23.6.08

Trobades d'estiu

Ja ha arribat l’estiu i com sempre, en aquesta època, han arribat també les trobades de vela llatina. Aquest cap de setmana passat es van fer les de Silla, Sa Riera i Vilassar de Mar. Vaig anar a la de Vilassar, amb el Corb Marí, que organitzen els amics de l’Associació Bricbarca i, si el temps acompanya, és de visita obligada. Aquesta vegada el temps va acompanyar, i molt! Després d’uns quants dies de garbí fort, va fer una tarda de dissabte esplèndida, amb un garbinet de força 2-3, ideal pel meu bot, ja que només hi anàvem la Marta i jo. Si el vent hagués pujat mig grau més, no hauríem pogut anar a vela, perquè ens hagués faltat pes. Amb vent es necessiten quatre o cinc tripulants per poder aguantar els prop de 28 metres quadrats de vela que porta el Corb Marí. Dissabte no va ser el cas, però va caldre fer banda en algunes cenyides i amollar escota més d’una vegada. Va ser fantàstic! El Corb i jo teníem ganes de mar; perquè entre avaries del motor, fines de manteniment i les pluges de maig feia moltes setmanes que no sortíem. I la veritat és que ens ho vam passar molt bé.

Set barques més van acompanyar el Sant Ramon a la trobada d'aquest any.

La Trobada de Vilassar de Mar també va estar bé. Ens vam reunir vuit embarcacions: el Massagran i la Tortuga, de Sant Pol; la Bolere, la Pinta, el Toni i el Sant Ramon, de Vilassar, i el Capitán Argüello i el Corb Marí, de Premià de Mar. El Sant Ramon duia a bord el capità Pigat i la Lucia que, com cada any, venien de les Amèriques per assistir a la festa major del seu poble. Aquests il•lustres visitants van desembarcar a l’espigó de Garbí on els esperaven molts dels seus convilatans. A la Plaça de l’Era hi havia instal•lada la IV Fira d’Oficis de Mar i Entitats Nàutiques i allà mateix s’hi va fer el sopar per les tripulacions i participants en la fira. En la meva opinió, aquest nou emplaçament és molt més agradable i acollidor que el Camí Ral, on s’havien fet les edicions anteriors. Per sopar ens van donar marmitako de tonyina: sensacional!

L'arribada del Pigat i la Lucía, l'any 2006.

I el proper cap de setmana es farà la 16na Trobada d’Embarcacions Tradicionals de Calella de Palafrugell, una de les clàssiques del calendari, organitzada per l’associació d’Amics de la Vela Llatina d’aquella localitat empordanesa. Aquest any, la Trobada de Calella coincideix amb el 80è aniversari del llaüt Santa Espina. Després d’haver estat una llarga temporada sotmesa a diversos treballs de rehabilitació (orla, codast, quilla i banc d’arborar), l’embarcació es presentarà guarnida amb la vela de cotó, que només llueix en les grans ocasions.


El mateix dia, diversos membres del Club de Vela Calella faran l’avarada del Far, un dinghi acabat de construir, que s’afegirà a la navegada col•lectiva fins a les Illes Formigues. Com ja és tradicional, les embarcacions fondejaran a sotavent de les illes, per dinar i prendre el bany. Esperem que el temps ho permeti, perquè l’any passat es va girar una garbinada monumental que ens va obligar a buscar refugi als ports de Palamós.

Durant la Trobada de Calella veurà la llum el tercer número de la col•lecció de llibrets sobre temes relacionats amb les embarcacions tradicionals i el seu treball. El número d’aquest any tracta de la pesca amb sardinal. Els dos anteriors es titulen “La barca de mitjana” i “La varada de fusa i la de treure”.

En el Calendari Nàutic que figura al final d’aquesta pàgina hi trobareu les dates de les properes trobades i altres esdeveniments relacionats amb les embarcacions tradicionals.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Juan descansa por tu aniversario y vete de juerga con Marta.
Felicidades y felicitaciones por el nivel y variedad del blog.

saludos: Vicente

Unknown ha dit...

