21.2.08

Premi per “El mar és el camí”

L’Amiga Atlántica –per mi cada dia més amiga que atlàntica-, autora del magnífic bloc Una mirada a la Ría de Vigo ha considerat oportú distingir aquesta bitàcola amb el premi Arte y Pico, instituït pel bloc del mateix nom per guardonar aquelles pàgines personals que hagin destacat per la seva creativitat i disseny.



Mentiria si digués que no em fa il·lusió. A aquestes altures de la vida ja he assumit que, difícilment, guanyaré l’Oscar al millor guió (ni original ni adaptat)... ni el Globus d’Or... ni tan sols el Goya. L’únic premi al que puc aspirar és al de l’afecte i el suport dels meus amics i familiars. Sense aquest premi res del que soc ni res del que faig no tindria sentit.

Per tant, dedico aquest guardó als fills que mai no he tingut, perquè sense ells he pogut tenir els temps necessari per escriure aquest bloc. Gràcies, fills! També el dedico a la meva pacient i soferta esposa, que tantes i tantes nits m’animava des del llit amb aquestes paraules: “vols fer el favor d’apagar l’ordinador i venir a dormir!!!” Gràcies, Marta, aquest premi també és més teu que meu. I, finalment, vull donar les gràcies a la Mar i a tota la comunitat blocaire que ha fet d’“El mar és el camí” un espai de trobada i intercanvi molt ric per mi. Conèixer-vos a tots és el millor d’aquesta experiència. I dit això, continuem amb el protocol del premi...

Les regles del premi són aquestes:

1.- Un cop rebut, s’han d’escollir cinc blocs que siguin mereixedors del premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, al marge del seu idioma.

2.- Cada bloc premiat ha de tenir el nom de l’autor/autora i l’enllaç al bloc perquè tothom el pugui visitar.

3.- Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar en el seu bloc el nom i l’enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.

4.- Tant el guardonat com el bloc que li ha concedit el premi han d’exhibir l’enllaç d’
Arte y Pico, perquè tothom sàpiga l’origen d’aquest premi.

La veritat és que resulta molt difícil decantar-se per uns blocs i deixar de banda uns altres, perquè n’hi ha molts que m’agraden. D’entre tots aquests que m’agraden n’he escollit cinc que, en el moment de publicar aquesta entrada, no havien estat premiats per altres blocs.

I ara ve allò del sobre: el premi
Arte y Pico és per...



Enhorabona a tots els premiats!



11 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats, Joan. Com diuen en castellà: «Te lo curraste, colega».
Està clar que el mar és el camí, i és un camí en el que tots plegats anem i venim. Un mar on, de tant en tant, hom troba un port o una cala a redós d'un cap en el que hom se sent especialment a gust. Així és el teu «blog».

Mar ha dit...

Gracias por Joan sol, da gusto saber que también en el ciberespacio tenemos a nuestros amigo.
Me he divertido mucho con tus agradecimientos, especialmente con los de Marta :-), porque aunque Haddock no me dice nada, creo que en el fondo piensa lo mismo que Marta a la hora de irnos para la cama.
Un fuerte abrazo patrón

Unknown ha dit...

Ei, Josep-Antón!

M'alegra molt tornar-te a veure per aquí i t'agraeixo aquest comentari tan càlid. Venint de tu, que en saps un munt de coses de mar, s'agraeix encara més.

Una abraçada!

-----------

Hola, Mar!

Viendo la hora que figura en alguno de tus comentarios, ja veo que también practicas la navegación nocturna... Hay que dosificarse o se corre el peligro de tener un abordaje y que la convivencia empiece a hacer aguas.
Este fin de semana voy a estar lejos del ordenador... ¡Pero me llevo la cámara! ;-)

Más cosas: me preguntabas en otro comentario sobre las cubiertas de teca. Bueno, verás, la verdad es que no suelo pisar cubiertas tan nobles. Las que yo frecuento son de madera pintada. :-)Pero tengo un amigo que es carpintero de ribera y, precisamente, está poniendo una cubierta nueva de teca a un velero. Sobre mojarla con agua dulce o salada antes de aplicarle el aceite, no le acaba de ver la utilidad. Me advierte sobre el uso de detergentes, porque pueden estropear el sikaflex de las juntas. El es partidario de no darle aceite a la teca, porque ya lleva su propio aceite natural. Si le aplicas aceite, con el sol suelen aparecer manchas. El prefiere ese color gris uniforme que toma la teca expuesta al sol. Y puestos a aplicarle algún producto, me recomienda uno especial para el mantenimiento de cubiertas de teca que comercializa la casa Pinmar. Encontrarás toda la información aquí:
http://www.pinmar.com/snappy/index.htm
Vale la pena explorar a fondo la web de Pinmar porque hay manuales muy interesantes, entre ellos un libro de 100 páginas de la casa de resinas West System: "Restauración y reparación de embarcaciones de madera".

Bueno, no sé si he aclarado tus dudas, porque en estas cosas cada maestrillo tiene su librillo. Pero en esa documentación que te indico dan pistas sobre los cuidados de la teca que creo que te podrán servir.

Buen fin de semana!

O´Fartura ha dit...

Gracias Joan:
Los agradecidos premiados te saludan.
Aprovecho para felicitarte por tu blog al que visito asiduamente.
Continúa así.

Mar ha dit...

Gracias por el consejo Joan Sol, pero... demasiado tarde... hoy empecé a lijar la teka... pero está quedando divina, como nueva!!!
Aqui en Galicia es preciso echarle aceite ya lleva otros productos que impiden que se llene de verdín y moho, sino aqui con lo que suele llover...
Interesante el link del pinmar, gracias.
Espero tus fotografias del finde.
Un abrazo

Melvinco ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la mirada ha dit...

Felicitats, te'l mereixes. No descartis tampoc l'Oscar, ni el Globus d'Or, ni el Goya que mai se sap...

Anònim ha dit...

Enhorabuena Joan. Un premio muy merecido, claro que sí.


(Hoy creo que sí he llegado a salir del anonimato, lo comprobaré al darle a "publicar comentario")

Unknown ha dit...

Gràcies, companys de "La Mirada", per mirar-me amb tan bons ulls!

A reveure!

--------

Y gracias a ti también, Marga, por salir del anominato y ofrecernos la posibilidad de conocerte un poco más.

Hasta pronto.

Joan ha dit...

Joan,

Jo també et felicito. He arribat una mica tard, també als teus comentaris al meu "blog".
T'animo a seguir treballant en aquest "blog" tant interessant i ben documentat.
Una abraçada.

Joan Gené

Unknown ha dit...

Gràcies, Joan! Pel que expliques en el teu bloc, sembla que has pres la decisió d'abandonar per una temporada les procel·loses aigües de la sanitat i dedicar-te a navegar de veritat, amb el teu vaixell, i també per aquests mars virtuals. Doncs jo ho veus, per aquí sempre hi trobaràs una colla de gent amistosa amb qui fer-la petar una estona.

Ens llegim!