Llegeixo al “Classic Boat” de novembre que, actualment, la majoria de vaixells portacontenidors, naveguen més lentament que els velers mercants més ràpids de fa 150 anys. És el que en diuen slow steaming, que podríem traduir per “marxa lenta” o “poca màquina”, i que te per objectiu estalviar combustible, o sigui, diners. Aquesta pràctica coincideix amb un altre fet sorprenent: la recuperació del vaixell de vela en el transport de mercaderies. Aquest és el projecte de la naviliera holandesa Fairtransport, que ja disposa de dos velers per al transport de càrrega general i treballa en la construcció d’un mercant híbrid de 3.000 tones a motor i vela.
El Cutty Sark, construït a Escòcia el 1869, va ser un dels grans velers mercants més ràpids de la història. Transportava te de la Xina i llana des d’Austràlia fins a Gran Bretanya, arribant a fer aquest últim trajecte en només 67 dies. La seva millor marca va ser de 360 milles en 24 hores, a 15 nusos de mitjana i puntes de més de 17. Molts portacontenidors moderns poden fer 25 nusos. Però segons l’informe “Slow steaming: una moda passatgera o ha vingut per quedar-se?”, elaborat per la firma holandesa Dynamar, a mitjans d’aquest any, la meitat de la flota activa de contenidors, que transporta el 35 per cent del comerç mundial en valor, navegava més lentament que abans de la crisi econòmica, a 15 nusos o menys de mitjana, per estalviar combustible. És a dir, els grans bucs mercants del segle XXI naveguen més a poc a poc que els velers mercants més ràpids de finals del segle XIX.
El Cutty Sark supera el vapor correu Britannia, considerat el vaixell
més ràpid de la seva època.
No soc expert en transport marítim i, per tant, no puc valorar aquest fet ni des del punt de vista econòmic, ni des del punt de vista tècnic. Però, pel que he pogut llegir en alguns fòrums, sembla que l’slow steaming representarà un canvi permanent i global per a tot el sector i es mantindrà després de la recuperació econòmica, com a mínim per al tràfic de contenidors. Suposo que en aquest nou escenari, condicionat per la crisi econòmica i els problemes mediambientals, s’obren noves oportunitats i allò que en diuen “nínxols de mercat” per a empreses joves i agosarades amb propostes alternatives, com l’holandesa Fairtransport.
M’assabento de l’existència de Fairtransport a través del blog “El mar, que gran tema para hablar”, del marí mercant José R. Montero, dedicat als diversos àmbits de la marina professional. Entro en la web de la companyia i el primer que em crida l’atenció és la imatge d’un noi ros, amb aspecte de hippy vestit d’executiu, que em mira des de la finestra d’un vídeo de YouTube. Es tracta d’en Jorn Langelaan, un dels tres socis fundadors de Fairtransport, empresa dedicada al desenvolupament del transport marítim verd, amb seu a la localitat holandesa de Den Helder. Per a Langelaan i els seus socis, l’energia eòlica és neta, ecològica i justa; l'única alternativa per aconseguir un transport marítim de mercaderies sostenible. Aquestes són les seves idees i projectes:
Personatge polifacètic, en Jorn Langelaan és marí, constructor de vaixells, broker marítim, fuster, empresari, artista i escriptor. Va néixer en una família de naviliers i va començar a navegar a 12 anys en un dels vaixells mercants de la família. Des de llavors va desenvolupar les seves habilitats marineres a bord d’una àmplia veritat de vaixells: goletes, quetxs, un bergantí, dues bricbarques, un vaixell d’investigació, embarcacions de pràctics, remolcadors i diversos bucs mercants. Va estudiar a l’Escola Nàutica d’Enkhuizen i es va convertir en oficial del bricbarca Europa en les seves expedicions a l’Antàrtida. També ha treballat en la construcció de vaixells de fusta. I tot això ho ha compaginat amb la pintura, esposant els seus quadres en galeries d’Holanda, Bèlgica i els Estats Units. Des de fa uns quants anys, es dedica a les organitzacions de les quals n’és co-fundador, juntament amb dos amics, capitans de marina, l'Atlantis Merchant Sailing Ship Company, Fairtransport BV i Tres Hombres SA. Actualment està a càrrec de Fairtransport. Shipbrokers i del departament d'I+D de Fairtransport BV. Viu en un antic veler correu danès amarrat al port de Den Helder.
