Nou rumb de l’escola d’El Far

Entrevista amb Xavier Rabadà, cap de l’Escola de Navegació Tradicional

L’Escola de Navegació Tradicional del Consorci El Far ha agafat un nou rumb sota la direcció de Xavier Rabadà, que encara no fa un any que en porta el timó. El seu objectiu és reordenar-la, donar-li un nou impuls que permeti tenir una escola en activitat permanent, i posar-la a l’abast de tots aquells ciutadans que es vulguin acostar al mar a través de la navegació tradicional. Però aquests propòsits topen amb algun escull, de caire burocràtic, com el que impedeix poder utilitzar el Far Barceloneta com a vaixell-escola.

 

Xavier Rabadà, un especialista en escoles de vela, al timó de l'ENT

Parlo amb en Xavier Rabadà un matí assolellat de gener, en un bar del port del Masnou, davant d’un cafè. M’explica que una de les primeres feines a fer és la formació del personal, tant les tripulacions dels vaixells de l’escola com els monitors dels programes educatius, unes nou o deu persones en total. “Són bons mariners –diu en Xavier-, però cal ensenyar-los a ensenyar segons uns estàndards”. I això ho faran mitjançant un programa de “formació de formadors”, a càrrec de Jordi Renom, autor del manual “Navegación tradicional, estándares de enseñanza”. Aquest llibre, redactat en castellà i en anglès, és un projecte del Consorci El Far, en col•laboració amb la Sail Training Internacional, l’organització que es dedica a la formació dels joves a través de la navegació, generalment a bord de grans velers. “Aquest és un treball fet des d’aquí, per la gent d’El Far, que ens dóna projecció internacional”, afegeix el cap de l’escola.

Una altra de les tasques que assoleix en Xavier Rabadà és dissenyar un pla de manteniment acurat de les embarcacions de l’escola, els quatre fars i les dues muletes; manteniment que es fa a la mateixa drassana d’El Far, a Marina Barcelona 92. Fa un parell d’anys vaig tenir ocasió de visitar aquesta drassana on estaven acabant d’enllestir el Far Barceloneta, l’última incorporació de la flota. Es tracta de l’antic Norte, un quetx de 14’40 metres construït el 1915 a la Drassana Miquel Corbeto, al barri de la Barceloneta. L’any 1959 el va comprar la família Batlló Canadell i el 2007 el va donar al Consorci El Far per a destinar-lo a activitats educatives. Doncs bé, han passat dos anys llargs i jo diria que el vaixell encara no ha pogut satisfer el desig dels seus antics armadors; perquè, com m’explica en Xavier Rabadà, no hi ha manera que Capitania Marítima de Barcelona el despatxi. “Només ens el despatxen per a 12 persones, però per a utilitzar-lo com a vaixell-escola no en tenim prou. Hem superat proves d’estabilitat per a 25 persones; però aleshores ens diuen que per dur 25 persones cal instal•lar 25 bancs, perquè ja es considera que és un vaixell de passatge”. 

 

  

  

El Far Barceloneta a la drassana d'El Far. Les fotos són de l'any 2007.

El problema que exposa en Xavier Rabadà és el mateix que tenen algunes associacions i empreses que gestionen embarcacions tradicionals d’unes certes dimensions. Mentre a uns els exigeixen dur enrolat un maquinista naval, a altres no. I d’aquests, n’hi ha que haurien de portar bancs per als passatgers, però no els porten i passen les inspeccions sense problema. Com diu en Xavier, “l’autonomia dels capitans marítims fa que a cada capitania t’atenguin de manera diferent; no hi ha unes regles de joc clares, definides i iguals per a tothom”. Li comento que això és, precisament, una de coses que es podrien corregir si prospera l’esmena a la “Ley General de Navegación Marítima” que s’està tramitant al Congrés. L’objectiu final d’aquesta esmena és aconseguir que els vaixells històrics i tradicionals es regeixin per un reglament específic. Com que ara aquest reglament no existeix, se’ls hi aplica la mateixa legislació que als grans bucs mercants, a criteri del capitans marítims i dels inspectors de torn, i se’ls obliga a instal•lar uns equipaments, sobretot en matèria de seguretat, que desvirtuen completament l’aparença d’un vaixell tradicional, a més d’haver de fer unes despeses difícils d’assumir en el cas d’una associació no lucrativa. 

