El Tribunal d’Apel•lacions número nou de San Francisco va confirmar ahir dimecres la sentència que va dictar la Cort Suprema l’any passat, condemnant la petrolera a pagar 507,5 milions de dòlars (365 milions d'euros) en concepte de danys punitius (En aquest enllaç trobareu una valoració detallada d’aquella sentència des del punt de vista jurídic). A més, el Tribunal ha imposat a Exxon Mobil el pagament d’interessos als demandants per un valor del 5,9 per cent de la quantitat concedida inicialment en un judici del 1996, que són 480 milions de dòlars més (345 milions d'euros). Aquell any, la Exxon Mobile va ser condemnada a pagar 5.000 milions de dòlars per danys i perjudicis als afectats per la catàstrofe ecològica, però aquesta quantitat es va anar reduint en successives apel•lacions judicials. L’equip d’advocats de la petrolera va aconseguir mantenir el cas als tribunals durant vint anys; i, mentrestant, els damnificats es van anar cansant i molts van morir.
Recordem com van anar els fets, tot i que estan perfectament documentats. El 24 de març de 1989, poc temps després de la mitjanit, el petroler Exxon Valdez va picar contra l’escull de corall conegut com Bligh Reef, situat al Prince William Sound d’Alaska. L’accident es va produir per una maniobra incorrecta i negligent del vaixell, que navegava a les ordres del capità Joseph Hazelwood; una persona que havia tingut problemes seriosos amb l’alcohol, com consta en la sentència del Tribunal Suprem nord-americà. El cas és que la topada va provocar el vessament d’unes 42.000 tones de petroli cru, que van afectar 1.500 milles de les costes d’Alaska i una superfície de 25.900 quilòmetres quadrats, en uns paratges d’una gran riquesa natural. La vida marina va quedar devastada, morint milions d’animals, entre peixos, ocells i mamífers marins. L’any 1993 la indústria pesquera de la zona estava en crisi, i moltes famílies de pescadors que havien invertit en la compra de vaixells i llicències de pesca van quedar entrampades.
Mapa de la zona afectada pel vessament de l’Exxon Valdez.Malgrat que la població, les autoritats i el sector industrial es van mobilitzar de seguida, no van aconseguir evitar un desastre ecològic sense precedents, les conseqüències del qual encara duren. Es calcula que les despeses de neteja van costar uns 2.500 milions de dòlars. La catàstrofe va originar un canvi en la legislació medio-ambiental que va desembocar en la Oil Polluction Act de 1990.
Altres casos
La sentència del cas Exxon Valdez cal relacionar-la amb una altra sentència considerada històrica: la del cas Erika, que va tenir lloc el 16 de gener de 2008, i de la qual ja en vaig parlar en el seu moment. En aquest cas, la companyia petrolera francesa Total va ser declarada culpable pel Tribunal Correccional de París d’una falta d’imprudència per la catàstrofe ecològica del petroler Erika i condemnada a pagar prop de 200 milions d’euros en indemnitzacions.
A Espanya, el nostre desastre ecològic marí ja fa també uns quants anys que dura i té un nom que es recordarà sempre: Prestige; el nom del petroler que es va enfonsar davant les costes gallegues el novembre de 2002, escampant 64.000 tones de fuel. La causa judicial per aquest sinistre que se segueix en el jutjat de Corcubión va fer un gir inesperat –o no!- el passat mes de març quan la jutgessa que porta el cas, la magistrada Carmen Veiras, va fer públic l'acte judicial en què retira la imputació al director general de la Marina Mercant per considerar que la decisió d’allunyar el vaixell de la costa va ser correcta, i manté la imputació del capità, el cap de màquines i el primer oficial, a qui fa responsables de l’accident. Tot plegat, el cas Prestige fa olor de socarrim des del primer moment; vaja, que no n’hi ha un pam de net. En aquest sentit, us recomano llegir l’anàlisi de l’acte judicial de la jutgessa Veiras que fan des del bloc Naucher, administrat per professionals de la Marina Mercant. Ja veurem com s’acaba tot plegat.
He deixat pel final un reportatge (en anglès) de la CBS News Online sobre les seqüeles de la catàstrofe de l’Exxon Valdez en la població local, vint anys després de l’accident.
