La “Declaració de Gijón”

Dimecres passat es va donar un pas molt important en favor del reconeixement jurídic del patrimoni marítim flotant de l’Estat espanyol, un requisit imprescindible per garantir la seva recuperació, protecció i viabilitat. El Museu Marítim de Barcelona i el Museo do Mar de Galicia van fer públic el “Manifest en favor del patrimoni marítim flotant de l’Estat espanyol” que dóna suport a l’esmena a la Llei General de Navegació Marítima, actualment en fase de tramitació parlamentària, i proposa una sèrie de mesures concretes per aconseguir que la nova llei se situï entre les més avançades i sensibles amb el llegat patrimonial dipositat en les embarcacions històriques i tradicionals. La declaració va tenir lloc a Gijón, en el marc de la Conferència d’Agents Socioeconòmics, celebrada en aquesta ciutat asturiana amb motiu del Dia Marítim Europeu. El manifest, que compta amb el suport de més de dues centes associacions i entitats de tota Espanya, passarà a la història d’aquest moviment com la “Declaració de Gijón”.

La "Declaració de Gijón" il·lumina l'horitzó del nostre patrimoni marítim flotant.

El “Manifest en favor del patrimoni marítim flotant de l’Estat espanyol”, que podeu llegir íntegrament i us el podeu descarregar clicant sobre l’enllaç, comença parlant de la vinculació històrica d’Europa amb el mar i de l’existència d’una cultura marítima comuna, tot i que plural i diversa, que es materialitza a través d’un important patrimoni marítim tant material com immaterial. La Unió Europea, conscient del deteriorament dels ecosistemes marins i de la manca de vocacions marineres, vol fomenta la conservació del medi ambient marí i la recuperació dels oficis que hi estan vinculats. El Manifest cita el llibre verd “Cap a una futura política marítima de la Unió: perspectiva europea dels oceans i dels mars” de l’any 2006, en què la EU hi va introduir un capítol titulat “Recuperant el patrimoni marítim europeu i reafirmant la identitat marítima d’Europa”, que s’ha traduït en polítiques actives de protecció del patrimoni. Val la pena que llegiu aquest document que diu, entre altres coses: “mitjançant fons comunitaris, UE podria ajudar les regions costaneres a dotar-se de les institucions necessàries per a la preservació del seu patrimoni marítim”. L’article acaba formulant una pregunta: “quines mesures ha d’adoptar la UE per a donar suport a l’ensenyament i el patrimoni marítims i per a contribuir a la creació d’un sentiment més fort d’identitat marítima?”

Sembla, doncs, que el patrimoni marítim, especialment el flotant, es considera un element important de cara a fomentar aquest sentiment d’identitat europea comuna relacionada amb el mar, i que la UE podria destinar-hi fons comunitaris. Cal prendre’n bona nota. I també d’una altra idea apuntada en aquest article: “sovint, les associacions dedicades a mantenir vives les tradicions del passat no les relacionen amb la realitat comercial del present i encara menys amb l’emocionant potencial futur dels oceans”. I parla d’establir sinèrgies entre la indústria marítima actual i el sector del patrimoni: “les companyies navilieres poden patrocinar activitats com les del Jubilee Sailing Trust. Els fabricants d’equipament marítim poden ajudar els museus a establir algun tipus de vincle entre les seves col•leccions i les tecnologies actuals, La cultura tradicional de la pesca pot associar-se a l’expansió del turisme. La Comissió desitjaria que es multipliquessin totes aquestes connexions que, en la seva opinió, redunden en interès de tots els sectors marítims”. Personalment crec que la viabilitat del patrimoni marítim, especialment del flotant, passa necessàriament per aquesta vessant econòmica, com ja he defensat en alguna altra ocasió.

Tornant a la “Declaració de Gijón”, però sense apartar-nos del tema, el manifest diu que Espanya, malgrat la seva vocació marinera i el seu patrimoni marítim, no té cap mena de categoria jurídica en relació a aquesta matèria; i que aquesta manca de tipificació legal genera disfuncions greus en la recuperació i conservació del patrimoni marítim espanyol. “Resulta indispensable –diu- un estatut jurídic propi del buc històric i del patrimoni marítim que proporcioni un tractament protector eficaç”. I que, en el cas del patrimoni flotant en ús, “n’eviti la pèrdua per desballestament o per la pèrdua de la seva capacitat de navegar”. Per als signants del manifest, el Museu Marítim de Barcelona i el Museo do Mar de Galicia, amb el suport de més de 200 entitats i associacions, el camí per aconseguir-ho és que l’Estat espanyol reconegui, dins de l’àmbit de la nova Llei General de Navegació Marítima, el valor cultural del patrimoni marítim flotant i ofereixi un marc legislatiu que incentivi el seu ús i conservació.

Ara bé, per a què aquest projecte es situï entre els més avançats d’Europa, cal que en el desenvolupament de la llei es tinguin en compte els punts següents:

- Que la norma reconegui el caràcter extraordinari dels vaixells i embarcacions declarats d’interès patrimonial per les autoritats competents en matèria cultural. Això implica la confecció d’un cens complet i detallat dels vaixells i embarcacions d’interès històric i cultural, segons uns criteris de classificació comuns. I se cita com a model la “Carta de Barcelona”.

- Que la norma defineixi i desenvolupi la noció d’unitat menor; és a dir, d’embarcacions menors de 12 metres, que són la majoria dels casos d’interès patrimonial.

El llaüt Alzina (Foto: Jaume Rosselló)

- Que la norma permeti analitzar i ponderar, fins i tot individualment, els criteris d’aplicació de la llei als vaixells d’interès patrimonial. “El criteris mínims de seguretat –es diu- han de ser compatibles amb el manteniment de les característiques singulars de l’embarcació, tant de construcció com de navegació”.

Finalment, i de cara a estudiar les mesures concretes, la “Declaració de Gijón” proposa la creació d’una comissió mixta de les administracions competents i de les organitzacions rellevants en l’àmbit de la cultura marítima. I una cosa que persegueixen des de fa temps els armadors d’embarcacions tradicionals: la incorporació de mesures de caràcter fiscal i d’excempció de taxes portuàries.

Cal analitzar i valorar detingudament cadascuna d’aquestes propostes. Però, sigui quin sigui el seu abast, estic convençut que s’ha fet un pas de gegant per aconseguir el reconeixement jurídic dels vaixells històrics i tradicionals per part de l’Administració espanyola. A més, ha estat una acció unitària, la primera acció conjunta d’àmbit estatal de bona part del sector implicat en la recuperació, conservació i difusió del patrimoni marítim. Això sol ja és molt important i crec que hem de felicitar les persones que hi ha treballat i ho han tirat endavant. Però tot just estem a l’inici d’aquest procés i encara queda molta feina per fer.