8.6.08

Player’s Navy Cut: el tabac dels mariners

La imatge d’un mariner amb una pipa a la boca és una de les representacions clàssiques de la iconografia marítima. El tabac i la marineria estan íntimament units, i la història d’aquest producte discorre paral·lela a la història de la navegació. De fet, el conreu i comerç del tabac té una estreta relació amb un dels períodes més tenebrosos de la història marítima: el del tràfic d’esclaus. El tabac es va utilitzar com a moneda per comprar esclaus africans que, un cop a l’altra banda de l’Atlàntic, van ser obligats a treballar a les plantacions de tabac, cotó i canya de sucre. Molts d’aquests esclaus van anar a parar a les plantacions nord-americanes de Virgínia, productores d’una de les varietats de tabac més populars del món.

Amb tabac Virgínia s’elaboraven, precisament, uns cigarrets que van fer de la iconografia marinera la seva imatge de marca: els Player’s Navy Cut, amb el seu famós logotip del mariner dins d’una roda salvavides. En els elements que componen aquest logotip s’hi amaguen dades força interessants. Entrem-hi.

L’any 1891, la firma tabaquera John Player & Sons Limitada, de Nottingham (Gran Bretanya), va ajuntar els logotips de dues marques anteriors per a una nova campanya de publicitat. D’una banda, el salvavides amb la inscripció Player’s Navy Cut, que data del 1888; i d’una altra, el dibuix del mariner barbut.

Chris Mullen, en el seu llibre Cigarette Pack Art. A Unique Blend of Cigarette Pack Design (New York, St. Martin's Press), suggereix que el mariner que apareix enmig del salvavides podria ser Thomas Huntley Wood, membre de la tripulació del HMS Edinburgh. Sobre els dos vaixells que apareixen al fons hi ha pocs dubtes que el de l’esquerra sigui el HMS Britannia. En canvi, sobre el de la dreta hi ha una discussió entre el HMS Dreadnought (hi ha hagut uns quants vaixells amb aquest nom) i el HMS Hero (i també amb aquest nom). A banda d’això, el dibuix del mariner conté dues diferències respecte a l’uniforme original de la Royal Navy: a la banda de la gorra hi falten les sigles HMS (Her Magesty Ship) davant del nom del vaixell Hero; i després, al coll de la marinera només hi ha dues ratlles blanques, mentre que a l’uniforme de l’Armada n’hi havia tres.

Aquesta capsa de llauna és un model de la Segona Guerra Mundial produït a Montreal, Canadà, en què s’han tret els dos vaixells, però es continua fent servir el logotip de la marca registrada original Nottingham Castle. Ara totes aquestes capses i paquets de tabac antics són objectes de col·leccionista.

Això pel que fa a la marca, però què significa navy cut, quin és l’origen d’aquesta expressió que podríem traduir com “tall de l’Armada”? He llegit que es refereix a la manera com els mariners de la Royal Navy anglesa conservaven el tabac sota compressió, per evitar que es fes malbé, i també a la manera de tallar-lo. Però això requereix una explicació més detallada, que he trobat en una de les moltes i bones webs que hi ha a Internet dedicades a l’antiga tradició de fumar en pipa. Des de sempre, els mariners han estat uns destacats fumadors de pipa. Però, antigament, els viatges per mar duraven tant que el tabac s’acabava assecant i perdia el gust. Per conservar-lo humit es feien servir diversos trucs: des de mullar-lo amb aigua, fins a embolicar-lo amb lona i segellar el paquet amb quitrà. Però això feia que el tabac agafés un desagradable gust de quitrà. Fins que a algú se li va acudir impregnar-lo amb una solució de sucre fos amb aigua calenta. Aquesta melassa no només humitejava el tabac i li donava bon gust, sinó que permetia premsar les fulles fins a formar unes pastilles compactes que evitaven que el tabac es deshidratés amb rapidesa. I també ocupava menys espai entre les pertinences del mariner.


A bord dels vaixells, en els moments de descans i quan el capità donava permís per fumar, els mariners es reunien en un racó de la nau, treien la pipa i el bloc de tabac i procedien al ritual de tallar-lo. Col·locaven la pastilla de tabac sobre la fusta de tallar i amb un ganivet ben esmolat tallaven llesques el més fines possibles. D’aquestes llesques en deien flakes (escames), que doblegaven pel centre, en forma de “U”, procurant que no es desfessin, i carregaven la pipa. Aquest és l’origen del tabac de pipa conegut com flake, que avui dia ja ve tallat de fàbrica. I de la manera de tallar-lo dels mariners prové l’expressió navy cut; tot i que no és segur que fos un invent exclusiu dels mariners de l’Armada britànica, sinó que té més aviat un origen incert. Per això es tradueix, de manera molt més genèrica, com “tall mariner”.

El Player’s Navy Cut no és l’únic tabac amb iconografia marítima. Hi ha també el Senior Service, amb l’escut d’un veler a l’anvers i d’una àncora al revers. Aquest era el tabac que fumava el Jefe, el director de l’Escola de Marineria de Tarragona, que vaig explicar en una entrada anterior. En la meva memòria olfactiva encara conservo els efluvis d’aquell tabac ros i perfumat que em transporten a una de les millors èpoques de la meva vida marinera. Records que floten a l’aire com l’aroma dolç del bon tabac de pipa.

La iconografia relacionada amb el tabac és d’una gran varietat i riquesa. Una blocaire que respon al nom de Lamarde n’ha fet d’això el tema central del seu bloc i fotobloc. La visita val molt la pena.

