El número de novembre de la “Gaceta Nàutica”, en la seva edició digital, publica un article titulat “Patrimonio decorativo”, que signa Manolo Gómez, col·laborador d’aquesta publicació en temes de patrimoni. L’article -que trobareu al final- incideix en una qüestió fonamental, que afecta totes aquelles persones i entitats compromeses en la recuperació, conservació i difusió del patrimoni marítim, especialment del patrimoni flotant, és a dir, les embarcacions: la consideració social d’aquest patrimoni. El punt de partida de l’article és un anunci publicat en una web de venda d’embarcacions, oferint un llaüt centenari per restaurar, “ideal com a decoració de jardí”. A la vista de l’anunci, l’articulista escriu: “el primer que em passa pel cap és la consideració que, com a poble, tenim del patrimoni marítim, y la conclusió primera és que es tracta d’un simple objecte decoratiu”.
El Colomet, de Cambrils, va estar a punt de ser convertit en jardinera.
(Foto: Arjau. Vela Llatina de Cambrils)
Dubto que en cap altre país del món hi hagi tantes barques decorant rotondes i jardins com a Espanya. A la majoria de països amb una tradició marítima semblant a l’espanyola, les embarcacions antigues de fusta són a l’aigua, navegant, o als museus. Es veritat que moltes d’aquestes barques-jardinera tenen escàs valor patrimonial. Però segurament en trobaríem més d’una que sí que el té, i que podria estar navegant i fent un servei, a càrrec d’una associació, per exemple. En qualsevol cas, tinguin valor o no, totes aquestes embarcacions podrint-se al sol són la prova que el valor social que se li dona al patrimoni marítim en aquest país és purament ornamental, com diu l’autor de l’article. Aquesta escassa sensibilitat de la societat espanyola cap al patrimoni marítim –començant per la mateixa Administració- fa molt difícil la seva recuperació i conservació. I fins que aquesta mentalitat no canviï, no farem res: es continuaran destruint embarcacions.
El Colomet, un cop restaurat. (Foto: Arjau. Vela Llaltina de Cambrils)
Precisament, la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial vol incidir en aquesta qüestió, a través del seu estand de l’Espai Marina Tradicional, dins del Saló Nàutic de Barcelona que comença dissabte. Sota l’eslògan “Sóc més que una postal bonica” hi haurà exposades dues embarcacions d’aquelles que als ajuntaments de localitats costaneres els encanta reproduir en cartells i fulletons turístics. Una és l’Alfonsito, un llaüt d’esbarjo del 1891, cedit a l’associació Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell, que busca col·laboradors i patrocinis de cara a la seva restauració. L’altre és el bot Colomet, una de les últimes embarcacions de fusta construïdes a Cambrils, que hauria acabat fent de jardinera en un xalet, si els membres de l’associació Arjau. Vela llatina de Cambrils no l’haguessin rescatat i restaurat. Són dues iniciatives en mans de particulars –“alguns bojos”, com diu l’autor de l’article- que, malgrat les dificultats, continuaran lluitant i mantenint amb recursos privats tot allò que els caigui a les mans.
Postal de l'Alfonsito que els Amics de la Vela Llatina de Calella
de Palafrugell repartiran al Saló Nàutic.
Aquí teniu l’article sencer de Manolo Gómez. Feu clic sobre la foto per ampliar-lo.
7 comentaris:
Desconec si avui hi és, però fa poc temps en una de les nàutiques de la vila de Palamós hi havia un cartell semblant que anunciava la disponibilitats de barques de fusta per usar com a jardineres. Podem afegir un fet més a aquesta llista de desproposits. Amb tot no tenim l'exclusiva de dipositar barques a les rotondes. Només cal creuar la nostra frontera nord per trobar-ne algunes en les viles més turístiques i costaneres. Veure-ho provoca un profond sospir i un sorollet sec dels nostres llavis. Són barques condemnades a mort i exposades al públic en la seva lenta agonia.
