En aquests moments, dos velers de regates oceàniques, l’Estrella Damm i el W Hotels, naveguen a tota velocitat enmig de l’Atlàntic amb l’objectiu de fer la travessia Nova York-Barcelona en un temps rècord. Són dos vaixells dissenyats i construïts amb les tècniques i els materials més moderns, i equipats amb les últimes tecnologies en matèria de navegació i comunicacions. Això permet que milers d’aficionats els puguin seguir des de qualsevol lloc del món i saber en tot moment on són, quin rumb fan i a quina velocitat naveguen, a més de poder rebre’n imatges i escoltar el relat de l’aventura en boca dels mateixos navegants, pràcticament en directe. És una aventura que té el seu risc, però, donat el seguiment i la cobertura de la prova, sembla un risc més que controlat, tot i que sempre es pot produir un accident inesperat. A mi aquesta mena de desafiaments no m’emocionen gaire, perquè trobo que tots s’acaben assemblant; però entenc que l’esport és un negoci que belluga molts diners i que d’alguna cosa han de viure els navegants professionals.
Em criden més l’atenció altres maneres de travessar l’Atlàntic, tot i que em semblin una temeritat; com la travessia que van fer dos germans bessons francesos, Emmanuel i Maximilien Berque, el 1996, a bord del Micromégas II, una closca de nou de 4’20 metres, construïda per ells mateixos i que els va portar sans i estalvis des de França fins als Estats Units. No duien motor, ni ràdio, ni ràdio-balisa...; només un sextant de supervivència Davis Mark 3. Naturalment, tampoc no tenien cap patrocinador. Els Berque es defineixen com “dos inconformistes a la recerca de la llibertat”, que miren de trobar-la a bord de petites embarcacions, amb les quals s’enfronten a reptes insòlits, com travessar un oceà sense brúixola ni cap instrument de navegació. El vídeo que veureu a continuació és un resum d’una d’aquestes aventures, que es va acabar a Fort Lauderdale, Florida, després d’haver visitat un centenar d’illes i d’haver recorregut 11.000 quilòmetres.
Vaig començar a navegar amb un patró que sempre deia: “hombre cobarde no se acuesta con mujer bonita”. No sé què hagués dit si hagués conegut els germans Berque.
Si voleu saber més coses dels germans Berque i dels seus projectes, visiteu el seu blog.
