Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Thopaga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Thopaga. Mostrar tots els missatges

7.5.09

Proper rescat del “Thopaga”?

El Thopaga al port de Vigo, a punt de salpar cap a Brest on no arribaria mai. (Foto: Amiga Atlàntica).

El “Diario de Ibiza” publicava en l’edició digital de dimarts la notícia del possible rescat del pailebot Thopaga, enfonsat l’estiu passat prop de la costa bretona, en un termini relativament curt de temps. Segons aquest diari, l’operació de rescat es podria posar en marxa aviat en desencallar-se una sèrie de tràmits burocràtics que facilitarien les gestions entre el govern espanyol i francès de cara a la recuperació del vaixell. Reprodueixo íntegrament la notícia.


Optimismo ante un rápido reflotamiento del barco Thopaga

EIVISSA | J.LL.F.
La Comisión de Urbanismo y Patrimonio del Consell decidió ayer iniciar los trámites para declarar Bien Catalogado el barco Thopaga ­el histórico pailebote hundido el año pasado frente a las costas francesas­, por sus «elevados valores» patrimoniales. Mediante este trámite, además, se aceleran los preparativos burocráticos que permitirán llevar a cabo el reflotamiento del buque por parte de las autoridades francesas.

El presidente de la asociación que trabaja para reflotar el Thopaga y capitán del barco en el momento de su hundimiento, Antonio Tur Riera, afirmó que su declaración como Bien Catalogado «es un paso muy importante» para lograr que el Ministerio de Fomento español se dirija al Gobierno francés para autorizarle a extraer el Thopaga del fondo marino. Tur indicó que ya
se han mantenido contactos con la Prefectura Marítima de Francia, que dijo estar a la espera de una petición formal del Gobierno español para proceder a la recuperación del barco.

Las autoridades francesas «están muy interesadas en reflotarlo, porque precisamente se dedican a recuperar muchos barcos tradicionales, no es como aquí». Además, el buque fue embajada marítima de Francia en su momento y se hundió frente a las costas galas, motivos que justifican la intervención francesa, que se haría cargo íntegramente del operativo.

«Tenemos esperanzas de que se pueda sacar pronto», afirmó Antonio Tur, quien recalcó que la máxima preocupación reside ahora en que las redes de los barcos arrastreros causen daños en el barco o en su arboladura. De hecho, los mástiles parecen haber sufrido ya algún daño por este motivo, pero el resto de la estructura se encuentra en buen estado, según han confirmado cámaras submarinas que han filmado recientemente el pecio. El barco se encuentra asentado en posición vertical sobre el fondo de arena.

No deixa de sorprendre’m el retard en els tràmits de la declaració de Bé Catalogat, pendent des d’abans del naufragi, i quan ja fa deu mesos que el vaixell està sota l’aigua fent-se malbé. Esperem que totes aquestes gestions i tràmits es facin per la via d’urgència i que el govern espanyol no s’encanti a l’hora de fer la petició a la Prefectura Marítima francesa, perquè cada dia que passa va en contra de la conservació del Thopaga. A més, per molt que les autoritats franceses estiguin interessades en rescatar el veler, perquè es dediquen a recuperar vaixells tradicionals, com diu en Toni Tur, “no és com aquí”. Optimisme sí, però moderat.


31.1.09

La crida del “Thopaga”

El “Thalassa” d’ahir divendres va emetre un únic reportatge dedicat al naufragi de la goleta Thopaga i de la campanya que els seus armadors, la Nicole Legler i el Gérald Delgado, han posat en marxa per rescatar el vaixell del fons del mar i fer que torni a navegar. El reportatge ja està penjat a la web del servei 3 a la carta de TV3, juntament amb molts altres reportatges del “Thalassa”.





Jo el vaig veure divendres, mentre l’emetien per la tele, i la veritat és que se’m va fer un nus a la gola veient les cares de la Nicole i el Gérald davant les imatges que enviava el robot submarí del seu estimat Thopaga, ajagut al fons del mar i ple de ferides causades per un art de pesca. També em va impressionar la manera com en Gérald Delgado deia sentir la presència del seu vaixell: “és aquí... el noto... em crida...”

Antigament, quan un vaixell s’enfonsava desapareixia per sempre. Un podia pensar que havia anat a parar a un cementiri de vaixells on les naus engolides pel mar dormien un somni etern; però sabia segur que no el tornaria a veure mai més. Però avui dia, gràcies als aparells d’exploració submarina més moderns, és possible acostar-se fins a les tombes dels vaixells, encara que reposin a 3.000 metres de profunditat, com en el cas del Titanic. I no només això, sinó que fins i tot és possible, en alguns casos, arrencar-los del seu llit submarí i fer-los tornar a la superfície, com en el cas del Mary Rose, un vaixell de guerra de la flota d’Enric VIII, que es enfonsar el 1545 i va ser reflotat –només mig buc- el 1982.

Per tant, poder veure el teu vaixell sencer al fons del mar, gairebé a tocar, i saber que és possible rescatar-lo ha de ser molt esperançador. Però alhora ha de ser molt dur saber que l’operació costa una fortuna i que tot és qüestió de diners. Entenc que els armadors remoguin cel i terra per rescatar el Thopaga, costi el que costi, tot i sabent, a més, que si el recuperen mai més serà seu. Però el Gérald Delgado ho té ben clar quan diu “soc el portaveu d’aquest vaixell i ho faré fins que em quedin forces”. I mentre hi hagi vida, hi ha esperança.

28.1.09

El Rei darrera del rescat del “Thopaga”?


Segons publica la revista de nàutica francesa “Bateaux” en el número de febrer que ja és a la venda, el pailebot Thopaga te moltes possibilitats de ser rescatat del fons del mar “gràcies a la intervenció del Rei Joan Carles”. Com deveu recordar, el Thopaga es va enfonsar prop de la costa francesa el juliol passat quan es dirigia a Brest per participar en el famós festival nàutic. Fa unes quantes setmanes, el veler va ser localitzat en bon estat a 130 metres de profunditat. La revista “Bateaux” s’hi refereix com “Les restes recuperades del Rei”. D’altra banda, aquest divendres, el programa “Thalassa” emetrà un reportatge monogràfic de 50 minuts dedicat al Thopaga, explicant tots aquests esdeveniments amb detall, des del naufragi, fins a la localització del vaixell al fons del mar i el seu possible rescat, amb entrevistes als armadors.

La notícia de “Bateaux” comença dient que, en menys d’un any, tres grans velers es van enfonsar o van anar a parar contra la costa al mar de Bretanya. Diu que un, La Recouvrance, se’n va escapar. La veritat és que no tenia notícia que aquesta goleta, símbol de Brest, que va participar en l’encontro del Ferrol el 2007, hagués tingut cap problema. He buscat informació al respecte, però no n’he trobat. Si algú en sap alguna cosa, li agrairia que ens ho expliqués. Després cita el vaixell irlandès Asgard II, que es va enfonsar el setembre passat; naufragi del qual em vaig fer ressò en una entrada anterior. I després es refereix al Thopaga dient que, gràcies a la intervenció del monarca espanyol, “les seves possibilitats de veure la superfície són cada cop més grans.

La goleta La Recouvrance va sortir ben parada d’aquest any horrible per als grans velers
que va ser el 2008 (Foto: Rémi Jouan)


“Bateaux” qualifica el Thopaga de “monument històric espanyol” i ve a dir que Espanya, “històricament molt lligada als seus emblemes nàutics”, de seguida hauria assumit la condició de patrimoni nacional del vaixell. I afegeix que, de sobte, les investigacions per localitzar el veler es van beneficiar de totes les ajudes possibles. El cas és que, segons la revista, el pailebot “podria ser reflotat per l’Estat espanyol tan bon punt les condicions meteorològiques ho permetin, provablement el maig o juny”.

Tot plegat em sembla força imprecís i agafat pels pèls. D’entrada, que jo sàpiga, el Thopaga no ha estat declarat monument històric. Hi havia pendent una declaració com a bé catalogat, crec que impulsada per l’Ajuntament d’Eivissa, com informava el digital diadiodeibiza.es. En qualsevol cas, amb l’ajuda o no de les altes instàncies de l’Estat, tant de bo que el vaixell es pugui recuperar. “Bateaux” diu que, en el cas de l’Asgard II, el cost del reflotament se n’aniria cap als 2 milions d’euros, una ganga, segons la revista, si tenim en compte que reconstruir de nou un bastiment semblant se’n va als 6 milions, pel cap baix, i pot arribar als 16 milions. Sembla que Colm Newport, capità de l’Asgard II és clarament partidari de recuperar el vaixell, entre altes coses perquè, segons diu, “ja no es fan certes peces de fusta amb la mateixa qualitat”.

Espero que el proper divendres, en el reportatge de “Thalassa” ens expliquin en quin punt estan els treballs de recuperació del Thopaga i si podem alimentar les esperances de veure’l tornar a navegar. Tinc entès que, a més del Gérald Delgado i la Nicole Legler, els armadors del vaixell, en el reportatge també hi ha una entrevista amb en Toni Tur, que comandava el Thopaga en el moment del naufragi. Aquí teniu un vídeo que parla dels pailebots desapareguts, amb el Toni Tur com a protagonista, en aquest cas pilotant el Cala Millor, l’altre veler de l’empresa del Thopaga.




11.12.08

El “Thopaga” estrena web


Fa pocs dies va entrar en funcionament la pàgina web “Sauvez la goélette Tho Pa Ga”, que ha posat en marxa l’associació del mateix nom, creada per a rescatar el pailebot eivissenc, que es va enfonsar el juliol passat davant de la costa francesa, quan es dirigia al festival nàutic de Brest.

La pàgina informa de tots els passos que han seguit els armadors del Thopaga, el Gérald Delgado i la Nicole Legler, des del dia del naufragi fins a l’actualitat per intentar recuperar el vaixell, que descansa a 133 metres de profunditat. El més destacat són, sens dubte, les imatges del Thopaga obtingudes per un robot submarí (ROV), que mostren clarament el buc sencer i en bon estat, tot i que ha sofert uns quants desperfectes causats pels arts d’arrossegament d’alguna embarcació de pesca. En qualsevol cas, les imatges demostren que el rescat és factible tècnicament i permeten alimentar l’esperança de recuperar el veler.

Ara el gran escull a superar és el cost econòmic de l’operació de rescat. Per aquest motiu, l’associació “Sauvez la goélette Tho Pa Ga” i la seva filial a Espanya, l’associació “Reflotar el Tho Pa Ga”, han obert un compte corrent cadascuna, perquè tothom que vulgui col·laborar econòmicament en el rescat pugui fer la seva aportació. Per altra banda, també busquen un patrocinador que vulgui participar en la recuperació i restauració del vaixell.

A la pàgina "Sauvez la goélette Tho Pa Ga" hi trobareu la història del vaixell; fotos realment sorprenents de diverses èpoques de la vida del veler i dels treballs de recuperació; i un vídeo del pailebot navegant majestuós sota un fort vent portant. També és interessant l’article sobre contenidors a la deriva; una deriva certament inquietant, com diu el títol, i que potser va ser la causa de l’enfonsament del Thopaga.

14.9.08

El veler “Asgard II” s’enfonsa al golf de Biscaia

Quan tot just han passat dos mesos des de l’enfonsament del Thopaga, ens arriba la notícia del naufragi d’un altre gran veler, l’ Asgard II, que va tenir lloc dijous passat, 11 de setembre, en aigües del golf de Biscaia. Es tracta d’un veler irlandès de sail training (vela formativa) que anava de Falmouth (GB) a La Rochelle (F). El cinc membres de la tripulació i els vint alumnes que anaven a bord van abandonar el vaixell en bots salvavides i van ser rescatats sans i estalvis per un guardacostes francès.



L’ Asgard II va llençar un senyal de socors a les 2 de la matinada tocades, després de detectar-se que el veler feia aigua. El capità Colm Newport, comandant del vaixell des del 1992, va prendre la decisió d’abandonar la nau. Tot i que era negra nit, l’evacuació es va fer sense problemes i els vint-i-cinc tripulants es van repartir en dos bots salvavides. L’operació es va fer en cinc minuts i, en declaracions posteriors, alguns dels alumnes van alabar la perícia i professionalitat del capità Newport, i el van considerar un heroi. També van tenir unes paraules d’agraïment i afecte pel seu vaixell, ja que, com en el cas del Thopaga, es va anar enfonsant lentament i això va facilitar l’evacuació. L’ Asgard II va desaparèixer poc abans de les 9 del matí a 20 milles al sud-oest de la localitat francesa de Belle-Îlle-en-Mer. Curiosament, la causa del naufragi també és un misteri, ja que no es va produir cap soroll ni res que pugui indicar una topada contra algun objecte.

