El viatge d’aquest estiu per terres nord-americanes –Nova York, Cape Cod (Massachusetts) i estada d’un dia al Mystic Seaport Museum (Connecticut)- va ser molt profitós des del punt de vista marítim i donarà per a unes quantes entrades. Però, per primera vegada, vaig fer les fotos en format raw (l’equivalent al negatiu digital) i ara estic ficat de ple en el procés de revelat, que és força entretingut. Tot i que encara n’he d’aprendre molt, crec que els resultats valen la pena, i és per això que us en vull oferir un tast per anar fent boca mentre acabo d’enllestir tot el material. (Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les).
Vaixells del South Street Seaport Museum de Nova York, dels quals en vaig parlar en una entrada anterior.
El Breck Marshall, un catboat típic de Cape Cod, navegant en aigües del Mystic Seaport Museum al qual pertany.
El vaixell-escola Joseph Conrad, un dels bucs insígnia del Mystic Seaport Museum.
El vapor Sabino, del 1908, un altre dels vaixells emblemàtics del Mystic Seaport,
fotografiat des del Breck Marshall.
La platja de Newcombe Hollow, Wellfleet (Cape Cod), el 10 d'agost a les 11 del matí.
Posta de sol i marea baixa a Cape Cod.
Continuarà...
8 comentaris:
No s'havia d'aquest format fotogràfic.
Ostres! Quin viatge has fet Joan, ja aniré llegint les teves cròniques.
Veig que, a hora punta, la platja era ben plena de... sorra!!!
Quin luxe de tranquil.litat!
Abraçades!!
Deeeennnntsss llaaaargueees!
Salut!
Hola, Gemma!
Doncs sí, el raw és un tipus d'arxiu fotogràfic que guarda totes les dades del sensor de la càmera en brut, sense processar, com el jpeg, que és un arxiu processat i comprimit pel software de la càmera, i que un cop feta la foto no permet retocar gaires coses. En canvi, en un arxiu raw, amb el programa adequat, pots retocar un munt de paràmetres de la imatge capturada i, el que és més important, sense alterar l'arxiu original, que ve a ser una mena de negatiu digital. Però, és clar, has de "revelar" foto per foto i, com que no en sé prou, és molt entretingut. Però a mi el "laboratori" sempre m'ha agradat i això ja ho feia quan revelava en blanc i negre al lavabo de casa, que m'hi tirava tota la nit per fer mitja dotzena de còpies.
Gràcies per la visita i ens llegim!
Ei, Mercè!
Bé, he de confessar que la foto té una mica de "trampa"... No, no he esborrat la gent amb el Photoshop, eh! Vull dir que a la platja, en aquella hora, hi havia gent; el que passa és que tothom es col·loca en una franja d'uns 300 metres davant del camí d'accés, que sol ser un únic camí des del pàrking. Però la platja de Newcomb Hollow és quilomètrica i només cal caminar uns pocs centenars de metres per estar completament sol. A més, el pàrking d'aquesta platja -amb una capacitat per a uns 250 cotxes- és per als residents de Wellfleet i només s'hi pot accedir amb un adhesiu que has de comprar en una oficina municipal (pagues per setmanes o per temporada). I quan el pàrking està ple, no hi entra cap cotxe més. I allà no aparquen als vorals de la carretera ni entre els pins, com fem aquí. Això fa que les platges no estiguin massificades, a banda que n'hi ha moltes. Per tant, si camines una mica, és fàcil fer una foto en què no hi surti ningú.
Ah! I aquell dia l'aigua estava divina; fresca però suportable. Altres dies, segons com bufava el vent, s'omplia d'algues i feia una mica d'angúnia banyar-s'hi.
Més abraçades!
-----------
Tens raó, Escenavegant. I més que te les posaré! Perquè, a banda que he vist llocs molt bonics, des del punt de vista del patrimoni marítim, fan molta enveja, aquella gent.
Continuarem informant!
bé, bé, ja veig que el material arriba a bon port... seguirem amatents a les noves trameses.... coi quin viatge!
Des del blog la cosa va millor i les informacions de l'anada a les amèriques no deriven -com a la plaça- en interrupcions inusitades i canvis sobtats d'interlocutors...
(que n'és de difícil "hilvanar" una conversa a la terrassa sense ser abduït en un registre de betes i fils)...seguirem amatents als informes del blog que permet visualitzar les millors històries.
T'estàs convertint en un fotògraf professional de primer nivell.
Hola, Tati.
Em va petar l'ordinador i ara vaig de prestat fins que m'arreglin el meu. És a dir que se m'acumula la feina!
És veritat que no vam poder acabar de parlar del viatge i no sé si aquest fòrum, centrat en els aspectes més mariners, arribarà a satisfer allò que més t'interessi. Per sort estem a prop i en podem parlar sempre que vulguis.
Gràcies pel teu interès i ens llegim.
----------
Gràcies, Toni Pep, però encara em queda moltíssim per aprendre, i això mateix ja és un bon incentiu.
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada