1.5.11

Dimiteix la Junta de la Classe Vela Llatina

Mentre el debat sobre l’ensenyament de la vela llatina continua ben viu a l’entrada anterior, amb valuoses reflexions i aportacions per part de molts de vosaltres, m’arriba la notícia de la dimissió de la Junta de la Classe Vela Llatina de la Federació Catalana de Vela. Aquesta és la carta de dimissió que han enviat al president de la FCV:

Sr. Gerard Esteva, president de la Federació Catalana de Vela:

Analitzant la situació de la vela llatina a Catalunya ens vam adonar que era molt evident el seu potencial de navegants i embarcacions tradicionals, la majoria recuperades, i el seu inestimable valor patrimonial, cultural i esportiu.

I no sols això. La vela llatina és una manera de navegar molt tècnica i tenim l’obligació d’intentar que no es perdi; i a més potenciar-la perquè els joves la coneguin i s’interessin per ella. 

Tot això ens va portar a la creació i desenvolupament d’un projecte de futur per a la vela llatina, a fi que la joventut hi navegués.

Vam planificar un camí amb diferents etapes:

1.- Fer un reglament de la classe.
2.- Obtenir el reconeixement de la vela llatina per part de la Federació Catalana de Vela i la creació de la Classe Vela Llatina. 
3.- La joventut demana embarcacions de fàcil manteniment i pràctica esportiva amb regates competitives.
4.- Necessitàvem disposar d’embarcacions amb el casc de fibra i fer regates; i a ser possible, poder fer el Campionat de Catalunya.
5.- Donar a conèixer la vela llatina als monitors de club.
6.- Tenir escoles de vela de clubs amb monitors amb els coneixements per poder ensenyar a navegar amb vela llatina.
7.- I que els que comencessin a navegar amb vela llatina trobessin un ambient esportiu que satisfés les seves necessitats i aspiracions esportives.

I aquest ha estat el planning de treball del qual hem aconseguit quasi tots els objectius.

I diem quasi perquè hem fracassat en el setè punt. Per una part, els navegants de vela llatina s’han desentès del aspecte esportiu de la vela llatina; també els monitors que, després de mesos de tenir el títol, no han fet cap curs de vela llatina en els seus clubs; i també els Clubs, que no s’han interessat per aquesta modalitat de navegació. La Junta de la Classe ha estat treballant a contra corrent, totalment sola i amb un cost econòmic elevat per part dels seus membres. I això cansa i crema.

Es per això que l’ actual Junta de la Classe presenta el tancament d’aquest projecte i la seva dimissió irrevocable al president de la FCV.

Hem treballat amb il·lusió perquè crèiem en el projecte i ha estat una llàstima. Hi cabien els dos projectes, eren possibles i ens haguéssim fet grans. La vela llatina queda sols com a un element cultural, patrimonial i folklòric. Això no atrau ni enganxa a la joventut.

La Junta de la Classe

Magda Aranda, Joaquim Soler, Joan Capella, Joan Muñoz, Pep Subirats

És una notícia trista, sens dubte, com la de qualsevol projecte no reeixit en el qual s’hi han dipositat esforços i il·lusions. Per tant, cal agrair tot l’esforç i dedicació dels dimissionaris de cara a la difusió i popularització de la vela llatina en la seva vessant més esportiva, amb l’objectiu d’atraure la joventut cap a aquesta modalitat de navegació.

A l’hora d’analitzar les causes que han portat a aquesta situació, la carta diu: “els navegants de vela llatina s’han desentès del aspecte esportiu de la vela llatina”. Més que “s’han desentès”, dubto que mai hi hagin estat gaire interessats. Potser l’èxit de les primeres edicions de la Copa Catalunya –especialment la segona en què hi van participar una quinzena d’embarcacions- va fer creure que per fi, a Catalunya, la cultura i l’esport deixaven d’estar enfrontats, com va dir algú aleshores. Però el cert és que l’esperit competitiu i de regata no va acabar de quallar mai entre el gruix de la flota i la cosa es va anar desinflant. El cas és que, en aquests moments i per les raons que sigui, les regates no interessen a la gran majoria de navegants de vela llatina. Bé, potser si la regata la fan a la seva localitat, sí que s’hi apuntin, però si no... Aquesta és ara mateix la situació. 

