L’”Alzina” i la supervivència dels llaüts

El juliol de l’any passat vaig publicar l’entrada “Mallorca recupera el llaüt Alzina”, amb un text i unes fotos que em va fer arribar el periodista Jaume Rosselló. Des de llavors hem pogut seguir les activitats de l’Alzina a través del bloc que administra l’Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca, que en són els propietaris actuals. Amb motiu d’aquella entrada el Vicente García-Delgado em va enviar informació sobre la participació de l’Alzina en l’Expo 92 de Sevilla, en representació de la comunitat autònoma de Balears. En Vicente coneix bé l’Alzina perquè, com explica en un dels comentaris, els antics propietaris li van encarregar el disseny del plànol vèlic, a partir d’un dibuix de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, recollit a “Die Balearen”, el seu monumental estudi sobre les Illes. És el dibuix d’un llaüt palangrer, aparellat amb trinquet, mestre i mitjana; un tipus d’aparell del qual no en quedava cap mostra.

Retall del “Diario de Mallorca”, amb el dibuix de l’Arxiduc i
una foto de l’Alzina aparellada de llaüt palangrer.

Segons publicava “Diario de Mallorca” el 20 d’octubre de 1991, l’Arxiduc Lluís Salvador comenta així el seu dibuix del llaüt palangrer: tenen tots els avantatges per cenyir i guanyar sobrevent, però no són tan caminadors com els eivissencs; els pescadors mallorquins prefereixen, tanmateix, els construïts a Maó, per ser més lleugers i, sobretot, molt velers; per això molts pescadors de Mallorca encarreguen la construcció dels seus falutxos a les drassanes maoneses els mestres d’aixa de les quals gaudeixen de fama reconeguda.

En Vicente em va explicar que els antics propietaris van invertir els diners dels transport de l’Alzina a l’Expo de Sevilla en la compra d’un motor nou i d’un GPS, i la van traslladar navegant. Van fer la ruta Palma-Eivissa-Alacant-Sevilla i, durant el viatge, van utilitzar un vell sistema de comunicacions, però d’eficàcia més que provada: coloms missatgers.

Un moment de la travessia Palma-Sevilla.

Després de l’Expo de Sevilla, l’Alzina va anar a parar a l’Estanyol on es va enfonsar i es va anar degradant fins que l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca la va rescatar. Finalment, després de quatre anys de feina a càrrec dels professors i alumnes del taller de mestre d’aixa del Consell de Mallorca, l’Alzina torna a navegar. A més, l’any passat va ser declarada Bé d’Interès Cultural; per tant, hem de suposar que la seva protecció està plenament garantida.

Aquí teniu més fotos dels primers dies de navegació de l’Alzina abans del viatge a Sevilla.



L’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca va adquirir l’Alzina fa quatre anys, juntament amb una altra embarcació emblemàtica, el llaüt Port Blau. Però, pel que he llegit, la restauració d’aquest últim ha de superar més obstacles, ja que és un vaixell de pesca y no una embarcació d’esbarjo com l’Alzina. Però aquesta entitat estava molt decidida a fer-lo entrar aviat al taller i no sé si en aquests moments ja ho han fet.

El llaüts, en perill d'extinció a les Balears?

Aquesta feina abnegada que fan les associacions de les Illes en defensa del patrimoni marítim local contrasta amb la situació que exposa un article publicat al “Diario de Mallorca” el 12 d’abril passat. Es titula “El llaüt, a punto de ser un recuerdo”. L’article, firmat per Rosa Ferriol, diu que els mestres d’aixa balears que es dediquen a la construcció d’aquestes embarcacions veuen molt difícil poder sobreviure a l’embat de la crisi econòmica; i que, de l’escassa mitja dotzena d’empreses que hi ha, només una o dues podran superar el mal tràngol.

El David Oliver, gran coneixedor del patrimoni marítim balear, se’n fa ressò en el seu bloc “Llaüts i altres barques populars”, i ens convida a donar la nostra opinió al respecte, a partir d’una sèrie de preguntes que planteja: podrem publicar alguna dia informacions en un sentit diferent? Tenim alguna responsabilitat al respecte? Hi ha algú que hauria de fer més en aquesta qüestió i no ho fa? Us convido, doncs, a entrar en el seu bloc i dir-hi la vostra. Jo ja ho he fet.

Mallorca recupera el llaüt “Alzina”

El passat dissabte 12 de juliol es va presentar al Club Nàutic de S’Arenal de Llucmajor (Mallorca) el llaüt Alzina, recentment recuperat pels integrants de l’escola de Mestres d’Aixa del Consell de Mallorca. Corrien els anys vuitanta quan quatre amics de Llucmajor –un d’ells era Lluc Tomàs, actual batle del municipi– adquiriren l’embarcació el mateix dia que anava a ser cremada. En pagaren trenta mil pessetes. Els amics llucmajorers van fer les reparacions necessàries per poder navegar i el varen destinar al seu esbarjo.

En 1992, amb motiu de l’Exposició Universal de Sevilla, l’Alzina fou traslladat a la ciutat andalusa per a ser exhibit al pavelló de les Illes Balears a l’Expo. Després de l’experiència andalusa, el llaüt es va enfonsar a S’Estanyol –població del sud de l’illa– i va iniciar-se un altre procés de degradació.

Ara fa quatre anys l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca s’interessa per l’estat del vaixell, que torna a ser precari. L’entitat, presidida per Hortensia Blanco, adquireix l’embarcació i aconsegueix que el Consell de Mallorca, a través de l’Escola de Mestres d’Aixa, n’impulsi un altre procés de restauració que ha durat fins ara. El febrer passat l’Alzina fou declarat Bé d’Interés Cultural.

Els 42 pams de l’Alzina –uns vuit metres i mig– tornen a solcar les aigües mallorquines pel goig de tots els habitants de l’illa. A partir d’ara es dedicarà a vaixell museu, a cursos de vela llatina, a excursions dins l’àmbit del turisme rural del municipi de Llucmajor i a participar, representant Mallorca, a les diferents trobades de vela llatina de la Mediterrània. Tots els mallorquins i mallorquines, i els amants del patrimoni marítim en general, estam d’enhorabona. La presentació del dissabte va tenir, però, un caràcter agredolç, ja que a l’ambient surava el record del Thö-pa-ga.

Text i fotos: Jaume Rosselló

-----------

Agraeixo molt sincerament en nom meu i dels lectors d’aquest bloc la generositat d’en Jaume Rosselló, periodista i fotògraf de Mallorca, que m’ha fet arribar aquesta crònica i les fotos de la presentació de l’Alzina. En Jaume segueix també de prop la restauració del pailebot mallorquí Miquel Caldentey, que es fa a Port-Vendres, de la qual n’informa en un article publicat en el primer número de la revista Argo, i que hem anat seguint des d’aquest bloc.