16.3.08

Perillen les trobades de vela llatina?

Les associacions que organitzen trobades de vela llatina estan molt preocupades per la supervivència d’aquestes concentracions. El motiu és la propera entrada en vigor, el dia 7 de maig, del nou Reglament de les condicions de seguretat marítima, de la navegació i de la vida humana a la mar aplicables a les concentracions nàutiques de caràcter commemoratiu i proves nàutico-esportives. Això inclou les regates, les trobades d’embarcacions, les processons marítimes com la del Carme, de gran tradició, i les festes en què hi participin vaixells, com la Festa dels Pirates de Premià de Mar.

Trobada de vela llatina de Cadaqués de l'any 2005

El nou reglament imposa unes condicions molt difícils d’assumir per aquella associació que vulgui organitzar una trobada de vela llatina. Un dels aspectes més polèmics del nou reglament és el que fa referència a la figura del “coordinador de seguretat” i de les seves obligacions. Entre aquestes obligacions hi ha la de comprovar que totes les embarcacions participants portin els equips i aparells que els exigeix la legislació, i en perfecte estat de funcionament. També haurà de comprovar que tinguin tots els certificats en regla i que estiguin cobertes per l’assegurança obligatòria per a les embarcacions d’esbarjo.

Seria llarg i feixuc enumerar aquí totes les condicions que exigeix el nou Reglament. És millor que us armeu de paciència i us el llegiu, perquè n’hi ha per sucar-hi pa. Tota aquesta sèrie de mesures no s’adiuen gens amb l’esperit de les trobades de vela llatina, que són reunions d’amics que es troben per navegar junts, sense afany competitiu i on sol imperar una certa anarquia, també molt llatina, quan a horaris i recorreguts. Ara resulta que s’haurà de demanar permís a capitania amb un més d’antelació, fent constar en la sol·licitud, entre altres coses, les dades del coordinador de seguretat, el nombre d’embarcacions participants, zones i itineraris previstos, canals de comunicació, i una còpia de la pòlissa d’assegurança contractada. Qui serà la persona que vulgui assumir la responsabilitat que el nou Reglament exigeix al coordinador de seguretat? D’on sortiran els recursos econòmics necessàries per fer front a les despeses extraordinàries que comportarà organitzar una trobada d’acord amb el nou Reglament?

El cas és que les associacions que organitzen el calendari de trobades de vela llatina que es fan a Catalunya estan molt preocupades, perquè veuen perillar aquestes concentracions si el nou reglament s’aplica al peu de la lletra. Dissabte passat representants d’unes quantes d’aquestes associacions es van trobar a Palamós, convidats per l’associació
La Mar d’Amics, per parlar d’aquesta qüestió. En el debat dels punts més problemàtics del nou reglament, es va constatar que l’article 4 permet algunes excepcions. Concretament, el punt 1 diu que “las normas de seguridad que se establecen en este reglamento no serán de aplicación a aquellas concentraciones náuticas que estén sometidas a normativa de carácter especial dictada por la administración marítima, en función de las características técnicas de las embarcaciones participantes”. Podrien entrar, les trobades i embarcacions de vela llatina, dins d’aquesta normativa de caràcter especial?

Els reunits van acordar adoptar una sèrie d’accions que la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, com a representant del sector, posarà en marxa:

- Posar-se en contacte amb les capitanies marítimes, que són els organismes de l’Administració que hauran d’autoritzar les trobades, per esbrinar quins criteris seguiran alhora d’aplicar el nou Reglament. I també per mirar d’arribar a un acord sobre l’aplicació de la normativa en el cas de les trobades de vela llatina.

- Posar-se d’acord, primer, amb la Federació Catalana de Vela i les confraries de pescadors de Catalunya, i després amb les Federacions de Patrimoni Marítim i altres organitzacions afectades de la resta de l’Estat per a fer un front comú i adoptar mesures conjuntes davant l’entrada en vigor del nou Reglament.

- Demanar a l’Administració una moratòria a l’entrada en vigor del nou Reglament, prevista per dia 7 de maig, per salvar les trobades i celebracions programades per aquest any i permetre que les entitats organitzadores es puguin posar al dia. Si ara s’aplica la normativa al peu de la lletra, la majoria de les trobades, processons i altres festes marineres que fa molts anys que se celebren, podrien deixar de fer-se.


