El mar i les xarxes socials

A causa de problemes informàtics no he pogut mantenir actualitzat aquest espai amb la periodicitat habitual.  Un cop m’hagi familiaritzat amb el nou sistema operatiu –m’he passat a Mac- i recuperi els programes que feia servir per al tractament de textos i d’imatges, espero posar-me al corrent aviat. De tota manera, encara que no publiqui entrades noves, el blog no està mort. A través del blogroll podeu seguir les últimes actualitzacions d’altres blogs amics, i via Twitter teniu accés a noticies relatives al mar, procedents de diverses fonts, que crec que poden ser del vostre interès. En aquests moments, Twitter i Facebook, màxim exponent de les xarxes socials, que són el gran fenomen comunicatiu d’aquest començament de segle XXI, bullen d’activitat relacionada amb el mar, els vaixells i la navegació, com en qualsevol altre àmbit de l’activitat humana. Cal conèixer aquestes eines i navegar per aquest mar que, tot i ser virtual, banya tots els racons del planeta i ens permet entrar en contacte amb persones de tot el món amb qui compartim la mateixa passió. Dels vincles que establim en aquest mar virtual i de les coses que hi descobrim i aprenguem ens en podem beneficiar en la vida real.

Segurament molts de vosaltres ja n’esteu al corrent; però, per si hi ha gent que no ho sap, us informo que fa poc es va obrir a Facebook el grup “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la”. La iniciativa, que s’inspira en el moviment Slow, com explico en una entrada antiga, té per objectiu compartir una determinada manera d’entendre el mar, els vaixells i la navegació, amb navegants i aficionats de tot el món. Aquesta manera de relacionar-se amb el mar i la navegació queda reflectida en el “Manifest del Slow Sailing” o “Manifest de la Navegació Tranquil·la”, que de moment s’ha traduït a quatre idiomes: anglès, espanyol, català i gallec. Però ja hi ha dues persones que n’estan fent la traducció al francès i al portuguès de Brasil. És un manifest obert, que pot créixer a mesura que s’hi vagin afegint articles. I que es pot traduir a qualsevol llengua, sempre que hi hagi algú disposat a fer-ho.

De moment s’han fet quatre logotips en quatre idiomes que us podeu descarregar de les fotos del grup i col·locar en el vostre blog o web si us ve de gust. També s’esta dissenyant una mena de distintiu o bandera del grup. Els procés és obert i evoluciona dia a dia en funció de les observacions fetes en els comentaris. Ara ja hi ha dues opcions finalistes que i cal escollir-ne una que serà la definitiva. 

El grup ha arrencat, doncs, amb molta força: en el moment de publicar aquesta entrada tenia 70 membres inscrits. I el més important de tot: ja s’ha organitzat la primera “quedada” per sortir a navegar aquest diumenge, a la qual s’hi pot apuntar tothom que vulgui. L’objectiu d’aquestes trobades espontànies, organitzades al marge d’entitats i associacions, és poder navegar tot l’any. Molts armadors es troben que no poden sortir per falta de tripulació o no els ve de gust navegar sols, sense altres barques a prop, sobretot a l’hivern. A través del grup poden trobar tripulants o bé sortir en altres barques quan no puguin portar la seva al lloc de la trobada. La idea és que aquesta mena de trobades es puguin fer a qualsevol punt de la costa; només cal que uns quants navegants es posin d’acord i quedin per sortir a navegar.

La facilitat d’ús i la immediatesa d’aquestes noves eines que ens proporciona Internet permet una comunicació ràpida, fluïda i participativa entre tots els membres del grup o comunitat, que amb les seves aportacions i comentaris van teixint una xarxa de relacions que creix dia a dia. Recordo el que comentava en una entrada anterior, i disculpeu l’autocita: “Si volem ser un moviment actiu i dinàmic del segle XXI, amb capacitat de penetració social, hem d’adoptar noves maneres d’organitzar-nos, utilitzant les eines que ens proporciona Internet i les noves tecnologies de la comunicació, en l’entorn de les xarxes socials. Sense l’aportació de cadascuna de les persones actives que es mouen en l’àmbit de les embarcacions tradicionals, no sortirem d’on estem. Comuniquem-nos entre nosaltres, directament i obertament, de manera que tothom pugui participar en la conversa. Obrim-nos, creem nous espais de trobada en què tothom hi pugui col•laborar i aportar valor”. 

Aquest futur ja és aquí. A banda dels blogs, que funcionen des de fa temps i que tots més o menys coneixem, el món de les embarcacions i la navegació tradicional s’obren camí a través de les xarxes socials. A casa nostra, a més del grup “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la”, s’acaba d’obrir a Facebook la pàgina de “Terra de Mar”, al voltant del programa de ràdio creat per l’associació “La Mar d’Amics” i “Ràdio Palamós”, que també serà un espai de trobada del col·lectiu de les embarcacions tradicionals, per tocar temes i debatre qüestions sobre tot aquest món nostre i fer-ne divulgació. I cada dia són més els particulars, entitats i empreses relacionades amb aquest sector de la nàutica que tenen el seu espai a la xarxa on expliquen les seves activitats i experiències.

Espero, doncs, que “El mar és el camí” torni a operar amb normalitat a partir de dilluns. En qualsevol cas, ens podem retrobar en qualsevol indret de la xarxa via Facebook i Twitter.  

Tertúlies marineres a bord del “Cyrano”

Amb el tema “Singladures d’estiu: imatges i comentaris” va començar fa dos dissabtes la tercera temporada de tertúlies marineres que organitza l’associació La mar d’amics de Palamós. En edicions anteriors les tertúlies es feien a la Casa del Mar palamosina, però aquest any s’han traslladat a un escenari molt original: la bodega del bergantí Cyrano (nom nou del Sea Star), amarrat al port de Sant Feliu de Guíxols. La propera tertúlia, que es farà el 17 d’octubre, em toca de prop perquè tractarà de l'slow sailing, una manera d’entendre la navegació que l’amic Jordi Salvador ha traduït molt encertadament per “Navegació tranquil•la”.

Com vaig explicar en una entrada anterior, això de l’slow sailing s’inspira en la filosofia de l’anomenat Moviment slow, que té per objectiu viure la vida més pausadament, assaborint les coses amb tranquil•litat i gaudint plenament de cada moment. A partir d’aquesta idea se’m va acudir el “Manifest de l’slow sailing”, que vol ser una proposta per gaudir del mar i de la navegació amb tranquil•litat. Al principi, el manifest constava de deu punts. Però després, en els comentaris, alguns de vosaltres us vau declarar partidaris de les regates, argumentant que són una bona escola de navegació, i hi vaig incloure un nou punt al respecte. Vet aquí perquè s’ha convertit en un decàleg d’onze punts! Serà un plaer que els comentem entre tots en la tertúlia del 17 d’octubre i fins i tot, a partir de l’intercanvi d’experiències, és possible que en surtin de nous.

Manifest de la navegació tranquil·la (2.0)

1.- L’important no és el vaixell, sinó la teva relació amb ell i amb el mar. Tant se val l’eslora, el preu o l’equipament del teu vaixell. Tant és que sigui un bot de rems com un gran iot. El que importa és que no el consideris un objecte més de tots el que tens, sinó un company de viatge que et pot proporcionar plaer, experiències inoblidables i un coneixement del mar i, sobretot, de tu mateix.

2.- Passa temps a bord del teu vaixell, ni que sigui amarrat a port. Converteix-lo en una part del teu espai vital. Treballa-hi, fes-hi alguna feina, de manera que alguna part del vaixell sigui obra teva, i que alguna part de la teva obra estigui vinculada al vaixell. Això reforçarà els lligams entre el teu vaixell i tu.

3.- Deixa les presses al moll quan surtis a navegar. Surt sense una hora de tornada, com si anessis a fer un llarg viatge. Oblidat del rellotge i deixa’t guiar pel sol. Si elimines la velocitat i el temps de l’equació, només queda l’espai: el mar.

