3.12.09

Nous arguments en favor del patrimoni marítim


Els Encontros de Galícia són una mostra del potencial econòmic
del patrimoni marítim. A la foto, Muros 2009.

El termini de presentació d’esmenes al Projecte de Llei General de Navegació Marítima s’ha tornat a ajornar. Sembla que la cosa va per llarg i que ens podríem plantar al mes de febrer. En qualsevol cas, es manté el compromís polític de presentar l’esmena. Mentrestant, cal aconseguir el màxim nombre d’adhesions i suports a aquesta esmena, per part d’associacions, federacions, clubs, empreses, professionals... i de qualsevol persona o entitat que tingui relació amb el patrimoni marítim i les embarcacions històriques. Però no es tracta només de destacar el valor cultural de la nostra història marinera, ni de tot aquest patrimoni, ja sigui immoble, moble o immaterial, ni de fer veure a l’Administració la necessitat que els vaixells històrics i les embarcacions tradicionals es regeixin per un reglament propi. Això ja ho argumenta la pròpia esmena. Cal aportar nous arguments que destaquin que el patrimoni marítim i, especialment, les embarcacions tradicionals, pot arribar a tenir un pes econòmic important com ja el té a altre països europeus. Si la recuperació i restauració d’embarcacions patrimonials va endavant, si se’n construeixen de noves, si cada vegada hi ha més navegants que s’aficionen als vaixells d’època i clàssics, si s’estén el gust pels vaixells de fusta, si la gent s’anima a fer-se una barca al garatge de casa... tot això farà que proliferin professionals dedicats a donar servei a aquestes embarcacions: mestres d’aixa, velers, fabricants d’accessoris, etc. I això generarà llocs de treball i el creixement d’un sector industrial específic dins del món de la nàutica, com el que existeix a altres països. I d’una correcta gestió i difusió del patrimoni marítim, que el posi a l’abast de la ciutadania, en pot sortir una variada oferta d’activitats que reactivin ports i platges de molts pobles i ciutats costaners i que generin noves oportunitats de negoci dins d’això que s’anomena turisme cultural. Cada vegada són més els ajuntaments de localitats d’arran de mar que busquen articular propostes d’aquests tipus que posin en valor el seu passat marítim i les seves tradicions marineres, amb l’objectiu d’oferir alternatives de qualitat al turisme barat de sol i platja. I dins d’aquest plantejament, les embarcacions històriques i tradicionals hi tenen un paper important, com a elements de dinamització i difusió de tot aquest patrimoni, del qual en són un dels principals aparadors. Ara bé, tot això és inviable si l’Administració ignora aquest patrimoni i és incapaç de veure’n el potencial; si continua posant pals a les rodes a la recuperació i funcionament d’aquesta mena d’embarcacions; si ignora la seva especificitat; si no aplica els convenis internacionals que ha signat... Cal buscar nous arguments, sobretot econòmics, que facin obrir els ulls a l’Administració sobre la necessitat de reconèixer l’interès públic del patrimoni marítim, especialment del patrimoni flotant, i d’emparar-lo sota un estatut jurídic propi que n’asseguri la viabilitat i operativitat. Qualsevol proposta, en aquest sentit, serà molt ben rebuda.

5 comentaris:

Náufrago ha dit...

Parece que vuestra lucha está dando por fín resultados. Aunque soy un neófito en el tema, supongo que se hacía imprescindible dotar de un estatuto legal que ampare y a este tipo de embarcaciones. También me imagino que, posteriormente, una vez que ya se haya decidido proteger el patrimonio marítimo tradicional, se necesitarán medios: ayudas, subvenciones, convenios con escuelas taller, reflote de antiguas carpinterías de ribera, creación y dotación de museos locales, recuperación del patrimonio disperso, etc. ,etc.

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

Tens tota la raó del món i els teus comentaris són d'allò més encertats.
Curiosament, al llarg d'aquests darrers dies també hem abordat als nostres blogs les dificultats inherents al reconeixement que hauria de rebre el patrimoni arquitectònic i paisagístic a les nostres illes, en aquest cas puntual referint-nos als escars que adornen el nostre litoral, i que a segons quins indrets es veuen amenaçats pel mateix de sempre, per l'especulació pura i dura i per la manca de sensibilitat ja no només dels polítics, sinó de tota la societat en general, incloent el sector privat.

