Seguint el fil d’una entrada anterior, en què parlo de la necessitat d’establir una comunicació més transversal i directa entre totes les persones vinculades d’una manera o altra amb les embarcacions tradicionals, reprodueixo una conversa mantinguda fa unes quantes setmanes amb en Xavier Corredor, armador i patró del bot Capitán Valdés, amb el seu permís, naturalment. En Xavier em va fer una consulta tècnica per mail, i això va donar peu a la sèrie de missatges que reprodueixo a continuació:
Hola, Joan.
Estic a punt d'acabar el manteniment anual del "Capitán Valdés", a veure si el puc tenir a punt per la trobada de Palamós a finals de maig.
Una de les coses que em queden per solucionar és evitar l'entrada d'aigua per la fogonadura (no sé si es diu així en català). No sé com es sella aquesta junta en un bot "de veritat" (de fusta!). Podries fer-me una petita explicació de com ho tens tu al "Corb Marí"?
El Capitán Valdés a la trobada de Calella
----------
Hola, Xavier!
Jo, ara mateix, no ho tinc de cap manera. Vull dir que quan plou, l'aigua que regalima pel pal m'entra dins del bot. Bé, ara hi tinc una funda que el tapa completament i evita que hi entri molta aigua.
Abans hi posava una peça de goma que es fa servir en hípica per a protegir els cascos dels cavalls, com pots veure a la foto que t'adjunto del "Corb Marí". La mida més gran d'aquestes peces fa just el diàmetre del meu pal. És a dir que hi va perfecte. Aquestes peces, que en diuen "campanes", les comprava al Decathlon, però ja no en trobo (ni al de Badalona, ni al de Mataró). Aquí tens una foto d'una d'aquestes campanes. Jo les comprava de color blanc i, a l'hora de muntar-les, les girava perquè les estries quedessin per dins i la part llisa per fora. El problema és que el sol les fa malbé de seguida i fa temps que vaig "cremar" les dues que vaig comprar. Ara que tinc la funda penso que em durarien més, però no en trobo! Si tu en trobes, ja m'ho diràs.
Detall de l'enfogonadura del Corb Marí amb la campana
La manera bonica de fer això mateix és amb pell, com tenen alguns vaixells clàssics. Però aleshores cal una mena d'argolla metàl•lica que va collada sobre la coberta, al voltant de l'enfogonadura, de manera que el con de pell ho cobreixi, com unes faldilles -fins i tot es pot estrènyer amb un cap,- i que l'aigua no regalimi per sota del faldó de pell.
Potser a Toplicht podries trobar alguna cosa específica. El catàleg és molt extens i cal entretenir-s'hi.
Bé, Xavier, no sé si tot això et serveix d'ajuda.
Salutacions i a veure si ens veiem a Palamós.
----------
Hola, Joan.
Miraré al Decathlon de Terrassa a veure si trobo campanes d'aquestes, millor això que res i si no duren, doncs què hi farem. Jo tinc un toldo, però el forat pel pal és bastant gran i l'aigua hi entra igualment. Penso que el toldo potser protegirà una mica la campana. Si en trobo, t'ho faré saber.
La idea del faldó també em sembla pràctica, encara que jo ho faria d'algun tipus de material sintètic. La coberta ja fa una mica de zona més alta al voltant de la fogonadura i suposo que l'aigua que hi cau ja no entra dins.
Si vens a Palamós, podràs veure les petites modificacions que he fet al bot, bàsicament posar un tinter a popa per a la forca i posar faixes de rissos a la vela.
----------
Bona tarda, Joan.
Les famoses campanes de Decathlon no es troben a cap Decathlon, com tu ja em deies. Ahir vaig estar a una nàutica de Palamós i vaig preguntar per artilugis que evitin l'entrada d'aigua per la fogonadura. Em van posar al davant... unes magnífiques campanes de cavall, a un preu de 14,5 eurillos cadascuna! Vaig poder comprovar que les de talla XL tenen un forat d'uns 70 mm, així que em sembla que aquestes són les que em fan falta (el meu pal fa 80 mm de diàmetre a coberta).
Em va semblar un pèl car, així que he tornat al web de Decathlon i he trobat que aquest producte el venen on-line. Això si, en color marró o negre. Estic per comprar-ne un parell de marrons. El preu són 5,95. Per enviar-me’n 2 em cobren 6 euros. Per altra banda, un nebot meu té una novieta que té cavall; a veure si aquest cap de setmana puc saber si me’n pot trobar a preus no nàutics.
Et tindré al corrent.
Proa del Corb Marí
----------
Ei, Xavier!
Osti, com es cremen, aquests de Palamós! Això de les botigues de nàutica és Sierra Morena S.A. Com se n'aprofiten! Es deuen pensar que som tots milionaris.
El meu pal fa 9'5 cm de diàmetre i vaig trobar una campana, que deuria ser la més gran de totes, que m'hi anava bé. Deuria ser per un cavall "percherón"!
Bé, si esbrines alguna cosa, ja m'ho diràs, perquè també hi estic interessat.
Gràcies! Si tot va bé, ens veurem a Palamós.
----------
Hola, Joan.
Tinc dues campanes blanques de cavall "percherón" (talla XL, la més gran que es fa, si no m'han enganyat) que no em serveixen, ja que el meu pal és talla L. Si em dónes una adreça postal te les faig arribar per correu, a veure si et van bé al "Corb Marí".
Al final vaig comprar quatre campanes, dues L i dues XL, (me les venen per parelles) per 14 eurets, menys del que em demanaven a la nàutica per una de sola.
Encara estic de mini-vacances fins dimecres, de moment ja he acabat l'intens cap de setmana de la Trobada de Calella. Va anar molt bé, encara que potser amb menys barques que l'any passat. Va faltar vent per la navegada del matí, però a la tarda vam tornar de les Formigues a Calella amb una bona empopada. El "Capitán Valdés" va dormir al Port Bo, abarloat al "Menjavents", la "Santa Espina" i el "Neisha". Ahir al matí el vam baixar a Palamós (a motor altre cop, calma total) just a temps per acomiadar l'"Amerigo Vespucci".
L'enfogonadura de la Nineta (Aportació d'en Toni Clapés)
-----------
Bona nit, Xavier!
Moltíssimes gràcies per això de les campanes! M'hauràs de dir que et dec o bé acceptar-me una cervesa la propera vegada que ens veiem... o dues!
Et passo l'adreça de casa; de tota manera, et costarà més la tramesa que les campanes. Per tant, ja me les donaràs a la propera trobada, que ara mateix no sé quina és... Tampoc no tinc cap ganes de desmuntar el pal en aquests moments; és a dir, que no hi ha pressa. Bé, tu mateix.
Celebro que la trobada de Calella anés bé, malgrat l’escassetat de barques. No sé què passa últimament, però sembla que la gent no té gaires ganes de moure's. Deu ser la crisi... I el comiat de l'"Amerigo Vespucci" també deuria valdre molt la pena. Aquest cap de setmana hem fet unes mini-vacances a Cadaqués i hem deixat les barques tranquil•les, que també està bé de tant en tant.
Bé, gràcies de nou i estem en contacte.
----------
Imaginem que aquesta conversa s’hagués produït “en obert”, en una xarxa social i amb la participació de moltes altres persones interessades en aquestes qüestions. És possible que a algú li hagués servit la solució proposada. I encara és més possible que s’haguessin aportat moltes més solucions. I en aquest mateix entorn de trobada es podrien plantejar moltes més qüestions: “quedades” per sortir a navegar, mercat de segona mà, accions a realitzar conjuntament, debats sobre temes relacionats amb el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals, propostes i suggeriments de tota mena, i tot allò que se’ns acudís. Estic convençut que, d’aquest intercanvi d’experiències i coneixements, tots en podem treure profit. Qui s’hi apunta?
