23.11.07

Llista 0 per a les embarcacions patrimonials

La Direcció General de la Marina Mercant estudia crear una llista 0 específica per a les embarcacions amb valor històric i patrimonial. Així ho va manifestar el senyor Eliseo-Carlos Miranda, sots-director general adjunt de Calidad y Normalización de Buques y Equipos de la DGMM, durant una taula rodona que va tenir lloc en l’espai Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona. L’anunci coincideix amb la voluntat expressada, justament fa un any en la primera edició de l’espai Marina Tradicional, pel director general de la Marina Mercant, Felipe Martínez, de crear una llista específica per a matricular les embarcacions patrimonials i una normativa per a regular-les.

Ja fa temps que les associacions que es dediquen a la recuperació del patrimoni marítim flotant demanen la creació d’una llista específica per a matricular les embarcacions amb valor patrimonial. Moltes d’aquestes embarcacions procedeixen de la llista 3a. És a dir, són barques de pesca que, en causar baixa de la flota pesquera operativa, la llei obliga a desballestar. D’aquesta manera s’han destruït moltes embarcacions que, per la seva antiguitat i característiques, tenien un valor històric i patrimonial. Però l’article 13 del Reial Decret 3448/2000 de 22 de desembre contempla la possibilitat de salvar-les de la destrucció a través de su asignación definitiva a la conservación del patrimonio histórico. I l’article 6 del Reial Decret 1048/2003, d’1 d’agost sobre ordenació del sector pesquer i ajudes estructurals diu: podrá aceptarse que la materialización de la baja aportada para la construcción de un buque pesquero se realice por cambio de lista, exceptuando la lista cuarta y la lista séptima, siempre que se transfiera su propiedad a una entidad sin ánimo de lucro.

Però, en la práctica, quan una d’aquestes embarcacions es donava de baixa de la llista 3a., l’única possibilitat de matricular-la era la llista 8na; és a dir, la dels vaixells de l’Administració i organismes oficials. Per tant, l’associació que es feia càrrec de l’embarcació es veia obligada a recórrer a l’Ajuntament de la seva localitat, que es convertia en el propietari de la barca i en cedia l’ús a l’entitat. Així es va fer amb el “Sant Ramon”, el quillat que gestiona l’Associació Bricbarca de Vilassar de Mar, i amb la “Fúria”, una barca de pesca recuperada per l’Associació Bellamar de Premià de Mar i que pertany a l’Ajuntament d’aquesta vila. Calia, doncs, comptar amb el suport –prèvia signatura d’un conveni o no- amb un ens de l’Administració per a poder tirar endavant un projecte d’aquest tipus.



El "Sant Ramon" i la "Fúria", dues embarcacions d'associacions matriculades en llista 8na.

I què passa amb la llista 6na? Per què la DGMM no permet que les associacions culturals no lucratives puguin matricular en la llista 6na les embarcacions procedents de la llista 3a? Doncs perquè la llista 6a està destinada a les embarcacions esportives i d’esbarjo que s’explotin amb finalitats lucratives i això sembla que entra en contradicció amb la finalitat no lucrativa d’aquestes associacions.

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim va plantejar aquesta qüestió al director general de la Marina Mercant durant el Saló Nàutic del 2006. I un més després se li va tornar a demanar per carta. El problema –deia la carta-
con el que se encuentran actualmente muchas asociaciones que se dedican a la recuperación y restauración de este tipo de embarcaciones es que no se les permite matricularlas en la lista sexta, por considerarse que las embarcaciones de dicha lista son objeto de explotación comercial. Sin embargo, debe tenerse en cuenta que los ingresos generados por el uso de esas embarcaciones –siempre en actividades de tipo cultural y divulgativo- se destina a su mantenimiento. Por otra parte, la Ley de Asociaciones permite facturar y cobrar actividades culturales, siempre y cuando dichos ingresos reviertan íntegramente en el proyecto.

Así pues, queremos transmitirle, de parte de esta Federación y de otras entidades de toda la geografía costera española, dedicadas a la recuperación y conservación del patrimonio marítimo y fluvial, la petición de que, mientras no entre en vigor una lista propia para la matriculación de embarcaciones históricas y tradicionales y un reglamento específico para su manejo, se permita su matriculación en la lista sexta. Ello permitiría, además de cumplir con la normativa vigente, expresada en los reales decretos antes mencionados, dar una salida a este tipo de proyectos y desencallar una serie de trámites que en estos momentos están en marcha en diversas capitanías marítimas y en los que está en juego la supervivencia de unas cuantas embarcaciones que corren el peligro de ser destruidas
.

Aquesta va ser la resposta del senyor Felipe Martínez, director general de la Marina Mercant:



Segons aquest document, la DGMM no veu inconvenient en la matriculació d’una embarcació en la llista 6na per part d’una associació cultural no lucrativa, ja que això no entra en contradicció amb la Llei d’Associacions.

Ara bé, si finalment es crea una llista 0, substituirà o deixarà de banda la via de la llista 6na que semblava obrir-se per a les embarcacions procedents de la llista 3a? Això mateix li vam preguntar al senyor Eliseo-Carlos Miranda en la tala rodona de l’espai Marina Tradicional. La resposta del representant de la DGMM va ser força desconcertant: Marina Mercant no veu cap inconvenient pel qual aquestes embarcacions no es puguin matricular en la llista 6na i 7na. En què quedem? Llista 0, 6na o 7na? Què tindrà d’específic la llista 0? Quines embarcacions s’hi podran matricular? Les que hagin estat declarades bens d’interès cultural? No ho sabem. Només sabem una cosa que el senyor Miranda, sots-director general adjunt de Calidad y Normalización de Buques y Equipos de la DGMM, va deixar ben clara: en cap caps no es relaxarà la normativa en matèria de seguretat. Això planteja un altre problema: fer compatible els equipaments de seguretat i salvament que tota embarcació ha de portar per poder navegar amb les característiques d’una embarcació amb valor històric i patrimonial. Podria una embarcació declarada bé d’interès cultural perdre aquest segell per culpa dels dispositius de seguretat que la llei obliga a instal•lar-hi per a poder navegar? Aquesta qüestió l’abordarem en un altre post.

7 comentaris:

O´Fartura ha dit...

Ola Joan:
No conocía tu blog hasta que hizo una reseña Xocas en el sitio web de la FGCMF, y está realmente bien, me encanta.
Me pongo en contacto contigo para invitarte a participar en el SORTEO CULTURA MARIÑEIRA DA AMIZADE GALEGO-PORTUGUESA.
Lo único que tienes que hacer para conseguir boletos de participación es hacer comentarios en los blogs promotores, y tambien puedes adherirte a la iniciativa en calidad de blog adherido publicando las bases en EL MAR ÉS EL CAMÍ.
Voy a crear enlace en nuestra bitácora a EL MAR ES EL CAMÍ, y de ahora en adelante espero visitarte y leerte siempre que pueda.
Un saludo marinero.

Joan Sol ha dit...

Hola!
Bienvenido al blog y gracias por el comentario. Conozco el sorteo y ya tengo mi boleto por un comentario que hice en el blog "Homes de pedra en barcos de pau". Me encantaría adherirme a la iniciativa, aunque no sé cuando es el sorteo. Lo digo por si no me da tiempo a traducir y publicar las bases.
Gracias por poner mi enlace en tu blog. Yo ya puse el tuyo hace días. Curiosamente compartimos la misma plantilla. Supongo que era la más marinera de todas, ¿no? Aunque el editor de entradas me lleva de cabeza porque hace lo que le da la gana. Me cambia el interlineado, los tipos de letra... En fin, supongo que ja le iremos cogiendo el tranquillo.
Bueno, espero verte a menudo por aquí y contar con tus opiniones en aquellas entradas que sean de tu interés.
Saludos!