El bergantí goleta Tres Hombres és el buc insígnia de Fairtransport i pren el nom dels tres amics que van fundar la companyia. “Ambaixador de la nova flota de vaixells de vela híbrids sostenibles”, el Tres Hombres va entrar en servei el desembre de 2009. Transporta mercaderies entre Europa, les illes de l’Atlàntic, el Carib i Amèrica. Fa 32 metres d’eslora, té una capacitat de càrrega de 35 tones, i pot allotjar 5 tripulants i 10 alumnes. Aquest novembre va salpar de Den Helder i va arribar al port d’A Corunya per carregar 800 ampolles de vi espanyol i oli d’oliva. En el moment de redactar aquesta entrada es trobava al mig de l’Atlàntic, rumb al Carib, on farà escala a Anguilla, Bonaire, Curaçao, Haití, Saint Martin i novament Anguilla.
El Tres Hombres també admet alumnes. És a dir, persones que vulguin formar-se com a marineres alhora que veuen món. Viatjar com a aprenent en un veler mercant –diu la web de l’empresa- és una manera diferent de veure món; una experiència diferent a la que ofereixen la majoria d’agències de viatges. Però no es tracta d’un viatge de plaer: “pot ser una aventura, però també una vida dura i difícil”. Els viatges poden durar des d’uns quants dies fins a un any sencer, segons el programa de formació que esculli l’alumne, i que està dividit en vuit certificats corresponents a vuit especialitats. Aquí podem veure imatges de la vida a bord i sentir el testimoni d’alguns mariners i marineres.
A més del Tres Hombres, Fairtransport disposa del quetx Bessie Ellen, de 35 metres d’eslora i amb una capacitat de càrrega de 30 tones. Tots dos vaixells formen part d’un projecte pilot destinat a obrir nous mercats en el sector del transport marítim de mercaderies. Mentrestant, la companyia treballa –com hem pogut veure en un dels vídeos- en el disseny i construcció de l’Ecoliner Revolution, un mercant híbrid de 3.000 tones, propulsat per una combinació de vela d'alta tecnologia i motor. Segons l’empresa, aquesta característica híbrida, permet oferir el mateix servei, quant a velocitat i rendiment, que un mercant de motor tradicional. Fent ús d’ecoliners com a mitjà de transport marítim, es reduirien les emissions contaminants dels vaixells en un 50%. Aquest és el pla vèlic de l’Ecoliner, distribuït en tres pals amb aparell de creu, sense flocs ni estais. Actualment hi ha un vaixell amb aquest tipus d’arboradura: el súper-iot de luxe The Maltese Falcon.
El pla vèlic de l'Ecoliner. (Gràfic: Fairtransport)
The Maltese Falcon entrant a San Francisco.
L’època daurada de la marina mercant a vela va quedar enrere fa més d’un segle. Però si les idees de Jorn Langelaan i els seus socis tenen èxit, en aquests temps de crisi i de canvis en tots els sectors, potser tornem a assistir a una nova era de la vela.
Actualització:
Foto del vaixell de pesca (palangrer) a motor i vela, que té el port base a l'Escala, i del qual se'n parla en els comentaris.
(Foto: Josep Montmany)
Molt interessant entrada Joan, emperò he de dir i perdó per la manca de modèstia que sabia que passaria. No es pot despreciar el vent com a mitjà de propulsió i especialment amb una crisi energètica i medi-ambiental com la que vivim.
ResponEliminaCrec que els pescadors també s'haurien d'espabilar en aquest sentit, ja que es queixen dels preus del carburant i es farten de dir que es la seva principal despesa corrent i en canvi desprecien la capacitat de propulsió d'un vent que, com a mínim alleugeraria aquesta càrrega
Aquestes coses han de sortir de països on la gent culta no rellisca entre marí i mariner. Si confonem encara la "magnesia con la gaseosa" només ens queda menjar be i compartir els vents energétics de una bona digestió.
ResponEliminarafa.
P.D.: No podem oblidar que aquest país té una gastromomia marinera, ecológica, medioambiental i viva er Betis.
Jaume,
ResponEliminaDesconec si el sector pesquer s'està plantejant sistemes de propulsió alternatius. Vaig llegir que a Anglaterra hi havia qui pescava amb embarcacions tradicionals a vela.
Potser si l'Amadeu Ros llegeix això ens ho pugui aclarir.
A reveure!
-------
Vidrieras,
Tens raó, tot i que el matís és fi:
- Marí.- El qui té per professió de navegar.
- Mariner.- Persona emprada en la maniobra d'una nau.
En qualsevol cas, s'agraeix la puntualització.
Salutacions.
Hola Joan,
ResponEliminaQuan pasis per l'Escala mira't un vaixell un tant estrafolari en forma de catamarà de borda molt alta, pal major, gènova i bermudiana. Penso que es un palangraner d'alçada (i no per les bordes) que aprofita el vent pels seus desplaçaments. Seria bo de demanar al seu patró que tal li va.
Salut!
Hola Joan, companys: me n'alegre de saber que ja hi ha transport a vela una altra vegada.