Anònim ha dit...

Un nou argument: Guaiteu el que diu el preàmbul del reglament que regula els vehicles històrics. Data de 1995. Fa CATORZE anys! No us sembla que les raons que mouen a les embarcacions històriques i tradicionales tenen o es mereixen, com a mínim, el mateix tracte?

REAL DECRETO 1247/1995, de 14 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Vehículos Históricos.

«Con dicha proposición el Congreso se hacía eco de las aspiraciones de múltiples usuarios, que venían subrayando la insuficiente regulación de los vehículos históricos por el artículo 249 del Código de la Circulación, que contemplaba aquéllos sólo como vehículos de exhibición, cumpliendo determinadas trabas burocráticas».

Una altra "perla" al text:
«Sin embargo, los llamados vehículos históricos, que reúnen ciertos requisitos de antigüedad y
singularidad, no pueden, precisamente por ello, someterse sin más a la normativa común y
precisan un régimen especial que salvaguarda su carácter representativo y simbólico de una
determinada época de la producción automovilística y de la importante significación que la misma
tuvo en la cultura de nuestros tiempos».

Que us sembla? Cal o no seguir endavant amb l'esmena?

Josep-Anton

Joan Sol ha dit...

Hola, Náufrago!

Efectivamente, hay un montón de trabajo por hacer en el campo del patrimonio marítimo y de las embarcaciones tradicionales, que no se acaba con el reconocimiento legal de este tipo de barcos; al contrario, una vez logrado esto, hay que dinamizar todo ese patrimonio y acercarlo a la sociedad. Vamos que, como aquel que dice, esto es sólo el principio.

Gracias por la visita.

----------

Ei, Toni Pep!

És clar, el patrimoni marítim no és només el flotant. Els escars també en formen part important, i els tradicionals estan en perill d'extinció, perquè l'espai que ocupen va molt buscat i molts acaben perdent les concessions perquè no en poden assumir les despeses. Em temo que fins que aquest sector nostre no es consolidi industrialment i generi negoci, aquest problema té difícil solució. L'única possibilitat que veig, per salvar algun d'aquests escars, és que la instal·lació tingui valor històric i se'l pugui salvar per la via del patrimoni històric o cultural.

Una abraçada a la gent de Mallorca!

----------

Josep-Anton,

Em sembla un argument de pes, el que ens exposes. Tant és així que l'he convertit en la propera entrada.

Gràcies i endavant les atxes!!!

La Mar d'Amics ha dit...

Benvolgut Joan,
Hi ha un moment en la lectura del teu text que fa recordar el conte de la lletera (ja saps! aquell que es trenca d'un cop i engega en orris tots els plans fets prèviament). Però cal ser positiu. Tot i que veig difícil, com un lluç que es mossega la cua a la peixeteria, que la importància econòmica del sector pugui, sense una prèvia protecció d'aquest, ser motor de res. La realitat de l'àmbit del patrimoni marítim és al nostre litoral molt, per no dir totalment, desconeguda. Només cal parlar a les nostres viles costaneres amb persones alienes per adonar-nos de la quantitat de treball de divulgació que cal fer per, sencillament, ser reconeguts. Ara en tindrem una oportunitat mediàtica que ens cal aprofitar i exprèmer tant com puguem.
Mentre llegia pensava en una recollida de signatures. Sort que a casa m'ensenyaren a comptar fins a deu. Quantes persones, realment, ens hauriem posat a fer aquest dur treball de donar explicacions i convèncer individu per individu, per a demanar-li la seva signatura?
El nostre moviment associatiu és feble i qualsevol iniciativa comporta moltíssimes hores de feina que les persones d'avui no estan disposades a cedir "per la causa". La iniciativa és important. Ja fa anys que corren per les carreteres els automòbils amb la matrícula B----000. Qui sap si quan l'administració tingui a bé fer el mateix amb les embarcacions les úniques barques que romandran mandrejant en els ports seran els creuers i iots de plàstic.
Toquem de peus a terra. Amb il·lusió, però de peus a terra.
Salut!
Jordi Salvador