La Bandera Blava i el patrimoni marítim

Dies enrere vaig publicar una entrada titulada “La bandera blava no vol barques”. En aquesta entrada em feia ressò de la notícia apareguda en alguns mitjans, que deia que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar havia rebutjat la Bandera Blava com a distintiu de qualitat de les seves platges. El motiu de l’Ajuntament és que no vol que l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, l’organisme amb seu a Madrid que concedeix aquesta distinció, defineixi el seu model de poble.

La nota de premsa que reprodueixo a continuació, signada pel regidor de Medi Ambient santpolenc, diu: “Volem que les barques de pesca tradicionals segueixin formant part del nostre paisatge i no les considerem elements d’ocupació, com opina l’ADEAC, que mostra un desconeixement preocupant sobre el que suposa per a Sant Pol l’activitat pesquera tradicional”.

(Feu clic sobre la imarge per ampliar)

Molts dels que defensem el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals vam prendre partit a favor de l’Ajuntament de Sant Pol; i alguns ho van expressar en algun blog i web. Jo vaig considerar “esperançador” que des d’una administració local es fes una aposta decidida pel patrimoni, que podia representar una alternativa al model turístic tradicional de sol i platja.

Doncs bé, mentre aquesta notícia corria, vaig rebre una trucada de la revista “Argo” advertint-me que la versió que donava l’ADEAC era ben diferent de l’Ajuntament de Sant Pol, i que aquest organisme assegurava que mai no havia demanat la retirada de les barques com a condició per concedir la Bandera Blava. El meu informant em va fer una observació: com és que l’Ajuntament de Sant Pol rebutja ara la Bandera Blava, si l’havia tingut des de l’any 2005 i ja hi havia barques a la platja? Per què rebutja ara la Bandera Blava si des de la web municipal s’enorgulleix d’haver-la tingut tots aquests anys?

Aleshores vaig fer el que hauria d’haver fet abans de publicar res sobre aquesta qüestió: em vaig posar en contacte amb l’ADEAC, els vaig explicar el cas i els hi vaig demanar la seva versió. I ahir em van enviar per correu electrònic el comunicat que reprodueixo íntegrament:

Como primera respuesta a modo resumen, debido a su interés, le adelantemos los siguientes datos,

Ante todo agradecemos mucho su comunicación. Desde ahora podemos asegurarles que jamás ADEAC ha pedido la retirada de las barcas de la arena en playas de uso mixto, como es el caso de Sant Pol, con un plan de usos aprobado y que respete la legislación vigente en materia de ocupación de Dominio Público Marítimo Terrestre.

En la única ocasión en que el informe oficial de inspección dirigida a Sant Pol ha hecho referencia al tema de las barcas fue en 2007, instándole a controlar el número creciente de las barcas y su ubicación se ajustara a derecho, así como de modo informal que existiera un pasillo libre desde la torre de vigilancia de los socorristas hasta el agua, y ningún elemento estorbara la visión del conjunto de la playa desde dicha torre. El ayuntamiento envió el plan de usos y recibió la Bandera en 2008 y 2009, al igual de otras playas del Maresme, donde también existen barcas.

Los resultados de la inspección del 2009, comunicados al ayuntamiento, con fecha 11 de agosto y nunca respondidos, son pues de naturaleza muy diferente al respeto del patrimonio marítimo local.

En este sentido, varios de los centros Bandera Azul, como el barco bonitero Reina del Carmen, en Burela, el Museo de Anclas de Castrillón, o el museo de Cabo de Peñas, barcos-escuela universitarios como el Creuola, aulas de mar y centros de interpretación, en una treintena de municipios, entendemos que prueba suficientemente el interés de ADEAC por esta temática. Ello, por no aludir al trabajo ingente realizado durante la catástrofe ecológica de Prestige, o a nuestra creación del premio O Baia, a la defensa y conservación del litoral, con la cooperación de la cofradía de pescadores de Redondela. Todo ello sin menoscabo de que tras contactar directamente con el municipio nos reservemos las acciones que consideremos oportunas en defensa de la reputación de una ONG sin ánimo de lucro, que a lo largo de los últimos 22 años ha venido trabajando por la sostenibilidad del litoral.

Agradeciendo una vez más su interés,

Atentamente,

José R. Sánchez Moro

Presidente de ADEAC

NB. Aunque ADEAC tenga su sede en Madrid, trabaja estrechamente con el ACA [Agència Catalana de l’Aigua], Ports de Catalunya, y otras entidades locales. Así mismo la Bandera Azul no la concede ADEAC o el Jurado a nivel de España, que realiza una preselección, sino un Jurado Internacional en Dinamarca, con participación, entre otras, de 2 de las agencias de Naciones Unidas para el turismo y para el medio ambiente. Como no hay mal que por bien no venga, esperemos que este incidente nos de la ocasión de ofrecernos mejor y colaborar con todas aquellas personas e instituciones, interesadas como nosotros en la conservación y promoción del patrimonio marítimo.

Aquestes són les respectives versions de les dues entitats implicades en aquesta qüestió, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i la l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. La meva és que alguna cosa va passar en la inspecció de 2009 i que s’ha utilitzat el patrimoni marítim com a excusa, cosa que em sap molt de greu perquè, defensant-lo d’aquesta manera, se li fa un flac favor.

Us recomano que llegiu el proper número de la revista “Argo” -el primer mitjà que ha estirat del fil i ha anat al fons d’aquesta qüestió-, que en parlarà en l’edició de juny.