L’ Asgard II es va construir el 1981 a Arklow i anava aparellat de bergantí-goleta. El vaixell és propietat de la República d’Irlanda i del ministeri de Defensa irlandès, però no és un vaixell militar, sinó que va ser concebut per a la formació de mariners civils. Podríem dir que és el buc-escola nacional irlandès i havia representat Irlanda en un munt de trobades de grans velers. Des de la seva entrada en servei havia desplegat una intensa activitat en el camp del sail training, de la quan en queda constància en seu web oficial, i també en el vídeo “Standing Tall”, de l’organització Sail Training International, realitzat per atraure els joves cap al món apassionant de la vela formativa.

Per tots aquests motius, l’ Asgard II era un vaixell molt estimat i, com és lògic, la seva pèrdua ha estat molt sentida a Irlanda i entre tota la gent que hi va navegat.

El Thopaga, localitzat

En plenes vacances d’agost ens arribava la bona notícia que, finalment, el Thopaga havia estat localitzat al fons del mar.




Segons els armadors hi ha possibilitats de recuperar-lo en bones condicions, sempre que es faci abans que arribin els temporals d’octubre i novembre. L’altre gran obstacle és el preu del rescat, que podria costar entre un i dos milions d’euros. L’associació “Sauvez la goélette Thopaga” té un compte bancari obert per a tothom que vulgui col•laborar econòmicament en la recuperació del vaixell.

Trobareu tota la informació i un reportatge televisiu de la localització del veler al web del Thopaga, apartat de premsa.

29.7.08

La Marina francesa no troba el “Thopaga”

Aquesta nit passada, el dragamines de la Marina francesa Le Sagittaire va intentar localitzar el Thopaga amb l’objectiu d’avaluar l’estat del vaixell, enfonsat a 120 metres de profunditat. Però, de moment, la recerca a resultat infructuosa i el veler no s’ha trobat, segons informa el diari digital Ouest France en una nota de la tarda d’avui dimarts. Abans de plantejar-se el rescat de la goleta és essencial saber com va quedar després del naufragi. “Si el vaixell està partit en dos, es veurà de seguida”, havia dit el portaveu de la prefectura marítima. Però el sonar del dragamines no ha pogut detectar l’eco corresponent a un vaixell enfonsat.

L’associació “Sauvez la goelette Tho Pa Ga”, constituïda dies enrere a Brest, confia en la solidesa del buc. En un
comunicat de premsa publicat al web del Thopaga, l’associació es mostra molt feliç pel fet que la Marina francesa hagi respost tant ràpidament a la demanda d’ajuda. Tot i això, l’operació té un cost econòmic important. De moment, aquestes primeres inspeccions del fons marí representen una despesa de 7.000 euros per tres hores d’intervenció. “Un cost modest –diu el comunicat- a la vista dels mitjans utilitzats, però no menys importants pels armadors que ho han perdut tot i per l’associació que s’ha creat”.

La Marina francesa disposa de
l’equipament més modern per acudir al rescat de la seva flota de submarins a qualsevol lloc del món. Entre aquests equips hi ha diversos aparells submarins que s’utilitzen també en sinistres que afecten embarcacions civils, com vaixells mercants i de pesca. El dragamines Sagittaire, que aquesta nit passada ha estat buscant el Thopaga, va fer una intervenció similar a començament d’any: obtenir imatges de les restes de La P’tite Julie, un pesquer que es va enfonsar el 7 de gener passat. La missió es va fer sota requeriment judicial del procurador de Saint-Brieuc (Bretanya), amb l’objectiu d’esbrinar les causes del naufragi del pesquer. Les imatges de La P’tite Julie al fons del mar es van enregistrar mitjançant un vehicle submarí PAP (peix auto-propulsat). Veient-les ens podem fer una idea força exacta de la magnitud d’un rescat submarí com el del Thopaga, com a mínim en la fase inicial d’avaluació dels danys.

Fins ara, tothom donava per fet que el Thopaga estava perfectament localitzat. I això donava ales a l’esperança de poder-lo rescatar. El fet que no s’hagi trobat és, sens dubte, un cop dur per tots aquells que confien en veure’l tornar a navegar. Però sempre s’ha dit que l’esperança és l’última cosa que es perd... fins i tot al fons del mar.

21.7.08

Especulacions sobre el naufragi del "Thopaga"

El diari digital La Opinión A Coruña publica en la seva edició d’avui un article titulat “Despacho de un barco al naufragio”, en què s’especula sobre les condicions de seguretat del Thopaga i les circumstàncies del salvament de la tripulació.

El hundimiento del Thopaga –diu l’article- ha levantado nuevas inquietudes en los medios marítimos consultados, que se preguntan como es posible que se hubiera despachado de salida en Ibiza una embarcacion con nueve tripulantes que disponía de tan sólo una balsa salvavidas de cinco plazas.

Això contrasta amb les declaracions que Gérald Delgado, l’armador del vaixell, feia poc després del rescat a
Thalassa-online:

Todo ha funcionado a la perfección, la coordinación de la tripulación ha sido excelente. El Thopaga iba perfectamente equipado con todo el material de salvamento.

L’article del diari digital fa referència també al que qualifica de “contradicció notable”. Aquesta contradicció estaria en el fet que, mentre Salvament Marítim espanyol no és partidari de la intervenció de mitjans aliens al propi servei en els rescats a la mar, els francesos van recórrer a l’ajuda un ferry anglès per al salvament de cinc dels tripulants del pailebot. I ho relaciona amb el naufragi del mercant francès Traden, l’any 2001, en què Salvament Marítim hauria permès només la intervenció del remolcador Ría de Vigo, rebutjant l’oferiment d’ajuda d’altres vaixells propers i arribant, fins i tot, a silenciar les estacions costeres de ràdio espanyoles. L’articulista diu que això hauria despertat les suspicàcies dels professionals de la mar, que es pregunten si en aquella ocasió Salvament Marítim va actuar mogut pel fet que el vaixell accidentat era un mercant i, per tant, pensant en obtenir beneficis del rescat.

No conec el cas del Traden ni tinc els coneixements suficients sobre salvament marítim per valorar-lo. Però em sembla que barrejar aquest cas amb el naufragi del Thopaga només fa que crear confusió. Primer perquè no hi veig la relació i després perquè escampa una sospita de negligència sobre l’armador i les autoritats encarregades de despatxar-lo. Em costa molt de creure que un vaixell que habitualment es dedicava al charter no disposés de les mesures de seguretat necessàries per a la tripulació i els passatgers que pogués portar. Tampoc no cec que un vaixell de fusta de 84 anys hagi de ser un vaixell insegur, com sembla desprendre’s de l’article. Com ja vaig comentar en una
entrada anterior, l’empresa Circum Navegaciones, propietària del Thopaga i del Cala Millor, feia revisar els dos pailebots un cop l’any a les instal·lacions de l’empresa Varadero Vinaròs.

Creada una associació per rescatar el pailebot

Per altra banda, la creació d’un organisme per salvar la goleta Thopaga ja és un fet. Es va constituir dimecres passat, dia del Carme, a Brest, amb el suport dels organitzadors del festival marítim i del grup CaraMed, que agrupa les embarcacions de les costes mediterrànies. L’objectiu és inspeccionar el vaixell, que es troba enfonsat a 120 metres de profunditat, comprovar-ne l’estat i mirar de rescatar-lo abans de la tardor. Però per fer això, evidentment, cal recaptar fons. Gérald Delgado, l’armador del Thopaga, té la intenció de crear també una associació a Espanya amb la mateixa finalitat.

Aquest és el mail de l'associació: sauvez@ tho-pa-ga.com

12.7.08

Fundació per rescatar el “Thopaga”


Gérald Delgado i Nicole Legler, els armadors del Thopaga tenen la idea de crear una fundació per rescatar el vaixell. Recordem que el veler va naufragar la matinada del 8 de juliol quan es dirigia a Brest, a causa d’una via d’aigua, i que està enfonsat a uns 120 metres de profunditat. Segons publicava el diari digital “Ultima Hora” d’Eivissa, els armadors volen implicar el govern balear en el projecte. En aquest sentit, Delgado recorda que el Thopaga formava part del patrimoni marítim europeu i considera que és missió de tots recuperar-lo.

Certament l’enfonsament del Thopaga representa una pèrdua important pel patrimoni marítim balear, que era un dels pocs pailebots construïts a les Illes que quedaven en actiu. I si s’han conservat ha estat gràcies a l’esforç d’alguns armadors privats y de l’entusiasme d’uns quants amants del patrimoni marítim, com és el cas del
Miquel Caldentey, un altre pailebot balear que també s’ha salvat de la destrucció. Segons el “Diari de Balears”, l’Ajuntament d’Eivissa havia presentat fa unes setmanes un projecte d’expedient per catalogar el Thopaga com a Bé Cultural, que hauria assegurat la protecció de l’embarcació. La proposta s’havia de sotmetre aviat a la decisió del ple municipal. Malauradament no s’hi ha arribat a temps.

I pel que fa a les causes de l’enfonsament del veler, es manté la hipòtesi d’una topada contra algun objecte flotant que hauria obert una via d’aigua. També es va dir que una fusta de l’obra viva s’hauria pogut desprendre. Però en
Gérald Delgado descartava aquesta possibilitat. A més, el Thopaga i el Cala Millor eren revisats periòdicament a l’escar de l’empresa Varadero Vinaròs S.L., com explica el diari digital “Vinaròs News”.

9.7.08

Solidaritat amb els armadors del "Thopaga"

Incredulitat i consternació són les sensacions compartides durant les últimes hores, des que ahir al matí es va conèixer la notícia de l’enfonsament del Thopaga, per tots aquelles persones que coneixien el vaixell i els seus armadors. Poc a poc es van sabent detalls de com es va produir el naufragi. El web del programa Thalassa publica una entrevista amb Gérald Delgado, armador del veler, en què apunta com a possible causa de l'enfonsament una topada amb un contenidor a la deriva.


No cal dir que es tracta d’una gran pèrdua pel patrimoni marítim europeu; però sobretot ho és per la Nicole Legler i el Gérald Delgado, armadors del Thopaga, que han perdut part de la seva empresa i també el què ha estat casa seva durant molts anys.

Des d’aquest bloc volem expressar tot el nostre suport a la Nicole i el Gérald en aquests moments difícils. I si us voleu posar en contacte amb ells personalment, ho podeu fer a través de la seva pàgina web.



8.7.08

El “Thopaga” s’ha enfonsat!



A les 10’42, he rebut una trucada de mòbil del Josep-Anton Trepat: “el Thopaga s’ha enfonsat, a prop de Brest”, m’ha dit. No m’ho podia creure! Immediatament m’ha passat pel cap el tràgic naufragi del Maria Assumpta en aigües angleses. Però el Josep-Anton ha afegit de seguida que tots els tripulants havien estat rescatats sans i estalvis per un helicòpter, i que semblava que una via d’aigua havia estat la causa del desastre. Una hora i mitja després he rebut un missatge de la Marga, lectora d’aquest bloc, comunicant-me també la notícia. A Internet, la Mar també se’n feia ressò en el seu blog Una mirada a la Ría de Vigo, on hi publica el reportatge fotogràfic que va fer al Thopaga i al Cala Millor, durant l’estada de les dues goletes a Vigo abans de salpar cap a Brest. Més tard el Pepe Vázquez m’enviava per mail la nota de premsa que hi ha penjada al web de Brest 2008 i que és aquesta que reprodueixo:

Le Tho-Pa-Ga, goelette majorquine (Pailebot Goélette) originaire d’Ibiza (Baléares, Espagne) construite en 1924, a sombré cette nuit au large de Penmarc’h, alors qu’elle faisait route sur Brest pour participer au Festival maritime international de Brest 2008 du 11 au 17 juillet. Bien heureusement, cette fortune de mer n’a entraîné aucune perte humaine. Il faut rendre hommage à l’ensemble des sauveteurs qui ont œuvré sur cette opération et à Brittany Ferries qui a dérouté son navire amiral le Pont-Aven, pour venir en aide à l’équipage. Les dernières nouvelles du bateau provenaient de leur escale à Vigo. Les armateurs, Nicole Legler et Gérald Delgado, des professionnels aguerris, mettaient un point d’honneur à être présents à Brest 2008. «Bien entendu», souligne Jacques Sévellec, directeur de la fête, «toute l’équipe de Brest 2008 les attend et met tout en œuvre pour les accueillir et manifester toute la solidarité de l’équipe, de la Ville de Brest et de tout le milieu maritime. L’entraide pratique et humaine s’organise». Le naufrage du Tho-Pa-Ga est une perte inestimable pour le patrimoine maritime européen dont elle était l’un des fleurons.