O´Fartura ha dit...

Compartimos la misma plantilla y también los mismos objetivos, de forma que es estupendo.
Ahora ya tienes dos boletos porque ya puedes anotar en tu haber otro boleto otorgado por SINGRADURA DA RELINGA, y puedes conseguir más comentando en los restantes blogs promotores.
El sorteo se realizará la segunda semana del 2008, pudiendo obtener boletos en principio hasta el último día del presente año.
Para adherirse al sorteo no es necesario traducir las bases, pero si las traduces al catalán eso tendría un enorme valor para nosotros, y no me resistiría a la tentación de publicarlas también en SINGRADURA DA RELINGA.
Estamos en contacto amigo.

Oscar ha dit...

Segons he entés, per inscriure una embarcació en la llista 6a s'ha d'explotar comercialment... O sigui que per salvar les embarcacions amb valor històric s'ha de cobrar entrada a la gent perquè les visiti? I si no s'aconsegueixen diners desapareix l'embarcació? La llei, tan burocràtica com absurda, de vegades...
No sabia res d'aquest tema, quan he llegit el post anterior sobre el "Besitos" m'he quedat sorprés... Sí que han de lluitar les associacions, sí...

Joan Sol ha dit...

Oscar,
El tema de les llistes és força complicat. A diferència dels cotxes, les embarcacions tenen diverses matrícules en funció de les seves característiques i activitats. El cas de les embarcacions històriques que són propietat d'una associació no lucrativa és encara més complicat perquè no acaben d'encaixar en cap de les llistes o matrícules establertes.
En llista sisena solen estar les embarcacions que es dediquen al lloguer i al charters; però això són activitats lucratives que van en contra dels estatuts de les associacions culturals que per llei són entitats no lucratives; és a dir, no són empreses. Tot i això, la DGM sembla que esta oberta a que es matriculin embarcacions tradicionals propietat d'associacions no lucratives en aquesta llista.
La llista setena és la d'esbarjo, sense lucre. Podria semblar adient per a les embarcacions tradicionals. Però el problema apareix quan aquestes embarcacions es dediquen a fer cursos o activitats en què porten gent. Això complica molt les coses, sobretot en matèria de seguretat. I l'Administració és molt estricta en aquesta qüestió.
La llista vuitena, reservada als vaixells d'administracions, com un ajuntament, per exemple, implica que aquestes embarcacions les ha de portar personal amb titulació professional: un patró de cabotatge, un maquinista naval, en alguns casos, etc. I això és un gran obstacle per a la majoria d'associacions. La llei contempla la possibilitat que se'n pugui fer càrrec un patró amb títol esportiu; però, vaja, tot són entrebancs. Per això, des del sector es demana la creació d'una llista específica per a les embarcacions històriques. La DGMM sembla que també hi està d'acord. Ara bé, caldrà veure quan es fa realitat. Perquè després hi ha la qüestió de la seguretat i fer compatibles els equipaments de salvament i seguretat que la llei exigeix amb les característiques d'aquest tipus de vaixells. I això també és força complex.

Kike ha dit...

¿Qué más da la lista? El problema de base es el hecho de que este tipo de embarcaciones dependan de Marina Mercante. Los buques mercantes son embarcaciones con ánimo de lucro y éstas no.

¿Por qué tiene que regir los destinos de las embarcaciones históricas la misma persona que los de los grandes petroleros?

...país...

Joan Sol ha dit...

Hola, Kike, bienvenido al blog.

He leído en tu web el artículo "Porque no somos marinos mercantes" y estoy completamente de acuerdo con lo que dices. Efectivamente, quizás no tenga sentido pedir una lista propia dentro de un sistema administrativo burocratizado, arbitrario y obsoleto. Está claro que, en este país, la gestión de la náutica de recreo necesita una revisión a fondo. Y no digamos ya la DGMM.

Gracias por la visita.