ResponEliminaEls pescadors, en general, encara no ens hem plantejat la propulsió a vela, només el catamaran palangrer de Catalunya, tinc entés.
Passen dues coses:
Primera, les barques de pesca necessiten una potència de KW molt alta per fer funcionar les maquinilles de virar els aparells.
En el cas de les barques de bou, l'aparell pesa molt i l'arrossegament necessita un tir d'unes quatre tones aproximadament, segons tamany de barca i aparells. I la maniobrabilitat per pescar satisfactòriament ha de ser amb l'hèlix.
Segona, sempre anem amb el coet al cul. Estem obligats a complir un horari diari de 12 hores, i hi ha vegades que naveguem 30 milles per anar i 30 per tornar.
Sí que és veritat que hi ha pesqueres que no han de complir horaris, o el tipus de pesca no requereix potència de motor.
En el cas de la pesca professional artesanal (trasmalls, palangres, soltes, nanses, cadups...) que s'hi fa amb barques menudes i fins i tot llaüts, els propietaris-patrons sí que podrien armar aparell de vela, però això és una decissió personal i comporta doble esforç.
El gasoil encara no va tan car com per hissar el drap. Eixa és la realitat.
Que nosaltres, Josep Montmany, o Jaume Amengual o jo per exemple, que som de l'ofici de la pesca i amb coneixements suficients per hissar drap, encara no ho hem fet.
Però mai no se sap...
Mon pare, que va nàixer als anys vint del passat segle i que va ser mariner tota la seua vida, com el meu avi, i com tota la meua família, em contava que just quant ell era un xiquet van aparèxer els primers motors per a les barques de pesca al Grau de Castelló. I la barca del meu avi en va ficar un de motor. Però després va vindre la Guerra, i després la postguerra. I com deia, mon pare em contava que per la falta de combustible van haver-hi d'aparellar la seua barca de bou a vela llatina, com abans es feia, i aleshores, mon pare, que llavors era un xiquet d'uns quinze anys, va aprendre a navegar amb la vela llatina. Va ser doncs, una satisfactòria eixida a una greu crisi económica. I dic jo, per què ara no es pot repetir l'experiència...?
ResponEliminaUn abraçada.
Hola Miguel, companys: a mí personalment no em desagradaria d'haver d'armar la vela llatina o qualsevol altra més desenvolupada.
ResponEliminaEn qualsevol cas la pesca d'arrossegament tal com estan armades les barques en l'actualitat, amb unes potències efectives de motors desmesurades i uns aparells tremendos, no és fàcil que es puga practicar a vela, però no impossible...
Des dels que manen de la pesca comunitària a Europa van arribant novetats que parlen d'estandaritzar els aparells d'arrossegament a una potència de 500 CV, que jo crec que seria bo a mig i llarg plaç.
Una xàrcia de bou de la potència de 500 CV sí que m'atreviria a dir que s'hi pot arrossegar a vela. En els temps de les parelles de vela llatina, una parella de llaüts dels més grans (16 metres i 30 TRB) amb tot el drap i vent fresquet jo crec que sí alcançaria aquesta potència.
Haurem de canviar el xip i moltes més coses en un futur pot ser no molt llunyà.
Una abraçada.
Amadeu.
bon dia Joan, fantàstica entrada, si que seria necessari que en el temps que corren utilitzéssim mes aquesta alternativa que es gratis.
ResponEliminaN'Amadeu te raó a l'hora de dir que avui en dia es impossible arrossegar el ormejos que es fan servir, però no descartaria per els trajectes per anar a la pesquera itornar a port, fer-los servir.
Joan crec que hi podries afegir els skys surf i les portes MacGregor, te pas un link http://www.fondear.org/infonautic/Barco/Los_Barcos/Kite_Ship/Kite_Ship.htm
i per un altre banda se que s'estan fent estudis en les comportes MacGregor, que serveixen, en principi, per a tapar la càrrega i que les alcen anant en popa i orientables podem servir de propulsió, tambe te pas un link
http://www.macgregor-group.com/?id=11590
a veure si poden servir aquestes aportacions per la teva entrada.
salut
Jaume Amengual
Hola a tots,el futur de la la pesca,pinta molt malament.Avui al diari AVUI,hi ha una molt magre notícia ,"La demanda de la China acaba amb l'era del petroli barat",navegant cap a fora a la fonera a pescar al palangre,adelanto a tots els bous,avans no era aixís,el que passa es que els patrons han retallat maneta per no tindre tant de gasto de petroli.Jo no descarto de finalitzar la meva vida professional amb un llagutet de 25 pams com la Massagran i armar la vela llatina,la barratina i els esclops i que els turistes em fotin fotos.Crec que la llei dels 500 cv,es dels anys 70,però com diuen ,feta la llei feta la trampa.Amadeo aqui a Blanes hi ha bous que podrien portar el Cap Prim de cabecero o bot auxiliar.Si puc fer propaganda de les meves fotos http://www.flickr.com/photos/massagran/ Salut i bon pont a tots. Massagran.
