El Rei darrera del rescat del “Thopaga”?

Segons publica la revista de nàutica francesa “Bateaux” en el número de febrer que ja és a la venda, el pailebot Thopaga te moltes possibilitats de ser rescatat del fons del mar “gràcies a la intervenció del Rei Joan Carles”. Com deveu recordar, el Thopaga es va enfonsar prop de la costa francesa el juliol passat quan es dirigia a Brest per participar en el famós festival nàutic. Fa unes quantes setmanes, el veler va ser localitzat en bon estat a 130 metres de profunditat. La revista “Bateaux” s’hi refereix com “Les restes recuperades del Rei”. D’altra banda, aquest divendres, el programa “Thalassa” emetrà un reportatge monogràfic de 50 minuts dedicat al Thopaga, explicant tots aquests esdeveniments amb detall, des del naufragi, fins a la localització del vaixell al fons del mar i el seu possible rescat, amb entrevistes als armadors.

La notícia de “Bateaux” comença dient que, en menys d’un any, tres grans velers es van enfonsar o van anar a parar contra la costa al mar de Bretanya. Diu que un, La Recouvrance, se’n va escapar. La veritat és que no tenia notícia que aquesta goleta, símbol de Brest, que va participar en l’encontro del Ferrol el 2007, hagués tingut cap problema. He buscat informació al respecte, però no n’he trobat. Si algú en sap alguna cosa, li agrairia que ens ho expliqués. Després cita el vaixell irlandès Asgard II, que es va enfonsar el setembre passat; naufragi del qual em vaig fer ressò en una entrada anterior. I després es refereix al Thopaga dient que, gràcies a la intervenció del monarca espanyol, “les seves possibilitats de veure la superfície són cada cop més grans.

La goleta La Recouvrance va sortir ben parada d’aquest any horrible per als grans velers
que va ser el 2008 (Foto: Rémi Jouan)

“Bateaux” qualifica el Thopaga de “monument històric espanyol” i ve a dir que Espanya, “històricament molt lligada als seus emblemes nàutics”, de seguida hauria assumit la condició de patrimoni nacional del vaixell. I afegeix que, de sobte, les investigacions per localitzar el veler es van beneficiar de totes les ajudes possibles. El cas és que, segons la revista, el pailebot “podria ser reflotat per l’Estat espanyol tan bon punt les condicions meteorològiques ho permetin, provablement el maig o juny”.

Tot plegat em sembla força imprecís i agafat pels pèls. D’entrada, que jo sàpiga, el Thopaga no ha estat declarat monument històric. Hi havia pendent una declaració com a bé catalogat, crec que impulsada per l’Ajuntament d’Eivissa, com informava el digital diadiodeibiza.es. En qualsevol cas, amb l’ajuda o no de les altes instàncies de l’Estat, tant de bo que el vaixell es pugui recuperar. “Bateaux” diu que, en el cas de l’Asgard II, el cost del reflotament se n’aniria cap als 2 milions d’euros, una ganga, segons la revista, si tenim en compte que reconstruir de nou un bastiment semblant se’n va als 6 milions, pel cap baix, i pot arribar als 16 milions. Sembla que Colm Newport, capità de l’Asgard II és clarament partidari de recuperar el vaixell, entre altes coses perquè, segons diu, “ja no es fan certes peces de fusta amb la mateixa qualitat”.

Espero que el proper divendres, en el reportatge de “Thalassa” ens expliquin en quin punt estan els treballs de recuperació del Thopaga i si podem alimentar les esperances de veure’l tornar a navegar. Tinc entès que, a més del Gérald Delgado i la Nicole Legler, els armadors del vaixell, en el reportatge també hi ha una entrevista amb en Toni Tur, que comandava el Thopaga en el moment del naufragi. Aquí teniu un vídeo que parla dels pailebots desapareguts, amb el Toni Tur com a protagonista, en aquest cas pilotant el Cala Millor, l’altre veler de l’empresa del Thopaga.