 

Els tràmits burocràtics mantenen el Far Barceloneta amarrat a port.

Parlem de coses més alegres amb en Xavier Rabadà, com són els seus propòsits de recuperar l’Escola de Navegació Tradicional i convertir-la en un centre de formació permanent i a l’abast dels ciutadans. “L’ensenyament és el fort de la casa –diu en Xavier-, juntament amb l’organització d’esdeveniments nàutics”, referint-se a que aquestes són les activitats principals de la seva empresa d’assessoria i gestió esportiva, que el Consorci El Far ha contractat perquè es faci càrrec de la gestió de l’escola. “El que ofereixo –afegeix- és un projecte tècnic, gestionat des d’una perspectiva estrictament professional, al marge de qüestions polítiques”. 

Efectivament, en Xavier Rabadà té una llarga experiència en el camp de l’ensenyament nàutic. Va ser tècnic de la Federació Catalana de Vela, durant molts anys, i director de l’Escola Catalana de Vela; i és assessor de l’escola del Club Nàutic d’Arenys de Mar des de l’any 2000. “Tinc visió d’escola de vela –diu- i com a professional de l’ensenyament veig les possibilitats de fer programes de formació permanent, oberts a la gent del carrer; que puguin venir a fer un curs de vela llatina, per exemple. Tenim les muletes i els llaguts per oferir aquests cursos, que antigament s’havien fet, però no sé perquè es van deixar de fer; i tenim els dos fars per als programes amb les escoles de batxillerat”. I quan podrien començar a funcionar aquests cursos? “Primer hem de fer la formació de formadors. Segurament cap a la primavera ja ho podríem començar a promocionar i fer les primeres activitats a finals de primavera, principis d’estiu”.

 

El Far Barcelona, vaixell-escola operatiu d'El Far.

També parlem una mica, amb en Xavier Rabadà, dels programes per a les escoles d’ESO, en concret del programa educatiu “Grumet Èxit”, que l’any passat va ser això, un èxit. 300 alumnes de secundària de 20 instituts de Barcelona van passar durant el curs 2009 pel Far Barcelona, on van rebre formació sobre diverses matèries relacionades amb els vaixells, la navegació tradicional i el medi marí. A banda d’aquest programa, també es fan activitats d’un sol dia, per dins del port de Barcelona, amb les embarcacions petites, per a conèixer el port, el món de la pesca, etc.; i les embarcacions d’El Far participen en alguna activitat ciutadana puntual, com concentracions de vaixells tradicionals i regates de vela llatina.

Les activitats de l’Escola de Navegació Tradicional de cara a les escoles són, doncs, evidents i, a més, tenen èxit. Però el que trobo més interessant de tot és que l’escola s’obri a la gent del carrer; és a dir, que qualsevol ciutadà que vulgui acostar-se a aquest món de les embarcacions tradicionals pugui fer-ho. Crec que aquesta tasca de formació i divulgació, en una ciutat com Barcelona, que vol ser capdavantera en el món de la nàutica, és imprescindible; i més després de la desaparició de “Barcelona, fes-te a la mar”. Quan li pregunto sobre les raons d’aquesta desaparició és quan en Xavier Rabadà em diu que ell és un tècnic que ha estat contractat per desenvolupar un projecte tècnic, al marge de qüestions polítiques, i que no té cap interès en saber què va passar abans de la seva arribada. Deixem, doncs, la política per als polítics, i les coses de la mar, dels vaixells, de la navegació i de l’ensenyament de tot aquest món apassionant per a la gent que en sap de debò.