Vaixells tradicionals i política

L’Estat francès enllesteix un projecte de reglament específic per als vaixells tradicionals que té per objectiu ajudar a resoldre les dificultats financeres de les associacions per mantenir les seves embarcacions. Aquest reglament permetrà que aquests vaixells puguin embarcar més passatgers en determinades manifestacions nàutiques. La notícia, publicada dimarts al diari digital francès Ouest France, es refereix a la flota bretona, però no deixa clar si és extensiva a la resta del país.

El digital cita el senador socialista François Marc, segons el qual les associacions  que gestionen, exploten o són propietàries de vaixells tradicionals, no tenen els mitjans per finançar la reparació i manteniment de les seves flotes, cosa que preocupa al govern. “Com pot ajudar, l’Estat –es pregunta aquest polític-, a la supervivència de les embarcacions tradicionals, veritable patrimoni de la història marítima local?” Doncs mitjançant el projecte que està acabant d’enllestir la direcció d’afers marítims francesa, que permetrà que aquests vaixells puguin embarcar més passatgers en les seves sortides. L’Estat, però, no concedirà subvencions específiques per al funcionament d’aquesta estructura. 

Poder augmentar el passatge pot ser una font d'ingressos extra
per al manteniment d'un vaixell tradicional

La notícia dóna exemples concrets d’entitats i vaixells amb dificultats financeres, que fan moltes de les feines de reparació de les seves embarcacions a base de voluntaris. Però sovint l’envergadura i el cost d’aquestes feines supera les estimacions inicials. I si a això s’hi afegeixen les despeses d’explotació y manteniment, més d’un vaixell s’ha de quedar a port sense poder sortir. Fins i tot alguna entitat ha estat a punt de fer fallida per falta de liquiditat.

Per fer front a les despeses, les associacions recorren a les administracions locals, ajuntaments i consell regional, amb l’objectiu d’obtenir subvencions. El problema és que per obtenir aquestes ajudes, primer cal fer la feina i després enviar les factures. Però si l’associació té problemes de tresoreria, no pot avançar aquests diners. L’Estat francès ja ha dit que, de subvencions, ni parlar-ne; i que la solució és posar en marxa nous reglaments, com aquest de poder embarcar més passatgers en determinats esdeveniments, sempre tenint en compte uns criteris de seguretat específics. Segons l’Estat, aquestes noves regles han de permetre que els armadors puguin augmentar els seus recursos.

Us sona aquesta pel·lícula? Segurament us deu sonar tota la part que fa referència a les dificultats de les nostres associacions per mantenir les embarcacions col·lectives, sobretot si són grans. El cos anual de manteniment, assegurança, amarrament, revisions, etc., sol ser elevat. I no diguem si s’han de fer reparacions d’una certa envergadura. En això devem ser bastant iguals que els francesos. Però la part de la pel·lícula que segur que no us sona de res és que un polític, senador en aquest cas, s’interessi per les dificultats financeres de la flota d’embarcacions tradicionals i es plantegi què pot fer l’Estat per conservar aquest patrimoni. Aquí no conec cap polític que s’hagi compromès públicament amb aquesta qüestió i hagi fet alguna cosa al respecte.  Potser n’hi ha algun, però jo no el conec. Aquí hi ha associacions que tenen convenis signats amb els seus respectius ajuntaments, que els asseguren uns diners anuals per anar tirant. Però ara, en plena crisi i en època de retallades, aquestes ajudes també s’han vist reduïdes; en canvi, les despeses de les entitats continuen sent les mateixes. 

Les despeses de reparació d'un vaixell com el Sant Ramon poden
 representar un problema econòmic greu per qualsevol entitat  

Fins i tot, últimament assistim a un cas vergonyós, com el que afecta a la Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial i els Encontros de Galicia, que veuen amenaçada la seva continuïtat a causa de la negativa de l’Ajuntament de Vilagarcía de Arousa d’assumir els seus compromisos econòmics amb l’organització de l’últim encontro celebrat a Carril. És lamentable que un dels festivals marítims més importants, no ja d’Espanya, sinó d’Europa, que té una repercussió enorme en el sector de les embarcacions tradicionals, se’n pugui anar a l’aigua perquè un ajuntament no vol pagar els 21.000 euros que havia dit que pagaria! Però d’això ja en parlaré en una propera entrada, perquè es mereix un tractament a part.

Personalment, no soc partidari que tot s’hagi de subvencionar. La cultura de la subvenció i dels subsidis crea molt vicis i, sovint, arbitrarietats. El diner públic s’hauria d’invertir en aquelles activitats que reverteixen en la ciutadania i que contribueixen a generar riquesa. Però aleshores el que ha de fer l’Estat és donar facilitats, permetre que la gent, les associacions i, fins i tot, les petites empreses puguin treballar i, com a mínim, cobrir despeses. Que és el que ha fet, en aquest cas, la direcció d’afers marítims de França: posar en marxa un reglament per a les embarcacions tradicionals que permeti, a les associacions que les gestionen, obtenir més ingressos a través de la seva explotació. Aquí tots sabem què passa quan algun particular, associació o petita empresa, intenta armar un vaixell tradicional per a fer sortides de tipus cultural, o de contacte amb la natura, o com a vaixell-escola. Doncs que si pretén embarcar més de dotze passatgers, se’l considera buc de passatge i li cau a sobre tot el pes de la normativa i de la burocràcia de l’administració de marina espanyola, que pot fer que trigui anys a obtenir els permisos per poder operar; i assumint, en molts casos, unes despeses enormes que acaben fent inviable el projecte. Per l’Administració els vaixells de fusta són un problema, una cosa tronada que no interessa, una nosa, i tot són entrebancs i pals a les rodes. 

Fa un parell d’anys, tot el sector dels vaixells històrics i les embarcacions tradicionals a Espanya –amb l’adhesió de Museus, clubs nàutics i d’altres organismes marítims- es va posar d’acord per elaborar i presentar una esmena a la nova Llei General de Navegació Marítima, que en aquell moment s’estava tramitant al Congrés dels Diputats. L’esmena pretenia dotar aquests vaixells d’un estatut jurídic propi i demanava la creació d’un reglament específic que en regulés el seu funcionament. Al principi l’esmena va comptar amb el suport dels principals partits amb representació parlamentària, però la cosa no va passar d’aquí. L’última legislatura socialista va deixar aparcada la tramitació de la nova Llei de Navegació i ara l’esmena deu dormir en els llimbs del Congrés espanyol. No em consta que cap diputat ni cap senador espanyol hagi fet seva l’esmena, ni tan sols que s’hagi manifestat “preocupat” públicament per la conservació del nostre patrimoni marítim. Ni tampoc no em consta –i tant de bo m’equivoqui!- que cap organisme de l’Estat prepari cap reglament o normativa a favor de les embarcacions tradicionals.  Em fot molt haver de reconèixer una vegada més que Espanya és diferent.

Nits de lluna plena i patrimoni marítim

Amb un títol tan suggeridor com “Nits de lluna plena”, el Museu Marítim de Barcelona, va iniciar dijous passat, a bord del pailebot Santa Eulàlia, una sèrie de tertúlies al voltant de les embarcacions històriques, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i recollir diversos punts de vista sobre el món del patrimoni marítim flotant. Hi va assistir una vintena de persones procedents de diversos sectors: l’àmbit de les associacions, les embarcacions tradicionals, els museus, la marina mercant, l’administració marítima, el dret marítim i el patrimoni cultural. Jo vaig tenir l’honor i el plaer de ser-hi convidat. I dic el plaer perquè xerrar de vaixells amb una colla d’experts, tot prenent un vas de vi, a la coberta d’un veler com el Santa Eulàlia, en un vespre de primavera, és una experiència molt agradable. Vaig prendre quatre notes del que es va dir, que va ser molt, i ara un en faig cinc cèntims des del meu punt de vista.