ResponEliminaAmics, en temps com els que passam actualment l'enginy i la valentia hauria, com ha passat en altres moments, de sorgir. En el sector de l'automoció que passa també per una greu crisi el cotxe més econòmic val 7 o 8 mil euros i du una quantitat de sofisticacions i luxes que segur que a molts de nosaltres ens sobren. On és el cotxet econòmic i ecològic que per 3000 euros et duu a tot arreu i que jo estic esperant intentant allargar la vida d'un troncomobil de l'any 97 que gasta 10 l als cent km.
ResponEliminaEn la pesca és el mateix. Jo pensava, com en Jaume Amengual amb els trajectes, Si l'estalvi de gasoil al final és d'un 20 % amb les quantitats qu es gasten l'aparell en questió potser en un any estaria amortitzat. Jo no pensava en vela llatina sincerament, pensava en una " vela" moderna d'alt rendiment i de tecnologia molt avançada.
Crec que les drassanes haurien d'oferir aquesta classe d'híbrids i si no, els armadors haurien de pressionar per tal que les dissenyassin.....algún valent ha de donar la primera passa com sempre ha passat, Salutacions a tots.
Hola a tothom!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions, que amplien i donen valor a aquesta entrada.
Segurament, com dieu els que sou o heu estat pescadors professionals, la vela no proporciona la potència necessària que necessiten determinades arts. Potser en el cas del palangrer de l'Escala, sí que pot ser útil el complement del vent. Com també ho pot ser a l'hora de desplaçar-se del port als llocs de pesca.
En qualsevol cas, se suposa que aquests aparells de vela han de ser moderns, manejables i pràctics, i sense que requereixin més tripulació. Per tant, em temo que la vela llatina queda del tot descartada. Això no vol dir que no hi pugui haver algun llagutet de vela llatina que es dediqui a la pesca artesanal.
Imagino que el progressiu augment del preu del petroli, com a conseqüència de la demanda dels països emergents i també del progressiu esgotament d'aquest recurs energètic, faran que en un futur més proper del que ens pensem ens hàgim de plantejar totes aquestes alternatives.
Aprofito per donar la benvinguda al Miguel de Castelló, tot i que no és la primera vegada que fa un comentari en aquest espai, i us recomano el seu blog Memorias del Grao de Castellón. I agraeixo a en Massagran la foto del palangrer de l'Escala que he afegit al final de l'entrada.
Salutacions.
Hola Joan.
ResponEliminaEsta magnífica entrada tuya me ha tocado de nuevo en plena línea de flotación.
Hace tiempo que me interesa el tema.
Curiosamente los oficios de la mar fueron precursores en el empleo de energías limpias, y no hace tanto tiempo de eso. Quizá ese sea el motivo por el que el aprovechamiento del viento en este campo pueda parecer un paso atrás, cuando en otros sectores representa la vanguardia.
Los tiempos que corren nos encaminan a retomar el empleo (o ayuda) de "la vela" como motor propulsor.
Muchas cosas están cambiando y más que lo harán. Una cosa lleva a la otra y quizá este retorno a la utilización del viento en sectores como la pesca nos lleve a solucionar otros problemas como el de la sobreexplotación pesquera, precisamente, como han comentado algunos contertulios, por la dificultad de emplear aparejos tan grandes y pesados. Nuestra capacidad técnica y de producción ahora, avanza mucho más rapidamente que la propia capacidad de la naturaleza en regenerarse.
Otro buen ejemplo de la "slow life"
Un cordial saludo.
Hola, Jorge!
ResponEliminaCreo que cuando los combustibles fósiles comiencen a escasear y el pescado empiece a desaparecer -lo cual, según los expertos, ocurrirá en un futuro no muy lejano-, no habrá más remedio que introducir sistemas de propulsión alternativos o, como mínimo, complementarios, y sistemas de pesca menos destructivos. No sé si los grandes veleros clásicos volverán; no lo creo, aunque algunos pueden encontrar un segmento de mercado. Lo que tal vez sí veamos en funcionamiento sean sistemas como el "turbosail" o el "skysail", que ya han demostrado su eficacia, como explicas en tu interesante entrada Vientos renovados, que amplia y completa ésta.
Saludos cordiales y felices fiestas.
Realment, veure aquet ecoliner fet realitat pot ser impressionant, no ja pel vaixell en si sinó per l'avenç que suposaria tot plegat a nivell de resecte per l'entorn.
ResponEliminaEduard