Astilleros Nereo construirà el bergantí “Galveztown”

Gravat del bergantí Galveztown

Som a l’any 1781, en plena revolució americana. Els espanyols lluiten contra els anglesos per reconquerir la Florida, que Espanya havia cedit a Anglaterra pel Tractat de París (1763), a canvi de la Luisiana. El governador d’aquest territori, un militar malagueny anomenat Bernardo de Gálvez, inicia una ofensiva per recuperar els territoris perduts. La flota espanyola es dirigeix cap a la badia de Pensacola. Després d’un assalt amfibi fet per infants de marina, comença el setge de la ciutat. Però els anglesos es defensen aferrissadament des del Fort George. A l’hora de fer entrar els vaixells a la badia per fer l’atac final a la ciutat, el cap de l’esquadra espanyola, José Calvo de Irizábal, s’hi nega perquè considera la missió massa perillosa. Aleshores, Bernardo de Gálvez li envia un missatge que diu:

"Una bala de a treinta y dos recogida en el campamento, que conduzco y presento, es de las que reparte el Fuerte de la entrada. El que tenga honor y valor que me siga. Yo voy por delante con el Galveztown para quitarle el miedo".

A continuació, hissa la bandera de l’almirall al seu bergantí, el Galveztown, i entra tot sol a la badia per donar exemple als altres vaixells que la missió és factible. La resta de la flota el segueix, ataca la resistència anglesa i Pensacola capitula. Poc temps després, Gálvez farà fora els anglesos de les Bahames, mantenint el domini espanyol al Carib i accelerant la victòria dels independentistes nord-americans.

Retrat de Bernardo de Gálvez.

Som a l’any 2008, en plena revolució urbanística. Els Astilleros Nereo de Màlaga són a punt d’abordar el seu projecte més ambiciós: la construcció del bergantí Galveztown, una rèplica del vaixell amb què Bernardo de Gálvez va conquerir Pensacola. Significa això que han sortit victoriosos del seu contenciós amb la Direcció General de Costas i l’Ajuntament de Màlaga? Doncs no; de moment, encara no poden cantar victòria. Però sembla que l’allau d’al·legacions contra l’ordre de desallotjament, presentades amb el suport ciutadà, a més d’un parell recursos contenciosos administratius interposats, faran aturar el procés i els donaran el marge de temps que necessiten –dos anys- per construir el bergantí.

El projecte del Galveztown arrenca l’any 2001, amb un doble propòsit. Per una banda, reivindicar la figura històrica del polític i militar Bernardo de Gálvez, que va combatre al costat dels independentistes nord-americans contra els anglesos. Avui dia Gálvez és més conegut i reconegut als Estats Units que al seu propi país. Per altra banda, posar en valor la construcció tradicional d’embarcacions del barri de Pedregalejo de Màlaga. El mes de febrer passat, la Junta d’Andalusia va ordenar la inscripció d’aquesta activitat d’interès etnològic en el Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús. La idea inicial és construir el vaixell a la mateixa platja on hi ha ubicades les drassanes Nereo i on el segle XVIII s’hi construïen barques de treball i també bergantins. Però el senyor Juan Carlos Fernández Rañada, coordinador d’Urbanisme de l’Ajuntament de Màlaga i, fins no fa gaire, cap de la Demarcació de Costes Andalusia-Mediterrani, descartava aquesta possibilitat en una entrevista a “La opinión de Màlaga”: "Podemos darle (a Nereo) una concesión para un museo de carpintería de ribera o una escuela taller. Lo que no podrá hacer es fabricar barcos ahí". Guanyaran Bernardo de Gálvez i el seu bergantí, aquesta batalla?

De moment, part de la fusta per a construir el vaixell -vint-i-cinc troncs de roure de Virginia-, que ha estat donada pel poble americà, surt aquest dimecres del port de Jacksonville (Florida, USA), a bord d’un vaixell, rumb a Màlaga. L’Armada dels Estats Units es fa càrrec del nòlit (flete). I està previst que, quan arribi a la capital andalusa, llanxes de desembarcament de l’Armada espanyola la traslladin fins a la platja de Pedregalejo. Per ara només hi ha un acord verbal amb Comandància de Marina i s’està a l’espera de signar un protocol per donar a l’acte la rellevància que es mereix.