L’Elvira Mata, directora tècnica del MMB, va començar explicant que aquestes tertúlies volen ser una continuació del debat iniciat durant la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques”, que va tenir lloc el novembre passat al Museu Marítim, però en un entorn més obert i distès. En aquest mateix blog hi trobareu un resum de les diverses ponències d’aquella jornada. El MMB va elaborar també un document amb les conclusions de la jornada, que va repartir entre els participants a la tertúlia i que podeu consultar a través d’Scribd.

Embarcacions catalogades

Però... què ha passat des de la “Jornada d’embarcacions històriques”? Elvira Mata va citar la catalogació com a “bens singulars” de dues embarcacions històriques, la Lola i la Santa Espina, que d’aquesta manera assoleixen un primer nivell de protecció dins del Patrimoni Cultural Català. I va afegir que el Museu Marítim de Barcelona serà l’entitat encarregada d’elaborar l’informe tècnic necessari perquè una embarcació pugui ser declarada bé singular o bé cultural d’interès nacional (BCIN). És bo saber què aquest informe, que és vinculant, l’emetrà una entitat implicada amb les embarcacions històriques i no un organisme aliè a tot aquest món, cosa que podria generar algun contrasentit. D’alguna manera ja passa cada vegada que el Santa Eulàlia, un vaixell declarat BCIN, vol sortir d’aigües espanyoles per anar a França, per exemple. En aquest casos cal demanar permís a Madrid, com si es tractés d’un quadre o qualsevol altra peça catalogada del patrimoni cultural cedida a un museu estranger, posem per cas. No deixa de ser un contrasentit que a un element mòbil per naturalesa com és un vaixell se li apliquin normes pensades per a elements estàtics, com pugui ser un quadre o qualsevol obra d’art exhibida en un museu. Sembla, doncs, que en aquest camp de les embarcacions històriques catalogades encara hi ha força feina a fer, si el que es vol és que sigui un patrimoni viu i actiu.

La Santa Espina, embarcació catalogada.

L’esmena, a la Conferència del Dia Europeu del Mar

Una conseqüència de la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” que pot tenir força transcendència en el futur, és l’elaboració de l’esmena a la nova Llei General de Navegació Marítima, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. Els partits polítics amb representació parlamentària van presentar aquesta esmena a la Comissió de Justícia del Congrés, però no sembla pas que la llei s’aprovi durant l’actual legislatura. Mentrestant, es va engegar una campanya pro esmena que compta amb el suport d’un munt d’associacions, entitats, empreses i, fins i tot, d’uns quants ajuntaments. El Museu Marítim de Barcelona ha recollit el testimoni de l’esmena i ha engegat diverses accions en aquesta direcció. D’una banda, conjuntament amb el Museo do Mar de Galicia, s’han creat dos grups de treball per redactar un manifest en favor d’un estatut jurídic propi per a les embarcacions històriques i tradicionals, que serveixi de base per a desenvolupar el reglament pel qual s’haurien de regir aquestes embarcacions, tal com ja avançava temps enrere el blog “Espai Marina Tradicional”. Aquest manifest es farà públic en el marc de la Conferència del Dia Europeu del Mar que es celebrarà a Gijón del 18 al 21 d’aquest més. L’European Marítim Heritage participarà en aquesta conferència i els dos museus ja s’hi ha posat d’acord per a presentar el manifest, sota el paraigües de l’EMH.

Per altra banda, el MMB es va posar en contacte amb la Direcció General de la Marina Mercant per posar-la al corrent de totes aquestes accions, amb la idea de tenir-la com a aliada. I també es va aconseguir que la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat adquirís el compromís de fer arribar el manifest a Patrimoni de Madrid.

Per a l’especialista en Dret Marítim Jaime Rodrigo, present a la tertúlia, aquestes són petites passes, però molt necessàries de cara a situar la gestió del nostre patrimoni marítim, especialment el patrimoni flotant, a nivell europeu. Cal recordar que Rodrigo va fer una de les ponències més interessants de la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” del novembre passat. Fins i tot m’atreviria a dir que va ser l’espurna que va encendre la metxa de l’esmena a la nova Llei General de Navegació Marítima, en una acció conjunta d’àmbit estatal sense precedents.

Proposta trencadora

En Joan Santolària, de l’empresa “Tela Marinera”, que gestiona el Rafael, va fer una de les intervencions més trencadores de la reunió. Va dir que cal trobar una manera diferent de visualitzar el patrimoni marítim de com ho hem fet fins ara. I va proposar donar al patrimoni –les embarcacions, en aquest cas- un caire reivindicatiu. Segons Santolària, avançarem si posem traves i problemes a l’Administració; però si només ens veuen com uns romàntics, no avançarem. “Vull convertir-me en un problema”, va afegir. Òbviament no es tracta de bloquejar ports amb barques de vela llatina, sinó de pensar accions que tinguin més ressò social que una simple trobada.

Es va parlar d’una caravana d’embarcacions tradicionals, com la CaraMed francesa. I en Roger Marcet, director del MMB, va apuntar que potser es podria aprofitar la navegació commemorativa del vintè aniversari del programa “Thalassa”, per fer alguna acció reivindicativa. Aquesta navegació, que es fa amb el Santa Eulàlia, comença el proper 6 de juny a Portvendres i acaba el dia 20 a Sant Carles de la Ràpita, amb escales a Port de la Selva, Roses, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i l’Ametlla de Mar. En cada etapa es faran diversos actes relacionats amb el mar i el patrimoni marítim, algun dels quals podria servir, efectivament, per donar a conèixer la situació del patrimoni marítim i els problemes que l’afecten. Cal pensar-ho i dedicar-hi temps i energies, uns ingredients dels quals el sector –al menys el de les embarcacions- no va gaire sobrat, malauradament.

Els vaixells històrics, presents al Dia Europeu del Mar.

La seguretat

També es va parlar de seguretat. En Miquel Borillo, promotor de la recuperació del jakt noruec Anne Dorothea, rebatejat com a Far Barcelona, va defensar la seguretat com un element vital i ineludible en les embarcacions històriques. De fet, no crec que ningú s’oposi a la seguretat; però diria que cal trobar maneres específiques d’implementar-la en aquesta mena de vaixells. I ara per ara l’Administració no és gaire sensible a la singularitat d’aquestes embarcacions. Però en Borillo va afegir que el vaixells escola han aconseguit un reconeixement especial dins del conveni SOLAS. En Vicente García-Delgado es va referir a la dificultat d’aplicar la reglamentació en matèria de seguretat a les embarcacions experimentals, com ara la rèplica d’una embarcació antiga, i va defensar que es puguin mantenir certes embarcacions tal com eren antigament i amb el mateix ús que tenien.

I també es va parlar d’altres coses que no vaig apuntar. Jo mateix em vaig referir a la negativa de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar a treure les barques de la platja com a condició per rebre la bandera blava, de la qual en parlo en l’entrada anterior. Ho acabava de sentir per ràdio mentre anava a la reunió i em va semblar que era una bona notícia; una aposta ferma i decidida per part d’una administració local cap al patrimoni marítim. I vaig pensar que potser és un símptoma que la percepció social cap a aquest patrimoni comença a canviar. Segurament algunes d’aquestes qüestions tornaran a sortir en futures tertúlies. La següent “Nit de lluna plena” coincideix amb “Palamós, terra de mar”, els dies 28, 29 i 30 de maig. Allà hi serà el Santa Eulàlia per acollir novament els tertulians. Però aquesta vegada, a petició del Museu de la Pesca de Palamós, es parlarà de la meteorologia al mar.

