22.12.08

La meva biblioteca nàutica

Aquests dies, qui més qui menys, tothom va de bòlit comprant els regals de Nadal. El més difícil sempre és escollir un regal per a qui ja té de tot. Doncs bé, si teniu algun apassionat del mar a la família, hi ha un regal que, per molt que el repetiu, sempre li farà il•lusió: un llibre de tema marítim. Jo en compro molts però, tot i això, m’agrada que me’n regalin. De fet, cada Nadal passo una petita llista de títols a la família. D’aquesta manera ells no s’han d’escarrassar buscant un regal per mi –amb el perill que em regalin alguna andròmina que mai no faré servir-, i segur que l’encerten perquè són llibres que igualment m’hagués acabat comprant.


Penso que és una bona manera d’anar ampliant la biblioteca. Me l’estimo molt, la meva biblioteca nàutica. Vaig començar-la de jovenet i hi tinc llibres que han envellit amb mi i m’han acompanyat en totes les cases on he viscut. Si se’m cremés la casa o se l’emportés un huracà, com li va passar al pràctic de Houston i fotògraf nàutic OneEighteen, crec que el em sabria més greu perdre seria la meva biblioteca nàutica. Hi ha llibres que estan exhaurits i que no els podria recuperar. Però, a banda d’això, n’hi ha que van molt lligats a determinades èpoques i moments de la meva vida marinera; llibres que m’han proporcionat moltes hores de plaer, a més de molts coneixements; llibres que alimenten els meus somnis de mar. M’encanta solcar les aigües d’aquest oceà de paper i perdre la noció del temps mirant fotos o buscant dades per escriure alguna entrada al bloc, i tenir-los escampats, com ara, pel voltant de la taula de treball.

La meva biblioteca nàutica compren diversos temes, que vaig ampliant periòdicament. Aquí us en mostro uns quants:


Tinc debilitat pels grans dissenyadors navals dels iots que avui dia en diem clàssics: William Fife, Nathaniel Herreshoff, John G. Alden, Albert Strange, George L. Watson, Olin Stephens... Aquesta col•lecció no fa gaires anys que la vaig començar, perquè aquesta mena de llibres són cars i en compro molt de tant en tant. Aquest Nadal m’he regalat “Sparkman & Stephens: Classic Modern Yacht”, del fotògraf italià Franco Pace, autor de llibres esplèndids de gran format, entre ells el de Fife.


Sobre la vela llatina procuro aconseguir tot el que es publica, tant aquí com a altres països. Crec que tinc els llibres més importants que s’han publicat sobre la matèria. Les últimes adquisicions han estat “La vela latina en Valencia”, de Josep Carles Laínez, i el catàleg de l’exposició “La vela llatina. Barques a l’Albufera”. Tots dos els vaig trobar a la llibreria del Museu Valencià d’Etnologia. Per completar la col•lecció, em falten alguns llibres sobre la vela llatina de regates que es practica a Andalusia i Canàries.


També tinc un bon grapat de llibres sobre embarcacions tradicionals, tant de la península com d’altres països. Sempre que viatjo a algun país costaner procuro comprar algun llibre sobre les embarcacions locals. Galícia potser és el lloc d’on en tinc més, perquè n’editen molts i molt bons. Em falta el clàssic de Staffan Mörling “Las embarcaciones tradicionales de Galicia”, que està exhaurit i no hi ha manera de trobar-lo. Però m’honora tenir el seu “Lanchas y dornas”, amb una dedicatòria personal de l’autor, regal del meu amic Fernando Piñeiro. L’última adquisició és la petita guia d’embarcacions tradicionals gallegues “Onde se vive o mar”, del Lino Prieto.


Conèixer la història de la pesca és fonamental perquè connecta directament amb les embarcacions tradicionals, que són embarcacions de treball, i perquè és l’origen de gran part de la cultura marinera. En català s’han publicat uns quants llibres molt bons sobre la pesca, començant pel clàssic d’Emerencià Roig “La pesca a Catalunya”. El Museu de la Pesca de Palamós treu periòdicament monografies sobte temes pesquers que procuro aconseguir a mesura que surten. Un dels llibres més interessants que s’han publicat sobre la matèria és “Les ordinacions de la pesquera de Cadaqués (s.XVI – XVIII)”, que tracta del conjunt de normes que regulaven l’ús comunal de la pesca per part dels pescadors de Cadaqués que treballaven a les cales que depenien de la vila.

El segle XVIII marca l’inici de la industrialització de la pesca y s’han publicat molt bons llibres sobre aquest període. L’estiu passat vaig trobar en una llibreria de vell de Vigo “El desarrollo industrial pesquero en el siglo XVIII. Los salazoneros catalanes llegan a Galicia”, del professor Francisco López Capont. I en una de les llibreries de l’últim Saló Nàutic vaig comprar “La guerra de la sardina”, de María Luisa Meijide, que tracta dels plets entre gallecs i catalans pels arts de pesca a les costes gallegues entre el 1750 i el 1890. La bíblia sobre aquest període és el famós “Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional”, escrit per Antonio Sáñez Reguart el 1791. No el tinc, però algun dia caurà (l’edició facsímil costa 102’50 euros). Si voleu regalar un bon llibre sobre pesca, us recomano “La campaña de la goleta Argus”, del capità Alan Villiers, en què explica el seu viatge a bord d’una goleta bacallanera portuguesa als bancs de Terranova, l’any 1950. Boníssim!


Després hi ha la categoria dels “llibres bonics”, d’aquells que en diuen “llibres de regal”, que no és cap categoria temàtica ni cap gènere literari, però que són una aposta segura quan es vol fer feliç a algú que li agraden els llibres, siguin de la matèria que siguin. Són llibres grans, molt ben editats, amb tapes dures i paper de qualitat; i, generalment, solen tenir més fotografies que text, i les fotos són espectaculars. Són llibres per badar, per repapar-se en una butaca ben còmoda, posar-se’ls sobre la falta i passar-se una bona estona observant cada foto detingudament i perdent-se en els detalls. El meu preferit de tots els llibres que tinc d’aquest estil és “El Mar”, de Philip Plisson. Me’l va regalar la Marta pel meu aniversari i ho va encertar de ple.


Alguns dels meus llibres de mar preferits els vaig trobar en llibreries de vell i en fires del llibre d’ocasió. Un dels que més m’estimo és “La ruta del Cabo de Hornos”, escrit pel capità anglès William H. S. Jones l’any 1956, en què explica el seu viatge de pràctiques per obtenir el títol d’oficial de la marina mercant britànica, a bord de la fragata British Isles, entre els anys 1905 i 1909. Les penes i treballs que viure per passar el Cap d’Hornos a vela amb un temps infernal són impressionats. Tinc la primera edició de 1957 amb 25 fotografies originals. També tinc la primera edició castellana de 1968 d’un clàssic de la navegació en solitari: “La vuelta al mundo del Gipsy Moth”, de Sir Francis Chichester. És un llibre de segona mà i l’antic propietari deuria ser un aficionat al mar, perquè dins del llibre hi havia diversos retalls de premsa sobre notícies de tema marítim.


Un llibre nàutic antic pot ser un regal molt apreciat per un apassionat del mar. La Marta, que coneix els meus gustos, em va regalar “El camino azul”, el llibre de Josep M. de Sagarra en què explica el seu viatge a la Polinèsia, en una primera edició de 1942 (fa poc que s’ha gravat un documental sobre aquest viatge, amb la participació del fill del l’escriptor, Joan de Sagarra). I per Sant Joan em va regalar “Lau o les aventures d’un aprenent de pilot”, de Carles Soldevila (segona edició, 1933), amb unes il•lustracions delicioses de Joan G. Junceda. Dins d’aquest apartat us recomano per regalar “La gesta del Evalú”, que narra l’heroica travessia de l’Atlàntic, des de Boston a Barcelona, que el professor d’escola Enric Blanco, fill de la Barceloneta, va fer l’any 1930, a bord d’un petit veler amb la seva dona i la seva filla. Jo tinc la primera edició en castellà de 1931; però, fa poc, La Campana va reeditar el llibre en català, amb un extens pròleg de Sergi Doria, explicant la història d’aquest navegant singular i les circumstàncies d’aquell viatge.