¡Gracias, Vicente! No te preocupes que he seguido tu consejo.

Me alegro que te guste el blog. Viniendo de ti es mucho más que un cumplido, que te agradezco de verdad. Supongo que nos veremos mañana en el Museu Marítimo en la presentación de la revista "Argo"...

Saludos!

Unknown ha dit...

Hola Joan!

Muchas felicidades por este increible blog y por tu santo!

Vampa.

Mar ha dit...

Hola Joan Sol,
Espero algún día poder navegar en alguna de estas hermosas embarcaciones de vela latina.
Visitando tu blog, y junto al Capitán Hadock, he descubierto el encanto y el tesoro de las embarcaciones tradicionales.
Un fuerte abrazo,
Mar

Unknown ha dit...

Hola, Vampa.

Gracias por la felicitación y por la visita. Espero verte de nuevo por aquí.

Saludos.

------------

Hola, Mar!

Ya llegará ese día y espero que sea muy pronto. De todas formas, en Galicia también tenéis embarcaciones de vela latina. Recuerdo que en Ribadeo vi unas cuantas. Además, hacen cursillos y se pueden alquilar. Mira este enlace: http://www.disfrutaelmar.com/es/deporte-busca.php?opcion2=2&vega2=1&deporte2=0&destino2=21&nivel2=0&ks=3

Celebro que hayáis descubierto las embarcaciones tradicionales. Aunque viviendo en Galicia y con lo que os gusta el mar, tarde o temprano hubieseis dado con ellas sin la "ayuda" de este blog, porque tenéis tantas y tan variadas que el encuentro era del todo inevitable. Es un mundo realmente fascinante que no tiene nada que ver con el ambiente de la náutica de recreo, los yates, los puertos deportivos y el lujo. Las embarcaciones son las mismas que se usaban antiguamente para ganarse la vida en el mar, y su construcción y manejo son herencia de los antiguos carpinteros de ribera y de los pescadores que las utilizaban. En cada una de esas embarcaciones hay toda una cultura del mar que se ha ido transmitiendo a lo largo de generaciones, un auténtico patrimonio. Mi bote, el "Corb Marí", tiene 54 años y es único, no hay otro barco igual. Para mi es algo más que un barco, es un fragmento del patrimonio marítimo de las Baleares, donde fue construido, del cual me considero sólo un depositario temporal. Creo que esta es la relación que se establece con este tipo de embarcaciones.

Cuando murió el ex-presidente Leopoldo Calvo-Sotelo, leí que tenía un bote de vela latina de Ribadeo, donde pasó su infancia y juventud. Era su barco preferido y decía que no lo cambiaría por ningún yate del mundo. Por algo sería.

Saludos desde el Mediterráneo.

Anònim ha dit...

Me encantaría disfrutar de un encuentro de esos, debe ser algo muy especial pues seguro que todos esos barcos son muy muy mimados por sus armadores en todos los aspectos.
No me extraña que te pudiera el corazón cuando te decidiste a hacerte propietario del corb Marí, ¡qué preciosidad!. Espero que en breve me cuentes en directo todos los detalles de la adquisición y de tus singladuras como armador

Unknown ha dit...

Hola, Marga!

Efectivamente, produce una gran satisfacción poseer una de esas embarcaciones únicas y con una larga historia. Las "trobades" no tienen nada que ver con las regatas de la náutica deportiva, ni con todo ese mundo. Son encuentros de amigos que se reunen para navegar juntos, sin competir, y pasarlo bien. Se navega, se come, se bebe, se canta, se habla de barcos, se cuentan anécdotas, se ríe mucho... en fin, todo eso que ha venido haciendo la gente de mar desde hace siglos: disfrutar de las cosas sencillas y buenas de la vida. El ambiente es más de puerto pesquero que de club náutico, para entendernos.

Si te animas a venir a alguna de las "trobades" te haremos un hueco en alguna de las barcas. Y si no, a finales de septiembre podrás vivir ese ambiente cerca de casa, en el II Encuentro Marengo de Málaga.

¡Hasta pronto!