En Joaquim Soler justifica la seva dimissió i la del seu equip per la manca de suport al projecte engegat fa sis o set anys, de crear una infraestructura per a la iniciació i competició en vela llatina, dins de la Federació Catalana de Vela, amb l’objectiu de garantir el relleu generacional. “Vam veure –diu Soler- que hi havia clubs que tenien les embarcacions i no les feien servir; vam mirar enrere i ens vam adonar que ni els navegants de vela llatina ens donaven suport, ni les escoles de vela ens donaven suport, ni els monitors que havien fet el seminari feien cap curset de vela llatina. Llavors vam dir: què estem fent?”. I en vista del panorama i cansats de “navegar contra corrent”, van presentar la dimissió al president de la FCV.
En un altre moment de l’entrevista, Soler insisteix en donar la culpa als clubs: “si hi hagués hagut algun club que hagués apostat per la vela llatina, i amb els monitors i les embarcacions haguessin fet cursets, el projecte hagués funcionat i hauríem continuat. Però hem vist que els clubs no tenen cap interès en la vela llatina”. La FCV, en canvi, queda lliure de responsabilitats: “la Federació –diu- està al servei dels clubs i no els clubs al servei de la Federació; i si els clubs no hi tenen interès, la Federació no hi pot fer gran cosa”.
 |
| Regata del circuit mediterrani a Saint Tropez. |
L’ex-secretari de la Classe Vela Llatina compara la situació de Catalunya amb la de València i les regates que es fan a l’Albufera –“fantàstiques i amb uns trofeus importantíssims”, diu-, amb el circuit mediterrani de regates que es fa a França i Itàlia, i amb les regates de vela llatina de les Canàries. “És un altre món”, afegeix. Un món suposadament ideal i desitjable, que aquí no existeix. Aquí “sortim a navegar, fem un dinar i punt; i el diumenge que ve ens tornem a trobar els mateixos en un altre lloc. Però sense competició i sense res; però això no enganxa a la gent”.
Preguntat sobre què passarà a partir d’ara, en Joaquim Soler fa les declaracions més polèmiques de l’entrevista, que han molestat més d’un navegant de vela llatina: “les activitats que farà la vela llatina –diu- estaran al marge dels clubs nàutics i quedaran com a element tradicional, folklòric, romàntic”. I afegeix que la vela llatina quedarà com una nota folklòrica per a aquells ajuntaments que a la festa major vulguin posar unes quantes barques al mar, “que sempre queda maco i hi poden anar els papàs a fer fotos”. Hi ha qui ha cregut necessari donar la seva opinió al respecte..
Trobo a faltar en aquestes declaracions una anàlisi més precisa de les possibles causes que han impedit que el projecte quallés, a banda de la repetida manca d’interès i de suport per part de tothom. Generalment, quan un producte no es ven, és que o no és prou bo, o no satisfà cap necessitat del client al qual va dirigit. Els joves no demanen a crits navegar amb vela llatina. Se’ls hi ha de “vendre” l’article de la manera més atractiva possible i, sobretot, l’han de tenir a l’abast. Dubto que només amb tres embarcacions per a tots els clubs i escoles de vela de Catalunya es pugui tirar endavant cap projecte d’iniciació i difusió de la vela llatina. Per tant, m’atreviria a dir que el projecte s’ha donat per acabat sense disposar dels mitjans necessaris per comprovar-ne la viabilitat de manera pràctica. Alguns de vosaltres també heu dit que la vela llatina no és pels nens, sinó que hauria d’anar dirigida a navegants més grans i ja iniciats en altres disciplines, capaços d’apreciar-ne les diverses vessants. Persones amb més experiència que jo dins del món de la vela esportiva i, per tant, molt més qualificades en aquest camp, també han aportat algunes solucions.
Ignoro si aquesta anàlisi s’ha fet, però s’haurà de fer tard o d’hora abans d’emprendre noves accions, i penso que els navegants del sector “tradicional” hi podem aportar la nostra experiència. Hi ha gent que està en això des dels inicis de la recuperació de la vela llatina a Catalunya, fa 25 anys. Durant aquest temps la vela llatina ha viscut i ha crescut perfectament al marge dels clubs nàutics i de les regates. La recuperació d’embarcacions tradicionals augmenta i ja se’n troben a tota la costa, i en llocs on no n’hi havia. És cert que el moviment associatiu, en conjunt, necessita una injecció de vitamines i que el relleu generacional preocupa. Però pensar que sense competició la vela llatina quedarà reduïda a un element folklòric, em sembla completament desencertat.
Declaracions del president de la FCV
I què hi diu a tot això el senyor Gerard Esteva, president de la Federació Catalana de Vela? Doncs diu que no li agrada parlar de la vela llatina com un fet folklòric, perquè és molt més que això, ja que combina elements històrics, culturals i també esportius. Pel que fa a la junta cessant, el president de la FCV reitera en diverses ocasions que en Joaquim Soler i el seu equip han fet una “molt bona feina” i, fins i tot, “una feina excel·lent”, però que ja se sap que no tot allò que un sembra acaba germinant. Defuig assenyalar culpables quan diu que “els clubs han fet també un esforç en tot això”. I no creu que la manca d’embarcacions hagi contribuït al naufragi del projecte: “quan hi ha demanda, al final l’oferta s’acaba adequant”.
“No busquem culpables –afegeix- sinó anem a treballar de cara al futur. S’ha treballat en una direcció i ara potser hem de fer una reflexió per mirar com podem enfocar la vela llatina a Catalunya. Nosaltres estem oberts a ajudar i a canalitzar totes les inquietuds. També hem d’entendre que nosaltres ens devem als clubs i, per tant, aquell club que vulgui desenvolupar aquest estil de vela llatina tindrà el nostre suport”. Entenc, doncs, que la iniciativa de reactivar i resituar la vela llatina en la seva vessant esportiva quedarà en mans dels clubs nàutics. Caldrà veure de quina manera s’interessen per aquesta qüestió.
Malgrat els últims entrebancs soferts per la classe –suspensió del Campionat de Catalunya i dimissió de la Junta-, la vela llatina continuarà sent una classe federada. “Hem de fer –diu el president de la FCV- un replantejament de tot el projecte de difusió de la vela llatina i veure com podem enfocar-ho de cara al futur. I més tenint en compte el compromís clar i ferm que tenim amb la vela tradicional, tant amb la Xarxa de Museus Marítims de Catalunya, com amb el Museu Marítim de Barcelona, amb el qual vam firmar un conveni fa un any. Nosaltres tenim intenció de fer accions per promocionar també aquesta vela”.
A la part final del l’entrevista, Gerard Esteva dóna el següent missatge als navegants de vela llatina i practicants de la navegació tradicional: “nosaltres estem oberts a qualsevol persona, club, entitat, navegant, que vulgui promocionar la vela en qualsevol de les seves vessants, i a donar-li suport i ajuda. Aquesta ha sigut sempre la nostra ferma voluntat i ho continuarà sent. No ha de canviar ni canviarà ara”. I afegeix: “mirant el futur de la vela llatina, tenim la FCV al servei de tot aquell que tingui inquietuds per desenvolupar l’esport de la vela i, en aquest cas, l’esport de la vela llatina ens tindrà al costat per tot allò que faci falta.
Això vol dir que, en un futur més o menys proper, la vela llatina esportiva i la vela llatina tradicional aniran de bracet? Les intencions sembla que hi són. Caldrà veure de quina manera es tradueixen en fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada