Us heu fixat que cada vegada hi ha més nens que porten les sabates cordades amb velcro en comptes de cordons? La raó és molt senzilla: hi ha molts nens, avui dia, que no saben fer nusos, ni tan sols el de les sabates. I per què no en saben? Doncs perquè els seus pares, pels motius que sigui, no els hi ensenyen. I les escoles han optat per demanar als pares que els alumnes portin sabates amb velcro, per evitar que els mestres i les mestres s’hagin de passar tota la classe lligant cordons de sabates (a més d’ajudar-los a vestir-se, perquè també van molt peixos en aquesta “assignatura”). El resultat de tot plegat és que els nens i les nenes estan perdent la psicomotricitat que els dóna treballar amb les mans. Hi ha qui diu que aquesta mancança la supleix l’habilitat que agafen els xavals fent anar les video-consoles i altres aparells electrònics. Però estic convençut que no és el mateix pitjar botons que fer un as de guia.
Jaume Amengual ensenya a fer nusos als visitants de Marina Tradicional
Qui també està del tot convençut que no és el mateix fer un as de guia o una pinya de rosa que donar-li canya a la Play és en Jaume Amengual, ex pescador mallorquí, mestre artesà xarxer i expert en nusos. Ha estat ell qui m’ha fet adonar de tot això que comento. La veritat és que no m’ho havia plantejat mai; segurament perquè no tinc fills. En canvi, en Jaume pensa que a les escoles s’hauria d’ensenyar als nens a fer nusos, una habilitat que no només és útil, sinó també molt entretinguda. Aquest mestre dels nusos va estar el cap de setmana passat a l’espai Marina Tradicional, convidat per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, per impartir diversos tallers. L'experiència va ser un èxit.
En Jaume Amengual fa màgia amb un cap a les mans. Els nusos més corrents els fa del dret i del revés. L’as de guia, per exemple, el sap fer de diverses maneres. La més espectacular és quan transforma un pardal o ballestrinca en un as de guia amb un simple moviment de dits. A mi, que el faig amb els ulls tancats, em va ensenyar a fer-lo, no amb l’extrem del cap mirant cap a tu, sinó al revés. És a dir, quan arribes a un moll, per exemple, i vols fer un as de guia en una argolla des del vaixell i no des de terra. La gràcia és fer-lo d’una sola passada, sense girar el cos, ni fer la coca prèviament, ni –per favor, quina vergonya!- res de tot allò de “la serp que surt del pou, dóna la volta a l’arbre i torna a entrar al pou”. Això està molt bé per als cursets d’iniciació, però se suposa que un mariner consumat ha de saber fer els nusos de manera professional i ha de dominar l’art de treballar amb el cordam; allò que els francesos en diuen matelotage. En Jaume t’explica els trucs per començar bé una entalladura o per fer una anella -el nus grommet, que dies enrere un lector d’aquest bloc em va demanar com es feia-; trucs que no surten als llibres i que faciliten molt la feina.
Saber fer nusos i treballs amb caps és l'assignatura pendent de molts navegants.
El cap de setmana passat, molts visitants que van passar per l’estand de la FCCPMF van quedar bocabadats veient en Jaume Amengual fent una catifa de corda o teixint un bocí de xarxa. Alguns es van animar i es van posar a fer nusos amb un boci de cap; i fins i tot alguna senyora va agafar l’agulla i es va atrevir a fer xarxa. Però tant aquí, com en qualsevol port, es fa evident que això del cordam, la cabullería o el matelotage, en general, ho portem pengim-penjam; vaja, que si ens fessin un examen, feina rai! Crec que saber treballar amb el cordam, i saber fer nusos i aplicar-los a la maniobra que toqui, forma part del art de navegar i defineix la qualitat d’un mariner; igual que saber navegar sense aparells electrònics i dominar el vocabulari nàutic. I qui pensi que tot això no serveix per res, no em mereix gaire confiança com a mariner. Als vaixells no hi ha velcro que valgui!
Tornant al que dèiem al començament, per en Jaume Amengual, que té experiència docent com a professor de la Cooperativa Jovent de Mallorca, ensenyar els escolars a fer nusos seria una bona manera de fomentar la importància de treballar amb les mans i d’estimular les seves habilitats manuals. I també serviria per recuperar un art i un ofici que, tot i estar actualment en decadència, pot ser de gran utilitat, no només a bord d’un vaixell sinó en la vida quotidiana. Espero que ho aconsegueixis, mestre.
Jaume Amengual i el fotògraf Pere de Prada a l'estand de la FCCPMF
En aquest enllaç de TV Mallorca podreu veure l’entrevista que li van fer al Jaume Amengual en el capítol 3 del programa “Nostrum”, que porta per títol “Mon mariner” i que planteja la necessitat de preservar i conèixer el patrimoni marítim, alhora que ens parla d'altres temps i altres formes de viure.
