"Els premianencs i el mar" (1)

Avui fa quatre anys que vaig començar aquest blog. I fent balanç de tot el que he publicat durant aquest temps, m’he adonat que mai no he escrit res sobre Premià de Mar, la meva ciutat adoptiva, on hi visc des de fa prop de vint-i-cinc anys. És el lloc on he viscut més temps. Vaig venir a Premià perquè volia viure prop del mar i hi vaig trobar el que buscava, en tots els sentits.

Penso que aquest quart aniversari d’“El mar és el camí” és un bon motiu per intentar corregir aquest oblit i situar Premià de Mar en el mapa de les meves vivències marineres i també dels meus afectes. I no se m’acut millor manera de fer-ho que publicant en aquest espai de cultura marítima el llibre “Els premianencs i el mar”.  El vaig escriure per a l’Associació Bellamar, en col·laboració amb l’Ajuntament de Premià de Mar, i va sortir al carrer per Sant Jordi de l’any 2005. A Premià va ser tot un èxit de vendes, lògicament, perquè parla dels premianencs i de la seva relació amb el mar. Aquesta relació ve de molt antic i ha tingut lloc en tres àmbits: la platja, la pesca i la marina mercant. I això és el que mostra el llibre, a través dels records i les fotografies particulars de molts premianencs. No es tracta, doncs, d’un manual d’història ni d’un estudi etnogràfic, sinó d’un àlbum de fotos de la memòria col·lectiva de la gent de Premià de Mar. Sempre dic que “Els premianencs i el mar” és una obra col·lectiva, perquè està fet amb imatges familiars, experiències personals i fragments de la vida de molts premianencs. Jo em vaig limitar a recollir aquests materials i a endreçar-los, amb l’ajuda d’en Xito Jiménez, company de Bellamar, i d’en Ramon Martínez, dissenyador gràfic que hi va abocar tot el seu art.

Una solitària llatina a la platja de Premià de Mar.

De tot el que parla “Els premianencs i el mar” ja no en queda pràcticament res; només un munt de records i un grapat de velles fotografies. I el mar, és clar. Mirar enrere fa una mica de pena, per tot el que s’ha perdut i, el que és pitjor, per tot el que hem fet malbé i no hem estat capaços de conservar. Per això voldria aprofitar per demanar a tots els qui teniu a prop persones grans que conserven records, fotos i altres materials del passat mariner d’algun indret, que féssiu el possible per recollir i conservar aquests materials. Perquè són les nostres arrels marineres, allò que ens defineix com a mediterranis.   

Els Banys d'en Crespo, el 1929.

“Els premianencs i el mar” està exhaurit i dubto que es torni a reeditar. Per això m’agrada la idea de publicar-lo aquí i que tothom, premianencs i no premianencs, el pugui llegir. Us deixo la primera part, les pàgines d’introducció, amb l’índex i el pròleg, i la part dedicada a la platja i els banys. En properes entrades publicaré les parts que tracten de la pesca i la marina mercant.

Els premianencs i el mar. Primeres pàgines

Els premianencs i el mar. La platja