I les regates de vela llatina com a incentiu de cara als joves tampoc no han funcionat. No m’estranya! Amb quines embarcacions han de regatejar? Amb dos Capeador i un Optimist aparellat de llatina? Aquest és tot el material que hi ha a Catalunya, no ja per regatejar, sinó per aprendre a navegar amb vela llatina! Hi ha monitors formats de vela llatina, però no hi ha embarcacions per a practicar. Fa més de  trenta anys vaig ser monitor regional de club de la FCV i durant uns quants estius de la meva joventut em vaig dedicar a fer cursets d’iniciació per a nens, joves i adults en diversos clubs. Cada club tenia una petita flota d’Optimist i diversos Vaurien, propietat del club, amb els quals els alumnes sortien a navegar i a fer les maniobres que s’havien explicat durant la classe teòrica. De vegades tenia més alumnes que embarcacions i havia de fer torns o embarcar dos nens en un Optimist i fer que s’anessin alternant al timó. No sé què hagués fet amb només dos vaixells, que són els que hi ha per a tota la costa! Ho veig del tot inviable. Si hi hagués un monotip per a iniciació, potser els clubs en podrien adquirir algunes unitats i fer cursets. O un vaixell més gran, de fibra, com els llaguts de rem que ara proliferen, l’equivalent del Raquero però amb vela llatina, que permetés embarcar mitja dotzena d’alumnes. Com han de muntar cursets, els clubs, ni que sigui amb alumnes iniciats en vela lleugera, si no hi ha embarcacions per fer-los?         


Dos joves navegants a la trobada de Cadaqués.


Fracassada la via esportiva, “la vela llatina queda sols com a un element cultural, patrimonial i folklòric”; i això, segons la Junta dimitida, “no interessa ni enganxa a la joventut”. Personalment, no crec que la via esportiva estigui exhaurida, perquè no s’ha desenvolupat mai a fons. I pel que fa a la via “folklòrica”  -expressió que en aquest context agafa un cert to pejoratiu-, estic d’acord que no acaba d'enganxar els més joves, i potser haurem de concloure que ha d’anar dirigida a un “target” més adult, com apunteu alguns de vosaltres en els comentaris de l’entrada anterior.

Finalment, no vull deixar de comentar això de “hi cabien els dos projectes –l’esportiu i el “folklòric”, suposo-, eren possibles i ens haguéssim fet grans”. Segurament sí, però cal dir que mai no hi ha hagut contactes entre la Classe Vela Llatina de la FCV i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial per debatre sobre aquestes qüestions. Mai “esportius” i “tradicionals” de les dues federacions ens hem assegut a una taula per mirar de trobar solucions conjuntes a una problemàtica que ens afecta a tots. Algú ha dit que el més positiu de tot plegat és que potser, per primera vegada, navegants, escoles de vela, clubs, federacions i tots els implicats en aquesta qüestió, parlin de la situació real de la vela llatina i de quin ha de ser el seu futur. Totalment d’acord. Per aquí ja fa dies que hi donem tombs...

Actualització:

Aquí teniu les declaracions de Joaquim Soler, ex secretari de la Classe Vela Llatina, a l'emissora nàutica 360ràdio.


12 comentaris:

Joan ha dit...

I a Mallorca si no ho arreglam, aviat seguirem el mateix camí. I afegeix, no hi veig cap manera de arregla-ho si no hi ha una embarcació tipus optimist, per començar. Hi hauríem de fer feina en aquesta direcció.

Mar ha dit...

Hola Joan,

Personalmente el término folclórico aplicado a la navegación me parece, cuanto menos, ridículo.
Define la RAE este término con las siguientes acepciones:
1. adj. Perteneciente o relativo al folclore.
2. adj. Dicho de costumbres, canciones, bailes, etc., y de sus intérpretes: De carácter tradicional y popular.
3. m. y f. Persona que se dedica al cante flamenco o aflamencado.
Acaso es que en Cataluña utilizáis este tipo de embarcaciones para los saraos flamencos? ... me da a mí que no son precisamente vuestro fuerte, no?
Creo que esta persona confunde el término cultural con folclórico.
Ya sabes que llevo unos cuantos años cerca de todo este mundillo de la vela tradicional que, por supuesto, considero una parte muy valiosa de nuestro patrimonio cultural, no por ello folklórico, cuya conservación, mantenimiento y divulgación creo que ya no merecen el menor ápice de duda respecto a su continuidad.
Sabes que aquí en Galicia la FGV y la FGCMF van también cada una por separado, y qué? acaso no funcionan bien las dos así? sus intereses son distintos, no veo la necesidad de que trabajen juntas. Unirse sólo tiene sentido cuando se defienden los mismos intereses, pues se suman fuerzas. Pero si los interesen son distintos, se restan y, por tanto, en mi opinión creo que es mejor que sigan yendo por separado.
El mundo de las embarcaciones tradicionales requiere una fuerza de voluntad enorme, una pasión y una entrega gratuita que sólo serán capaces de dar aquellas personas realmente comprometidas con la conservación de este patrimonio. La vela deportiva es más... ¿comercial? ¿de competición? creo que no importa tanto el valor del barco en si como barco, sino lo que es capaz de ganar.
Por otro lado, entre las embarcaciones tradicionales, hay muchas que no son de vela: bateles, traineras, patexeiros, vapores, etc... que tienen su lugar indiscutible en la FGCMF y que sin embargo, no pintan nada en la FGV.
Aquí en Galicia se hacen competiciones de vela tradicional, a nivel más lúdico que otra cosa, como las regatas de dornas, y va mucha gente joven. No comparto para nada la necesidad de tener que convertir la vela tradicional en una competición deportiva.
También se hacen en Galicia regatas de traineras y bateles. Éstas últimas si que se mueven estrictamente en el terreno deportivo, en la Federación Gallega de Remo, y por supuesto van gente muy joven en ellas.
Así que creo que simplemente la dimisión tiene su origen en el queme y el desgaste, pero no en la falta de interés de la juventud. De acuerdo que la juventud a la que realmente le gusta competir, quiere ganar y superarse en el plano deportivo no tenga interés en la vela tradicional, normal, porque ya digo que en mi opinión, la vela tradicional no se debe convertir en eso. Sería ridículo que alguien que aspire a competir en vela lo hiciera en dorna, ya que las dornas nacieron como barcos de pesca, no de competición. Te imaginas a Fernando Alonso queriendo competir profesionalmente en carreras de coches antiguos? querer igualar la fórmula uno con los clásicos del automóvil? es ridículo comparar. Cada cosa tiene su lugar.
La vela tradicional la considero más una expresión cultural que deportiva, por ello para mí tiene más valor, porque forma parte de nuestra historia, de nuestro patrimonio, explica cómo hemos llegado a ser lo que ahora somos.
Un abrazo atlántico, Joan

Anònim ha dit...

Hola Mar , tens raó. Fer servir el mot "folclòric" en el tema és ridícul. Joan,els Clubs potser estaran més interesats en col·laborar amb la Vela Llatina quan la proposta és per a persones que ja han probat altres veles i els hi entra la "veta" de la Navegació Tranquil.la (que no vol dir lenta).
Al Port de la Selva hi han qui també ho trobent bé. Un Club ,socis que vulguin aparellar amb vela llatina,encara que siguin llüts cabinats, Un monitor de la FCV per ensenyar i el vent inflará les Veles...
Perqué NO ?
Mariner de fortuna.

Lino ha dit...