La meva biblioteca nàutica també té una secció de revistes bastant ben assortida. Naturalment són revistes sobre vaixells clàssics i marina tradicional. La meva preferida és l’anglesa “Classic Boat”, que acostumo a comprar cada mes en un quiosc de la Rambla de Barcelona. Si us va la construcció naval, la vostra revista és la nord-americana “WoodenBoat” que, a més, és una editorial molt potent de llibres i plànols per construir tota mena de vaixells de fusta. A Europa, la bíblia de la història i l’etnologia marítima és la revista francesa “Chasse Marée”. Una subscripció a qualsevol d’aquestes tres revistes és un regal que faria fer tombarelles d’alegria a qualsevol apassionat del mar, una mica informat. Aquí tenim la gallega “Ardentía”, una meravella, tant de continguts com d’edició, però surt amb comptagotes. A les Illes s’editava “Mardemars”, pionera, entranyable, propera; però va plegar. Per sort en tinc la col•lecció completa. I ara tenim “Argo”, la nova revista del patrimoni marítim que edita el Museu Marítim de Barcelona. De moment n’han sortit dos números i aviat sortirà el tercer. Una subscripció a “Argo” és un regal assequible (15 euros l’any, 3 números) que, a més de fer feliç qui el rep, ajuda a mantenir l’única revista en català sobre aquestes matèries.


Bé, a la meva biblioteca nàutica hi ha molts més llibres sobre diversos temes relacionats amb el mar, i entre ells moltíssimes novel•les. Però no parlaré aquí de narrativa marítima, perquè això dóna per una altra entrada tan llarga com aquesta. Però ja us avanço que tinc la intenció de parlar periòdicament de llibres marítims. I aviat us demanaré la vostra col•laboració. De moment ja podeu anar pensant quins són els vostres 10 llibres preferits sobre el mar, aquells que salvaríeu d’un incendi, o d’un naufragi, o que us emportaríeu a una illa deserta. En una propera entrada publicaré els meus.

Que passeu molt bon Nadal!

36 comentaris:

Anònim ha dit...

Querido Joan,

me has puesto los dientes extralargos!!!!!

Yo tengo una pequeña biblioteca náutica en la casa de veraneo de mis padres, pero nada comparable con la tuya.
Aún así coinciden en una serie de libros sobre vela latina, imprescindible el de F. Oller, la revista Wooden Boat y otros que he visto en las fotos.

Libros imprescindibles: todos los libros de "mi amigo el spi" "el motor furaborda" "mirando las estrellas" de la editorial noray, todo Joseph Conrad y Nuestra Vela Latina de F. Oller.

Molts d'anys a tots!!!
Diego.

Eduard Boada ha dit...

Després de llegir aquest post tinc la sensació de trobar-me en una cruïlla... on cada llibre, cada revista és un d'aquells camins que se t'obren davant.

M'ha fet especial il·lusió veure la fotografia de Lau, un llibre que recordo de quan era petit, a casa dels meus avis.

Comtessa d´Angeville ha dit...

M'alegra vore que molts dels seus llibres també formen part de la meua biblioteca nàutica.

I "todo Joseph Conrad" diuen per ací dalt. Ai, el tio Pep, Conrad va ser principal motiu per a mi a l'hora de triar la mar. I no sols ell, tota la narrativa nàutica, tots els llibres d'aventures que vaig llegir de xiqueta i d'adolescent és el que m'ha fet estar on estic. Lin dic dos imprescindibles (parlant únicament de narrativa): Moby Dick i El espejo del mar.

Recorde el primer dia de classe, que ens digueren que els llibres els podiem comprar a una llibreria que hi ha a prop del port, i allà que vaig anar jo amb la meua ignorància a pels apunts de Biologia Pesquera, l'almanaque, els llibres d'Astronomia Nàutica, els de Construcció Naval... la part de dalt d'aquella llibreria estava únicament dedicada a temàtica nàutica, imagine quin orgasme per a mi, que venia de l'interior, d'un poble que no arribava als 400 habitants perdut a la muntanya i encara no sabia ni si la proa d'un vaixell estava al davant o al darrere.

Quant que diu una biblioteca del seu propietari!

Mar ha dit...

