A les 10’42, he rebut una trucada de mòbil del Josep-Anton Trepat: “el Thopaga s’ha enfonsat, a prop de Brest”, m’ha dit. No m’ho podia creure! Immediatament m’ha passat pel cap el tràgic naufragi del Maria Assumpta en aigües angleses. Però el Josep-Anton ha afegit de seguida que tots els tripulants havien estat rescatats sans i estalvis per un helicòpter, i que semblava que una via d’aigua havia estat la causa del desastre. Una hora i mitja després he rebut un missatge de la Marga, lectora d’aquest bloc, comunicant-me també la notícia. A Internet, la Mar també se’n feia ressò en el seu blog Una mirada a la Ría de Vigo, on hi publica el reportatge fotogràfic que va fer al Thopaga i al Cala Millor, durant l’estada de les dues goletes a Vigo abans de salpar cap a Brest. Més tard el Pepe Vázquez m’enviava per mail la nota de premsa que hi ha penjada al web de Brest 2008 i que és aquesta que reprodueixo:
Le Tho-Pa-Ga, goelette majorquine (Pailebot Goélette) originaire d’Ibiza (Baléares, Espagne) construite en 1924, a sombré cette nuit au large de Penmarc’h, alors qu’elle faisait route sur Brest pour participer au Festival maritime international de Brest 2008 du 11 au 17 juillet. Bien heureusement, cette fortune de mer n’a entraîné aucune perte humaine. Il faut rendre hommage à l’ensemble des sauveteurs qui ont œuvré sur cette opération et à Brittany Ferries qui a dérouté son navire amiral le Pont-Aven, pour venir en aide à l’équipage. Les dernières nouvelles du bateau provenaient de leur escale à Vigo. Les armateurs, Nicole Legler et Gérald Delgado, des professionnels aguerris, mettaient un point d’honneur à être présents à Brest 2008. «Bien entendu», souligne Jacques Sévellec, directeur de la fête, «toute l’équipe de Brest 2008 les attend et met tout en œuvre pour les accueillir et manifester toute la solidarité de l’équipe, de la Ville de Brest et de tout le milieu maritime. L’entraide pratique et humaine s’organise». Le naufrage du Tho-Pa-Ga est une perte inestimable pour le patrimoine maritime européen dont elle était l’un des fleurons.
Una desconsolada Nicole Legler, armadora del Thopaga, explica les circumstàncies de la pèrdua del seu estimat vaixell:
Un voilier espagnol fait naufrage au large des côtes bretonnes - kewego
Vaig tenir ocasió de visitar el Thopaga amb motiu de la celebració del quinzè aniversari de l’edició catalana del programa Thalassa, en una petita festa al Moll de la Fusta de Barcelona. La goleta era a punt d’iniciar un viatge per les costes de Catalunya i Balears per celebrar els quinze anys d’emissió d’aquest programa emblemàtic. Entre els membres de l’equip hi havia en Josep-Anton Trepat, reporter de Thalassa, que aquest matí m’ha donat la notícia de la pèrdua del vaixell. Avui és un dia trist per tots els que estimem els vells i grans velers.
Le Tho-Pa-Ga, goelette majorquine (Pailebot Goélette) originaire d’Ibiza (Baléares, Espagne) construite en 1924, a sombré cette nuit au large de Penmarc’h, alors qu’elle faisait route sur Brest pour participer au Festival maritime international de Brest 2008 du 11 au 17 juillet. Bien heureusement, cette fortune de mer n’a entraîné aucune perte humaine. Il faut rendre hommage à l’ensemble des sauveteurs qui ont œuvré sur cette opération et à Brittany Ferries qui a dérouté son navire amiral le Pont-Aven, pour venir en aide à l’équipage. Les dernières nouvelles du bateau provenaient de leur escale à Vigo. Les armateurs, Nicole Legler et Gérald Delgado, des professionnels aguerris, mettaient un point d’honneur à être présents à Brest 2008. «Bien entendu», souligne Jacques Sévellec, directeur de la fête, «toute l’équipe de Brest 2008 les attend et met tout en œuvre pour les accueillir et manifester toute la solidarité de l’équipe, de la Ville de Brest et de tout le milieu maritime. L’entraide pratique et humaine s’organise». Le naufrage du Tho-Pa-Ga est une perte inestimable pour le patrimoine maritime européen dont elle était l’un des fleurons.