En cualquier caso es siempre una mala noticia el que desaparezca una comisión de trabajo que oriente sus esfuerzos a la difusión y enseñanza de temas vinculados a la cultura marítima. Dicho esto coincido contigo Joan en que algunos planteamientos son un tanto manidos y también en que es muy difícil llevar a buen puerto el proyecto expuesto sin los medios básicos, que son las embarcaciones.
En Galicia la situación es muy diferente, pero alguno de los problemas son paralelos. La embarcación más “popular” y numerosa es la dorna, tenemos un circuito de regatas en varios puertos de la ría de Arousa y Pontevedra; además de otros eventos colectivos de no competición (o competición informal) en la mayoría de las rías, Altas y Baixas. Además de esto en nuestra asociación (Amigos da Dorna Meca. O Grove) estamos fomentando y practicando salidas de navegación en fin de semana entre los barcos de los socios, puede decirse que siguiendo un poco la filosofía del Slow Sailing, y que parece que está resultando como medida de hacer vida social entre nosotros, darnos a ver y no limitar la navegación a los días de regata.
Pero a lo que quiero llegar es a lo de enganchar y atraer a la juventud, y disculpad que hable de mi, me compré mi primera dorna con 22 años (la que tengo ahora es la 3ª que pasa por mis manos, y espero que la definitiva) a esa edad creo que en toda mi generación de mi pueblo solo otro chaval de mi misma edad estaba en mi situación: navegando en dorna a vela en propiedad, y que a dia de hoy seguimos haciéndolo. Nosotros en la asociación hacemos salidas abiertas en las que cualquier persona puede venir a navegar y aprender lo que buenamente podamos enseñarle, siempre que alguien demuestra interés o ganas de probar la navegación se le invita a navegar en las dornas pequeñas o bien en la grande, pero de ahí a que se enganchen hay un trecho, muy largo y complicado!
No se cual es la fórmula de convertir esto en adictivo, pero considero que debemos seguir así, llevando a la gente a navegar, siempre que se pueda, y si al cabo del año o cada dos años se suma alguien con una dorna, pues bienvenido sea.
Y no quiero entrar a valorar lo de los barcos de fibra como alternativa a los de madera, eso ya es otro tema.

Saúdos desde O Grove

Lluís ha dit...

Hola Joan.
Semble que les noticies ens caiguin dins l'olla que encare está fent xup-xup...
I potser la carn d'olla aviat ja serà ben cuita (per aquest àpat d'avui)..
Crec que si fem un cop d'ull enrere.. podriem dir que la vela llatina, tal com la plantejem, es bàsicament cultura marítima... i no "cultura" esportiva.
Es complicat fer que el jovent s'interesi per una cultura com la marítima..que cal asimilar-la fent via i sense preses.
El jovent que competeix en un esport com la vela, esport molt tècnic i de sacrifici per les condicions on es desenvolupa i la forma física que cal asolir per competir, te com objectiu, com gairabe tots els esports, ser el millor i guanyar.
Dins de les diferents clases que contempla l'esport de la vela, n'hi han d'iniciació (Optimist), de continuitat (4.70, Laser,etc) i per últim de finalització (49er, Moth, Tornado, etc). Es cert que també existeixen clases com la de windsurfing (XS) que no tenen res a veure amb altres clases. Pero totes elles es basen en la velocitat al màxim i deixen pas (Snipe, Vourient) a clases més evolucionades.
Si volguesim competir en vela llatina, crec que tenim dos camins:
El primer, penso que ja el tenim fet, i així crec recordar que va funcionar, amb alguna excepció, amb els ràtings fets per a la Copa Catalunya de Vela Llatina i el que es fan servir per els bots llatins a ses Illes, sobre tot a la badia de Palma. Tots dos son per el patrimoni marítim existent i sense gaires evolucions.
El segon seria desenvolupar un monotip de vela llatina, feina força complicada, i mai tancarse a l'evolució tecnológica. Hem de pensar que aquest tipus de aparell velic ha estat evolucionant fins els 49ers i mes recentment als Moths que son gairabé 60% aerodinamics i 40% hidrodinamics. Si volem que el jovent s'enganxi, hem d'oferir alguna característica que sigui encisadora i que cap altre clase pugui oferir.. ara be.. aquets monotips han de ser ràpids.. molt més rapids que els nostres llauts i bots llatins. Penso que la vela esportiva es basa en planejar per sobre del mar i no en arrosegar obra viva per sota l'aigua.
Aquesta es la questió a resoldre: Que podem oferir que encisi al jovent?
Si voleu.. ho podriem comentar en un altre moment. Hi ha molt a dir i postser no se si arribariem a alguna conclusió. Pero bé.. com diu la gent del ram..mentre només sigui paper i llàpis...no pagarem totxos ni ciment.
Voldria, per ultim, agrair als directius de la clase de Vela Llatina, concretament a en Joaquim Soler, l'esforç que han fet per intentar a dur a terme aquest repte tan engrescador.
Sempre he tingut ganes de probar un d'aquets monotips...pero sempre era embarcat amb algun llaut quan els he vist navegar...potser algun dia ho podre probar.
Salutacions.
Lluís Estefanell

Anònim ha dit...