Hola Marta, ahora que nadie nos oye, sabes que hay una segunda parte del libro del "El Mar" de Plisson que se llama "Planeta Mar"?
http://www.libreriadenautica.com/items/planeta-mar-LPM-34.html
Expectacular como el primero.
Besos a los dos desde Vigo y Felices Fiestas!!!
Por cierto Joan, me ha gustado especialmente este post... tan lejos y tan afines nuestras bibliotecas, verdad? por cierto, qué hay dentro de ese tarrito de cristal? ;-)
Biquiños

Unknown ha dit...

Hola, Dani!

Efectivamente, "Nuestra vela latina", de Quico Oller y Vicente García-Delgado, buen amigo y visitante de este blog, es de lectura obligada para quien esté interesado por este tipo de embarcaciones.

Tengo unos cuantos manuales de Noray: "Los nudos sin enredos", "Navegación costera", "Navegación astronómica", "La radio a bordo" y "motores marinos". Están bien, pero creo que algunos ya han quedado muy anticuados.

¿Y qué decir de Conrad? Tengo unas cuantas novelas suyas, pero me quedo con "El espejo del mar", ciatado en varias entradas de este blog, y que suelo releer periódicamente.

Gracias por la visita... i bon any!

------------

Eduard, tens raó, cada llibre t'obre un nou camí que no saps on et portarà; perquè una lectura et porta a una altra i aquesta a una altra. Cada llibre és un port on refugiar-se durant uns quants dies, per salpar amb energies renovades cap a noves descobertes.

Si els teus avis tenien el llibre del Lau, és possible que també en tinguessin algún del capità Delmar, d'en Folch i Torres. Jo en tinc dos: "La família del capità Delmar" (1913) i "Els fills del capità Delmar al pol" (1914), tots dos il·lustrats per en Joan Junceda. Una joia!

Per Sant Esteve vindré a la nostra ciutat. Bon Nadal, tarragoní!

------------

Comtessa marinera,

Em temo que el tio Pep, com diu vostè, ens ha hipnotitzat a uns quants. Estic pensant que, com que no tinc cap familiar mariner de qui hagi pogut heretar la vocació marinera, quan em preguntin d'on em ve aquesta fal·lera pel mar, diré que del tio Pep. És que "El espejo del mar" és per sucar-hi pa!

"Moby Dick", en canvi, no em sembla una lectura gens fàcil. Tinc una magnífica traducció del profesor José María Valverde i la vaig llegir amb la Bíblia al costat, per anar seguint totes les cites bíbliques que hi apareixen. Potser em vaig complicar massa la vida, però em va resultar una lectura força feixuga. De la narrativa marítima clàssica, la meva novel·la preferida és "L'illa del tresor". Magistral! No m'allargo perquè vull dedicar una entrada a les novel·les sobre el mar.

Efectivament, una llibreria de nàutica és com el tresor del capità Flint: t'ho quedaries tot! Tindrem temps de parlar-ne, Comtessa, i també del seu Pavese...

Espero tornar-li aviat la visita.

-----------

Mar, dichosos los ojos que te leen! Supongo que andarás liadísima en plena vorágine navideña.

Se agradece el consejo; ya te diré si cae ;-)

En cuanto al tarrito de cristal, se trata -para que veas que soy un alumno aplicado- de fragmentos del esqueleto de una alga parecida al coral, llamada Lithophyllum tortuosum. Lo que no recuerdo es de que playa me dijiste que lo sacaste. Lo siento, pero esa parte de la lección me la perdí; creo que me distraje observando a la "seño".

Besos para ti y tu familia, y que paséis unas navidades fantásticas.

Mar ha dit...

La verdad es que entre nosotros le llamamos la isla de los corales, porque esa es la arena de la que está formada, pero no se cómo se llama realmente el sitio... tendré que consultar la carta naútica de la Ría de Arousa, patrón.
Salitre!!!

Gemma ha dit...