La marina tradicional et necessita!

 

Continua la campanya de recollida d’adhesions en favor de l’esmena a la Llei General de Navegació Marítima que és en fase de tramitació al Congrés dels Diputats. La llista d’organismes i entitats que han enviat escrits de suport a l’esmena és impressionant, tant per la quantitat com per la qualitat dels adherits. Un fet impensable fa tres mesos, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar aquesta esmena, a través dels grups parlamentaris del Congrés, amb l’objectiu d’aconseguir que els vaixells històries i tradicionals tinguin un estatut jurídic propi i es regeixin per un reglament específic.

Mobilitzar tot el sector de la marina tradicional d’Espanya per una causa comuna i aconseguir, a més, la solidaritat d’altes entitats que no hi estan directament vinculades, és un fet sense precedents, i un gran èxit d’aquest moviment. Però, mentre el període de presentació d’esmenes continuï obert, és necessari continuar sumant adhesions. Cal tenir molt clar que tot aquest enrenou no es fa només per quatre barques velles. Es fa per protegir i garantir la supervivència del nostre patrimoni marítim, especialment del patrimoni flotant, que es pretén que estigui viu i actiu. Es fa per aconseguir que la recuperació i manteniment d’embarcacions històriques i tradicionals sigui viable, i que aquestes embarcacions no quedin recloses als museus, sinó que puguin navegar i fer un servei. Es fa per unificar d’una vegada els criteris de l’administració de marina sobre l’operativitat d’aquests vaixells. I es fa per aconseguir la viabilitat d’un sector amb un gran potencial econòmic dins del món de la nàutica, i que afecta també altres sectors, com el turisme i la indústria cultural.

Per tant, cal que entre tots intentem fer créixer la llista que figura a continuació, afegint-hi tant adhesions individuals com col•lectives. No podem deixar passar aquesta oportunitat, que també ens ha de servir per consolidar i donar a conèixer aquest àmbit de la nàutica i de la cultura a la societat en general.

Dóna suport a l’esmena i fes córrer aquest missatge: la marina tradicional et necessita!

Llistat d'adhesions institucionals

(a 16 de febrer de 2010)

Galícia

1) Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Escrit de suport conjunt de les 42 associacions dedicades a la conservació del patrimoni marítim i fluvial de Galícia i que mouen 150 embarcacions.

2) Museo do Mar de Galicia.

3) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de Galicia.

4) Asociación de Amigos del Museo do Mar de Galicia.
5) Clube Marítimo Marisma da Ramallosa, de Pontevedra.
6) Vapores del Atlántico SL. "Vapor Hidria Segundo". O'Grove, Pontevedra.
7) Agalcari. Asociación Galega de Carpintería de Ribeira.
8) Asociación Cultural y Deportiva Amigos da Dorna Meca. O'Grove. Pontevedra.
9) Asociación Balandro Joaquin Vieta. Noia. A Coruña.
10) Asociación de Amigos das Gamelas - Mar de Pedra. Cangas do Morrazo. Pontevedra.

Euzkadi

1) Albaola Elkartea. Asociación para la difusión del patrimonio marítimo vasco.

2) Euskal Batel Eroak Elkartea. Asociación de propietarios y usuarios de bateles.

3) Astilleros de Bermeo SL

4) Asociación de municipios Udalarrantz, integrada por Bermeo, Elantxobe, Getaria, Hondarribia, Lekeitio, Lemoiz, Mundaka, Mutriku, Ondarroa, Orio, Pasaia, Santurtzi, Zierbena y Zumaia.

5) Asociación Itsasplanet
6) Itsas Gela - Aula del Mar, de Pasaia.
7) Untzi Museoa - Museo Naval de San Sebastián

Balears

1) Club Nàutic Cala Gamba

2) Associació França a la Vall de Sóller

3) Barques de Fusta

4) Associació de la Vela Llatina de Mallorca

5) Al•lots de Barca. Associació de Patrimoni Marítim

6) Associació d’Amics de N’Agustina

7) Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca

8) Amics de la Mar de Menorca

9) Vaixell “Rafael Verdera”

10) Associació Reflotar el pailebote “Thöpaga”

11) Associació Marítimo Cultural d'Eivissa i Formentera

12) Associació de Mestres d'Aixa de Mallorca

13) Amengual Artesà Nàutic

14) Associació Revitalització Centres Antics, de Mallorca

15) Club Nàutic S'Arenal

16) Grup per l’Estudi de les Fortificacions de les Balears

Canàries

1) Fundación Correillo “La Palma”

2) Asociación Pro-Restauración del Correillo “La Palma”

Catalunya

1) Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, integrada per: Museu Comarcal del Montsià, Museu d'Història de Cambrils, Museu del Port de Tarragona, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Museu Marítim de Barcelona, Consorci El Far, Museu Municipal de Nàutica El Masnou, Museu de la Marina de Vilassar de Mar, Museu de Mataró, Museu del Mar de Lloret de Mar, Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí, Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala i Consell General dels Pirineus Orientals Castell Reial de Cotlliure.

2) Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

3) Associació per la Conservació d’Embarcacions Tradicionals de Castelldefels.

4) Veles e Vents Navegació Tradicional SL

5) A Tot Drap. Associació per la recuperació del patrimoni marítim.

6) La Mar d’Amics. Associació per la difusió de la navegació tradicional i la recuperació del patrimoni marítim de Palamós.

7) Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell

8) Associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala

9) Projecte Ninam SL

10) Associació Persones Inquietes Kul-Actiu de Lloret de Mar

11) Bergantí “Cyrano”

12) Associació DeLaMar
13) Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante.
14) Amics del Museu de la Pesca de Palamós, Girona.
15) Associació L'Estrop. Llançà. Girona.

Comunitat Valenciana

1) Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia

2) Astilleros Artimar

3) Goleta “Morena”
4) Associació de Barques Tradicionals de Xàbia. Alacant.
5) Grup d'Esplai Esportiu "Vela Latina de Torrevieja". Alacant.

Andalusia

1) Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial, representant a: Fundación Nao Victoria, Asociación Ecomuseo Astilleros Nereo, Fundación Bergantín Galveztown, Excelentísimo Ayuntamiento de Coria del Río, Asociación de Vecinos del Balneario de los Baños del Carmen, Asociación Cultural de amigos de los Baños del Carmen, Asociación de Pescadores de Málaga – Este, Astilleros de Adra, Cofradía de Pescadores de Cádiz, Hermandad de la Virgen del Carmen de Pedregalejo y Cobarja.

2) Astilleros Nereo

3) Liga Naval de Andalucía

4) Asociación Baética Nostra

5) Asociación Cultural Aula Gerión de Sanlúcar de Barrameda.
6) Asociación Andaluza de Antropología.

Altres institucions

1) Asociación de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

2) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

3) Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona

4) Consejo General de la Abogacía Española

5) Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC)

6) Cluster Marítimo Español, en nom de tot el sector marítim espanyol.

França

1) Société Nautique de Narbonne

2) “Les amis du deux frères”, vaixell centenari.

Portugal
1) Associaçao Barcos do Norte. Viana do Castelo.

“El mar és el camí”, a la revista “Navegar”

A partir del número de febrer-març, que aquests dies surt al carrer, la revista de nàutica “Navegar” dedicarà dues pàgines a temes relacionats amb el patrimoni marítim, els vaixells clàssics i les embarcacions tradicionals. I ho farà mitjançant l’adaptació d’aquest blog, “El mar és el camí”, al format de la revista.

Aspecte de la versió en paper d'El mar és el camí.

La veritat és que em fa il•lusió, per dos motius: per la possibilitat d’arribar a un públic molt ampli, en un altre suport i en una altra llengua, en aquest cas el castellà; però, sobretot, pel fet que una revista de nàutica general obri una finestra a tot aquest àmbit de la cultura i el patrimoni marítim, que alimenten bona part dels continguts d’aquest blog. Això ha estat obra de l’Erik Tarrés, director de “Navegar”, que és un navegant sensible a tots aquests temes, i a qui agraeixo la proposta de fer aquest intercanvi.

Així, doncs, a partir del proper número, l’espai “Patrimonio marítimo”, dins de la secció “Aula del mar”, publicarà aquelles entrades del blog que tinguin un interès més general, donat que la revista es distribueix a tota la península. Concretament, el primer article es titula “Nuevos argumentos en favor del patrimonio marítimo” i fa referència a l’esmena al nou projecte de Llei General de Navegació Marítima que s’està tramitant al Congrés, i que també s’inclou a la revista.

Aprofito l’avinentesa per recordar que s’han reprès les accions per a la tramitació d’aquesta esmena, a través dels grups parlamentaris al Congrés, i que per tirar-la endavant es necessita el suport i l’adhesió del màxim nombre d’organismes, entitats i professionals que considerin que els vaixells històrics i tradicionals han de tenir un estatut jurídic propi i s’han de regir per un reglament específic. Trobareu tota la informació al blog “Espai Marina Tradicional”.

Vehicles històrics versus vaixells històrics

Els vehícles històries tenen el seu propi reglament; els vaixells històrics, no. (Foto: Woody Boater)

Aquests dies, amb motiu de l’esmena al Projecte de Llei General de Navegació Marítima, que és la protagonista de les últimes entrades, hi ha qui es pregunta per què els vaixells històrics han de tenir un estatus jurídic específic; és a dir, una reglamentació pròpia que els reguli. Doncs bé, avui en Josep-Anton Trepat –que és el coordinador de tota aquesta campanya “pro esmena”- ha fet una aportació impagable, en els comentaris de l’entrada anterior, que respon a aquesta pregunta. Llegiu atentament el text que ve a continuació:

REAL DECRETO 1247/1995, de 14 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Vehículos Históricos.

Con dicha proposición el Congreso se hacía eco de las aspiraciones de múltiples usuarios, que venían subrayando la insuficiente regulación de los vehículos históricos por el artículo 249 del Código de la Circulación, que contemplaba aquéllos sólo como vehículos de exhibición, cumpliendo determinadas trabas burocráticas.

Sin embargo, los llamados vehículos históricos, que reúnen ciertos requisitos de antigüedad y singularidad, no pueden, precisamente por ello, someterse sin más a la normativa común y precisan un régimen especial que salvaguarde su carácter representativo y simbólico de una determinada época de la producción automovilística y de la importante significación que la misma tuvo en la cultura de nuestros tiempos.

Como quiera que la disposición final primera del texto articulado de la Ley sobre el Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, faculta al Gobierno para dictar las disposiciones necesarias que desarrollen dicha Ley, se ha estimado procedente reglamentar con carácter general la materia de los vehículos históricos. Ese objetivo de carácter general permite, por otra parte, ofrecer un adecuado régimen de catalogación y circulación de esos vehículos, cohonestando su preservación y, al mismo tiempo, su utilización por los interesados, rodeando a esta última de las necesarias seguridades de índole técnica y mecánica.

Ara substituïu “vehículos históricos” per “barcos históricos” i “Ley sobre el Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial” per “Ley General de Navegación Marítima”, i ja tindreu la resposta a la pregunta. El “Reglamento de Vehículos Históricos” està en vigor des de fa 14 anys! Si els vehicles històrics necessiten "un règim especial que salvaguardi el seu caràcter representatiu i simbòlic d’una determinada època de la producció automobilística”, important en la cultura dels nostres temps, és evident que els vaixells històrics també, i pels mateixos motius, com a mínim. Vet aquí un argument de pes en favor del que proposa l'esmena.

Nous arguments en favor del patrimoni marítim

Els Encontros de Galícia són una mostra del potencial econòmic

del patrimoni marítim. A la foto, Muros 2009.

El termini de presentació d’esmenes al Projecte de Llei General de Navegació Marítima s’ha tornat a ajornar. Sembla que la cosa va per llarg i que ens podríem plantar al mes de febrer. En qualsevol cas, es manté el compromís polític de presentar l’esmena. Mentrestant, cal aconseguir el màxim nombre d’adhesions i suports a aquesta esmena, per part d’associacions, federacions, clubs, empreses, professionals... i de qualsevol persona o entitat que tingui relació amb el patrimoni marítim i les embarcacions històriques. Però no es tracta només de destacar el valor cultural de la nostra història marinera, ni de tot aquest patrimoni, ja sigui immoble, moble o immaterial, ni de fer veure a l’Administració la necessitat que els vaixells històrics i les embarcacions tradicionals es regeixin per un reglament propi. Això ja ho argumenta la pròpia esmena. Cal aportar nous arguments que destaquin que el patrimoni marítim i, especialment, les embarcacions tradicionals, pot arribar a tenir un pes econòmic important com ja el té a altre països europeus. Si la recuperació i restauració d’embarcacions patrimonials va endavant, si se’n construeixen de noves, si cada vegada hi ha més navegants que s’aficionen als vaixells d’època i clàssics, si s’estén el gust pels vaixells de fusta, si la gent s’anima a fer-se una barca al garatge de casa... tot això farà que proliferin professionals dedicats a donar servei a aquestes embarcacions: mestres d’aixa, velers, fabricants d’accessoris, etc. I això generarà llocs de treball i el creixement d’un sector industrial específic dins del món de la nàutica, com el que existeix a altres països. I d’una correcta gestió i difusió del patrimoni marítim, que el posi a l’abast de la ciutadania, en pot sortir una variada oferta d’activitats que reactivin ports i platges de molts pobles i ciutats costaners i que generin noves oportunitats de negoci dins d’això que s’anomena turisme cultural. Cada vegada són més els ajuntaments de localitats d’arran de mar que busquen articular propostes d’aquests tipus que posin en valor el seu passat marítim i les seves tradicions marineres, amb l’objectiu d’oferir alternatives de qualitat al turisme barat de sol i platja. I dins d’aquest plantejament, les embarcacions històriques i tradicionals hi tenen un paper important, com a elements de dinamització i difusió de tot aquest patrimoni, del qual en són un dels principals aparadors. Ara bé, tot això és inviable si l’Administració ignora aquest patrimoni i és incapaç de veure’n el potencial; si continua posant pals a les rodes a la recuperació i funcionament d’aquesta mena d’embarcacions; si ignora la seva especificitat; si no aplica els convenis internacionals que ha signat... Cal buscar nous arguments, sobretot econòmics, que facin obrir els ulls a l’Administració sobre la necessitat de reconèixer l’interès públic del patrimoni marítim, especialment del patrimoni flotant, i d’emparar-lo sota un estatut jurídic propi que n’asseguri la viabilitat i operativitat. Qualsevol proposta, en aquest sentit, serà molt ben rebuda.