Mi experiencia, dentro de la vela latina, me hizo pensar que hay diferentes maneras de ver y sentir una misma cosa, lo que hace posible presentar un abanico de posibilidades para que la gente pueda escoger.
Algunos prefieren las embarcaciones tradicionales, vayan con la vela que vayan, incluso si no tienen velas, y entender una cultura que nos viene dada a través de ella.
A otros les gusta un determinado tipo de vela, sin importarle si la embarcación es tradicional, de madera o de fibra, lo que quiere es navegar.
A otros sin embargo les apetece competir y lo de navegación tranquila no les motiva.
Este abanico de posibilidades es la que he tenido en cuenta cuando he colaborado a estudiar las embarcaciones tradicionales, o cuando con la FCV quise aportar un rating y un reglamento para la competición, o cuando he colaborado en muchos de los cursos de vela latina que se han llevado a cabo desde una asociación o desde la propia FCV.
Por ello dejemos que cada uno escoja donde se encuentra mejor y no juzguemos a nadie por sus gustos.
Lo que tengo muy claro es que el profesionalizar la enseñanza de la vela latina era importante de cara a que luego cada uno escogiera su camino.
Eso se podía conseguir a través de la FCV, ya que tiene la experiencia,los medios y el personal para llevarlo a cabo, independientemente de si luego uno quiere hacer regatas o no.
Como siempre esto quedará en un sueño más de los muchos que se han intentado, ya que lo dificil es unir esfuerzos en este país, sin buscar protagonismos, que no conducen a nada....
Vicente: L'Encenaire

escenavegant ha dit...

Joan,
El meu comentari el trobaràs en una entrada al meu blog: http://escenavegant.blogspot.com/2011/05/sobre-les-regates-de-vela-llatina.html
Salut!

Unknown ha dit...

Hola, Joan!

Jo crec que sí, que la cosa té solució si hi ha la voluntat de trobar-la. Pel que fa a la manca d'una embarcació-escola per a la vela llatina, jo també crec que això dificulta el procés.

Potser arribarem a la conclusió que als navegants de vela llatina no els interessen les regates, al menys a Catalunya. I contra això tampoc no s'hi pot lluitar. Ara bé, crec que abans cal explorar altres camins i possibilitats, que hi son.

A reveure!

Unknown ha dit...

Hola, Mar!

No sabes como me alegra verte de nuevo por aquí; por eso no quería dejar sin respuesta tu extenso comentario, aunque ya han pasado bastantes días.

Efectivamente, usar el término "folclórico" par referirse a la vela latina me parece poco afortunado. Pero, bueno, creo que su uso en este caso es fruto de un cierto desánimo.

Puede que tengas razón cuando dices que las dos federaciones, la de vela y la de patrimonio, no tienen porqué trabajar juntas, necesariamente, si persiguen fines distintos: el deporte y la competición en un caso, y la recuperación del patrimonio marítimo y de la navegación tradicional en el otro. De todas formas, creo que en Galicia tenéis una ventaja con respecto a Cataluña, y es que las dornas funcionan perfectamente como un monotipo de iniciación y regata, sin dejar de ser navegación tradicional, y además también pueden participar en los encuentros de embarcaciones tradicionales. Quiero decir que cada uno puede darle el uso que quiera y compaginar perfectamente la vertiente desportiva con la más tradicional; y me imagino que una y otra se alimentan mútuamente, aunque las respectivas federaciones funcionen por separado.

Aquí apenas hay dos barcas iguales y, en general, la mayoría de armadores no tienen un interés especial por la regata. Me decía Giovanni Panella, un especialista en embarcaciones tradicionales genovés, que una alternativa a la regata pura y dura podría ser hacer diversas pruebas combinadas, a remo y a vela, concursos de maniobras, premiar la autenticidad, etc. Él mismo lo cuenta en un artículo que me envió el verano pasado y que reproducí en la entrada “La vela llatina i les regates a Itàlia”. En definitiva, creo que hay que repensar –palabra que ahora está muy de moda- todo esto de la vela latina, si lo que queremos és encontrar estímulos que inviten a la participación y a la incorporación de nuevos navegantes. Otra opción, como proponen algunos, es dejar que las cosas sigan su curso como hasta hora, y a quien le interese, bien, y a quien no le interese, que se dedique a otra cosa.

