14.9.08

El veler “Asgard II” s’enfonsa al golf de Biscaia

Quan tot just han passat dos mesos des de l’enfonsament del Thopaga, ens arriba la notícia del naufragi d’un altre gran veler, l’ Asgard II, que va tenir lloc dijous passat, 11 de setembre, en aigües del golf de Biscaia. Es tracta d’un veler irlandès de sail training (vela formativa) que anava de Falmouth (GB) a La Rochelle (F). El cinc membres de la tripulació i els vint alumnes que anaven a bord van abandonar el vaixell en bots salvavides i van ser rescatats sans i estalvis per un guardacostes francès.



L’ Asgard II va llençar un senyal de socors a les 2 de la matinada tocades, després de detectar-se que el veler feia aigua. El capità Colm Newport, comandant del vaixell des del 1992, va prendre la decisió d’abandonar la nau. Tot i que era negra nit, l’evacuació es va fer sense problemes i els vint-i-cinc tripulants es van repartir en dos bots salvavides. L’operació es va fer en cinc minuts i, en declaracions posteriors, alguns dels alumnes van alabar la perícia i professionalitat del capità Newport, i el van considerar un heroi. També van tenir unes paraules d’agraïment i afecte pel seu vaixell, ja que, com en el cas del Thopaga, es va anar enfonsant lentament i això va facilitar l’evacuació. L’ Asgard II va desaparèixer poc abans de les 9 del matí a 20 milles al sud-oest de la localitat francesa de Belle-Îlle-en-Mer. Curiosament, la causa del naufragi també és un misteri, ja que no es va produir cap soroll ni res que pugui indicar una topada contra algun objecte.

L’ Asgard II es va construir el 1981 a Arklow i anava aparellat de bergantí-goleta. El vaixell és propietat de la República d’Irlanda i del ministeri de Defensa irlandès, però no és un vaixell militar, sinó que va ser concebut per a la formació de mariners civils. Podríem dir que és el buc-escola nacional irlandès i havia representat Irlanda en un munt de trobades de grans velers. Des de la seva entrada en servei havia desplegat una intensa activitat en el camp del sail training, de la quan en queda constància en seu web oficial, i també en el vídeo “Standing Tall”, de l’organització Sail Training International, realitzat per atraure els joves cap al món apassionant de la vela formativa.

Per tots aquests motius, l’ Asgard II era un vaixell molt estimat i, com és lògic, la seva pèrdua ha estat molt sentida a Irlanda i entre tota la gent que hi va navegat.

El Thopaga, localitzat

En plenes vacances d’agost ens arribava la bona notícia que, finalment, el Thopaga havia estat localitzat al fons del mar.




Segons els armadors hi ha possibilitats de recuperar-lo en bones condicions, sempre que es faci abans que arribin els temporals d’octubre i novembre. L’altre gran obstacle és el preu del rescat, que podria costar entre un i dos milions d’euros. L’associació “Sauvez la goélette Thopaga” té un compte bancari obert per a tothom que vulgui col•laborar econòmicament en la recuperació del vaixell.

Trobareu tota la informació i un reportatge televisiu de la localització del veler al web del Thopaga, apartat de premsa.

4 comentaris:

Mar ha dit...

Pensando seriamente el precio del rescate, que me parece desorbitado, quizás sería más sensato dejar que el Tophaga desconsase en su pecio para siempre... y que conste que me cuesta escribir esto, porque aunque soñar es muy hermoso, conviene mantener los pies sobre la tierra.
Petons

Mar ha dit...

Y lo del Asgard II también ha sido toda una pena :-( Aún teníamos tan fresco lo del Thopaga...

naveganteglenan ha dit...

Hola joan sol. Desgraciadamente hay que comentar otro naufragio. Esta vez el de la goleta Asgard II.

He seguido el un poco el caso en mi blog.

Dentro de lo malo, creo que hay que resaltar que, a pesar de lo rapidísimo del hundimiento (45 minutos), la tripulación estaba lo suficientemente preparada y equipada para refugiarse en los botes salvavidas y la rapidísima actuación del CROSS Etel y de Salvamento Marítimo. Se siente uno más seguro :-)

Unknown ha dit...

Hola, Mar.

Ese mismo razonamiento que haces tu en cuanto al coste económico del rescate del "Thopaga" se lo hacen otras personas: ¿hay que recuperarlo a cualquier precio? ¿Realmente vale la pena? No lo sé... Si fuese mi barco, no sé lo que haría. Tal vez con ese dinero se podría recuperar otra embarcación que en este momento se está pudriendo en algún rincón y darle una nueva vida. Pero, claro, eso es fácil de decir cuando no es una parte de tu vida la que ha ido a parar al fondo del mar.

Y lo del "Asgard II", pues sí, es una pena. Aunque era un barco moderno y no tenía, por decirlo así, el valor histórico de otros barcos, hacía una labor formativa muy importante. Desde este punto de vista también representa una gran pérdida.

------

Hola, navegante!

Ya he visto que tu también te hacías eco de la noticia en tu blog. Sin embargo, no coincidimos en cuanto a las circunstancias del hundimiento. Tu dices que fue muy rápido, en tan sólo 45 minutos, mientras que yo he leído que la alarma se dió entre las 2 y las 3 a.m. y el barco se hundió sobre las 9 a.m.

Segun el digital Irishtimes.com:

The ship's captain Colm Newport said he had no idea what had happened to the ship, but that it had suffered a "severe ingress" of water at about 3am "ship's time" which contributed to critical instability.

The crew and trainees were evacuated in an "orderly fashion" and were off the vessel in "four to five minutes", he said.

The vessel sank about 10 miles off the coast at about 9.30 am. It had been sailing from Falmouth in Britain to La Rochelle on a routine training trip.

Pero, bueno, para el caso es lo mismo. Lo importante es que no hubo que lamentar ninguna desgracia (en el naufragio del "Maria Assumpta" murieron tres personas), y estoy totalmente de acuerdo contigo en que que contar con unos servicios de salvamento profesionales y eficaces nos hace sentir mucho más seguros cuando estamos en el mar.

Saludos!