Els vaixells històrics al Congrés dels Diputats? (i 3)

Finalment, l’esmena al Projecte de Llei General de Navegació Marítima que compta amb el suport de tots els partits catalans amb representació parlamentaria al Congrés dels Diputats, no es va presentar dimarts passat, com estava previst inicialment. El motiu és que s’ha ampliat una setmana més el termini de presentació d’esmenes a aquest projecte de llei que s’està tramitant a la Comissió de Justícia del Congrés. L’objectiu d’aquesta esmena és aconseguir que els vaixells històrics i tradicionals es regeixin per un estatut jurídic propi, desenvolupat per via reglamentària, que en garanteixi l’ús, promoció i protecció, i que reconegui que la seva conservació, com a part essencial d’un patrimoni marítim viu, és d’interès públic.

El Far Barcelona, vaixell històric.

La llavor d’aquesta esmena es va plantar en la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, a la qual he dedicat les dues entrades anteriors. Un dels ponents, l’especialista en dret marítim Jaime Rodrigo, va parlar precisament d’això: de la formulació de l’estatut jurídic del vaixell històric i la seva inclusió en el Projecte de Llei de Navegació Marítima. A partir d’aquí, una persona vinculada a tot aquest món del patrimoni marítim es va adonar que dimarts passat vencia el termini per presentar esmenes a la nova llei i va tenir la brillant idea de presentar-ne una. Es va posar en contacte amb diversos partits amb grup parlamentari al Congrés, que van acceptar presentar l’esmena. També va parlar amb el professor Rodrigo, que es va mostrar encantat amb la idea i li va oferir el seu assessorament. I dilluns passat, l’esmena que teniu a continuació es distribuïa per diversos punts de la península.

Així d’espontània i de precipitada ha anat la cosa. Em consta que la persona que ha tingut aquesta iniciativa no ho ha fet per afany de protagonisme ni per penjar-se cap medalla. No hi havia temps per discutir la jugada ni per debatre el contingut de l’esmena. Calia actuar de pressa i ficar un peu dins de la nova Llei de Navegació Marítima abans que tanquin la porta, proposant una disposició addicional que permeti un gran marge de maniobra. Després, com diu aquesta persona, “ja vindran els savis i hi diran la seva”. La qüestió és aprofitar l’oportunitat. Mentrestant, des d’ara i fins al proper dimarts, es busquen adhesions i suports entre totes les institucions vinculades al patrimoni marítim i les embarcacions històriques de tot l’Estat: museus, federacions, associacions, etc. Si s’aconsegueix entrar aquesta esmena i els nostres governants i legisladors comencen a ser conscients que hi ha una cosa que se’n diu patrimoni marítim i uns vaixells històrics que s’han de regir per un reglament propi, s’haurà fet un pas de gegant.

Las embarcaciones históricas y tradicionales ante el Proyecto de Ley General de Navegación Marítima

¿Por qué una enmienda?

Porque con ella nos ponemos a la altura del resto de países europeos en temas como la protección del patrimonio cultural marítimo.

Porque permite mantener y fomentar la creación de empleo al potenciar los diferentes sectores económicos vinculados a las embarcaciones históricas y tradicionales: astilleros, carpinteros de ribera, velería, maquinaria, marinería, escuelas de formación, técnicos turísticos...

Porque las embarcaciones históricas y tradicionales forman parte de la identidad que nos es propia y nos vincula históricamente al mar, y ello contribuirá a desarrollar iniciativas en temas tan diversos como la promoción turística con un alto valor cultural; la ordenación de puertos, al potenciar la creación de lo que podría calificarse de muelles históricos -y que en algunos de los países europeos atraen cada año a centenares de visitantes -; el acceso a la navegación desde las etapas escolares más tempranas, etc.

Por todo ello, creemos fundamental introducir la siguiente enmienda al

PROYECTO DE LEY GENERAL DE NAVEGACIÓN MARÍTIMA

Disposición adicional: Protección del Patrimonio marítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales.

Las embarcaciones tradicionales e históricas, entendiendo como tales aquellas embarcaciones que en su proceso constructivo se utilizaron técnicas artesanales inherentes a una sociedad o grupo social, dotándole de un interés identitario y patrimonial, y que como producto de una actividad artesanal, está ligada a su entorno, interactuando con la naturaleza y la propia historia de la comunidad social, bien por la transmisión de los conocimientos de los artesanos, bien por el desarrollo de la actividad para la que la embarcación fue construida (comercial, cabotaje, pesca, recreo, etc.), que incentivan y promueven la náutica, las vocaciones marítimas y los oficios tradicionales, que como parte que son del legado que nos vincula como pueblo al mar pueden ser consideradas como monumentos culturales vivientes y son manejadas de acuerdo a los principios tradicionales de la técnica y la práctica marítima y de acuerdo e inspirándose en los principios expuestos en el artículo 46 de la Constitución española (1), la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial de la UNESCO (2003) (2), la Carta de Barcelona (Charter Barcelona) (3) y el Wilhemshaven Memorandum of Understanding (MoU) (4), este último ya firmado por el Gobierno de España, y de conformidad con los principios del derecho comparado europeo y el European Maritime Heritage (3), se regirán por un estatuto jurídico propio, desarrollado por vía reglamentaria, que garantizará su protección, uso y promoción de las mismas y de los oficios artesanales vinculados a ellas, entendiendo que forman parte de un legado cultural y patrimonial inherente a la sociedad española y reconociendo que la conservación de embarcaciones con valor histórico en sus condiciones tradicionales y de funcionamiento como un vivo patrimonio marítimo común es de interés público.

Dicha norma recogerá y unificará en un único estatuto jurídico los criterios y normas a aplicar a las embarcaciones tradicionales e históricas en los aspectos de construcción, navegación, seguridad marítima, figuras de protección del patrimonio, instrumentos de fomento, régimen fiscal, etc. Y deberá entrar en vigor antes de un año, contado a partir de la publicación en el Boletín Oficial del Estado de la presente Ley General de Navegación Marítima.

(1)

CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA

Artículo 46

Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.

(2)

CONVENCIÓN PARA LA SALVAGUARDIA DEL PATRIMONIO CULTURAL INMATERIAL. UNESCO

http://www.unesco.org/cuIture/ich/index.php?pg=00006

(3)

CHARTER BARCELONA (2002)

THE BARCELONA CHARTER

EUROPEAN CHARTER FOR THE CONSERVATION AND RESTORATION OF TRADITIONAL SHIPS IN OPERATION

http://www.european-maritime-heritage.org/bc.aspx

(4)

Memorandum of Understanding (MoU) (2005)

Memorandum of Understanding on the mutual recognition of certificates for the safe operation of traditional ships in European waters and of certificates of competency for crews on traditional ships.

http://www.european-maritime-heritage.org/mou.aspx

Els vaixells històrics al Congrés dels Diputats? (2)

Tots els partits catalans amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats -PSC,  CiU, PP, ERC i ICV- donen suport a l'esmena al Projecte de Llei General de Navegació Marítima amb l’objectiu que aquesta inclogui la protecció del patrimoni marítim flotant i un estatut jurídic de les embarcacions històriques i tradicionals. Actualment el projecte de llei es troba en fase de tramitació a la Comissió de Justícia del Congrés i, en teoria, aquest dimarts s’acaba el termini de presentació d’esmenes. Però pot ser que el termini es prorrogui i llavors seria el moment de buscar suports entre totes les entitats i organismes relacionats amb el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals d’arreu de l’Estat. Disposo del text de l’esmena, però prefereixo esperar i veure què passa aquest dimarts abans de fer-la pública.

Els Encontros de Galícia, la gran festa de les embarcacions tradicionals.

Mentrestant, aquí teniu un resum de la resta de les ponències de la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” que es va fer el 13 de novembre al Museu Marítim de Barcelona.