LLegint el teu bloc m'he inspirat en una pregunta que m'he fet jo mateixa i és, què té el mar, que qui l'estima, l'estima per sempre.
Evidentment trobar respostes al teu blog és fàcil. Lo teu és auténtica passió, és un enamorament en continua etapa adolescent. Jo no sóc poeta, però aquest blog m'ha inspirat o si més no m'ha fet reflexionar en el que jo sento pel mar i n'he tret aquesta resposta:
El mar és prou gran físicament com per que és pugui comparar una mica en la grandesa d'un Déu, els seus braços prou grans com per abraçar totes les terres, hi ha dies que com els humans s'enfada i ens ho fa saber segons bufa el vent, el seu cos és sempre salat com la suor i les llàgrimes, és generòs i juganer però es fa respectar,i com els humans té amics i té paràsits.
És un gran comunicador i respecta els nostres secrets...en definitiva el mar és més persona que moltes persones, potser per això i per moltes coses més, al mar, qui l'estima, l'estima per sempre.
Si no et fa res m'autoconvido a seguir navegant pel teu blog.

naveganteglenan ha dit...

Hola joan sol. Magnífica y envidiable biblioteca. Y estoy totalmente de acuerdo con los regalos náuticos.

En este sentido yo sugiero también, como regalo, unas bonitas cartas de navegación. Y, de vez en cuando, las descuelgo de la pared para hacerlas mis compañeras de viaje :-)

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb la Comtessa d'Angeville sobre Moby Dick.

I t'animo, Joan, a llegir la traducció al català que en va fer la Maria-Antònia Oliver per la col·lecció d'Edicions 62 Les Milors Obres de la Literatura Universal. Sensacional!

(Per cert, amb l'assesorament d'en Josep Maria Casablanques pel que fa al lèxic de la marineria i la navegació).

Però deixa't de bíblies, i disfruta de la narració, del viatge del Pequod i de la balena blanca al voltant del món.

I acabaràs com jo: donant la raó a la Comtessa d'Angeville...

Anònim ha dit...

Hola Joan,a la pag WEB d'atotdrap.cat,anunciem un llibre acabat de sortir d'imprenta ,LA PESCA I ELS PESCADORS ,historia grafica de la platja i els seus pescadors,amb 285 fotografies,molt bo la Marta a tastat el S Pau,tu no t'esperem BON NADAL

La Mar d'Amics ha dit...

Bons amics Joan i Marta,

Quina enveja! Sana, però enveja...

Com a nouvingut al món mariner encara tinc molt que aprendre per assolir el teu amaratge nàutic. Sort de persones com tu que amb la passió, i perquè no, i el rigor manteniu la flama de l'amor pel mar més enllà de la salabror dels gaudits dies de navegació a bord de les velles fustes i belles veles dels nostres bastiments. Des de Palamós us desitgem la més gran felicitat i salut pel 2009.

Unknown ha dit...

Hola, Gemma! Benvinguda a aquest port.

Celebro molt el teu comentari perquè és el que em va motivar a obrir el bloc. No sé si t’has entretingut llegint entrades antigues; però la segona que vaig escriure, el 22 de maig de 2007, titulada “El camí cap a un mateix”, acaba amb una pregunta: “I tu quina relació tens amb el mar?” En aquesta entrada intentava explicar què és el que sento pel mar, d’on em ve aquesta passió; i em preguntava si la gent que li agrada el mar, també sent una cosa semblant. Diria que ets la primera persona que em dóna una resposta directa i concreta a aquella pregunta, i t’ho agraeixo molt.

Jo no soc creient; per tant, no veig el mar com l’obra d’un creador. El veig com una immensa massa d’aigua salada, moguda pel vent, les marees i els corrents. Un món ple de vida, això sí, i d’una bellesa fascinant i aclaparadora. El mar és la natura en estat pur, amb una vessant cruel, salvatge i despietada. Ens pensem que la tenim dominada, però no és veritat. De tant en tant ens ensenya les dents, ens clava una urpada i ens col•loca al nostre lloc. El mar és el dipòsit dels somnis de la humanitat, de l’afany d’aventura i de superació, i de moltes esperances i ambicions. Però també és un pou d’amargures i frustracions; un gran cementiri de vaixells. M’agrada molt quan dius que “el seu cos és sempre salat com la suor i les llàgrimes”. Segurament, el mar, quan es va formar fa milions d’anys, era d’aigua dolça. Però es va anar tornant salat amb la suor dels homes i les dones que han intentat guanyar-s’hi la vida, i amb les llàgrimes vessades per aquells que la van perdre en aquesta lluita desigual amb la natura. Potser és per pot plegat que tenim aquesta connexió tant intensa amb el mar, gairebé espiritual. Suposo que tots tenim la necessitat de creure en alguna cosa més gran que nosaltres que i que doni sentit a aquesta vida. Hi ha qui això ho troba en la religió i altres que trobem en el mar la nostra connexió amb l’univers.

