el dany ecològic com en el cas de l’”Erika”? I quina responsabilitat tindrà el govern espanyol que va gestionar pèssimament la crisi, des que el capità Mangouras va llençar el primer SOS fins que el “Prestige” es va enfonsar al cap de cinc dies?
Aquí teniu dos vídeoclips que resumeixen la catàstrofe de l’”Erika” sobre la qual s’ha pronunciat la justícia.
Ahir, la companyia petrolera francesa Total va ser declarada culpable pel Tribunal Correccional de París d’una falta d’imprudència per la catàstrofe ecològica de l’”Erika” i haurà de pagar prop de 200 milions d’euros en indemnitzacions. L’”Erika”, un petroler de 25 anys en un estat de manteniment força dubtós, es va enfonsar el 13 de desembre de 1999 davant les costes de Bretanya, i el fuel que transportava va causar un catàstrofe ecològica monumental: 150.000 aus mortes i la desaparició d’una espècie sencera a la costa francesa. I no parlem ja dels danys causats a la indústria pesquera, marisquera i turística de la zona.
La sentència ha estat qualificada d’històrica perquè per primera vegada a França es reconeix l’existència de danys i perjudicis contra el medi ambient, com reclamaven les organitzacions ecologistes, tot i que aquesta figura no està reconeguda a la legislació. En fi, a la premsa d’aquests dies hi trobareu tota la informació que fa al cas.
L’important és això, aquest precedent legal de danys ecològics, d’atemptat contra el medi ambient, que és patrimoni de tots. Potser s’ho pensaran, a partir d’ara, totes aquelles companyies petroleres que contracten vaixells en condicions de manteniment i navegabilitat sense control i sota banderes de conveniència, per estalviar diners i eludir responsabilitats en cas de problemes. També s’ho pensaran els armadors i les societats de classificació que firmen certificats de navegabilitat.
Ja veurem què passa amb el cas del naufragi del “Prestige”. El mes de novembre passat va fer cinc anys del desastre ecològic més gran que hi ha hagut mai a Espanya i encara està pendent de judici. De moment ja ens ha costat a tots 415 milions d’euros. La Unitat de Cooperació Judicial de la Unió Europea demana que es faci un judici únic i a Espanya, on hi ha 800 parts afectades, entre individuals i col·lectives, i 71 afectats més a França. Es contemplarà també el dany ecològic com en el cas de l’”Erika”? I quina responsabilitat tindrà el govern espanyol que va gestionar pèssimament la crisi, des que el capità Mangouras va llençar el primer SOS fins que el “Prestige” es va enfonsar al cap de cinc dies?
Aquí teniu dos vídeoclips que resumeixen la catàstrofe de l’”Erika” sobre la qual s’ha pronunciat la justícia.