Vaixells i els seus beneficis fiscals

Ponent: Sílvia Pedro Pérez, fiscal i cap de l’Àrea Jurídica de la Direcció General de Tributs del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.

Sílvia Pedro va dir d’entrada que, per obtenir beneficis fiscals, abans ha d’existir la definició de vaixell històric. És a dir que cal que hi hagi una normativa administrativa abans que tributària sobre aquesta qüestió. Actualment, a efectes fiscals, els vaixells es consideren bens mobles i tenen el mateix tracte que la resta d’aquests bens. En aquest sentit, les embarcacions històriques i tradicionals formen part dels bens mobles i cotitzen com la resta d’embarcacions. Només hi hauria una excepció, que va sortir després, en la ponència sobre el patrimoni: els vaixells declarats BCIN (Bé cultural d’interès nacional) estan exempts de l’impost sobre bens immobles (llei estatal 39/1988). A més, les obres de conservació dels monuments declarats BCIN estan exemptes de l’impost sobre construccions, instal•lacions i obres. Però com va dir Sílvia Pedro, els únics vaixells considerats bens immobles són els que no naveguen i estan fixes en un lloc, sense moure’s. Vaja, com la barca del Chanquete (l’exemple és meu). I amb això està tot dit.

L’aplicació de la legislació sobre marina mercant a les embarcacions històriques

Ponent: David Alonso, Direcció General de la Marina Mercant.

La participació de la Direcció General de la Marina Mercant era, al meu entendre, un dels plats forts de la Jornada. Primer havia de venir Carlos Miranda, subdirector general. Després, l’ex-director general José Luis López Sors. Però, finalment, va venir David Alonso, disposat a entomar les previsibles crítiques sobre l’organisme que representava i que al final no van ser tantes com s’esperava. Apunto algunes de les coses que va dir.

No pel fet de ser un vaixell històric s’han de rebaixar les mesures de seguretat que l’afecten. Cal aplicar les normes actuals, sobretot quan hi hagi persones implicades en la navegació d’aquests vaixells. Alonso va transmetre un missatge del seu subdirector general, Carlos Miranda: diles que, en la medida de lo posible, nosotros les vamos a ayudar a matricular i a resolver todos lo problemas técnicos, pero que no nos metan muchos pasajeros. Per Alonso, la seguretat de les persones és primordial i no es pot permetre que un vaixell sigui menys segur pel fet de ser tradicional. I va afegir que, dins d’aquesta perspectiva, les “inquietuds” que plantegi el sector dels vaixells històrics i tradicionals seran ben ateses per part de la DGMM i la Subdirecció d’Inspecció Marítima.

Sovint les embarcacions tradicionals es classifiquen com a "bucs de passatge".

Com a vaixells civils que són, a les embarcacions històriques i tradicionals se’ls aplica la legislació sobre marina mercant en matèria de seguretat, el conveni SOLAS, que de vegades pot semblar “matar mosques a canonades”, segons Alonso. A més, també els afecten una sèrie de normes d’àmbit europeu, com el Marcat CE i les normes UNE, que la DGMM ha d’anar implementant. Sobre la normativa del Marcat CE va dir que exclou les embarcacions tradicionals, i que els constructors d’aquestes embarcacions, els mestres d’aixa, no estan obligats a complir-les, “però sí que han de complir uns requisits paral•lels per justificar que aquella embarcació és de construcció tradicional”.

L’Agència Europea de Seguretat Marítima té el propòsit de donar cabuda a les embarcacions tradicionals i considera la viabilitat d’establir regles i estàndards comuns de seguretat per a bucs de passatge a vela, històrics i tradicionals. Alonso va anunciar que el dia 30 de novembre hi haurà una reunió per establir els criteris tècnics que cal aplicar en la definició de buc històric i tradicional. A continuació va llegir una definició de vaixell tradicional que li havien passat els seus superiors –els mateixos que, suposadament, el van enredar per assistir a la Jornada-, i que, segons va dir, no li agradava ni tampoc no ens agradaria. Segons aquesta definició, “un vaixell tradicional és el que s’utilitza per a promoure activitats tradicionals de marineria i el coneixement de l’herència marítima, sense ànim de lucre i gestionat per a obtenir uns guanys que no vagin més enllà de cobrir les despeses de funcionament i manteniment de l’embarcació”. Efectivament, és una definició ben galdosa. Preguntat sobre qui assistiria a la reunió del dia 30, Alonso va dir que funcionaris del organismes marítims europeus. S’han molestat a consultar el sector? M’estranyaria molt, perquè aquesta definició de vaixell tradicional fa aigua per tots cantons.

Els objectius de la reunió del 30 de novembre són: establir els criteris tècnics que s’han d’aplicar en la legislació del buc històric i tradicional; enumerar las regles nacionals de seguretat en vigor d’aquests vaixells, en particular els de vela; identificar els aspectes problemàtics en la definició de les normes de seguretat; i estudiar de quina manera els afronten els estats membres en les seves relacions bilaterals. També s’analitzaran les diferències entre les diverses orientacions normatives dels diferents països, perquè, segons Alonso, n’hi ha que tenen més desenvolupats que altres aquests aspectes relatius als vaixells històrics i tradicionals. “Nosaltres –va dir- ho tractem d’una manera massa voluntarista pel que fa a la seguretat”. L’Agència Europea de Seguretat Marítima presentarà un estudi amb els resultats de la reunió, a mitjans de gener de 2010, i a mitjans de febrer el COSS (Commitee of Safe Seas and the Prevention of Pollution) definirà un camí a seguir.

Grans velers al "Sail 90" d'Amsterdam.

David Alonso va acabar la seva intervenció citant de passada el famós Memorandum of Understanding (MoU), signat en nom d’Espanya per l’antic director general de la Marina Mercant, López Sors, l’any 2000. El MoU conté una definició d’embarcació tradicional molt més precisa i elaborada que la que ell va donar: “embarcacions tradicionals poden ser qualsevol classe de naus històriques i les seves rèpliques, incloent-hi les dissenyades per a incentivar i promoure la nàutica i els oficis tradicionals, que serveixen conjuntament com a monuments culturals vivents, manejades mitjançant els principis de la nàutica i la tècnica tradicionals, i en possessió dels certificats nacionals classificats en l’Annex 1”. El fet que no es tingui en compte aquesta definició em fa pensar que a Espanya, el MoU deu ser paper mullat.

I de la famosa llista 0, res de res; Alonso no en va parlar. De fet, entre el públic assistent a la jornada hi havia el director general de la Mar i Litoral del govern balear, Bartomeu Calafell, que va explicar que fa tres o quatre anys López Sors li va dir que la DGMM havia destinat una partida pressupostària per estudiar la qüestió de la llista 0. “Què se n’ha fet?”, es va preguntar Calafell en el col•loqui posterior, quan Alonso ja havia marxat, i la pregunta va quedar a l’aire.

De fet, dues ponències abans, l’especialista en dret marítim Jaime Rodrigo ja havia dit que veia molt difícil la modificació del sistema actual de llistes, de cara a crear-ne una d’específica per als vaixells històrics i tradicionals. Certament, no sembla que aquest hagi de ser un gran problema, si s’aconsegueix un estatut jurídic per aquestes embarcacions i si es permet matricular en les llistes existents les embarcacions recuperades de la llista tercera, sempre que això sigui possible a tot l’Estat i no depengui del capità marítim de torn.

El Sant Ramon, vaixell de l'associació Bricbarca, rescatat de la llista tercera.

