III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar

El dissabte dia 26 de juliol es va celebrar a Sant Pol de Mar, al Maresme, la “III Trobada de Vela Llatina” organitzada per l’associació local “A tot drap”. La cita santpolenca tenia dos bons al•licients per mi: veure navegar el Sant Pau, la nova embarcació dels amics de “A tot drap”; i participar-hi a bord del Sant Ramon, el vaixell de l’associació “Bricbarca” de Vilassar de Mar, amb el qual encara no havia navegat. Aprofito, doncs, per agrair l’amable invitació que el seu capità, l’Agustí Martín, ens va fer a la Marta i a mi.


La III Trobada de Sant Pol va reunir 14 embarcacions i va estar molt bé. El vent, molt fluixet durant tot el dia, no va acompanyar gaire. Però això va permetre navegar tothom sense problemes ni ensurts. Als tripulants del Sant Pau la bonança els va anar bé per provar maniobres i anar adaptant-se a l’embarcació. A més, van comptar amb l’ajuda d’un bon mestre, l’Albert de l’associació “Latina Cup”, de Palavas les Flots, que és d’on prové el casc del sardinal. Diuen que els va fer anar a cop de xiulet.

El Sant Ramon, malgrat haver hissat tot el velam, feia poc camí. Al migdia caminàvem tan poc que fins i tot vam poder prendre un bany sense que calgués aturar el vaixell. En aquella hora el sol queia a plom i l’aigua estava estupenda. La navegada i el bany van anar perfectes per fer gana i l’arròs que ens van servir per dinar va entrar d’allò més bé. Cal dir que allà on s’esperaven tres-centes persones, en van menjar més de quatre-centes. Per tant, hem de felicitar la gent de “A tot drap”, perquè te molt de mèrit fer dinar per tanta tropa.

És admirable el dinamisme d’associacions com “A tot drap” i “Bricbarca”, capaces d’engegar projectes d’envergadura i mobilitzar un gran nombre de persones per tirar-los endavant. En el cas de l’entitat santpolenca, els dos grans projectes que els han ocupat durant aquests últims anys han estat la recuperació de l’antiga caseta del motor per treure les barques a la platja i la construcció del sardinal Sant Pau. I en el cas dels de Vilassar de Mar, la recuperació i reconstrucció del quillat San Ramon, un projecte que te el suport de centenars de persones –els “Amics del Sant Ramon”- i compta amb la participació activa d’una seixantena de voluntaris. I no oblidem les altres embarcacions que aquesta entitat ha salvat del desballestament, com la Bolere. I aquí també hi podem afegir la feina que fa el col•lectiu “La mar d’amics”, de Palamós, que s’ha embarcat en la recuperació de l’Elvira.

Totes tres entitats fan una feina molt important de cara a la recuperació del nostre patrimoni marítim i, sobretot, una gran tasca de divulgació entre la ciutadania, a diferència de les simples associacions d’armadors, que només es mobilitzen quan han d’organitzar la seva trobada anual. Naturalment, aquests armadors privats són imprescindibles per a la conservació de la major part de la nostra flota d’embarcacions tradicional, que –no ho oblidem- mantenen amb els seus diners i sense rebre subvencions. Però jo diria que són aquests col•lectius de gent engrescada al voltant d’un projecte comú els que marquen el camí a seguir i dels quals depèn el futur d’aquest moviment.

Uns deixo amb unes quantes fotos de la “III Trobada de Vela Llatina de Sant Pol de Mar”. La resta del reportatge el trobareu a la meva pàgina de Flickr des d’on podreu descarregar aquelles fotos que us agradin. Només heu de clicar sobre la foto i, després, triar l’opció “todos los tamaños” que hi ha a la part superior.






I amb aquesta entrada penjo el cartell de “Tancat per vacances”. Ens retrobarem al setembre. Que els vents us siguin favorables!