Especulacions sobre el naufragi del "Thopaga"

El diari digital La Opinión A Coruña publica en la seva edició d’avui un article titulat “Despacho de un barco al naufragio”, en què s’especula sobre les condicions de seguretat del Thopaga i les circumstàncies del salvament de la tripulació.

El hundimiento del Thopaga –diu l’article- ha levantado nuevas inquietudes en los medios marítimos consultados, que se preguntan como es posible que se hubiera despachado de salida en Ibiza una embarcacion con nueve tripulantes que disponía de tan sólo una balsa salvavidas de cinco plazas.

Això contrasta amb les declaracions que Gérald Delgado, l’armador del vaixell, feia poc després del rescat a Thalassa-online:

Todo ha funcionado a la perfección, la coordinación de la tripulación ha sido excelente. El Thopaga iba perfectamente equipado con todo el material de salvamento.

L’article del diari digital fa referència també al que qualifica de “contradicció notable”. Aquesta contradicció estaria en el fet que, mentre Salvament Marítim espanyol no és partidari de la intervenció de mitjans aliens al propi servei en els rescats a la mar, els francesos van recórrer a l’ajuda un ferry anglès per al salvament de cinc dels tripulants del pailebot. I ho relaciona amb el naufragi del mercant francès Traden, l’any 2001, en què Salvament Marítim hauria permès només la intervenció del remolcador Ría de Vigo, rebutjant l’oferiment d’ajuda d’altres vaixells propers i arribant, fins i tot, a silenciar les estacions costeres de ràdio espanyoles. L’articulista diu que això hauria despertat les suspicàcies dels professionals de la mar, que es pregunten si en aquella ocasió Salvament Marítim va actuar mogut pel fet que el vaixell accidentat era un mercant i, per tant, pensant en obtenir beneficis del rescat.

No conec el cas del Traden ni tinc els coneixements suficients sobre salvament marítim per valorar-lo. Però em sembla que barrejar aquest cas amb el naufragi del Thopaga només fa que crear confusió. Primer perquè no hi veig la relació i després perquè escampa una sospita de negligència sobre l’armador i les autoritats encarregades de despatxar-lo. Em costa molt de creure que un vaixell que habitualment es dedicava al charter no disposés de les mesures de seguretat necessàries per a la tripulació i els passatgers que pogués portar. Tampoc no cec que un vaixell de fusta de 84 anys hagi de ser un vaixell insegur, com sembla desprendre’s de l’article. Com ja vaig comentar en una entrada anterior, l’empresa Circum Navegaciones, propietària del Thopaga i del Cala Millor, feia revisar els dos pailebots un cop l’any a les instal·lacions de l’empresa Varadero Vinaròs.

Creada una associació per rescatar el pailebot

Per altra banda, la creació d’un organisme per salvar la goleta Thopaga ja és un fet. Es va constituir dimecres passat, dia del Carme, a Brest, amb el suport dels organitzadors del festival marítim i del grup CaraMed, que agrupa les embarcacions de les costes mediterrànies. L’objectiu és inspeccionar el vaixell, que es troba enfonsat a 120 metres de profunditat, comprovar-ne l’estat i mirar de rescatar-lo abans de la tardor. Però per fer això, evidentment, cal recaptar fons. Gérald Delgado, l’armador del Thopaga, té la intenció de crear també una associació a Espanya amb la mateixa finalitat.

Aquest és el mail de l'associació: sauvez@ tho-pa-ga.com

Fundació per rescatar el “Thopaga”

Gérald Delgado i Nicole Legler, els armadors del Thopaga tenen la idea de crear una fundació per rescatar el vaixell. Recordem que el veler va naufragar la matinada del 8 de juliol quan es dirigia a Brest, a causa d’una via d’aigua, i que està enfonsat a uns 120 metres de profunditat. Segons publicava el diari digital “Ultima Hora” d’Eivissa, els armadors volen implicar el govern balear en el projecte. En aquest sentit, Delgado recorda que el Thopaga formava part del patrimoni marítim europeu i considera que és missió de tots recuperar-lo.