4.- Surt a navegar sense rumb, sense tenir un punt d’arribada. Simplement navega, deixa’t portar pel vent i la mar. No pensis ni en les milles que has fet ni en les que falten per arribar. No vas enlloc. Només navega i gaudeix del moment.

5.- Desconnecta l’electrònica i navega com s’havia fet sempre. Aprèn a no dependre dels instruments. Quant temps fa que no prens una demora o l’altura d’un astre? Situa’t i dibuixa el rumb sobre una carta de paper. Oblida’t del catavents: sent el vent a la cara o al clatell. Aprèn l’art de navegar que és el que defineix els navegants de veritat.

6.- Desconnecta el mòbil, la ràdio i l’equip de música. Talla durant un temps els lligams que t’uneixen a terra. Silenci! Escolta la remor del mar: l’onada a la proa, el batec de la vela, l’alè del vent.

7.- No t’aferris a canya o a la roda. Cedeix el timó a algun tripulant i deixa’t portar. Quant temps fa que no t’estires a coberta o seus a proa amb els peus penjant? Si vas sol, amarra el timó, equilibra el vaixell amb les veles i deixa’t portar. Confia en la tripulació i en teu vaixell.

(Foto: Lino Prieto)

8.- Escriu un diari de navegació. Descriu amb detall les sortides que facis i anota les sensacions que experimentes. Així conservaràs les emocions de cada sortida i les podràs reviure molt de temps després. Comparteix aquestes experiències i emocions amb altres persones a través d’un bloc com aquest o com et sembli millor.

9.- Fes regates, si t’agraden, però no pensant en el premi, sinó perquè regatejant aprens a conèixer millor el mar, el teu vaixell i a tu mateix. No hi ha premi més estimulant que aquest aprenentatge.

10.- No abandonis el teu vaixell, ell mai no ho faria.

11.- Contempla el mar una estona cada dia, impregna’t de la seva energia i emporta-te-la allà on vagis.

Us apunto les dates de les properes tertúlies mariners, que es fan el tercer dissabte de cada més, de 17 a 19 hores. Trobareu una explicació detallada dels continguts a la web de La mar d’amics.

17/10/2009.- Slow sailing (navegació tranquil•la)
21/11/2009.- Reserva marina de les Illes Formigues
19/12/2009.- Cinema i patrimoni marítim
16/01/2010.- Construcció amateur d’embarcacions
20/02/2010.- Vela tradicional i art
20/03/2010.- Instruments de navegació: ahir i avui
17/04/2010.- Les regates de vela llatina a debat
15/05/2010.- Seguretat i salvament marítim
19/06/2010.- Equipament bàsic de les barques

100 Anys navegant per la Costa Brava

Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia, el jackt Far Barcelona, el bergantí goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les barques de mitjana Sant Ramon, Sant Isidre i Rafael. Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa Brava” i l’organitzen l’associació La Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.


“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la navegada, es faran diverses activitats paral•leles.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives; mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics hi trobareu el programa i tota la informació detallada.


Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100 Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest del Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), que vaig publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo moltíssim.

Costa Brava: l’èxit d’una marca

En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit, encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.

Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral que va de Blanes a Portbou, hi ha diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.

Postal de Llançà, a l’extrem nord de la Costa Brava.

Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a “La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:

Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança, com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys no tenen valor de temps.

Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903. Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.

Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any 1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la “Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall, que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí, Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos dels meus escriptors de tema marítim preferits.

Postal de Blanes, a l’extrem sud de la Costa Brava.

I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán” (1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però, finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.

La Costa Brava en llibres

A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista, Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan vinculades íntimament.

Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de fa molts anys a Llafranc.

I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals marítims” (Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de Sant Sebastià”.

III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar

El dissabte dia 26 de juliol es va celebrar a Sant Pol de Mar, al Maresme, la “III Trobada de Vela Llatina” organitzada per l’associació local “A tot drap”. La cita santpolenca tenia dos bons al•licients per mi: veure navegar el Sant Pau, la nova embarcació dels amics de “A tot drap”; i participar-hi a bord del Sant Ramon, el vaixell de l’associació “Bricbarca” de Vilassar de Mar, amb el qual encara no havia navegat. Aprofito, doncs, per agrair l’amable invitació que el seu capità, l’Agustí Martín, ens va fer a la Marta i a mi.


La III Trobada de Sant Pol va reunir 14 embarcacions i va estar molt bé. El vent, molt fluixet durant tot el dia, no va acompanyar gaire. Però això va permetre navegar tothom sense problemes ni ensurts. Als tripulants del Sant Pau la bonança els va anar bé per provar maniobres i anar adaptant-se a l’embarcació. A més, van comptar amb l’ajuda d’un bon mestre, l’Albert de l’associació “Latina Cup”, de Palavas les Flots, que és d’on prové el casc del sardinal. Diuen que els va fer anar a cop de xiulet.

El Sant Ramon, malgrat haver hissat tot el velam, feia poc camí. Al migdia caminàvem tan poc que fins i tot vam poder prendre un bany sense que calgués aturar el vaixell. En aquella hora el sol queia a plom i l’aigua estava estupenda. La navegada i el bany van anar perfectes per fer gana i l’arròs que ens van servir per dinar va entrar d’allò més bé. Cal dir que allà on s’esperaven tres-centes persones, en van menjar més de quatre-centes. Per tant, hem de felicitar la gent de “A tot drap”, perquè te molt de mèrit fer dinar per tanta tropa.

És admirable el dinamisme d’associacions com “A tot drap” i “Bricbarca”, capaces d’engegar projectes d’envergadura i mobilitzar un gran nombre de persones per tirar-los endavant. En el cas de l’entitat santpolenca, els dos grans projectes que els han ocupat durant aquests últims anys han estat la recuperació de l’antiga caseta del motor per treure les barques a la platja i la construcció del sardinal Sant Pau. I en el cas dels de Vilassar de Mar, la recuperació i reconstrucció del quillat San Ramon, un projecte que te el suport de centenars de persones –els “Amics del Sant Ramon”- i compta amb la participació activa d’una seixantena de voluntaris. I no oblidem les altres embarcacions que aquesta entitat ha salvat del desballestament, com la Bolere. I aquí també hi podem afegir la feina que fa el col•lectiu “La mar d’amics”, de Palamós, que s’ha embarcat en la recuperació de l’Elvira.

Totes tres entitats fan una feina molt important de cara a la recuperació del nostre patrimoni marítim i, sobretot, una gran tasca de divulgació entre la ciutadania, a diferència de les simples associacions d’armadors, que només es mobilitzen quan han d’organitzar la seva trobada anual. Naturalment, aquests armadors privats són imprescindibles per a la conservació de la major part de la nostra flota d’embarcacions tradicional, que –no ho oblidem- mantenen amb els seus diners i sense rebre subvencions. Però jo diria que són aquests col•lectius de gent engrescada al voltant d’un projecte comú els que marquen el camí a seguir i dels quals depèn el futur d’aquest moviment.

Uns deixo amb unes quantes fotos de la “III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar”. La resta del reportatge el trobareu a la meva pàgina de Flickr des d’on podreu descarregar aquelles fotos que us agradin. Només heu de clicar sobre la foto i, després, triar l’opció “todos los tamaños” que hi ha a la part superior.






I amb aquesta entrada penjo el cartell de “Tancat per vacances”. Ens retrobarem al setembre. Que els vents us siguin favorables!

Noticies de l'expedició catalana a Brest 2008

Aquests dies la festa marinera internacional Brest 2008 és en la ment de tots els apassionats de les embarcacions tradicionals. Malgrat que l’enfonsament del Thopaga va tenyir de tristesa el començament d’aquesta cinquena edició del certamen, a Brest la festa continua i cada dia centenars d’embarcacions procedents de diversos mars del planeta surten a navegar juntes en la trobada més gran del món. Segurament som molts els que ens hem quedat amb les ganes d’anar a la Bretanya. Però gràcies al bloc que han obert els membres de l’expedició palamosina de l’associació “La Mar d’Amics”, podem fer-nos una idea de l’ambient que es viu aquests dies a Brest.

L’expedició la formen les barques Nena i Xerina, i cinc tripulants. Allà es van trobar amb el Sant Elm, el sardinal de Cadaqués, que completa la flota catalana de vela llatina desplaçada a Brest.

El bloc de "La mar d’amics" conté un extens reportatge fotogràfic amb fotos com aquesta,

amb la Xerina en primer terme.

El llenguatge dels mariners

“Paraules de mar” és el títol del llibre que ha publicat fa poc l’associació “La mar d’amics” de Palamós. És un recull de 1.590 termes de navegació tradicional, en català, amb la definició i equivalències. També inclou 374 fotografies originals en color, “per donar fe –es diu a la contraportada- de l’existència en la nostra mar de barques i vaixells qualificats de patrimonials”, i del fet que, a pesar dels anys que tenen moltes d’aquestes embarcacions, es mantenen vives i actives.

“La navegació tradicional encara és viva!” Aquest és el missatge que volen transmetre en Jordi Salvador, l’autor del llibre, i la Glòria Mauri, que hi ha col·laborat. Efectivament, només cal assistir a alguna de les diverses trobades de vela llatina que es fan durant l’any per comprovar que moltes de les paraules recollides en el llibre són d’us corrent dins d’aquest món. De fet, el llenguatge defineix els mariners. Només cal sentir parlar algú a prop de la mar o a bord d’un vaixell per saber si pertany o no a aquest món. Quan vaig començar a navegar, de ben petit, vaig quedar fascinat per la manera de parlar de mariners i pescadors. Però, a la vegada, el fet de no entendre aquell argot estrany em feia sentir aliè a tot aquell món, com un foraster que arriba a un lloc on parlen un idioma diferent al seu. A poc a poc el vaig anar aprenent fins que es va convertir en una llengua natural per mi. Crec que una llengua es comença a dominar de veritat quan penses en aquella llengua, en comptes de traduir. Quan pujo a un vaixell no puc pensar d’una altra manera que no sigui en el llenguatge mariner. El llenguatge posa ordre a bord dels vaixells. Cada peça, cada cap, cada part del vaixell, cada maniobra té el seu nom, per evitar confusions que, en segons quines circumstàncies, podrien posar en perill l’embarcació.

Trobada de Calella: la navegació tradicional manté viu el llenguatge mariner

Però el llenguatge no només posa nom a les coses, sinó que és la manifestació d’una cultura. La cultura de qualsevol poble, comunitat o col·lectiu es manifesta a través de les seves expressions lingüístiques específiques, que esdevenen un dels símbols de la seva identitat i de la seva manera de ser. Hi ha paraules que contenen tota una història, que són un destil·lat de coneixements i experiències ancestrals. Hi ha paraules i expressions que són impossibles de traduir. Cada poble i cada cultura té les seves. I aquesta és la gran riquesa de les llengües. Per això, quan una llengua desapareix, en morir l’última persona que la parlava, és tot un món el que s’extingeix. Crec que el llenguatge mariner encara es manté força viu. Però l’evolució de la navegació i dels vaixells, la modernització de la pesca, les noves tecnologies aplicades al mar, etc., han fet que moltes d’aquestes paraules hagin caigut en desús. L’àmbit de la navegació tradicional és l’últim reducte de moltes d’aquestes paraules de mar, com les que hi ha recollides al llibre. I sembla que l’interès per aquest tipus de navegació i per les velles embarcacions va en augment. I això és un bon motiu d’esperança. Si aquest món es manté, les paraules de mar no moriran.

Al web de "La mar d'amics" expliquen com i on podeu adquirir "Paraules de mar", per la mòdica quantitat de 15 €, molt ben gastats perquè aquests diners revertiran en el patrimoni marítim i la seva conservació.

Aprofito l’avinentesa per parlar de dos llibres més dedicats al llenguatge mariner.

Bateig del "Sant Elm" a Cadaqués, seguint el ritual clàssic

“De proa a popa. El món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites”, de Gabriel Comes Nolla (Edicions El Mèdol). El llibre conté un munt d’expressions tretes del món de la pesca i de la navegació, però aplicades a la vida quotidiana pels pescadors d’aquella població tarragonina. Per exemple, quan a Torredembarra diuen que a algú el van “arreplegar amb el car a sotavent”, volen dir que el van agafar distret o que alguna cosa no li anava bé. El llibre en dóna l’explicació: “el car sempre ha d’anar a barlovent de la roda de proa, mai a sotavent, ja que en el cas de força vent el car, en no tenir com a fre la roda de proa, es desplaça cap enrera i la vela no treballa bé”.

Quan algú va justet de diners es diu que va “cargat i cassat”. “Quan bufa el vent de proa –explica el llibre- s’ha de navegar cargat i cassat: amb l’escota a la popa i el car a la proa. L’escota –els diners en la frase- ha d’anar justa, tibant”.
Quan parlen d’”abarloar-se”, no es refereixen només a atracar al costat d’una altra embarcació, sinó a “mantenir relacions sexuals o bé conviure junts un home i una dona sense estar casats”. I ja que anem d’aquest pal, sabeu què és el “verat d’un ull” per la gent de mar de la Torre? Doncs l’òrgan sexual masculí. I com aquestes, un munt de frases i expressions darrere de les quals hi ha condensada l’experiència de moltes generacions de pescadors i mariners. Tot i que la majoria d’aquestes expressions deuen estar en desús, és un llibre molt entretingut i divertit de llegir.

“El llenguatge mariner de la Marina”, de Francesc Xavier Llorca (Publicacions de la Universitat d’Alacant). Aquest llibres és el resultat de set anys de converses amb la gent de mar de la comarca de la Marina Baixa, concretament a Altea, Benidorm i la Vila Joiosa. La Marina va ser un centre pesquer, marítim i lingüístic de primer ordre, que va aportar una gran quantitat de terminologia innovadora al lèxic mariner tradicional, com l’autor posa de manifest.

El llibre fa referència als diversos sistemes de pesca i als tipus d’arts utilitzats a la comarca: de peces, copejats i de cèrcol; i també dedica un capítol a la pesca d’arrossegament. Ho fa a través de la parla dels blavets, que és el nom que les generacions més grans tenen assumit com a gentilici comarcal, especialment els pescadors. Ve de la vestimenta blava de tela de maonet amb la qual es vestien els pescadors. Per exemple, parla del “poblador”, que “és un sistema de pesca semblant a la llampuguera i a l’artó, usat a la Vila Joiosa, en el qual posaven dins l’aigua una branca de pi amb una panna perquè el peix i anàs a sospalmar-se i després li feien bol”. I cita l’expressió “provar el corrent”, que és com en deien els pescadors de Benidorm del fet de “constatar la direcció i la força de l’aigua de la mar”. Un munt d’expressions més que són un pou de saviesa i coneixements mariners. “El llenguatge mariner de la Marina” el podeu comprar a través del web de la Universitat d’Alacant, al preu de 14 €, i també el trobareu en versió electrònica gratuïta.

Perillen les trobades de vela llatina?

Les associacions que organitzen trobades de vela llatina estan molt preocupades per la supervivència d’aquestes concentracions. El motiu és la propera entrada en vigor, el dia 7 de maig, del nou Reglament de les condicions de seguretat marítima, de la navegació i de la vida humana a la mar aplicables a les concentracions nàutiques de caràcter commemoratiu i proves nàutico-esportives. Això inclou les regates, les trobades d’embarcacions, les processons marítimes com la del Carme, de gran tradició, i les festes en què hi participin vaixells, com la Festa dels Pirates de Premià de Mar.

Trobada de vela llatina de Cadaqués de l'any 2005

El nou reglament imposa unes condicions molt difícils d’assumir per aquella associació que vulgui organitzar una trobada de vela llatina. Un dels aspectes més polèmics del nou reglament és el que fa referència a la figura del “coordinador de seguretat” i de les seves obligacions. Entre aquestes obligacions hi ha la de comprovar que totes les embarcacions participants portin els equips i aparells que els exigeix la legislació, i en perfecte estat de funcionament. També haurà de comprovar que tinguin tots els certificats en regla i que estiguin cobertes per l’assegurança obligatòria per a les embarcacions d’esbarjo.

Seria llarg i feixuc enumerar aquí totes les condicions que exigeix el nou Reglament. És millor que us armeu de paciència i us el llegiu, perquè n’hi ha per sucar-hi pa. Tota aquesta sèrie de mesures no s’adiuen gens amb l’esperit de les trobades de vela llatina, que són reunions d’amics que es troben per navegar junts, sense afany competitiu i on sol imperar una certa anarquia, també molt llatina, quan a horaris i recorreguts. Ara resulta que s’haurà de demanar permís a capitania amb un més d’antelació, fent constar en la sol·licitud, entre altres coses, les dades del coordinador de seguretat, el nombre d’embarcacions participants, zones i itineraris previstos, canals de comunicació, i una còpia de la pòlissa d’assegurança contractada. Qui serà la persona que vulgui assumir la responsabilitat que el nou Reglament exigeix al coordinador de seguretat? D’on sortiran els recursos econòmics necessàries per fer front a les despeses extraordinàries que comportarà organitzar una trobada d’acord amb el nou Reglament?

El cas és que les associacions que organitzen el calendari de trobades de vela llatina que es fan a Catalunya estan molt preocupades, perquè veuen perillar aquestes concentracions si el nou reglament s’aplica al peu de la lletra. Dissabte passat representants d’unes quantes d’aquestes associacions es van trobar a Palamós, convidats per l’associació La Mar d’Amics, per parlar d’aquesta qüestió. En el debat dels punts més problemàtics del nou reglament, es va constatar que l’article 4 permet algunes excepcions. Concretament, el punt 1 diu que “las normas de seguridad que se establecen en este reglamento no serán de aplicación a aquellas concentraciones náuticas que estén sometidas a normativa de carácter especial dictada por la administración marítima, en función de las características técnicas de las embarcaciones participantes”. Podrien entrar, les trobades i embarcacions de vela llatina, dins d’aquesta normativa de caràcter especial?

Els reunits van acordar adoptar una sèrie d’accions que la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, com a representant del sector, posarà en marxa:

- Posar-se en contacte amb les capitanies marítimes, que són els organismes de l’Administració que hauran d’autoritzar les trobades, per esbrinar quins criteris seguiran alhora d’aplicar el nou Reglament. I també per mirar d’arribar a un acord sobre l’aplicació de la normativa en el cas de les trobades de vela llatina.

- Posar-se d’acord, primer, amb la Federació Catalana de Vela i les confraries de pescadors de Catalunya, i després amb les Federacions de Patrimoni Marítim i altres organitzacions afectades de la resta de l’Estat per a fer un front comú i adoptar mesures conjuntes davant l’entrada en vigor del nou Reglament.

- Demanar a l’Administració una moratòria a l’entrada en vigor del nou Reglament, prevista per dia 7 de maig, per salvar les trobades i celebracions programades per aquest any i permetre que les entitats organitzadores es puguin posar al dia. Si ara s’aplica la normativa al peu de la lletra, la majoria de les trobades, processons i altres festes marineres que fa molts anys que se celebren, podrien deixar de fer-se.

Processó del Carme de Portocolom

Personalment, crec que vetllar per la seguretat de la navegació i de les persones al mar ha de ser un objectiu fonamental, tant per part de l’Administració com dels navegants, i això és el que té de positiu el nou Reglament. Però no em sembla bé que l’Administració delegui en les associacions i els seus membres una tasca inspectora –d’equips, certificats i assegurances- que no els pertoca. Aquest allau de normes i burocràcia, que s’ha fet sense consultar el sector, i que ara els cau a sobre a les associacions d’amics de la vela llatina pot acabar amb tot una tasca cultural i divulgativa, feta amb voluntarisme i mitjans escassos, fonamental per la recuperació de la nostra cultura marítima. Les trobades de vela llatina i altres manifestacions semblants són la cara més visible d’aquesta tasca, que serveix per atraure públic i acostar-lo al mar. Si això es perd, el retrocés serà important.