Una desconsolada Nicole Legler, armadora del Thopaga, explica les circumstàncies de la pèrdua del seu estimat vaixell:
Un voilier espagnol fait naufrage au large des côtes bretonnes - kewego
Vaig tenir ocasió de visitar el Thopaga amb motiu de la celebració del quinzè aniversari de l’edició catalana del programa Thalassa, en una petita festa al Moll de la Fusta de Barcelona. La goleta era a punt d’iniciar un viatge per les costes de Catalunya i Balears per celebrar els quinze anys d’emissió d’aquest programa emblemàtic. Entre els membres de l’equip hi havia en Josep-Anton Trepat, reporter de Thalassa, que aquest matí m’ha donat la notícia de la pèrdua del vaixell. Avui és un dia trist per tots els que estimem els vells i grans velers.
5 comentaris:
No se si podreis leer esto alguna vez, pero es lo primero que me sale hacer espontaneamente, aparte de compartir la noticia con otros amigos.
Para nosotros es la pérdida de nuestro Patrimonio,debido a las leyes que impone el mar, pero para Gerard y Nicole, han perdido, el lugar donde han vivido durante muchos años, sus recuerdos y sus ilusiones, es como perder un hijo.
Desde aquí quisiera participar con mi sentimiento por dicha pérdida y puedan resarcirse en parte con el Cala Millor.
Con ellos he disfrutado y con ellos quiero compartir lo que siento.
Estoy contento de que todos habeis salido sanos y salvos.
Algún día contaré mis experiencia a bordo del tho-pa-ga, ya que lo conocí en Mallorca hace casi 30 años.
Espero veros en Brest, un abrazo a los dos.
Vicente G-D.S.
No m'ho podia creure quan ho he llegit! Però... a quina profunditat s'ha enfonsat? És irrecuperable? Des d'aqui vull trametre els meus sentiments de desesperança, davan aquest fet tan tràgic, als qui estimaven tant aquest vaixell. No me puc ni imaginar com deuen estar en aquests moments. Com diu el missatge anònim anterior, deu esser lo més similar a perdre un fill. Ànims a tots i menys mal que no hi ha hagut cap pèrdua de vides humanes. Em sap molt greu, tot això...
Un nuevo día y aún sigo conmocionada con el hundimiento de este precioso velero... más aún cuando veo a Nicolle tan apenada, tan afligida... acaba de perder 32 años de su vida... qué diferencia con la Nicolle del reportaje que la TV Gallega emitió la semana pasada cuando las golets visitaron Vigo
http://www.agalega.info/videos/?emi=3464&corte=2008-07-08&hora=13:25:08&canle=tvg1
Menos mal que no hay que lamentar ninguna víctima, pero qué gran pérdida para todos...
La semana pasada me podía pasear sobre su cubierta, y hoy está en el fondo del mar, no es increible? no es extraño?
Desde aquí mando un gran beso a la tripulación del Thopaga y del Calá Milló que también lo estarán pasando muy mal.
Hola a tothom.
Efectivament, sembla increïble que el “Thopaga”, aquell magnífic vaixell, conegut per alguns des de fa tants anys, descobert fa poc temps per uns altres, però que a tots ens havia captivat per la seva bellesa, ja no existeixi. Per més que les informacions que van arribant del naufragi ens ho confirmin, no ens acabem de fer a la idea de la pèrdua del “Thopaga”.
Qui realment ho deu passar molt malament en aquests moments són els armadors, la Nicole i el Gerard, que han perdut una part molt important de la seva vida; gairebé com un fill, com diu el Vicente. Us agraeixo les mostres d’ànims i de consol per a la tripulació del “Thopaga” que expresseu a través d’aquest bloc. Però crec que seria millor que féssim arribar directament als afectats tot el nostre suport.
Aquest és l’enllaç a la pàgina web de la Nicole i el Gerard, armadors del “Thopaga”:
http://www.circumnav.com/Circum_news_s.html
Sento llegir aquesta mala notícia. Imagino el què han de sentir els seus armadors. És una gran pèrdua. Al menys hem de celebrar que s'ha pogut salvar a tota la tripulació.
Una abraçada, Joan.
Publica un comentari a l'entrada