Crec que el mar és un mirall que ens mostra tal com som en realitat, amb totes les nostres febleses i debilitats. El mar ens posa contínuament a prova i fa sortir el millor i el pitjor de nosaltres, sense excuses ni autoenganys, posant en evidència de quina fusta estem fets. De moment, la mar ha estat condescendent amb mi i no m’he vist mai en cap mal tràngol. No sé com me’n sortiria. Només et puc dir que, més d’una vegada, a bord d’un vaixell, enmig del mar, he sentit que era allà on volia estar i m’hi he trobat bé i en pau.

Jo tampoc no soc un poeta. No vaig passar mai d’escriure quatre versets llepats i ensucrats -alguns dedicats al mar, és clar!-, en la meva època d’adolescent enamorat. Però no crec que la meva passió pel mar sigui, com dius tu, “un enamorament en continua etapa adolescent”. Vaja, crec que no ho visc així. Seria irresistible! No; penso que és una cosa més serena, més profunda; com quan et mires la persona que estimes i notes que allò que sents és per tota la vida i no et pots imaginar com seria viure sense tenir-la a prop. En fi, que la mar ja te molts poetes que la canten i infinitament millor que jo. Jo només intento explicar amb paraules aquesta inefable relació amb el blau marí. Però... es pot descriure amb paraules una passió? Si més no ho intento, de tant en tant, en aquest bloc. I pel que em dius en el teu comentari, sembla que alguna vegada me’n surto, més o menys.

Gemma, espero tornar-te a veure per aquestes aigües.

almagrande ha dit...

Olá Joan, venho aqui desejar-lhe um bom Natal e dar-lhe os parabéns pela excelente biblioteca.
Não me importava mesmo nada de ter alguns deles.

Eduard Boada ha dit...

Hola Joan,

Penso que el comentari de més amunt és digne d'un post...

Si baixes per Sant Esteve trobaràs un parell de velers inetressants, el Cervantes Saavedra i el Christian Radich, el qual he pogut veure aquest matí.

Mercè Salomó ha dit...

Ei, Joan, jo sóc un dels membres de la teva família que no et regala llibres mariners, però si et regalo vaixells per la teva col.lecció, cada cop que vaig de viatge.

Ja estàs preparat per veure si t'he portat algun? La Marta s'enfadarà i deixarà de ser germana meva, jajaja.

Et suggereixo que facis una entradeta amb les fotos de tots els vaixells que tens. Són per a un bon col.leccionista, com tu.

Molts petons!!

Anònim ha dit...

Hola Joan, gracias por tus palabras sobre "Nuestra vela Latina".
Últimamente no puedo estar por todo, ya que estoy con la barca en el varadero, ya que son días tranquilos para trabajar y no se puede salir a navegar tanto.
Tu blog no me lo pierdo y lo miro casi cada día, por si hay algo nuevo, ya que los comentarios son parte del menú que nos preparas de vez en cuando, y son como las especies que complementan cada plato.
Te tomo la palabra en cuanto a los 10 libros ha escoger, ya haremos una lista.
El problema viene en que como sabes estoy rodeado literalmente de libros, incluyendo el suelo, y temo que alguno sea celoso y al pasar se ponga por enmedio para que no lo olvide.
Los libros son como los duendes, alguno te echan un encanterio y te atrapan, otros son como los amigos, que escoges según la ocasión, ya que unos divierten y otro te hacen pensar.
Bueno ya paro.
Feliç Nadal a todos los que mirais este blog, que es como la Luna llena, que podemos observar desde distintas partes y que nos une a todos.
Saludos:Vicente

Unknown ha dit...

Hola, navegante!

Me parece una sugerencia excelente lo de regalar cartas náuticas. Las hay usadas, que proceden de barcos mercantes, llenas de derrotas y de anotaciones, que están muy bien para enmarcar. O tambien pueden ser actuales, para pasar un montón de horas planificando esos viajes soñados.