Certament l’enfonsament del Thopaga representa una pèrdua important pel patrimoni marítim balear, que era un dels pocs pailebots construïts a les Illes que quedaven en actiu. I si s’han conservat ha estat gràcies a l’esforç d’alguns armadors privats y de l’entusiasme d’uns quants amants del patrimoni marítim, com és el cas del Miquel Caldentey, un altre pailebot balear que també s’ha salvat de la destrucció. Segons el “Diari de Balears”, l’Ajuntament d’Eivissa havia presentat fa unes setmanes un projecte d’expedient per catalogar el Thopaga com a Bé Cultural, que hauria assegurat la protecció de l’embarcació. La proposta s’havia de sotmetre aviat a la decisió del ple municipal. Malauradament no s’hi ha arribat a temps.

I pel que fa a les causes de l’enfonsament del veler, es manté la hipòtesi d’una topada contra algun objecte flotant que hauria obert una via d’aigua. També es va dir que una fusta de l’obra viva s’hauria pogut desprendre. Però en Gérald Delgado descartava aquesta possibilitat. A més, el Thopaga i el Cala Millor eren revisats periòdicament a l’escar de l’empresa Varadero Vinaròs S.L., com explica el diari digital “Vinaròs News”.

Ajuda per al “Miquel Caldentey”

El "Miquel Caldentey" abandonat al port de Canet (Fotos: web)

El periodista i fotògraf mallorquí Jaume Rosselló ha enviat un missatge a aquest blog per fer-nos partícips –diu- de la seva dèria personal i que ens la fem nostra. Aquesta dèria és la recuperació de la goleta mallorquina “Miquel Caldentey”, construïda a les drassanes Llompart de Palma, entre els anys 1913 i 1916.

El “Miquel Caldentey” va ser un dels molts pailebots dedicats al transport de mercaderies entre les Illes i el continent. Després de molts anys de servei i de tenir diversos armadors, el va comprar l’Ajuntament de la localitat rossellonesa de Canet i es va dir “Principat de Catalunya”. L’any 1994 un temporal va malmetre el vaixell, que va quedar en un estat d’abandó i de deteriorament progressiu al port de Canet. La destrucció del “Miquel Caldentey” semblava cantada, tot i haver estat declarat monument històric pel govern francès. Però l’any 2002, l’associació “Sauvons Idéal” de Banyuls va denunciar l’estat catastròfic del buc i es va mobilitzar per a tirar endavant un projecte de restauració.

En Jaume Rosselló ha fet seva aquesta causa hi ha creat un bloc per donar a conèixer la història i la situació del “Miquel Caldentey” i, sobretot, per trobar el suport necessari per entre tots i totes intentar convèncer les institucions mallorquines per a que s'impliquin en el projecte de restauració d'aquest vaixell, que hores d'ara s'està duent a terme a Narbonne, com podeu veure a l'apartat història d'aquest web.

Sense voler caure en el xovinisme –diu en Jaume -, consider penós que una part tan important del nostre patrimoni hagi d'ésser recuperat per institucions alienes a les que ens representen, que són les que haurien d'haver actuat en el seu moment, tot i que encara no és massa tard...

La veritat és que de moment em trob sol en aquesta aventura, però esper que aquesta sigui una situació transitòria, i que molts de vosaltres em doneu el vostre suport. Voldria trobar molta gent disposada a col·laborar, encara no sé com, en aquesta tasca.

En qualsevol cas, la restauració del “Miquel Caldentey” està en marxa i el vaixell sembla que s’ha salvat de la destrucció a què estava condemnat. Esperem que ben aviat s’afegeixi a la flota de pailebots que naveguen pel Mediterrani, com el “Santa Eulàlia”, el “Thopaga”, el “Cala Millor” o el “Isla Ebusitana”.Tothom que estigui disposat a compartir la dèria d’en Jaume Rosselló i tingui interès a col·laborar en aquest projecte pot posar-s'hi en contacte a través del bloc.