Dibuix del Galveztown en un mapa de l'època

Mentrestant, a les drassanes Nereo ja treballen en la construcció de la quilla, la roda y el codast del Galveztown. Cal enllestir la feina abans del 9 de maig, que és el dia previst per la col·locació de la quaderna mestra. Aquest serà un dels actes centrals d’un atapeït programa d’activitats per celebrar la inauguració de la construcció, en què hi participaran totes les institucions i organismes implicats en el projecte. A banda de les administracions espanyola i nord-americana, destaquen la Universitat de Connecticut i la Universitat de Màlaga, que el considera un projecte de ciutat, i dos museus marítims nord-americans de primer ordre: el famós Mystic Seaport Museum, que construirà els pals del vaixell, i enviarà un parell de mestres d’aixa a Màlaga, i el St. Augustine Lighthouse & Museum, de la localitat de San Agustín, a la Florida, considerada el port més antic d’Amèrica. Aquí hi construiran un dels bots auxiliars del bergantí. L’altre el faran al taller d’Hachilla, mestre d’aixa del Coria del Río, a Sevilla, inscrit també en el Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús.

Un altre dels aspectes més interessants del projecte és la creació d’un taller ocupacional de mestres d’aixa, amb una trentena d’alumnes, que durant dos anys treballaran en la construcció del vaixell, amb el mestratge dels professionals d’Astilleros Nereo i del Mistic Seaport Museum. Però la cosa no acaba aquí, perquè al voltant de la construcció del Galveztown hi ha una sèrie de projectes associats. Tot el procés d’investigació generarà diversos treballs i publicacions, a més de documentals sobre tot el procés constructiu. Hi ha prevista la creació d’un petit port per a embarcacions tradicional, que serveixi de base, a més del bergantí, a una mostra d’embarcacions de la marina tradicional malaguenya: sardinals, barques de xàvega, bucetes... Fins i tot hi ha la idea de rodar un llargmetratge protagonitzat per Antonio Banderas –suposem que en el paper de Bernardo de Gálvez- i amb un possible guió d’Arturo Pérez Reverte, el creador del Capitán Alatriste. De moment, l’escriptor, acadèmic i navegant de Cartagena ja ha fet públiques les seves simpaties per en Bernie, com diu ell, en l’article “El hombre que atacó solo”. Tindrà, doncs, el cinema espanyol, la seva pròpia versió de “Master and Commander”?

Bé, i... com serà el Galveztown? Sabem que fa 21 metres d’eslora i prop de 7 de mànega, però no n’hem vist cap plànol. Serà, això sí, una reproducció exacta d’un bergantí de guerra del segle XVIII. Tan exacta que no portarà ni motor! La “Fundació Bergantí Galveztown” s’encarregarà de gestionar el vaixell, que farà de museu flotant i de centre d’interpretació del patrimoni marítim malagueny. Y alhora farà d’ambaixador de la ciutat de Màlaga allà on vagi en tots els seus viatges.

Escut d'armes de Bernardo de Gálvez

Per la gesta de Pensacola, Bernardo de Gálvez va rebre diversos títols i condecoracions. A més, el rei Carles III li va concedir el dret a usar un escut heràldic amb la llegenda “Yo solo”, i a col·locar-hi una representació del bergantí Galveztown, amb la figura del propi Gálvez a bord. En canvi, als Astilleros Nereo i al barri de Pedregalejo no estan sols. Al contrari, el projecte del bergantí ha cridat força l’atenció de molts malaguenys, que s’han posat en contacte amb la drassana i amb la Federació Andalusa per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial per interessar-se pel projecte. Potser el nou Galveztown, com va fer el seu predecessor, mostri també el camí de la victòria en la lluita contra la Demarcació de Costes i l’Ajuntament de Màlaga. Potser l’intrèpid Bernie torni a guanyar una batalla després de mort.

Astilleros Nereo guanya una batalla

Astilleros Nereo i l’associació de veïns dels Baños del Carmen de Màlaga han guanyat una batalla en el contenciós que mantenen des de fa temps amb l’ajuntament malagueny, a causa del projecte urbanístic que afecta la zona, del qual ja n’he parlat en entrades anteriors.

El 19 de febrer passat, la Conselleria de Cultura de la Junta d’Andalusia va dictar una ordre per la qual es resol inscriure en el Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús, com a “bé de catalogació general”, l’activitat d’interès etnològic, carpintería de ribera de las playas de Pedregalejo en Màlaga.