És necessari un treball molt important per part de les nostres associacions de conscienciació. I crec, com ja he expressat altres cops, que mantenint-nos dins el "políticament correcte" mai arribarem enlloc. Ens manca, entre altres coses: coratge.
Salut!
Les barques a al mar que és on an d'estar, acariciant les onades i deixant que naveguin melòdicament.
I ja que estic aquí, m'agradaria compartir un enllaç amb tu... caldria que tots ens posessim a favor del mar i tot aniria millor!!
http://afavordelmar.org/
Les barques han de formar part del paisatge...això no és decoració. Jo quan en veig una a qualsevol rotonda de Mallorca em fa pena, no pens "que bonica ha quedat aquesta rotonda" sinó "mira a on ha anat a morir aquesta barqueta". Crec que això que comentam és el paradigma de la sensibilitat de la gent i dels polítics cap al patrimoni. Aquí a Mallorca es parla també dels pagesos en aquest sentit: "els hem d'ajudar perque són un element decoratiu del paisatge" no perquè el sector primari sigui important des d'el punt de vista estratègic, econòmic.....són pura decoració.
De la destrucció del nostre patrimoni marítim en fem una festa, cremant bastiments antics als foguerons de Sant Antoni, o la convertim en motiu decoratiu, adornant espais públics amb la llastimosa exposició de llaguts mig corcats. És senzillament patètic.
A Mallorca són tres les rotondes que segueixen aquesta tel·lúrica estètica. A la de Capdepera hi roman estacionat un llagut procedent de la llista tercera i hom pot apreciar els dos talls que li practicaren abans que fos donat definitivament de baixa.
Tot respectant la nostàlgia que ha mogut als propietaris d'aquestes barques a cedir-les, no crec pas que sigui aquest un destí massa digne.
Passats uns quants anys el seu estat s'anirà degradant amb la mateixa mesura que també ho farà la pobra imatge que estem oferint.
Estimat Joan, companys: al País Valencià també n'hi ha, fa pena de debò veure barques en redones.
En aquestos ultims 4 anys s'han desballestat-enfonsat als ports de la comarca vora 20 barques, de fusta, de poliester i d'acer. Algunes amb només 15 anys de vida.
Diu la Unió Europea que és un pla per adequar la flota als recursos existents... Bé però no diuen els llocs de treball que han suprimit ni d'on vindrà el subministrament de peix que li fa falta als consumidors de l'Estat.
Hem engegat un blog nomenat barcadebou.blogspot.com, anem a poc a poc per familiaritzar-nos amb això tan difícil d'internet, a veure què vos semblen els textos.
Rebeu una forta abraçada.
Amadeu.
En mi tierra hai varios casos de barco-jardinera, el más conocido quizás sea el de A Coruña, un pesquero bastante grande contra el que se enchufó (literalmente) un vehículo que entraba en la ciudad por Alfonso Molina, a las pruebas me remito
http://crecoruna.nogue.org/?p=422
Aquí en O Grove había una dorna con un buen montón de años que el Concello compró a un marinero retirado, le limpiaron la cara y la colocaron en un jardín del paseo marítimo, como era de esperar una mañana de domingo de agosto un grupo de energúmenos se cebó con ella, lo que sumado a su estado de conservación hixo que la retiraran.
A día de hoy hay otra dorna varada en tierra, en los terrenos del Centro de Interpretación da Pesca e a Salga, que va por el mismo camino que la citada. y en el interior de las instalaciones tiene otra dorna construida a propósito que se encuentra "al natural", es decir, que ni alquitran, ni fungicidas ni nada... un plato exquisito para la polilla...
Ací a Castelló també en tenim de barques a les rotondes. Són un testimoni de temps passats. Veure una barca en terra a mi em dóna una mica de tristor, perquè la barca vol l'aigua, la mar, navegar entre les ones...
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada