Any nou, blog nou

Ja feia temps que volia canviar la imatge del blog. L’inici d’un nou any, amb els aires de renovació que això comporta, m’han decidit a fer el pas i aquí teniu la nova versió de “El mar és el camí”. La idea era esponjar el format antic, que, a base d’afegir-hi coses, havia quedat molt atapeït. Buscava claredat, senzillesa i força aire; que tot el conjunt respirés. Com podeu veure, la plantilla és molt senzilla, una de les més senzilles de Blogger, personalitzada amb la foto d’aquesta vela, que és la major del Sant Pau. La intenció era donar prioritat al contingut sobre al continent, reduint l’aspecte formal a la mínima expressió.

El Sant Pau, navegant de Sitges a Vilanova, durant la II Festa de la Mar.

Veureu que la columna de la dreta –que abans estava a l’esquerra- s’ha escurçat considerablement. Bàsicament he desplaçat part de la informació a diverses pàgines noves a les quals s’hi accedeix fent clic a les pestanyes “Al timó…”,  “Enllaços” i “Documents”, situades a sota de la capçalera. La primera fa referència al meu perfil. La segona és un recull de pàgines web relacionades amb la cultura i el patrimoni marítim, les embarcacions tradicionals i el mar en general. I la tercera conté els enllaços a diversos documents que podeu descarregar complets. Aquestes pàgines i d’altres que s’hi puguin afegir s’aniran ampliant amb noves aportacions. De tota manera, aviat podreu trobar tots aquests enllaços i els que apareixen en aquest blog a Delicious, que és una eina fantàstica per a compartir els bookmarks o favorits amb persones de tot arreu.

Compartir informació i coneixements relatius al mar, els vaixells i la navegació amb persones de tot el món ha estat sempre un dels principals objectius d’aquest espai. Amb aquesta idea he reorganitzat la distribució de continguts,  situant a la part superior de la pàgina aplicacions com Twitter, Facebook i el blogroll amb els blogs que segueixo i que s’actualitzen contínuament. En aquest sentit, us recomano que llegiu periòdicament les informacions publicades a Twitter, que és l’eina que faig servir per difondre notícies d’actualitat i fets puntuals procedents de diferents fonts d’informació. I a través de Facebook podeu accedir al grup “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la”, que a dia d’avui compta amb 122 membres de diversos països, i a una xarxa cada cop més extensa de persones aficionades al mar, la navegació i els vaixells. Crec que aquests contactes i intercanvis són la millor manera de crear comunitat i de mantenir viva aquesta passió que compartim.

“El mar és el camí” no seria el que és ni hagués arribat fins aquí sense la vostra col·laboració, sense els vostres comentaris i aportacions. Per això us demano que manifesteu la vostra opinió sobre el nou look del blog. Què us sembla, què us agrada i què no, que us sobra i què hi trobeu a faltar. Els vostres suggeriments em seran de gran ajuda per acabar de donar-li forma.

Gràcies per la vostra col·laboració i que durant aquest any que tot just comencem pugueu fer realitat tots els vostres projectes. 

Els pescadors de Sant Pol

Divendres passat, el programa “Thalassa” va dedicar un dels seus reportatges a Sant Pol de Mar i a la història marinera d’aquesta vila del Maresme, centrada sobretot en la pesca. El reportatge mostra imatges antigues de pesca i la maniobra d’avarada i treta de les barques, que la gent de l’associació “A Tot Drap” va reproduir pel programa amb la seva embarcació, el sardinal Sant Pau, sota la mirada crítica d’alguns antics palers.

En el reportatge “Els pescadors de Sant Pol” hi apareix també l’Esther Pujol, protagonista del llibre “Records d’una dona de mar”, i l’Eliseu Carbonell, investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i autor d’aquest treball, que permetrà conservar una part important de la història dels pescadors santpolencs i del nostre patrimoni marítim. El reportatge també recull el testimoni d’en Josep Montmany, pescador professional i patró del Sant Pau, que parla del passat i el present d’aquest activitat. Ell, juntament amb la gent de “A Tot Drap”, intenten conservar el poc que queda d’aquell món; un món que, com diu l’Esther Pujol, dona pragmàtica i amb experiència, mai no tornarà a ser el que era. 

La protagonista i l'autor del llibre apareixen en el reportatge de "Thalassa".

El programa "Thalassa" ha estat el guanyador de la primera edició del "Premi Francesc Roig Toqués, Vilanova i la Geltrú", instituït per l'Ajuntament d'aquesta ciutat en memòria d'aquest vilanoví il·lustre, mestre modelista i conegut internacionalment pel seu Museu de Curiositats Marineres. El premi, de caràcter anual, té com a objectiu el reconeixement a la dedicació d'un projecte o trajectòria de tipus cívic, cultural o científic de l'àmbit de la Mediterrània, que hagi contribuït al coneixement i divulgació d'algun aspecte relacionat amb el mar.  Tots aquests mèrits els reuneix, sens dubte, el programa "Thalassa", que durant els vint anys d'emissió que ara celebren s'ha convertit en el programa de referència dedicat al mar. El guardó es lliurarà el proper 29 de juny, dia de Sant Pere, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Vilanova, dins dels actes de celebració de la "40 Setmana del Mar".

Si us vau perdre el “Thalassa” de divendres dedicat als pescadors de Sant Pol, ara el podeu repescar, i mai millor dit.

XVII Trobada d’embarcacions tradicionals de Calella

Dissabte va tenir lloc a Calella de Palafrugell la dissetena trobada d’embarcacions tradicionals, que és una de les clàssiques del calendari de trobades. Vaig tenir la sort de participar-hi a bord del sardinal Sant Pau, convidat pels amics de l’associació “A tot drap” de Sant Pol de Mar, a qui agraeixo moltíssim la invitació. Tot i que a primera hora del matí semblava que tindríem vent i, fins i tot, que es posaria núvol, al final va fer un dia fantàstic, assolellat i no gaire calorós, i amb un ventet suau de mar ideal per navegar a vela sense ensurts. Les trobades de vela llatina són navegades festives, en què la majoria de les tripulacions són familiars, i no es tracta d’anar a patir. Si entra vent i la cosa es posa difícil, la flota es dispersa, el recorregut se’n va en orris i la trobada queda deslluïda, a banda del neguit dels organitzadors per si passa res. Fa dos anys va passar i en comptes de dinar tranquil•lament fondejats a les Formigues, vam acabar dinant amarrats a la benzinera de la marina de Palamós. Però ahir no va ser el cas.


Dinou embarcacions es van inscriure a la trobada de Calella i el Port Bo lluïa les millors gales. Feia molt de goig veure les barques a tocar de la sorra, amb les veles hissades, i les més grans –el Sant Elm, el Sant Pau i la Santa Espina- fondejades una mica més enrera. A aquesta edició se li podria dir la “trobada dels sardinals”, ja que totes tres barques ho són. Llàstima que les franceses l’Esperance i Notre Dame de Consolation arribessin més tard i no les poguéssim veure totes juntes. Avui diumenge, aquestes dues barques, més el Sant Elm i la Santa Espina emprenien la “Segona travessa de vela llatina Port Bo-Fornells”, per participar en la “XXI Trobada de barques clàssiques de Menorca”, que es fa a Fornells el proper cap de setmana. I tinc entès que també s’hi afegiria Sa Rata, procedent de Cambrils, on suposo que ha participat en la IV Trobada de vela llatina” d’aquesta ciutat tarragonina. Cada estiu les trobades es multipliquen i és molt difícil assistir a totes, sobretot si comparteixen dates. Tot que aquest any cal lamentar la caiguda de la “XIII Trobada de vela llatina de Llançà” que s’havia de fer a finals d’agost. El Club Nàutic d’aquella localitat ha decidit suspendre-la perquè les instal•lacions portuàries encara no s’han recuperar del tot dels estralls que van patir a causa del temporal de Sant Esteve passat.




La trobada de Calella de Palafrugell va començar amb l’arribada de les barques al Port Bo, seguida de la sardinada tradicional. Després, navegada lliure fins a les illes Formigues on, com també és tradicional i sempre que el temps ho permet, es fondeja, es pren el bany i es dina. La navegada va ser una delícia. Tot i que no és cap competició, les barques, quan són a prop, s’hi miren i procuren navegar millor i més ràpids que les altres. Al Sant Pau controlàvem de reüll la Santa Espina i el Sant Elm, i això ens esperonava a controlar el rumb i velocitat de la nostra embarcació, i fer les maniobres amb la màxima rapidesa i eficàcia. I la veritat es que vam fer unes virades força coordinades, tant per avant com en rodó. Hi va haver un moment, abans d’arribar a les Formigues, que el Sant Elm, aparellat amb major i pollacra, caminava més que nosaltres, que anàvem només amb la major, i se’ns anava acostant. Aleshores, en Josep Montmany, el patró, va decidir armar el botaló, que el dúiem a coberta, i hissar la major de la Massagran com a pollacra. La maniobra va estar llesta de seguida i la vela ens va permetre agafar velocitat i mantenir la distància amb el nostre “perseguidor”. El Sant Elm navega molt bé i encara navegarà millor quan tingui la pollacra de veritat. La veritat és que va ser una navegada molt maca. I vaig pensar que una “regata” entre tots els sardinals que corren per la costa catalana, tant la del nord com la del sud, seria digna de veure, perquè segurament són les embarcacions amb unes prestacions més “esportives” dins de la flota tradicional, i és un goig veure-les navegar.

Vaig fer un bon grapat de fotos de la “XVII Trobada d’embarcacions tradicionals de Calella de Palafrugell”. Aquí unes en deixo unes quantes; la resta les trobareu en aquest àlbum de Flickr.

Sortida amb el “Sant Pau”

Avui he sortit a navegar amb el Sant Pau, el sardinal de l’associació “A tot drap” de Sant Pol, que han tingut la gentilesa de convidar-m’hi. A quarts d’onze del matí hem salpat del port d’Arenys de Mar, que és on està amarrada la barca, al començament del moll dels pescadors. La veritat és que em feia molta il•lusió des que vaig veure navegar el Sant Pau a la trobada de Sant Pol de l’estiu passat. A més, havia anat seguint tot el procés de construcció de l’embarcació i només em faltava navegar-hi.

El matí ha estat assolellat i amb una temperatura força agradable, però el vent no ens ha acompanyat gaire, per no dir gens. Al moment de sortir feia una lleugera brisa de llevant, però amb una mica de mar de fons. Semblava que més endins volia entrar el garbí i l’hem anat a buscar. Hem hissat i feia la impressió que la cosa prometia, però el vent no ha acabat de pujar. Al final ha quedat una mena de xaloc que, com diu la dita, ni molt ni poc; però que ha resultat del tot insuficient per gaudir d’una navegació alegre i còmoda.

L’embarcació l’he trobat molt còmoda; pots anar ben assegut i l’esquena d’ase no és tan pronunciada com la d’una barca de treball més “pura”, per dir-ho així. Això fa que, amb la barca plana, sigui més còmode moure’t per coberta. La del Sant Pau és molt ampla i desembarassada; ideal per un vaixell associatiu que se suposa que sempre portarà força gent. M’han deixat portar la canya i la veritat és que era la primera vegada que duia una barca d’aquestes mides amb arjau. He portat el Sant Isidre i el Sant Ramon, que són més grans, però van amb roda, que és molt diferent. Acostumat a la canya i al timó del Corb Marí, que és una ploma, el timó del Sant Pau l’he trobat dur, vull dir que t’hi has d’agafar bé; i m’han dit que amb vent té força tendència a orsar i l’has de portar amb les dues mans. M’ha sorprès també la senzillesa i claredat de l’eixàrcia de treball, que en embarcacions més grans és bastant més complicada, sobre tot a proa; i això facilita molt les maniobres.

Malgrat el vent escàs, m’ho he passat molt bé; potser perquè feia molts dies que no sortia i m’ha anat la mar de bé que em toqués l’aire i el sol. He fet bastants fotos i aquí en teniu una mostra. Agraeixo la convidada a la gent d’ “A tot drap”, especialment, a l’amic Josep Montmany, i em quedo amb moltes ganes de repetir.

III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar

El dissabte dia 26 de juliol es va celebrar a Sant Pol de Mar, al Maresme, la “III Trobada de Vela Llatina” organitzada per l’associació local “A tot drap”. La cita santpolenca tenia dos bons al•licients per mi: veure navegar el Sant Pau, la nova embarcació dels amics de “A tot drap”; i participar-hi a bord del Sant Ramon, el vaixell de l’associació “Bricbarca” de Vilassar de Mar, amb el qual encara no havia navegat. Aprofito, doncs, per agrair l’amable invitació que el seu capità, l’Agustí Martín, ens va fer a la Marta i a mi.


La III Trobada de Sant Pol va reunir 14 embarcacions i va estar molt bé. El vent, molt fluixet durant tot el dia, no va acompanyar gaire. Però això va permetre navegar tothom sense problemes ni ensurts. Als tripulants del Sant Pau la bonança els va anar bé per provar maniobres i anar adaptant-se a l’embarcació. A més, van comptar amb l’ajuda d’un bon mestre, l’Albert de l’associació “Latina Cup”, de Palavas les Flots, que és d’on prové el casc del sardinal. Diuen que els va fer anar a cop de xiulet.

El Sant Ramon, malgrat haver hissat tot el velam, feia poc camí. Al migdia caminàvem tan poc que fins i tot vam poder prendre un bany sense que calgués aturar el vaixell. En aquella hora el sol queia a plom i l’aigua estava estupenda. La navegada i el bany van anar perfectes per fer gana i l’arròs que ens van servir per dinar va entrar d’allò més bé. Cal dir que allà on s’esperaven tres-centes persones, en van menjar més de quatre-centes. Per tant, hem de felicitar la gent de “A tot drap”, perquè te molt de mèrit fer dinar per tanta tropa.

És admirable el dinamisme d’associacions com “A tot drap” i “Bricbarca”, capaces d’engegar projectes d’envergadura i mobilitzar un gran nombre de persones per tirar-los endavant. En el cas de l’entitat santpolenca, els dos grans projectes que els han ocupat durant aquests últims anys han estat la recuperació de l’antiga caseta del motor per treure les barques a la platja i la construcció del sardinal Sant Pau. I en el cas dels de Vilassar de Mar, la recuperació i reconstrucció del quillat San Ramon, un projecte que te el suport de centenars de persones –els “Amics del Sant Ramon”- i compta amb la participació activa d’una seixantena de voluntaris. I no oblidem les altres embarcacions que aquesta entitat ha salvat del desballestament, com la Bolere. I aquí també hi podem afegir la feina que fa el col•lectiu “La mar d’amics”, de Palamós, que s’ha embarcat en la recuperació de l’Elvira.

Totes tres entitats fan una feina molt important de cara a la recuperació del nostre patrimoni marítim i, sobretot, una gran tasca de divulgació entre la ciutadania, a diferència de les simples associacions d’armadors, que només es mobilitzen quan han d’organitzar la seva trobada anual. Naturalment, aquests armadors privats són imprescindibles per a la conservació de la major part de la nostra flota d’embarcacions tradicional, que –no ho oblidem- mantenen amb els seus diners i sense rebre subvencions. Però jo diria que són aquests col•lectius de gent engrescada al voltant d’un projecte comú els que marquen el camí a seguir i dels quals depèn el futur d’aquest moviment.

Uns deixo amb unes quantes fotos de la “III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar”. La resta del reportatge el trobareu a la meva pàgina de Flickr des d’on podreu descarregar aquelles fotos que us agradin. Només heu de clicar sobre la foto i, després, triar l’opció “todos los tamaños” que hi ha a la part superior.






I amb aquesta entrada penjo el cartell de “Tancat per vacances”. Ens retrobarem al setembre. Que els vents us siguin favorables!

El "Sant Pau" ja és a l'aigua

La flota catalana d'embarcacions tradicionals compta amb una nova barca: el sardinal Sant Pau. Aquesta és la culminació d'un projecte que va posar en marxa fa un parell d'anys l'associació A tot drap de Sant Pol de Mar, en col·laboració amb el Museu Marítim de Barcelona. A tot drap va comprar el casc del Sant Pau a l'associació francesa Latina Cup, de Palavas-les-Flots, i el van transportar fins a les Drassanes Sala de L'Escala, on el mestre d'aixa Salvador Feliu ha fet els interiors, la coberta, l'arboradura i hi ha instal·lat el motor. L'embarcació fa 10'50 metres d'eslora i 3,05 de màniga. Portarà una major de 85 metres quadrats i una pollacra. Podeu seguir tot el procés de construcció del Sant Pau a la pàgina web de l'associació A tot drap.

Aquesta setmana el Sant Pau sortia de la drassana, però, pel que es veu a les fotos, l'operació no va ser gens fàcil, ja que va caldre enderrocar un bocí de paret. Finalment el sardinal va quedar lliure dels murs que l'empresonaven i el van traslladar fins a la vora de l'aigua. Allà l'esperava la Júlia, veïna de Viladamat, que va oficiar de padrina improvisada en un simulacre de bateig, fet per celebrar l'avarada de la barca. Queda pendent el bateig oficial que es farà quan arribi el moment i seguint la tradició. Instants després, el Sant Pau ja surava i passava les primeres proves d'estabilitat.

Ara serà Capitania Marítima qui tramiti tota la documentació necessària perquè el Sant Pau pugui navegar. Malauradament aquest és un "via crucis" que se sap quan comença, però no se sap mai quan acabarà. Però no voldria aigualir la festa dels amics de A tot drap. Al contrari, crec que se'ls ha de felicitar per haver aconseguir fer realitat el projecte del Sant Pau i desitjar-los que l'embarcació pugui estar a punt per participar en la III Trobada de vela llatina de Sant Pol de Mar, el proper 26 de juliol.

(Fotos: Associació A tot drap)