En el punt tercer de la resolució es diu:

La carpintería de ribera posee unos valores etnológicos estrechamente ligados a los históricos. Las necesidades locales constructivas de embarcaciones tuvieron que ver directamente con las artes de pesca y con los condicionamientos geofísicos del mar Mediterráneo. Pero, a pesar de la desaparición de la pesca artesanal-familiar, quedan en las playas de Pedregalejo magníficos artesanos de jábegas, bucetas, sardinales y chalanas que conservan sus útiles tradicionales, y transmiten sus conocimientos a los jóvenes, perpetuando así una vieja y rica tradición artesanal sin cuyo conocimiento no es posible completar la historia de los malagueños.

Se trata de un patrimonio vivo y en evolución que testimonia la continuidad del pasado en el presente. Estas embarcaciones tradicionales malagueñas son expresiones materiales de un “nosotros diferencial” y forman parte de un sistema cultural dotado de significado, de valores, de comportamientos sociales, de adaptaciones ecológicas y de especificidades tecnoeconómicas. Pero sobre todo las barcas de jábega destacan por la especial carga significativa-simbólica que suponen para los malagueños. Forman parte de la historia local de las poblaciones costeras de Málaga, están presentes en multitud de representaciones iconográficas y en rituales religiosos y festivos, ayudando como elemento de reafirmación del “nosotros colectivo” y produciendo identificación en el territorio.

I en l’annex es descriu el bé catalogat:

Las playas de Pedregalejo son el lugar donde se llevan a cabo actualmente las actividades de carpintería de ribera, es decir, donde se construyen, se varan y se botan las embarcaciones tradicionales malagueñas. Desde época árabe y, más tarde, ya en 1628 se constata el desarrollo de esta actividad constructora, así como en el siglo XVIII la presencia de pescadores “ocupados” en el arte de jábega y de astilleros de barcas.

Los valores que aporta la actividad están, pues, también muy relacionados con el legado patrimonial pesquero. El oficio de la carpintería de ribera se combina a menudo con un abanico de actividades como la pesca, pues tanto la mano de obra de los Astilleros Nereo de estas playas como los maestros artesanos han surgido del barrio pesquero de Pedregalejo. La carpintería de ribera va unida a una cosmovisión, costumbres y relaciones sociales y laborales singulares.




Actualmente, tal artesanía se lleva a cabo en pequeños talleres, “chambaos” playeros y en instalaciones de los Astilleros Nereo. La carpintería de ribera es una artesanía que contiene unos conocimientos específicos y un saber hacer por parte de sus maestros o artesanos, unido a una producción u obra muy específica (embarcaciones típicas de Málaga), adaptada a las singularidades ecosistémicas, históricas y sociales del territorio andaluz y más en concreto al malagueño. El mantenimiento de estas embarcaciones es realizado por los propios dueños en la playa, en los pequeños talleres, o en el astillero cuando es necesario un arreglo de mayor envergadura.

Hay que resaltar la importancia de que esta actividad artesanal necesita llevarse a cabo fundamentalmente al aire libre, y en zona de playa, y en este caso lo ha hecho y hace en las playas de Pedregalejo, lo cual demuestra por otro lado la adaptación y sintonía de dicha actividad con el clima y paisaje mediterráneo.




Per mi un dels aspectes més interessants d’aquesta resolució és que vincula estretament el bé catalogat -aquesta activitat d’interès etnològic que és la construcció artesanal d’embarcacions-, al territori on es desenvolupa des de fa més de tres-cents anys: la platja de Pedregelejo. I també se citen els Astilleros Nereo entre els llocs on es desenvolupa aquesta activitat ancestral. Sembla, doncs, que atemptar contra aquest espai, contra aquest territori, seria atemptar contra el mateix bé catalogat i, per tant, protegit, ja que totes dues coses van unides. Es pot conservar, la construcció d’embarcacions, en un museu? Si es destrueix el barri, la platja, la drassana on aquesta activitat te l’origen i la seva raó de ser, es pot conservar aquest bé patrimonial? Sense entendre de lleis –i si m’equivoco, em corregiu als comentaris-, jo diria que aquesta resolució de la Junta d’Andalusia proporciona un argument de pes a la Plataforma Ciudadana para la Protección de la Carpintería de Ribera de Astilleros Nereo en la lluita per aconseguir els seus objectius.