L’aplicació de les normatives de seguretat és el gran escull a què s’enfronten els vaixells històrics i tradicionals. La problemàtica principal que afecta la gestió d’aquestes embarcacions comença en el moment en què en el seu pla d’usos s’inclou la navegació. Si voleu aprofundir sobre aquesta qüestió, us recomano la lectura de l’article “Protecció del patrimoni marítim i legislació. Patrimoni marítim flotant i legislació marítima”, publicat en el número 9 de la revista “Drassana” l’any 2001. Tot i que ja té vuit anys, crec que el que diu continua vigent.

Embarcacions històriques com a elements patrimonials

Ponent: Rosa M. Montserrat, cap de la Secció de Documentació del Patrimoni Cultural Moble de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Montserrat va començar la seva intervenció donant un missatge clar: “cal conscienciar la societat civil perquè es preocupi per aquesta classe d’embarcacions”. I va llançar la pregunta següent: “la societat civil és capaç de mobilitzar-se per protegir la Sagrada Família, per posar un exemple emblemàtic; però la mateixa societat civil seria capaç de mobilitzar-se pel Santa Eulàlia, si li passés alguna cosa?” És evident que no i que encara s’ha de fer moltíssima pedagogia sobre la importància del patrimoni marítim i el valor de les embarcacions tradicionals. Per què? La ponent ho va dir ben clar: “a mesura que la consciència civil vagi aprofundint en aquests temes, també l’Administració se’n farà més ressò. Depèn de les pressions que hi pugui haver per avançar en una línia o una altra”.

Què es fa des de Patrimoni Cultural de la Generalitat en favor del patrimoni marítim? “Fem poc, fem el que podem”, va dir Montserrat. I va afegir: “hem protegit molts tipus de bens, però pocs elements del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya, i des de fa poc temps”. L’objectiu de Patrimoni és salvaguardar i conservar aquests bens. Però per fer això cal conèixer quins bens hi ha. “Només sabent de quin patrimoni estem parlant podrem decidir què cal protegir amb més urgència. No ho podem conservar-ho tot. Cal establir prioritats”. I aquí va sortir una qüestió recurrent en el sector, que és l’elaboració d’un cens del patrimoni marítim i, especialment, de les embarcacions tradicionals. Se sap que hi ha feina feta des de diversos àmbits, però no es disposa d’un cens complet i unificat. “Aquest és un dels punts –va dir la ponent- en què Patrimoni por ajudar”.

El següent pas és la protecció legal dels bens catalogats, integrant-los dins del patrimoni cultural català, en les diverses categories que preveu la llei de Patrimoni: mobles, immobles i immaterials. “I aquí podríem entrar, però no hi entraré perquè no en sé prou, en si els vaixells són mobles o immobles. Això és un problema per tot el que implica en bonificacions fiscals, etc. Jo entenc que és un bé moble –va dir Montserrat-, però hi ha qui no ho veu igual i és un tema que no està tancat”. A continuació va exposar els dos nivells de protecció que preveu la llei: els bens culturals d’interès nacional (BCIN) i els bens catalogats; i va explicar les característiques de cadascun, els tràmits necessaris per a tramitar-los i els deures que comporta tenir un bé, en aquest cas, un vaixell, declarat BCIN o catalogat. Us remeto a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català per si voleu aprofundir en aquesta qüestió.

La caseta del motor de Sant Pol de Mar, un bé catalogat.

Rosa M. Montserrat va fer un repàs de les accions portades a terme per Patrimoni Cultural en relació a les embarcacions tradicionals. I es va referir a la constitució d’una Comissió d’experts, creada a instàncies del Museu Marítim de Barcelona, que es va reunir entre octubre de 2000 i juny de 2002. Els resultats d’aquesta comissió van una proposta de Decret de Protecció del Patrimoni Marítim i Fluvial, una proposta d’incentius jurídico-econòmics per a aquest tipus de patrimoni, i una proposta d’embarcacions a protegir. També es va aconseguir l’establiment d’una metodologia de treball de cara a unificar criteris en la recollida de dades i tramitació de la documentació dels bens a catalogar; i, sobretot, la confecció d’uns criteris de valoració de les embarcacions històriques i tradicionals. La ponent va donar uns quants exemples de bens catalogats, com les casetes del motor per a treure barques de Calafell i Sant Pol de Mar, i d’altres que estan en procés de catalogació, com les embarcacions Lola i Santa Espina. Finalment, va apuntar la possibilitat de preveure declaracions de patrimoni a nivell local, per a determinats tipus d’embarcacions. Efectivament, queda molta feina per fer, sobretot des de l’àmbit de les associacions, que toquen el patrimoni marítim de prop i poden cridar l’atenció de Patrimoni sobre aquells bens que necessiten protecció.

Per acabar apunto una idea que es va dir en les conclusions finals: “Aquí no s’entén què és un vaixell històric. Però no només és culpa de l’Administració; nosaltres també en tenim part de culpa. No n’hi ha prou amb reunir-nos cada dos anys. Cal treballar en conjunt”. La jornada va acabar amb la proposta, per part d’Elvira Mata, directora tècnica del MMB, de crear una comissió de treball permanent per començar a fer feina en els diversos fronts oberts. De moment ja hi ha qui s’ho pres seriosament i ha decidir passar a l’acció elaborant una esmena a la nova Llei de Navegació Marítima. Continuarem informant.

Els vaixells històrics al Congrés dels Diputats? (1)

Presentar una esmena al Projecte de Llei General de Navegació Marítima que contempli l’existència i les característiques específiques dels vaixells històrics i tradicionals. Aquest és l’objectiu d’una iniciativa que, de manera espontània, es va posar en marxa divendres passat. De moment hi han hagut contactes amb dos grups parlamentaris catalans que estarien disposats a presentar-la, a partir d’un text que s’havia d’elaborar aquest cap de setmana. El termini de presentació d’esmenes a la futura Llei de Navegació Marítima, que actualment s’està tramitant al Congrés dels Diputats, s’acaba el proper dimarts. Si s’aconsegueix entrar-la, s’haurà fet un primer pas molt important de cara a solucionar el buit legal en què es troben el vaixells històrics i tradicionals a Espanya, i que hauria de facilitar l’ús i gestió d’aquestes embarcacions i la protecció del patrimoni flotant.

El Santa Eulàlia, vaixell històric del MMB.

De moment no puc entrar en més detalls sobre la “moguda” que s’ha organitzat aquests últims dies. Si les gestions arriben a bon port, ja hi haurà temps per parlar-ne. En qualsevol cas, alguna cosa es comença a moure en l’àmbit del patrimoni marítim i de les embarcacions tradicionals. M’atreviria a dir que el revulsiu va ser la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” que es va fer el dia 13 de novembre al Museu Marítim de Barcelona. Els diversos ponents van abordar la problemàtica que comporta la gestió d’aquestes embarcacions des de diversos angles: legal, fiscal, patrimonial i des del punt de vista de la legislació sobre marina mercant. També es va comptar amb la visió i l’experiència de la gent del sector, que gestiona i manté actives aquestes embarcacions. Al final de la jornada, més d’un i més de dos vam tenir la sensació que ha arribat el moment de parlar menys i actuar més. He intentat recollir el més interessant de les diverses ponències, repartides en dues entrades. Si penseu que m’he deixat alguna cosa que considereu important, teniu els comentaris a la vostra disposició.

Embarcacions històriques: sóc o no sóc especial?

Ponent: David Oliver, periodista, ex director de la revista “Mardemars” i especialista en patrimoni marítim.

