Douarnenez 2012: les fotos

Aquesta entrada és una continuació de l’anterior o, si voleu, la traducció en imatges d’una part de l’article. És el reportatge fotogràfic que vaig fer durant els dies del festival marítim Temps Fêtes sur Douarnenez, celebrat en aquesta localitat bretona del 19 al 22 de juliol de 2012. Catalunya –Nord i Principat, conjuntament- va ser la convidada d’honor. En total s’hi van desplaçar una desena de barques, la majoria de vela llatina, i la mateixa quantitat de patins de vela, que es presentaven com a embarcació genuïnament catalana, centenària i única al món. Unes setmanes abans el patí català havia estat portada de la revista “Chasse-Marée”, que li havia dedicat un extens reportatge.

Un vaixell tradicional a l'entrada del Port Rhu. A l'esquerra, l'illa Tristan (Foto: Joan Sol)

Participar en un festival com el de Douarnenez formant part de la festa és molt diferent de fer-ho com a públic, com un espectador més. Dies abans havíem assistit al festival de Brest, el macrofestival marítim més important del món, que concentra prop de 2.000 vaixells –des de grans velers de quatre pals fins a petites embarcacions d’algun país exòtic- i rep un milió de visitants. Brest té unes dimensions gegantines; és com visitar una expo: després de tot un dia de caminar pels molls, tens la sensació que encara et queden coses per veure –vaixells, exposicions, exhibicions diverses de tal o qual país…- i que moltes les has vist només per sobre. Per altra banda, de seguida t’adones que la festa és a bord dels vaixells i que si tu no hi vas embarcat, ja sigui com a invitat o pagant, t’has de conformar amb mirar-t’ho tot des del moll. I al final acabes atabalat de tanta gent, cansat de fer quilòmetres a pas de tortuga i amb un empatx d’informació considerable. Aquí teniu les fotos de Brest 2012.

Douarnenez, en canvi, té una dimensió més humana. El port de Rosmeur és petit i es pot recórrer diverses vegades en un dia. A més, a Douarnenez formàvem part de la festa, com a convidats d’honor, i teníem les nostres barques per poder sortir a navegar. I poder viure la festa des de dins, poder sortir a navegar conjuntament amb centenars d’embarcacions tradicionals, ho canvia tot.  Douarnenez és una gran festa marinera, pensada més per als mariners i navegants que per al públic en general, tot i que aquest també hi pot participar. Els vaixells estan a tocar de la gent i tot és més proper. La ciutat també és a la vora del port, i tot –cases, port i vaixells- queda molt més integrat.

El recull de fotos que veureu a continuació comença al Port Rhu, l’antic port de Douarnenez, que separa la ciutat del barri de Treboul. Al Port Rhu –com s’explica a l’entrada anterior- i ha el moll i les embarcacions del Port-Musée, que es poden visitar. També s’hi poden veure magnífics iots clàssics que formen part del Pôle belle plaisance, un projecte que inclou la reserva d’amarraments per a l’estada d’aquest tipus de vaixells, amb l’objectiu d’enfortir el paper patrimonial del Port-Rhu. També veureu alguna foto de les drassanes dedicades a la construcció i reparació d’embarcacions tradicionals, i un cementiri de vaixells que hi ha al fons del port, que resulta d’allò més fotogènic. A continuació, hi ha unes imatges de la costa de Treboul i de la bocana del port esportiu que hi ha en aquest barri. Finalment, s’arriba als carrers de Douarnenez i ja comença el festival.    

Estic molt satisfet de les fotos de navegació, fetes al mar, a bord de la “Santa Espina” i de la dorna “Moura”, dels germans Suso i Xosé Cadaveira. Navegar envoltat de vaixells com el dundée tonyinaire “Biche”, acabat de restaurar, el “Pen Duick” d’Eric Tabarly, la goleta “La Recouvrance” o la bisquine “La Granvillaise”, que considero un dels vaixells tradicionals més bonics del món, és una experiència inoblidable. I això sense comptar infinitat de petites embarcacions desconegudes, d’esbarjo o de treball, que no sabries quina escollir si n’haguessis de triar una. La badia de Douarnenez plena de veles és un espectacle i un plaer en tots els sentits, que cap aficionat a la marina tradicional s’hauria de perdre.

Reproduïu el vídeo en HD (720p) i connecteu els altaveus, guanya molt.