Processó del Carme de Portocolom

Personalment, crec que vetllar per la seguretat de la navegació i de les persones al mar ha de ser un objectiu fonamental, tant per part de l’Administració com dels navegants, i això és el que té de positiu el nou Reglament. Però no em sembla bé que l’Administració delegui en les associacions i els seus membres una tasca inspectora –d’equips, certificats i assegurances- que no els pertoca. Aquest allau de normes i burocràcia, que s’ha fet sense consultar el sector, i que ara els cau a sobre a les associacions d’amics de la vela llatina pot acabar amb tot una tasca cultural i divulgativa, feta amb voluntarisme i mitjans escassos, fonamental per la recuperació de la nostra cultura marítima. Les trobades de vela llatina i altres manifestacions semblants són la cara més visible d’aquesta tasca, que serveix per atraure públic i acostar-lo al mar. Si això es perd, el retrocés serà important.

9 comentaris:

Josep-Anton ha dit...

Avui, al peu d'un correu que un bon amic m'ha enviat, hi havia aquesta cita. Crec que fa al cas incloure-la en aquesta crida que fas i que tots plegats hem de fer.

«Si algú em demanava: “Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns mes s’hi posessin; i si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà».

(Crònica 292, Ramon Muntaner, 1325)

Joan Sol ha dit...

Doncs tu mateix l'hi acabes d'incloure.

Tens raó, si no fem pinya no ens en sortirem. Jo no sé com fan aquests reglaments; se suposa que el ministeri de torn els deu encarregar a uns tècnics que, suposadament, saben de què va la cosa que han de reglamentar. Però em sembla increïble que a aquestes altures del segle XXI encara es facin les coses sense comptar amb l'opinió dels interessats, del sector afectat. Crec que les èpoques dels "decretazos" y del "mando y ordeno" ya haurien d'haver passat a la història. Y, concretament, tot aquest sector de l'Administració que porta les qüestions marítimes em sembla la cosa més anacrònica i decimonònica que ha parit mare! Les normes i reglaments es fan des de despatxos de Madrid i les capitanies marítimes que els han d'aplicar són regnes de Taifes en què l'obtenció d'un permís, d'un document, d'un certificat, o l'aplicació d'un determinat reglament depenen del capità marítim de torn o de l'humor de tal o qual inspector. No pot ser que triguis dos anys per obtenir un certificat de navegabilitat, un cop passada la inspecció -com a mi m'ha passat i suposo que a molts altres com jo-; i que allò que no passa en una capitania passi en una altra. Cal una reforma a fons en aquest sector de l'Administració, com ja s'ha fet en altres sectors.

I pel que fa al nou Reglament, si la cosa no canvia, les hauran d'organitzar ells, les trobades de vela llatina; perquè ja em diràs qui serà el "guapo" que es presti a fer de "coordinador de seguretat", amb tot el que se li exigirà i amb la responsabilitat que haurà d'assumir en el cas que es produeixi qualsevol accident.

No sé si un reglament aprovat es pot tirar enrera. Però potser es pugui pactar algun tipus d'excempció que entri dins l'article 6. Això sí, el que sigui ho hem de fer tots els afectats en bloc. El Ramon Muntaner ja ho tenia clar fa 700 anys!

Marga ha dit...

Hola Joan

Esto es el cuento de nunca acabar, o al revés, de acabar con todo. Porque mira que se empeñan los señores de corbata de destruir lo poco bueno que nos queda.

¿hay algún modo de que los de "a pie" colaboremos de algún modo?
Un besote

Marga

Anònim ha dit...

Hay una fotografa que ganó algunos concursos con una colección de maravillosas imágenes llamada "regata de vela latina". Son una serie de fotografías muy hermosas que seguro te gustarán. Llevo todo el día tratando de recordar el nombre, pues la descubrí en una revista por casualidad, y justo ahora acabo de recordarla, se llama Esther Guillerm. He buscado una ojeadilla por el google pero no parece tener pag web, pero si descubro donde ver sus imágenes te aviso, pues merecen la pena

Laurus nobilis ha dit...

Sim, de repente parece que tudo o que se faz e fez é mau, não tem segurança, faz mal, provoca doenças, etc, etc... Não sei que sociedade esta gente "que manda" quer para o futuro... Uma redoma de vidro onde nada acontece?

Joan Sol ha dit...

Marga,

Gracias por el ofrecimiento, pero de momento aún es pronto para pasar a la acción. Hay que hablarlo entre todos los afectados y ponserse en contacto con la Administración, para ver como piensan aplicar el nuevo reglamento. Un amigo de la Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial me decía lo siguiente: "Nosotros ya tenemos RC (seguro de responsabilidad civil) de las regatas y xuntanzas, lo paga la FGCMF. Y también tenemos un seguro de accidentes para los navegantes, que contratamos con una compañía de seguros, pero aún hay cosas que no están claras. Pero también, adelantandonos a ellos, estábamos creando un equipo permanente de seguridad que se ocupara de todas las regatas.
Aún está por ver como acaba, pero curarse en salud es una práctica que ya llevamos realizando aquí hace tiempo".