Amb passió, vehemència i un cert punt d’emprenyament, en David va començar la seva intervenció dient que hi ha un sentiment de frustració en aquest sector, però que “si s’ha creat una necessitat és perquè hem estat capaços de crear una consciència sobre les embarcacions tradicionals; és a dir, hem evolucionat”. Malgrat tot –va agefir- l’Administració no reconeix aquesta mena d’embarcacions, la majoria de les quals han canviat d’ús, passant de ser embarcacions de treball a vaixells dedicats a activitats culturals, formatives i d’esbarjo. Per al David Oliver, el debat sobre la gestió d’aquestes embarcacions comença a partir del moment que canvien d’ús; però no pel fet d’haver canviat d’ús cal destruir-les. En aquest punt es va estendre en la dificultat de recuperar embarcacions procedents de la llista tercera, quan cessen l’activitat pesquera i es donen de baixa. I va denunciar que, així com l’Administració té màniga ampla a l’hora de controlar l’ús d’arts de pesca il•legals o de protegir determinades espècies i zones de pesca, és implacable i actua amb celeritat a l’hora de destruir barques de pesca que s’han donat de baixa, moltes de les quals tenen un valor patrimonial. Es com si l’Administració considerés sospitós de practicar la pesca il•legal qualsevol persona interessada en recuperar una d’aquestes embarcacions.

El Rafael i Sa Rata, embarcacions d'empresa i particular, respectivament.

Ara per ara, la sortida més viable per a aquesta mena d’embarcacions és la llista vuitena, de manera que se’n faci càrrec un organisme públic, com un ajuntament, i en cedeixi la gestió a una entitat cultural. En David es va referir a la carta que, el desembre de 2006, el llavors director general de la Marina Mercant, Felipe Martínez, va enviar a la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marírim i Fluvial en resposta a una consulta sobre aquesta qüestió.  En aquella carta Martínez apuntava la possibilitat de matricular les embarcacions  procedents de la llista tercera en altres llistes. Però en David va denunciar que sobre aquest punt hi ha diferències de criteri dins de la mateixa Administració marítima i que això pot empantanar la recuperació i posterior gestió d’una d’aquestes embarcacions. Naturalment va sortir la qüestió de la famosa “llista 0” que, segons una enquesta feta pel mateix David entre uns quants armadors de vaixells històrics i tradicionals, desperta expectatives pels avantatges que, suposadament, podria aportar: reduccions fiscals, línies de finançament, abaratiment de les assegurances, amarrament gratuït, catalogació patrimonial, etc. Però en David va tancar la seva intervenció citant l’opinió de Felipe Martínez sobre aquesta qüestió: por lo que se refiere a la creación de una Lista específica para este tipo de embarcaciones, su regulación administrativa és factible, si bien en razón del número de unidades que compondrían dicha Lista, parece que la misma tendría más bien un carácter testimonial, por lo que sería más práctico su inclusión en alguna de las listas existentes, en función de sus respectivas características respectivas.

Durant la intervenció del David li vaig apuntar una altra frase: “no hi ha un col•lectiu que s’ajunti per gestionar un conjunt d’embarcacions tradicionals. No hi ha un projecte comú de patrimoni”. Soc optimista i vull pensar que això començarà a canviar. Caldrà posar-hi el coll i dedicar-hi molts esforços, però crec que ha arribat el moment d’intentar-ho.

Un marc legal per a les embarcacions històriques

Ponent: Jaime Rodrigo, advocat, professor de Dret de la UPC i president de la Secció de Dret Marítim del Col•legi d’Advocats de Barcelona.

El professor Rodrigo va dissertar sobre la necessitat de crear un estatut jurídic específic per al vaixell històric i incloure’l en el projecte de Llei de Navegació Marítima, que està en fase de tramitació parlamentària. “Cal promoure –va dir- una categoria jurídica de buc històric i al més alt nivell; és a dir, amb rang de llei o de decret”. Això permetria “superar la dispersió normativa actual, i que tant l’Estat com les comunitats autònomes, en els seus respectius àmbits, pugessin abordar un tractament sistemàtic i eficaçment protector del patrimoni marítim i fluvial”.

Rodrigo va fer un repàs de la protecció del patrimoni marítim flotant en el dret comparat. Va explicar que molts països reconeixen el vaixell històric amb un estatus definit. I va posar els exemples de França, Anglaterra, Austràlia i els Estats Units. Per Rodrigo, el model francès de classificació i gestió dels vaixells històrics i tradicionals és el millor. Penso que, potser més endavant, valdria la pena entretenir-se en el model de cadascun d’aquests països. De moment teniu els enllaços per si us hi voleu entretenir.

La Santa Espina, una barca amb molsta història

Des de la perspectiva europea, va fer referència a les tasques de l’European Maritime Heritage, del qual en forma part Galícia, com a membre regional, a través de la Federación Galega i el Museo do Mar. Rodrigo es va referir al Wilhemshaven MoU (Memorandum of Understanding for traditional ships), elaborat per l’EMH i signat l’any 2000 per les administracions marítimes de set països europeus, entre ells Espanya. El MoU representa, per primera vegada, l’adopció d’unes condicions mínimes de seguretat marítima per als vaixells històrics i el seu reconeixement públic (en tinc una traducció a l'espanyol, per si a algú li interessa). I també va citar la famosa “Carta europea per a la conservació i restauració dels vaixells tradicionals que naveguen”, coneguda com a “Carta de Barcelona” (aquí la teniu en català). Però molt em temo que aquests documents no han aconseguit fer forat en la normativa europea, sobretot en matèria de seguretat. L’aplicació del SOLAS (SEVIMAR, en espanyol), que és el conveni internacional per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar, genera un conflicte permanent entre les exigències actuals de seguretat per al vaixell, la tripulació i el passatge, i el propòsit de conservar i mantenir un vaixell històric o una embarcació tradicional amb la màxima fidelitat a l’època i a les característiques del vaixell. A més, quan una d’aquestes embarcacions vol portar més de dotze persones, passa a ser considerat un vaixell de passatge, i se li aplica la mateixa normativa que a un transatlàntic. En aquest sentit, per a Jaime Rodrigo, “resulta més que convenient una definició legal –ja sigui una llei estatal o un conveni internacional- que estableixi amb perfils propis la categoria de buc històric , diferenciada de buc de passatge”. Malauradament, part dels estats de la Unió Europea no han reconegut en els seus ordenaments interns la categoria jurídica de “buc històric”.

Per mi, la conclusió per important de la ponència de Jaime Rodrigo és aquesta: “resulta indispensable un estatut jurídic propi del vaixell històric, això és elevar el buc històric a la categoria de concepte jurídic en sí mateix”. Y com es pot fer això? El mateix Rodrigo apuntava el camí: “la tramitació actual, en fase avançada, del Projecte de Llei General de Navegació Marítima al Congrés, representa un escenari ideal per a encaixar l’estatut jurídic de vaixell històric i del patrimoni marítim flotant, cobrint tots els aspectes i proporcionant un tractament integral eficaçment protector en línia amb els països del nostre entorn i del dret comparat”.

Com he dit al començament, el termini per presentar esmenes al projecte de llei s’acaba dimarts. Per això algú va decidir divendres passat passar a l’acció i diverses persones es van posar en marxa per intentar presentar una esmena sobre els vaixells històries i les embarcacions tradicionals. En el títol de la seva ponència, en David Oliver es preguntava si les embarcacions històriques són o no són especials. Doncs sí, ho són, i ha arribat l’hora de fer que es reconegui.

En la segona part d’aquesta entrada:

- Vaixells i els seus beneficis fiscals

- L’aplicació de la legislació sobre marina mercant a les embarcacions històriques

- Embarcacions històriques com a elements patrimonials