22.10.07

Ajuda per al “Miquel Caldentey”

El "Miquel Caldentey" abandonat al port de Canet (Fotos: web)

El periodista i fotògraf mallorquí Jaume Rosselló ha enviat un missatge a aquest blog per fer-nos partícips –diu- de la seva dèria personal i que ens la fem nostra. Aquesta dèria és la recuperació de la goleta mallorquina “Miquel Caldentey”, construïda a les drassanes Llompart de Palma, entre els anys 1913 i 1916.

El “Miquel Caldentey” va ser un dels molts pailebots dedicats al transport de mercaderies entre les Illes i el continent. Després de molts anys de servei i de tenir diversos armadors, el va comprar l’Ajuntament de la localitat rossellonesa de Canet i es va dir “Principat de Catalunya”. L’any 1994 un temporal va malmetre el vaixell, que va quedar en un estat d’abandó i de deteriorament progressiu al port de Canet. La destrucció del “Miquel Caldentey” semblava cantada, tot i haver estat declarat monument històric pel govern francès. Però l’any 2002, l’associació “Sauvons Idéal” de Banyuls va denunciar l’estat catastròfic del buc i es va mobilitzar per a tirar endavant un projecte de restauració.

En Jaume Rosselló ha fet seva aquesta causa hi ha creat un bloc per donar a conèixer la història i la situació del “Miquel Caldentey” i, sobretot, per trobar el suport necessari per entre tots i totes intentar convèncer les institucions mallorquines per a que s'impliquin en el projecte de restauració d'aquest vaixell, que hores d'ara s'està duent a terme a Narbonne, com podeu veure a l'apartat història d'aquest web.

Sense voler caure en el xovinisme –diu en Jaume -, consider penós que una part tan important del nostre patrimoni hagi d'ésser recuperat per institucions alienes a les que ens representen, que són les que haurien d'haver actuat en el seu moment, tot i que encara no és massa tard...


La veritat és que de moment em trob sol en aquesta aventura, però esper que aquesta sigui una situació transitòria, i que molts de vosaltres em doneu el vostre suport. Voldria trobar molta gent disposada a col·laborar, encara no sé com, en aquesta tasca.

En qualsevol cas, la restauració del “Miquel Caldentey” està en marxa i el vaixell sembla que s’ha salvat de la destrucció a què estava condemnat. Esperem que ben aviat s’afegeixi a la flota de pailebots que naveguen pel Mediterrani, com el “Santa Eulàlia”, el “Thopaga”, el “Cala Millor” o el “Isla Ebusitana”.Tothom que estigui disposat a compartir la dèria d’en Jaume Rosselló i tingui interès a col·laborar en aquest projecte pot posar-s'hi en contacte a través del bloc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Muchos pailebotes como el Miquel Caldentey, terminaron sus singladuras olvidados por sus dueños ante la desidia de las distintas administraciones.
Aquí en mi pueblo, en Muros, a principios del pasado siglo había tres astilleros de los cuales salieron varios pailebotes que solían hacer la "ruta" del Mediterráneo.
Ninguno de ellos sobrevivió al tiempo, y tan solo queda recuerdo de ellos a través de viejas fotografías.
Una pena.
Unha apreta, y te leo.

Unknown ha dit...

Efectivamente, en comparación con otros paises, como Holanda, por ejemplo, donde centenares de embarcaciones que antiguamente se dedicaban a la navegación de cabotaje siguen en activo, aquí el patrimonio perdido es enorme.
Sin embargo, yo soy optimista y creo que estamos viviendo un proceso creciente de sensibilización social hacia estas cuestiones. En Galicia estáis recuperando vuestros viejos galeones y aquí en Catalunya también va creciendo poco a poco la flota de embarcaciones tradicionales. Es cierto que los barcos perdidos jamás se podrán recuperar tal como eran. De ahí que la recuperación del "Miquel Caldentey" sea una de las últimas oportunidades que nos quedan. Pero podemos recuperar las formas y el espíritu de los viejos pailebotes y de otros veleros. En Europa se construyen muchas réplicas, incluso de barcos de gran porte.
¿Por qué no podemos hacer aquí lo mismo?
Es preciso que la sociedad tome conciencia del valor de ese patrimonio, que lo conozca, que lo disfrute y que lo aprecie; y de este modo lo defenderá y conservará.
Esta tarde he asistido a una mesa redonda en el espacio "Marina Tradicional" del Salón Náutico, en la que havia un representante de la Dirección General de la Marina Mercante, de Patrimonio Cultural de la Generalitat y del Museo Marítimo de Barcelona, para tratar de estas cuestiones. Creo que el hecho de reunir a estos tres entes para hablar de patrimonio, de embarcaciones tradicionales y de su manejo, ya es un primer paso muy importante.
Pienso que ahí las asociaciones de recuperación y conservación del patrimonio marítimo y fluvial tenemos mucho que aportar, porque somos los que salvamos embarcaciones y les damos, en muchos casos, un uso social.
Y en eso estamos. La travesía será larga y, de momento, aún no se ve tierra por ninguna parte. Pero los vientos parecen ser favorales.

Saludos y nos leemos.