Una desconsolada Nicole Legler, armadora del Thopaga, explica les circumstàncies de la pèrdua del seu estimat vaixell:

Un voilier espagnol fait naufrage au large des côtes bretonnes - kewego
Un voilier espagnol fait naufrage au large des côtes bretonnes - kewego

Vaig tenir ocasió de visitar el Thopaga amb motiu de la celebració del quinzè aniversari de l’edició catalana del programa Thalassa, en una petita festa al Moll de la Fusta de Barcelona. La goleta era a punt d’iniciar un viatge per les costes de Catalunya i Balears per celebrar els quinze anys d’emissió d’aquest programa emblemàtic. Entre els membres de l’equip hi havia en Josep-Anton Trepat, reporter de Thalassa, que aquest matí m’ha donat la notícia de la pèrdua del vaixell. Avui és un dia trist per tots els que estimem els vells i grans velers.

22.10.07

Ajuda per al “Miquel Caldentey”

El "Miquel Caldentey" abandonat al port de Canet (Fotos: web)

El periodista i fotògraf mallorquí Jaume Rosselló ha enviat un missatge a aquest blog per fer-nos partícips –diu- de la seva dèria personal i que ens la fem nostra. Aquesta dèria és la recuperació de la goleta mallorquina “Miquel Caldentey”, construïda a les drassanes Llompart de Palma, entre els anys 1913 i 1916.

El “Miquel Caldentey” va ser un dels molts pailebots dedicats al transport de mercaderies entre les Illes i el continent. Després de molts anys de servei i de tenir diversos armadors, el va comprar l’Ajuntament de la localitat rossellonesa de Canet i es va dir “Principat de Catalunya”. L’any 1994 un temporal va malmetre el vaixell, que va quedar en un estat d’abandó i de deteriorament progressiu al port de Canet. La destrucció del “Miquel Caldentey” semblava cantada, tot i haver estat declarat monument històric pel govern francès. Però l’any 2002, l’associació “Sauvons Idéal” de Banyuls va denunciar l’estat catastròfic del buc i es va mobilitzar per a tirar endavant un projecte de restauració.

En Jaume Rosselló ha fet seva aquesta causa hi ha creat un bloc per donar a conèixer la història i la situació del “Miquel Caldentey” i, sobretot, per trobar el suport necessari per entre tots i totes intentar convèncer les institucions mallorquines per a que s'impliquin en el projecte de restauració d'aquest vaixell, que hores d'ara s'està duent a terme a Narbonne, com podeu veure a l'apartat història d'aquest web.

Sense voler caure en el xovinisme –diu en Jaume -, consider penós que una part tan important del nostre patrimoni hagi d'ésser recuperat per institucions alienes a les que ens representen, que són les que haurien d'haver actuat en el seu moment, tot i que encara no és massa tard...


La veritat és que de moment em trob sol en aquesta aventura, però esper que aquesta sigui una situació transitòria, i que molts de vosaltres em doneu el vostre suport. Voldria trobar molta gent disposada a col·laborar, encara no sé com, en aquesta tasca.

En qualsevol cas, la restauració del “Miquel Caldentey” està en marxa i el vaixell sembla que s’ha salvat de la destrucció a què estava condemnat. Esperem que ben aviat s’afegeixi a la flota de pailebots que naveguen pel Mediterrani, com el “Santa Eulàlia”, el “Thopaga”, el “Cala Millor” o el “Isla Ebusitana”.Tothom que estigui disposat a compartir la dèria d’en Jaume Rosselló i tingui interès a col·laborar en aquest projecte pot posar-s'hi en contacte a través del bloc.