Astilleros Nereo: la lluita continua

La construcció i manteniment de les barques de jàbega malagenyes

és una de les activitats dels Astilleros Nereo

La lluita que la Plataforma para la Defensa de la Carpintería de Ribera de Astilleros Nereo como Patrimonio Histórico Andaluz manté amb l’Administració des de l’any 2003 ha entrat en una nova fase. Segons ens informa Francisco Sánchez Guitard en un comentari en aquest mateix bloc, fa poc s’ha obert el tràmit d’informació pública previ a la licitació de les obres del pla de remodelació urbanística de la zona, promogut per l’Ajuntament de Màlaga i la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi ambient. L’execució de les obres comportaria l’enderrocament i desaparició d’aquesta drassana històrica.

Els Astilleros Nereo estan situats al barri de pescadors de Pedregalejo de la capital malaguenya i són la seu d’una escola-taller de mestres d’aixa i d’un petit museu dedicat a la construcció naval, que mantenen viva aquesta indústria tradicional desenvolupada a la zona des de fa centenars d’anys. Aquesta activitat ha estat inscrita al Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús com a “Activitat d’interès etnològic”. Tot i això, la supervivència d’aquestes instal·lacions no està garantida; al contrari, les excavadores són cada cop més a prop.

És per això que des de la Plataforma fan una crida d’ajuda urgent, mitjançant la presentació d’al·legacions en contra d’aquest pla urbanístic que atempta contra el patrimoni històric. El cas ja és en mans dels tribunals de justícia d’Andalusia. Però cal assegurar el tret presentant quantes més al·legacions millor en el termini de 20 que marca la llei i que ja deuen ser uns quants menys.

L’adreça on s’han d’enviar els escrits a la Demarcació de Costes de Màlaga és la següent:

Dirección General De Puertos Y Costas Delegación Provincial.
Paseo de la Farola 12, 29016 - Málaga.
Tel.:952 211 537

Trobareu més informació sobre la situació d’Astilleros Nereo aquí:

- Campanya pro Astilleros Nereo
- Foro de “La taberna del puerto”
- Observatorio del Patrimonio Histórico Español
- Adhesió del professor José Castillo Ruíz

I si encara no ho heu fet, podeu deixar la vostra firma en la web A flote.

El patrimoni marítim està greument amenaçat per la depredació urbanística a totes les costes peninsulars. Ara tenim una oportunitat d’intentar posar-hi fre. Depèn de nosaltres.

Campanya pro Astilleros Nereo

La Plataforma ciudadana para la protección de la carpinteria de ribera de Astilleros Nereo, creada a Màlaga l’any 2003, continua lluitant per evitar l’enderrocament d’aquesta drassana històrica. Les drassanes Nereo, situades al barri de pescadors de Pedregalejo, estan afectades pel pla urbanístic promogut per l’Ajuntament de Màlaga i la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Al costat de les drassanes hi ha els Baños del Carmen, una zona d’esbarjo amb jardins i instal·lacions esportives molt popular a la ciutat, que també està afectada.

La construcció i reparació d’embarcacions al mateix indret que ocupen les drassanes Nereo està documentada des de fa centenars d’anys. La Junta d’Andalusia ha declarat aquestes activitats d’interès etnològic. Actualment, Astilleros Nereo es dedica a la construcció i manteniment de les barques de xàvega de Màlaga i d’altres embarcacions tradicionals construïdes de manera artesanal. També han muntat una escola taller de mestres d’aixa i és la seu del “Club Deportivo La Barcaza”, on s’hi practica la vela llatina, el rem i la pesca tradicional.

La situació que viu el barri mariner de Pedregalejo és comuna a molts altres indrets del litoral espanyol en què, en nom de la modernitat, es practica un urbanisme especulatiu i una arquitectura de postal, que sovint comporta la destrucció de cases de pescadors, tinglados, perols i altres bens immobles del nostre patrimoni marítim. Només cal visitar algunes ciutats costaneres europees per adonar-se que la conservació de les antigues infrastructures portuàries i marineres és perfectament compatible amb la modernitat i el progrés. Cal denunciar aquells casos en què el patrimoni marítim es veu amenaçat per dubtoses actuacions que només afavoreixen els interessos d’uns quants.

La Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial ha posat en marxa una web demanant adhesions per a la protecció de les drassanes Nereo i de la zona de Pedregalejo, i per sol·licitar a la Junta d’Andalusia que les inscrigui en el Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús.

Pedregalejo i les drassanes Nereo van ser la seu del “I Encuentro Marengo de Andalucía”, que es va celebrar el setembre de 2006, al qual hi van acudir embarcacions d’Andalusia, Galícia i Portugal. El setembre de 2008 es farà la segona edició.