Joan,acabo d'enviar-te una foto de la funda a l'enfogonadura de la Nineta que porta en Marià Marqués. La rotllana de fusta que encercla el forat de la enfogonadura és collada a la coberta (semblant a la del Capitan Valdés) i la guia que forma a l'exterior ajuda que la lligada del cap deixi una rebava per on s'escorre l'aigua sobre coberta .
ResponEliminaQuan vol treure el pal,amolla el cap i la funda de queda incorporada al pal.
El meu granet de sorra a la informació transversal.
TONI.
Ei, Toni!
ResponEliminaHe inclòs la foto que m'has enviat a l'entrada perquè es vegi bé el que ens expliques.
Gràcies per l'aportació i a reveure.
Benvolgut Joan, al llarg d'aquestes darreres setmanes he seguit amb interès els debats suscitats al teu blog i a d'altres espais de la xarxa, i comparteixo les vostres suggerències, sobretot aquelles que defensen un major aprofitament dels enormes avantatges que ens ofereix internet.
ResponEliminaAntoni Josep Munar
T'haig de confessar que mentre llegia els correus que intercanviàreu m'han entrat ganes de contactar amb vosaltres per tal de facilitar-vos la tasca. A Menorca i a Mallorca resulta més aviat fàcil obtenir campanes, sobretot a causa de l'enorme afecció pels cavalls.
L'exemple que ens acabes de exposar palesa que a través de la xarxa podríem romandre més connectats, ... si em permeteu la redundància, més al dia, més al corrent de tot plegat.
És per això que m'afegeixo a la teva encertada proposta
Bon dia, Joan.
ResponEliminaEtic esperant que plogui a veure si la campana funciona!
Anant al gra, a banda de la vela llatina, tinc un parell d'aficions més. En aquests móns paral.lels, els magatzems virtuals d'informació són fàcils de trobar, són vius, (s'actualitzen molt i molt sovint) i hi participen autèntiques vaques sagrades del ram.
Quan vaig començar amb la vela llatina, em va costar molt trobar informació pràctica i útil que em permetés arrenacar. Comparant amb l'amplíssima disponibilitat d'ajuda que pots trobar a la xarxa sobre vela de creuer, el que hi ha de navegació tradiconal és més aviat desencoratjador. A més, l'aïllament geogràfic i una miqueta de timidesa inicial (això és un problema meu, no dels altres) a l'hora d'anar a cercar el consell dels gurús, dificultaren encara més els meus inicis.
Per posar un exemple, a Terrassa (on visc) som tres armadors de vela llatina, però fins la Trobada de Calella de l'any passat em pensava que era jo sol.
Un exemple més: aquest hivern també he tingut intercanvi de e-mails amb el Vicente, del que han sortit les faixes de rissos de la vela major del "Capitán Valdés". De manera colateral, als e-mails hi ha un munt de detalls sobre la navegació en solitari a vela llatina, sobre què fer quan puja el vent, sobre equilibri del pla vèlic... Ara mateix, aquesta informació dorm al meu disc dur, quan podria haver estat a l'abast de tothom si tinguéssim un espai efectiu d'intercanvi de coneixement.
Fan falta eines de comunicació, i em sembla que el format fòrum pot ser l'indicat per començar, si tothom es convenç i accepta centrar els esforços en un sol lloc i deixar els fòrums existents (petits i sovint bastant morts) com una eina de comunicació més local. Pel poc que en sé, muntar un fòrum virtual no és massa complicat i és gratuït. Si hi engresquem la gent de Ses Illes, de l'Albufera i d'altres llocs, ja seria una cosa potent. Fa falta saber l’opinió de més gent, però es podria provar, no?
Salut i bon vent.
Estimat Joan, companys: estic molt d'acord amb el foro obert. Per ací La Marina del País Valencià, encara quedem més lluny de les trobades de l'Empordà i també estem ara una mica apagats. De qualsevol manera compartir informació és necessari.
ResponEliminaSalut i força.
Amadeu.
