El programa “Thalassa” d’ahir va emetre un magnífic reportatge de producció pròpia, “L’ofici de fer góndoles”, sobre un dels símbols més coneguts de la ciutat de Venècia. Guiats per Saverio Pastor, artesà dedicat a la talla de forcole, aquesta mena d’escultures abstractes que són els escàlems de les gòndoles, el reportatge ens mostra la història i construcció d’aquesta mítica barca, a través del testimoni de diversos especialistes, entre ells els mestres d’aixa de les dues drassanes que encara en fan: Tramontin i San Trovaso.
Em va fer il·lusió veure aquest reportatge perquè em va permetre rememorar la meva estada a Venècia, l’any 2007, i la visita que vaig fer a alguns dels llocs que hi surten. Vaig quedar fascinat per les gòndoles, tant per la seva elegància com per la depurada tecnologia naval que hi ha en la seva construcció, i vaig tornar de Venècia enamorat de la ciutat i de les seves embarcacions. Totes aquestes impressions les vaig intentar descriure en una de les primeres entrades d’aquest blog, publicada el juny de 2007 i titulada “La più bella imbarcazione del mondo!”. També en vaig fer un bon grapat de fotos que podeu veure en aquest àlbum de Flickr.
 |
| La llum, els colors i les góndoles de Venècia |
 |
| L'squero de góndoles de San Trovaso |
 |
| Passeig en góndola per un canal perdut de Venècia |
En aquest viatge vaig descobrir que a la llacuna veneciana, a més de les góndoles, hi havia una gran viarietat d’embarcacions tradicionals, que tenien diversos usos: sandolo, mascareta, s’ciopon, puparin, topo, topa, sanpierota, batela, batela a coa de gambero, caorlina, baleton, peata, gondola del cinquecento, vipera… Són els noms de les embarcacions tradicionals de Venècia, algunes de les quals encara es conserven i es poden veure amarrades als canals de la ciutat i en alguna de les illes veïnes. Si us interessa saber més coses sobre aquestes barques, les trobareu al llibre “Le barche di Venezia – The boats of Venice” (Librería Editrice "Il Leggio", 1999, en italià i anglès), amb textos de Riccardo Pergolis i uns exquisits dibuixos de línia clara i en blanc i negre d’Ugo Pizzarello, que situen cada embarcació en el seu entorn natural, a més d’un apèndix amb els plànols detallats de cadascuna. També podeu visitar la completíssima web de Gilberto Penzo, que és un dels especialistes que apareixen al reportatge.
 |
| Els venecians viuen la tradició del rem des de petits |
 |
| Proa d'un altre tipus d'embarcació tradicional de la llacuna veneciana |
 |
| Practicant la voga alla veneta |
Si sou aficionats al rem, hi ha un esdeveniment anual, la Vogalonga, que us ofereix la possibilitat de veure de prop la voga alla veneta i de navegar pels canals de Venècia; un paradís per als amants de la cultura marítima i les embarcacions tradicionals que, malauradament, com apunta el reportatge, va camí de convertir-se en un parc temàtic per a turistes d’arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest blog es fa també amb els teus comentaris. Et convido, doncs, a participar-hi expressant la teva opinió sobre qualsevol dels temes exposats i a proposar-ne de nous.