La bandera blava no vol barques

El govern municipal de Sant Pol de Mar (Maresme) ha renunciat a la bandera blava com a distintiu de qualitat de les platges del municipi. El motiu és que l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor, que és l’organisme que concedeix les banderes blaves, va demanar al consistori santpolenc que retirés les barques de pesca i l’envelat de la festa major de la platja, perquè molesten i ocupen massa espai. I l’Ajuntament de Sant Pol ha dit “puja aquí dalt i balla”, i que no serà un organisme amb seu a Madrid qui fixi el model de poble que volen. “A Sant Pol –han dit- volem seguir fent vida de poble a la platja i per això no estem d’acord amb els arguments de l’ADEAC que pretén treure de les nostres platges els elements característiques de la vida del poble i del patrimoni local, com les barques de pesca o l’envelat de la festa major, un dels requisits que ens suggereixen per atorgar-nos la bandera blava”. Malgrat la renuncia, Sant Pol ha decidit optar per una altra certificació de qualitat, la ISO 14001, que avali el bon estat de les seves platges i de l’aigua, i que demostri que aquest és perfectament compatible amb la presència de les barques.

Segons l'ADEAC, les barques a la platja molesten.

Fa temps que defenso la teoria que, en general, som una societat que viu d’esquena al mar i que, a diferència d’altres països, no sabem apreciar el nostre patrimoni marítim ni, per descomptat, defensar-lo i conservar-lo. Tret de quatre “romàntics” encaparrats a restaurar unes quantes barques velles i fer-les navegar, i a protestar tímidament quan tiren a terra una barraca de pescadors, una drassana històrica o pretenen arrasar un barri mariner sencer, el gruix de la societat no està, com diuen en castellà, “por la labor”. Per això, decisions com la de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, negant-se a retirar les barques de la platja a canvi de la bandera blava, tenen un valor enorme i em fan pensar que potser no tot està perdut.

 La caseta del motor de Sant Pol amb les barques, part d'un passat mariner recuperat.

No sé si saben, els senyors l’ADEAC, que no fa tants anys les barques de pesca eren presents a moltes platges del Maresme i de la resta del país, i que barques i pescadors convivien perfectament amb els banyistes. Vaja, que no és una cosa que ens hàgim inventat ara, sinó que forma part de la vida, del caràcter i de la fisonomia de molts pobles costaners. Tampoc no sé si saben que, en el cas de Sant Pol, la presència de barques a la platja forma part d’un projecte de recuperació del patrimoni marítim local, que inclou la restauració de la caseta del motor i la construcció del sardinal Sant Pau. A través d’aquests elements, l’associació A Tot Drap realitza periòdicament activitats a peu de platja que mostren al públic aspectes del passat mariner del poble, i que constitueixen una oferta cultural singular i diferenciadora.

Barques i banyistes convivien a la platja de Premià de Mar

i a moltes platges del Maresme.

No crec que al sector hoteler de Sant Pol de Mar li hagi fet cap gràcia que l’Ajuntament hagi renunciat a la bandera blava. O potser sí. Potser s’han començat a adonar que el model turístic de sol i platja –que va convertir les platges dels país en solàriums - comença a estar socarrimat, i que el turisme de “low cost” ja no permet fer l’agost com anys enrere. Fa temps que llegeixo que cal un canvi de model que aposti per un turisme de qualitat; un turisme que, a banda de la qualitat de les infrastructures i del servei dels llocs que visita, també se sent atret per l’oferta cultural d’aquests llocs i per la possibilitat de viure-hi experiències úniques. En aquest sentit, crec que el patrimoni marítim, degudament gestionat i servit, pot ser un element dinamitzador molt important, dins d’aquest d’aquesta nova oferta turística, per a aquelles localitats costaneres que han sabut conservar el seu passat mariner.

Membres de l'associació A Tot Drap treuen el Sant Pau de l'aigua. 

(Foto: Montse Granollers)

Sant Pol de mar no és l’única vila que té barques a la platja. Calella de Palafrugell en té, Cadaqués en té, Badalona també... I ja fa temps que es diu que Sitges vol retornar les barques de pesca artesanal als espigons de la platja de la Fragata. Crec que, avui dia, l’activitat pesquera que antigament s’havia fet a les platges és difícilment compatible amb els usos actuals d’aquest espai. Però no ho és la navegació tradicional, o una demostració de tirada de l’art en el context d’una festa marinera, o el bateig d’una barca, o una exhibició de la maniobra d’avarar i treure, com es feia antigament. Vull dir que no es tracta de convertir les platges en aparcaments de barques, mig abandonades, sinó que les que hi estiguin reuneixin unes determinades característiques i, sobretot, que es belluguin i facin activitats.

Les barques a la platja formen part indissociable de la imatge marinera

de Sant Pol de Mar. (Foto: Montse Granollers)

La decisió de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar renunciant a treure les barques de la platja a canvi de la bandera blava em fa pensar que potser hi comença a haver una sensibilitat de la societat cap al patrimoni marítim i cap a altres maneres de relacionar-se amb el mar, que formen part de l’essència dels pobles mariners. I és que, com diu una de les cròniques que he llegit aquests dies, “Sant Pol pot renunciar a una bandera blava, però mai ha de renunciar a ser el que és”. Crec, doncs, que aquesta decisió del consistori santpolenc mareix tot el suport de les associacions i entitats compromeses amb la recuperació i difusió del patrimoni marítim i de les embarcacions tradicionals.