El llenguatge dels mariners

“Paraules de mar” és el títol del llibre que ha publicat fa poc l’associació “La mar d’amics” de Palamós. És un recull de 1.590 termes de navegació tradicional, en català, amb la definició i equivalències. També inclou 374 fotografies originals en color, “per donar fe –es diu a la contraportada- de l’existència en la nostra mar de barques i vaixells qualificats de patrimonials”, i del fet que, a pesar dels anys que tenen moltes d’aquestes embarcacions, es mantenen vives i actives.

“La navegació tradicional encara és viva!” Aquest és el missatge que volen transmetre en Jordi Salvador, l’autor del llibre, i la Glòria Mauri, que hi ha col·laborat. Efectivament, només cal assistir a alguna de les diverses trobades de vela llatina que es fan durant l’any per comprovar que moltes de les paraules recollides en el llibre són d’us corrent dins d’aquest món. De fet, el llenguatge defineix els mariners. Només cal sentir parlar algú a prop de la mar o a bord d’un vaixell per saber si pertany o no a aquest món. Quan vaig començar a navegar, de ben petit, vaig quedar fascinat per la manera de parlar de mariners i pescadors. Però, a la vegada, el fet de no entendre aquell argot estrany em feia sentir aliè a tot aquell món, com un foraster que arriba a un lloc on parlen un idioma diferent al seu. A poc a poc el vaig anar aprenent fins que es va convertir en una llengua natural per mi. Crec que una llengua es comença a dominar de veritat quan penses en aquella llengua, en comptes de traduir. Quan pujo a un vaixell no puc pensar d’una altra manera que no sigui en el llenguatge mariner. El llenguatge posa ordre a bord dels vaixells. Cada peça, cada cap, cada part del vaixell, cada maniobra té el seu nom, per evitar confusions que, en segons quines circumstàncies, podrien posar en perill l’embarcació.

Trobada de Calella: la navegació tradicional manté viu el llenguatge mariner

Però el llenguatge no només posa nom a les coses, sinó que és la manifestació d’una cultura. La cultura de qualsevol poble, comunitat o col·lectiu es manifesta a través de les seves expressions lingüístiques específiques, que esdevenen un dels símbols de la seva identitat i de la seva manera de ser. Hi ha paraules que contenen tota una història, que són un destil·lat de coneixements i experiències ancestrals. Hi ha paraules i expressions que són impossibles de traduir. Cada poble i cada cultura té les seves. I aquesta és la gran riquesa de les llengües. Per això, quan una llengua desapareix, en morir l’última persona que la parlava, és tot un món el que s’extingeix. Crec que el llenguatge mariner encara es manté força viu. Però l’evolució de la navegació i dels vaixells, la modernització de la pesca, les noves tecnologies aplicades al mar, etc., han fet que moltes d’aquestes paraules hagin caigut en desús. L’àmbit de la navegació tradicional és l’últim reducte de moltes d’aquestes paraules de mar, com les que hi ha recollides al llibre. I sembla que l’interès per aquest tipus de navegació i per les velles embarcacions va en augment. I això és un bon motiu d’esperança. Si aquest món es manté, les paraules de mar no moriran.

Al web de "La mar d'amics" expliquen com i on podeu adquirir "Paraules de mar", per la mòdica quantitat de 15 €, molt ben gastats perquè aquests diners revertiran en el patrimoni marítim i la seva conservació.

Aprofito l’avinentesa per parlar de dos llibres més dedicats al llenguatge mariner.

Bateig del "Sant Elm" a Cadaqués, seguint el ritual clàssic

“De proa a popa. El món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites”, de Gabriel Comes Nolla (Edicions El Mèdol). El llibre conté un munt d’expressions tretes del món de la pesca i de la navegació, però aplicades a la vida quotidiana pels pescadors d’aquella població tarragonina. Per exemple, quan a Torredembarra diuen que a algú el van “arreplegar amb el car a sotavent”, volen dir que el van agafar distret o que alguna cosa no li anava bé. El llibre en dóna l’explicació: “el car sempre ha d’anar a barlovent de la roda de proa, mai a sotavent, ja que en el cas de força vent el car, en no tenir com a fre la roda de proa, es desplaça cap enrera i la vela no treballa bé”.

Quan algú va justet de diners es diu que va “cargat i cassat”. “Quan bufa el vent de proa –explica el llibre- s’ha de navegar cargat i cassat: amb l’escota a la popa i el car a la proa. L’escota –els diners en la frase- ha d’anar justa, tibant”.
Quan parlen d’”abarloar-se”, no es refereixen només a atracar al costat d’una altra embarcació, sinó a “mantenir relacions sexuals o bé conviure junts un home i una dona sense estar casats”. I ja que anem d’aquest pal, sabeu què és el “verat d’un ull” per la gent de mar de la Torre? Doncs l’òrgan sexual masculí. I com aquestes, un munt de frases i expressions darrere de les quals hi ha condensada l’experiència de moltes generacions de pescadors i mariners. Tot i que la majoria d’aquestes expressions deuen estar en desús, és un llibre molt entretingut i divertit de llegir.

“El llenguatge mariner de la Marina”, de Francesc Xavier Llorca (Publicacions de la Universitat d’Alacant). Aquest llibres és el resultat de set anys de converses amb la gent de mar de la comarca de la Marina Baixa, concretament a Altea, Benidorm i la Vila Joiosa. La Marina va ser un centre pesquer, marítim i lingüístic de primer ordre, que va aportar una gran quantitat de terminologia innovadora al lèxic mariner tradicional, com l’autor posa de manifest.

El llibre fa referència als diversos sistemes de pesca i als tipus d’arts utilitzats a la comarca: de peces, copejats i de cèrcol; i també dedica un capítol a la pesca d’arrossegament. Ho fa a través de la parla dels blavets, que és el nom que les generacions més grans tenen assumit com a gentilici comarcal, especialment els pescadors. Ve de la vestimenta blava de tela de maonet amb la qual es vestien els pescadors. Per exemple, parla del “poblador”, que “és un sistema de pesca semblant a la llampuguera i a l’artó, usat a la Vila Joiosa, en el qual posaven dins l’aigua una branca de pi amb una panna perquè el peix i anàs a sospalmar-se i després li feien bol”. I cita l’expressió “provar el corrent”, que és com en deien els pescadors de Benidorm del fet de “constatar la direcció i la força de l’aigua de la mar”. Un munt d’expressions més que són un pou de saviesa i coneixements mariners. “El llenguatge mariner de la Marina” el podeu comprar a través del web de la Universitat d’Alacant, al preu de 14 €, i també el trobareu en versió electrònica gratuïta.