31.8.12

Les emocions iodades de Philip Plisson

Una d’aquestes tardes d’estiu, passejant per la Trinité-sur-Mer, a la costa sud de Bretanya, entrem a la Galerie Plisson, la botiga del reconegut fotògraf francès Philip Plisson, on exposa i ven la seva obra fotogràfica dedicada al mar. La galeria de la Trinité és la principal d’una petita xarxa de locals instal·lats en diverses localitats de la costa francesa. És un espai lluminós i ampli, on les fotografies de gran format d’aquest “pescador d’imatges”, com s’autodefineix l’autor, llueixen de manera espectacular.  En alguns racons i prestatges de la galeria s’hi exposen també els llibres que Plisson publica regularment. Son volums gruixuts i aparatosos, com si tot el mar retratat a les seves pàgines no pogués cabre en un contenidor més petit. Va ser a través d’un d’aquests llibres,“El Mar”, valuós regal d’aniversari, que vaig entrar en l’obra d’aquest artista de la càmera. I ha estat, precisament, la segona part d’aquest llibre, “La Mer. Avenir de la terre”, el que ha motivat aquesta entrada, després d’uns quants mesos de silenci.

Tarda d'estiu a la Trinité-sur-Mer.  Foto: J. Sol

Després de contemplar les fotos penjades a la galeria, faig una ullada als llibres. Ocupen un lloc destacat els últims que ha publicat de la sèrie “França vista des del mar”. De sobte, en un racó, descobreixo una pila de llibres d’oferta, un dels quals és “La Mer. Avenir de la terre”, que ve a ser la continuació de “El Mar”, que tinc en l’edició castellana. El llibre està marcat a un terç del seu preu habitual. Sense pensar-m’ho dues vegades, me’n quedo un.  Com que tornarem a casa amb cotxe, no hi haurà problema de sobrepès a l’equipatge.  Quan li dono el llibre a la dependenta per a què me'l cobri, em pregunta: “el vol dedicat?”  Primer no l’acabo d’entendre, però llavors m’adono que darrera del mostrador hi ha l’autor del llibre, en Philip Plisson en persona. La dependenta li passa el llibre i Plisson em pregunta el nom. “Joan”, li dic. “Vous êtes catalan”, diu ell. “Oui... et passionné des vieux gréements”, afegeixo jo tímidament, amb l’esperança d’encetar una conversa. Malauradament, hi ha una persona que l’espera i, després de signar-me el llibre, se’n va de la galeria.  La dedicatòria és aquesta que veieu a la foto i que diu: “Joan, benvingut a bord! Una invitació al voltant d’emocions iodades que compartim. Fotogràficament vostre..." I la firma. 

La dedicatòria de Philip Plisson. Foto: J. Sol

“Emocions iodades”, m’agrada l’expressió! Emocions carregades de iode, amb gust de mar. I encara m’agrada més la idea de compartir aquestes emocions. La dedicatòria de Plisson em recorda que vaig començar a escriure aquest blog, ja fa més de cinc anys, amb l’objectiu de compartir la meva passió pel mar, les meves “emocions iodades”,  amb altres persones que visquessin d’una manera semblant la relació amb el mar, en qualsevol de les seves vessants.  Però ja fa uns quants mesos que tinc aquest espai abandonat. Circumstàncies de la vida, cansament, la facilitat i immediatesa de les xarxes socials... En fi, segurament les causes d’aquest abandó obeeixen a la confluència de diversos motius. Però ja feia dies que sentia la necessitat de recuperar aquest espai de reflexió més personal; un espai on les idees i els temes relacionats amb el mar i la cultura marítima es puguin desenvolupar amb més profunditat i extensió.  L’estada d’aquest estiu a terres bretones,  impregnades de iode i de cultura marítima pels quatre cantons, i la dedicatòria de Philip Plisson m’han donat l’empenta que necessitava per tornar a navegar per aquestes aigües on espero retrobar-me amb molts amics i companys de viatge.

Tota la força dels paisatges bretons en aquesta vista des del
Fort Espagnol de Crac'h. Foto: J. Sol

I tornant a Plisson, us recomano que visiteu el seu blog, on podreu seguir els últims treballs d’un dels grans fotògrafs marítims del món. El lema del blog és “La mar en tots els seus estats”, i trobo que defineix molt bé l’obra d’aquest artista nascut terra endins, que un dia va descobrir el mar. Crec que la fotografia de tema marítim, de la qual en soc un modest aficionat, dóna per a fer-ne un bon article. Aquest serà, doncs, el tema de la propera entrada. 


2 comentaris:

Mª Mercè ha dit...

Lloat sigues Plisson per haver-te posat davant de l´únic mariner que conec i poder tornar a gaudir de les seves paraules escrites en aquest bloc.

Benretornat, Joan!

Far de la Banya ha dit...

Bon comentari el de M Mercè :-)