Espero que els meus amics no s'enfadin pel fet de revelar el projecte que iniciàrem aquesta passada tardor, un projecte que roman en fase embrionària, però que segueix la mateixa direcció defensada per l'inductor d'aquest encès debat i per la majoria de bloggers que hi participen.
ResponEliminaTímidament hem començat a inventariar objectes que revesteixen interès patrimonial, complimentant una fitxa que recull les seves peculiaritats i que inclou vídeos explicatius. Més enllà de les fitxes museístiques convencionals, el model que proposem contempla l'aprofitament de les múltiples eines que ofereix internet: enregistraments d'audio per a preservar testimonis orals, seqüències d'imatges que mostrin com s'utilitza una determinada eina o com s'esmola, i un llarg etcètera.
També pretenem inventariar embarcacions, tot i que en aquest cas encara no hem definit el model de fitxa que emprarem, però tenim clar que hi inclourem les seves línies d'aigua per tal de reproduir-ne els pertinents plànols.
Acabada la temporada estival tornarem a reprendre la tasca començada i el nostre objectiu consisteix en penjar els resultats obtinguts a la xarxa per tal de compartir-los amb tota la comunitat d'internautes. A mesura que anem incorporant fitxes, entre tots plegats crearem una mena de museu marítim virtual.
En aquest sentit, la dinàmica marcada per les wikipèdies resulta d'allò més interessant i comparteixo plenament la filosofia de que tothom pugui participar-hi aportant el seu gra de sorra, tot i que hauria de constituir-se un comitè de sabis que es resposabilitzés de wikificar les entrades (wikificar és sinònim de verificar tot allò que es publica, així com de corregir o moderar el que es consideri oportú). D'altra banda i a pesar que el nostre estudi es circumscriu a l'illa de Mallorca, podria extendre's més enllà del nostre litoral.
Ja vos mantindrem informats dels avenços assolits pels grups de treball constituïts.
En qualsevol cas, amb els meus comentaris tan sols pretenia aportar un exemple més de l'enorme potencial d'internet.
Antoni Josep Munar Reus
Hola, amics!
ResponEliminaUs escric des de l'altra banda de l'Atlantic i amb un teclat angles, sense accents ni ces trencades; es a dir que tot el que falti ho haureu de posar vosaltres.
------------
Toni Pep:
El debat pot ser molt profitos i l'hem de continuar despres de vacances. Pero sobretot es important que es tradueixi en fets i accions concretes.
A veure si passat l'estiu posem en marxa alguna iniciativa via Internet que, com a minim, ens permeti estar tots connectats. Al novembre hi ha l'Espai Marina Tradicional al Salo Nautic, que tambe pot servir de punt de trobada per engegar algunes d'aquestes iniciatives.
I contestant al teu comentari posterior, en sembla fantastica la idea d'utilitzar l'entorn "wiki" per a la confeccio d'un cens de patrimoni maritim, que tant pot ser d'embarcaccions, com de bens immobles. Es una manera oberta, senzilla i gratuita que permet que tothom hi pugui fer les seves aportacions (i que logicament s'haurien de verificar abans de donar-les per bones).
Parlem-ne i molts anims en la vostra tasca d'inventari.
-----------
Xavier,
Es veritat que en el mon de la navegacio tradicional encara estem molt endarrerits, pel que fa informacio, tecniques, forums, etc., en comparacio amb altres sectors de la nautica. Pero aixo nomes depen dels que hi estem ficats. Si nosaltres no teixim aquesta xarxa ningu no ho fara. Per tant, es questio de posar-s'hi.
En continuarem parlant.
-------------
Amadeu:
Els companys de mes al sud tambe teniu moltes coses a dir i a aportar. Es a dir que la vostra participacio en aquest debat es imprescindible.
------------
Salutacions a tothom des de
New York City!
Tal com et vaig anunciar, use un dels teus post en l'entrada de hui al meu blog. Gràcies.
ResponEliminaAl sol del migdia: un fantasma ronda la platja
http://vidapervida.blogspot.com/2010/08/al-sol-del-migdia-un-fantasma-ronda-la.html