Per tant, crec que contribueix igualment a la conservació del patrimoni marítim qui construeix una rèplica d’una embarcació tradicional, com qui manté operatiu un iot de principis del segle passat. En Lino m’explica que a Galícia, tots dos sectors, el dels “clásics” i el del “tradicionals”, com jo els hi dic, es respecten y saben apreciar la feina que fa cadascú. Bona part d’aquesta sintonia queda reflectida en el fulletó editat per a la regata de San Vicente, on hi trobareu una descripció d’algunes de les embarcacions participants. Per la seva banda, la “Marin Yacht Classic” aspira a convertir-se en la cita de referència de la vela clàssica a la costa atlàntica i cantàbrica. Sembla, doncs, que les regates de clàssics comencen a proliferar; i això oferirà més possibilitats de poder gaudir d’aquests vaixells, alhora que contribuirà a difondre el món de les embarcacions tradicionals.
“II Marin Yacht Classic”
El Zana
El Tango, un quetx procedent d'Argentina.
L'Ortac, un "avi" de 70 anys, disseny de Robert Clark.
El Pingüino Uno, un veler esvelt i guanyador.“1ª Regata de Clásicos Emprosal”
El galeón Nuevo Sofía, guanyador de la categoria de vaixells d'època.
El Naya, rèplica d'un iot dels anys 40, construïda pel seu armador.
La dorna A Meca, tota una institució a Galícia.
El Cassandra, un Hillyard 12 Ton de 1969.Aquí trobareu més fotos de la “1ª Regata de Clásicos Emprosal”.
I per acabar, un vídeo amb alguns dels vaixells més emblemàtics sorgits de la taula de dibuix d’un dels grans dissenyadors navals de iots: Alfred Mylne, rodat els anys 30 en aigües del fiord de Clyde, a Escòcia.