Pues eso, habrá que curarse en salud.

Vuelve pronto.

----------

Hola, Anonimo/a.

Supongo que te refieres a la fotógrafa Esther Guillem Bordera, ganadora del Premio de Honor a la mejor colección en blanco y negro del "XXVIII Concurs de Fotografía Villa d'Ibi 2007", por la serie de cinco fotos titulada "Regata de vela latina". He removido Internet (incluidos Flickr i Picasa)y no he encontrado esas fotos. Si las encuentras colgadas en algún sitio, ya nos lo dirás.

Saludos y hasta pronto.

-----------

Hola, Laurus

Tienes razón, en los últimos años nos ha caído encima un alud de leyes, normas, reglamentos y ordenanzas que hacen cada vez te sientas más vigilado. Entiendo que somos muchos y que hay que poner un cierto orden, pero hay veces que tanta normativa empieza a resultar asfixiante. Parecía que el mar era uno de los últimos reductos donde uno podía alejarse de las restricciones que comporta vivir en sociedad y gozar de una cierta libertad. Pero me temo que cada vez será más difícil huir al mar. De momento ya no pueden reunirse unas cuantas barcas para navegar juntas sin pedir permiso, contratar un seguro y poner un coordinador de seguridad. Bueno, vale, todo sea por la seguridad de la vida humana en la mar. Aunque malditas las ganas de organizar nada, porque si pasa algo se te puede caer el pelo. Y así llegará el día que mear por la borda estará tipificado como contaminación marina. Y si no, al tiempo.

Saludos desde el Mediterráneo.

Juli ha dit...

El tema del Reglament, un bon mal de cap a afeixir a les feines i preocupacions de fer una trobada digne. Haurem de reclamar l'excepcionalitat i singularitat de les nostres trobades no competitives.
Bona notícia de la sortida de la revista.
Ara ens toca a tots donar-li suport amb les nostres, subscripcions, sino volem que passi com moltes altres que quan tanquen fariem el que fos perquè no ho fes. Idò, subscripcions ja!

Joan Sol ha dit...

Hola, Juli, benvingut al bloc.

Efectivament, des de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es vol mirar d'aconseguir aquesta excepcionalitat, donada la mena d'embarcacions que participen a les trobades i el fet que aquestes no són competitives. La idea és que la responsabilitat sobre l'estat de les embarcacions pel que fa a equipaments, assegurances, certificats, etc. no recaigui sobre l'organització, sinó que cada patró assumeixi la responsabilitat de tenir la seva barca d'acord amb la legislació.

Pel que fa a la revista, com que l'edita el Museu Marítim de Barcelona i no una empresa editorial a l'ús, amb l'objectiu de fer negoci, la comercialització i distribució no será l'habitual de qualsevol publicació. D'entrada, no es vendrà als quioscos. I em fa l'efecte que tampoc no es faran subscripcions individuals. Però si ets membre d'una associació o d'un club i sou uns quants els que us interessa la revista, aleshores si que us podran fer arribar el paquet d'exemplars que sol·liciteu. Crec que la cosa anirà per aquí; però, vaja, encara és aviat i suposo que, a l'hora de la veritat, s'hauran d'amotllar a la demanda.

Bé, Juli, espero que ens tornis a visitar aviat.

escenavegant ha dit...

Hola Joan,
Bé, en parlàrem forces hores a Palamós. El fet és que sense haver-ho demanat, ni haver-ho consultat la administració ens trobem en la necesitat de pasar a l'acció.
L'administració central legislant des de la distància ens obliga a gestionar un assumpte a priori difícil. Ens obliga a demanar una moratòria que segurament no caldria si senzillament haguessin usat allò que ells mateixos anomenen els conductes reglamentaris: federacions esportives, culturals i confraries.
Estic d'acord que cal una major seguretat en el mar. Però caldria fer veure a l'administració que major perill provoquen els iots de grans eslores i cents de cavalls que són capaços de navegar a distàncies ínfimes de barques petites,tradicionals o no, amb el consegüent perill per la estabilitat d'aquestes. El mar, si més no a la Costa Brava centre, ha esdevingut perillós per aquells que ens agrada barquejar, gaudir d'una pasejada a vela tranquila, prop de la costa, albirant la flora i la fauna. Ens està vetat de Sant Joan a la Diada. Senzillament fa por.
Cal que fem un front comú davant aquesta problemàtica, o tot el moviment que s'ha creat al voltant de la vela llatina i tradicional s'esvairà com ho han fet altres manifestacions folckòriques no comercials.
Estic content per la resposta que has rebut en el teu blog.
Salut!
Escenavegant.