Personalmente soy partidario de probar las cosas y, en este sentido, creo que valdría la pena montar alguna “trobada” de vela latina que fuese algo más que la típica navegación en conserva que hacemos siempre, en la que hubiese diversos tipos de pruebas: viradas, maniobras diversas, etc., además de premiar la mejor restauración. Creo que podría ser muy estimulante para todos, además de divertido.

Muchas gracias por tu aportación. Un abrazo mediterráneo y nos leemos!

Unknown ha dit...

Hola, Mariner de fortuna.

Com li dic a la Mar, vull pensar que això del folklòric va ser fruit d'un rampell momentani provocat pel desencís i el desànim. Jo no li donaria més voltes.

Veig que coincideixes amb els que opinen que la vela llatina potser és per a navegants que han provat altres disciplines y els ve de gust un tipus de navegació més tranquil·la, si t'he entès bé. El que no sé es si, en aquest cas, els monitors de la FCV són els més indicats per iniciar aquestes persones en la vela llatina. Però ja que els tenim, potser algun club es podría animar a muntar algun curset pels socis, amb les seves pròpies embarcacions, encara que el seu interès no sigui regatejar.

No sé qui hauria de ser motor d'aquesta iniciativa; potser els mateixos socis interessats que ho demanessin al seu club.

Gràcies per la visita i pel comentari

Unknown ha dit...

Hola, Lino!

Gracias por tu aportación y por contarnos cual es la situación en Galicia. Yo creo que la navegación en embarcaciones tradicionales a vela es muy adictiva. Para mi al menos lo es y supongo que también para ti. Yo lo probé de niño y aún me dura. El problema es que no creo que haya una fórmula general aplicable a todo el mundo, porque es algo que va más allá del deporte y cada uno lo vive a su manera. A algunos nos atrapa y es para toda la vida.

Nos vemos en Carril!

Unknown ha dit...

Lluís,

No crec que la vela llatina pugui competir mai amb les prestacions i sensacions que proporcionen les embarcacions modernes de vela lleugera. Em fa l'efecte, doncs, que per aquí no atraparem el jovent. I encara menys si no hi ha un monotip que permet competir en igualtat de condicions amb altres vaixells. Fins i tot les regates de creuer més punteres es fan actualment amb vaixells idèntics: J80, TP52, IMOCA, etc. No hi estic gens ficat, però em sembla que les regates de creuers open han quedat per les travessies i les regates de club.

En aquest sentit, la vela llatina, amb la seva varietat, em sembla més propera als vaixells d'època i clàssics, que pràcticament són tots diferents, i que tant poden fer regates com dedicar-se a la navegació de creuer. Per aquí és per on li trobo jo els al·licents, per la tradició, l'estètica, la fusta, la cosa artesanal, etc.; però reconec que això no sigui especialment motivador per altres persones. Potser sí que la vela llatina, avui dia, no està feta per a tothom.

A reveure!

--------

Hola, Vicente!

No se trata de juzgar a nadie por sus gustos, faltaría más! Recuerdo la pregunta que desencadenó el debate que venimos manteniendo desde hace días (la dimisión de la junta de la Clase Vela Latina no estaba prevista): ¿dónde se puede aprender a navegar en vela latina? Y de ahí surgió lo del relevo generacional, etc. Evidentemente cada uno es muy libre de escoger lo que más le guste, regata, navegación tranquila, vela moderna, vela tradicional, etc. Aunque, como vengo diciendo en las entradas y comentarios, creo que la vía federativa ha quedado abortada sin que se llegara a desplegar del todo. Si no hay un replanteamiento, ahora mismo es una vía muerta, y la única opción para aprender a navegar en vela latina es a través de las asociaciones o en la barca de algún amigo que te enseñe.

En fin, ya veremos que hace la FCV a partir de ahora.

Hasta pronto.

-----------

Jordi,

He llegit el teu comentari i comprenc la teva indignació. Pero, jo no gastaria cap energia en discutir si som o no som folklòrics. Si mirem enrere, déu n'hi do la feina que s'ha fet durant aquests 25 anys de recuperació de la vela llatina a Catalunya, i la que s'està fent. És a dir que canalitzem aquestes energies cap a activitats més profitoses.

Fins a la propera.