4 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Soc un romàntic del tabac Virginia. Quan jo era fumador (de saborejar-lo i no empassar-lo) necessitava tabacs molt aromàtics i tirant a forts.

La meva passió per Player's Navy Cut té un orígen doblement mariner. L'any 1981 vaig fer un viatge amb R-5 a Bretanya -espai del tot suggestiu per gent marinera i per els amants de les ones espectaculars i les marees-, recordo perfectament el moment i el lloc del meu "fletxasso" amb un paquet de Player's...estava a la peninsula de Quiberon, passat Carnac, on es fa més estreta i on s'acaba el poble, tocant a mar i rodejat d'ones salvatges...vaig entrar en un cafè-tabac i vaig adquirir la meva primera ració de Navy Cut. Seduït per la capsa. El mariner, aquesta iconografia... i, a més, el tabac, fantàstic, justament el que volia, per no empassar-lo, per impregnar-me del seu aroma Virginia...de molt petit em fascinava l'olor Virginia, el color del tabac -molt groguenc- i, si podia, d'adolescent em comprava Roothman's, que era una opció molt bona...o Craven "A"...però quan vaig aconseguir un Player's Navy Cut em vaig muntar una pel·lícula molt maca que, lamentablement, va acabar farà uns 15 anys, quan vaig deixar de trobar Player's a França i a Andorra.

Jo comprava cartrons de Player's Navy Cut a molt bon preu a Andorra, uns 4 o 5 per any, els fumava en moments especials i de manera selectiva. Van desapareixer del mercat francès. Vaig comprar un magnífic llibre il·lustrat amb reportatges fotogràfics d'un segle de cartelleria de Player's als carrers i carreteres britàniques...cartells de llauna tipus "nitrato de Chile" a les carreteres solitàries d'Escòcia, una meravella.

Fa poc vaig trobar Player's Navy Cut en un estanc-delicateseen de Brighton, tenien paquets a l'aparador al costat dels puros habans i les caixes metal·liques de regal, i els preus d'una capsa de Navy Cut eren increïbles...unes 7 lliures!!! més de 1500 pessetes d'abans!!!!

També hi havia, i encara també, dues bones alternatives Virginia: el Craven "A" de capsa vermella dura i els Senior Service. Els Craven "A" especials són una raresa única: tot i no ser mariners, són l´únic tabac del món que té "boquilla" i no té filtre!!!!.

En quan als Senior Service...bé, bon Virginia, línia marinera i, el tabac del Gianfranco Feltrinelli, l'editor multimil·lionarim italià que combinava artistocràcia amb avantguardisme comunista paramilitar. Les seves memòries porten per títol: Senior Service.

I ara, a visitar els enllaços...
Bona pesca!

Joan Sol ha dit...

Estimat Tati:

T'agraeixo doblement el teu fantàstic comentari. Primer, perquè vas ser tu qui em va donar la idea d'escriure alguna cosa sobre els "Player's Navy Cut". I segon perquè aportes el toc personal que li falta al meu escrit, més decantat cap a la banda marinera.

Els meus inicis com a fumador -cap allà als 14 o 15 anys- estan vinculats a una altra marca, molt famosa i popular: els "Celtas", curts i sense filtre. El paquet costava 5 pessetes i el comprava a mitges amb els meus amics Albert i Jordi, tripulants de la goleta "Vent de Dalt". La nostra paga del diumenge no donava per més. Per aconseguir que fossin més suaus guardàvem el paquet en un terrat, a la intempèrie. Això amorosia els cigarrets com si fossin tabac ros. O al menys això ens semblava a nosaltres, que els assaboríem amb plaer, com si fossin els "Senior Service" que fumava el patró. Després em vaig passar als negres amb filtre: "46", "Rex", "Ducados" i "Kaiser", que tenien una presentació de luxe, molt semblant al famós "Benson & Hedges", amb el seu inconfusible paquet daurat. En els meus primers viatges a Anglaterra em vaig aficionar al ros: "Kent", "Pall Mall" i "Roothman's" eren els meus preferits. També vaig fer una breu incursió a la pipa, però ho vaig acabar deixant, perquè fumar en pipa vol calma i tranquil·litat, i no era gaire pràctic per anar de discoteques. Als 24 o 25 vaig deixar de fumar i, fins i tot, vaig arribar a publicar un llibre per encàrrec que es deia "Jo no fumo". Però aquesta és una altra història.

Quan l'any 90, en un viatge de tornada del "Sail" d'Amsterdam, vaig passar per Bretanya i vaig visitar els mateixos llocs on tu havies estat nou anys abans, ja no fumava. Però aquelles costes de Quiberon i del golf de Morbihan, carregades de tradició marinera, són l'escenari perfecte que fumar-se una pipa de Virgínia -encara conservo les dues pipes que tenia-, a la memòria dels vells mariners bretons. Potser algun dia, quan se me'n fotin els efectes del tabac, com tantes altres coses de la vida, ho faré.

Repeteixo: gràcies, amic, i torna sempre que vulguis.

Anònim ha dit...

Acabo de descubrir su página y es un autentico placer su lectura, enhorabuena¡
Máximo

Joan Sol ha dit...

Gracias, Máximo, por su amable comentario, que me da muchos ánimos para seguir escribiendo.

Bienvenido al blog y no deje de visitarnos. Y se lo digo en plural porque en esta página encontrará enlaces a otros blogs de temática marinera. Si le gusta un poco el mar, seguro que sus contenidos le resultarán interesantes.

Saludos.