Feliz y generosa Navidad.

------------

Tens rao, Anònim. "Moby Dick" es mereix una lectura menys "erudita" i més desimbolta, deixant de banda tot el seu simbolisme i centrant-se en la part d'aventura. De tota manera, després de la fase "bíblica" vaig tenir l'ocasió de fer l'adaptació d'aquesta novel·la per a un guió de "Les Tres Bessones" i ja me la vaig mirar amb uns altres ulls.
No coneixia aquesta traducció de la Maria-Antònia Oliver, però miraré d'aconseguir-la.

Gràcies pel consell i espero tornar a gaudir dels teus comentaris. Que acabis de passar unes bones festes.

Unknown ha dit...

Josep, gràcies per la informació. Ja he encarregat el llibre i, de pas, m'he llegit les entrades sobre "Les palangreres" que publiqueu a la web d'"A tot drap", que ara feia temps que no visitava. Magnífic treball, enhorabona!

Tens raó, encara no he "tastat" el "Sant Pau" i em faria molta il·lusió navegar amb vosaltres. Si sortiu a l'hivern, podem quedar un cap de setmana.

Que acabin de provar les festes!

-------------

Amic de "La Mar d'Amics", vosaltres sí que em feu enveja sana per la marxa que porteu des de l'associació. I això del meu "amaratge nàutic" que comentes és més una qüestió d'edat que d'experiències.

Gràcies per la visita i el comentari. Bones festes a tu i als Amics de la Mar de Palamós, amb el desig que l'any que ve continuem alimentant la flama de l'amor pel mar entre tots, perquè en aquest foc hi fa falta molta llenya.

Una abraçada!

Unknown ha dit...

Almagrande, bon Nadal a ti también.

Hablando de libros, aprovecho la ocasión para preguntarte por el último libro de Ana Maria Lopes, "Regresso ao litoral. Embarcaçoes Tradicionais Portuguesas". ¿Lo conoces? ¿Qué tal está?

Si te interesa alguno de los libros que se publican aquí, ya lo sabes.

Hasta pronto y feliz año nuevo.

------------

Ei, Eduard! A veure si tinc temps d'acostarme al port i fer quatre fotos al "Christian Radich" i al "Saavedra", tot i que corro el perill d'arribar tard al dinar familiar.

Gràcies per la informació i a reveure.

-------------

Mercè, benvinguda a casa!

Gràcies a tu i a l'Eduardo, i als vostres viatges fantàstics, la meva col·lecció de barques típiques d'arreu del món ha augmentat considerablement i tinc claríssim que es mereix una entrada com aquesta dels llibres. Accepto encantat, doncs, el teu suggeriment i... no deixis de viatjar! ;-)

Queda anotada aquesta nova proposta de cara als regals de Nadal i Reis per als mariners de la família: maquetes de vaixells.

Unknown ha dit...

Hola, Vicente!

Així que la "Lola" et té ben entretingut... Ya ho diu un amic meu, que tenir una barca de fusta és pitjor que una "querida". Aviat em tocarà a mi fer-li el salt a la dona amb el "Corb Marí", que li fa falta una bona pintada.

Celebro que t'apuntis a la idea de la llista dels 10 llibres de náutica preferits. Puc donar fe que tens una biblioteca nàutica extraordinària, molt més extensa i completa que la meva, i segur que ens descobriràs algun títol que no coneixem. Aquesta és la idea, descobrir noves lectures amb les aportacions de tothom. No em passis la llista encara, deixa'm preparar una entrada específica sobre aquesta qüestió.

Comporteixo això que dius sobre les diverses maneres de relacionar-se amb els llibres. M'agrada que els llibres em descobreixin a mi. Per això, de tant en tant, entro en una llibreria sense saber què busco, i em dedico a repassar els títols exposats i a recòrrer les prestatgeries fins que trobo algun llibre que em crida l'atenció, pel que sigui, i me'l compro. És una trobada a l'atzar, com una cita a cegues. I la majoria de les vegades funciona. Així vaig descobrir les novel·les de Patrick O'Brian, de la sèrie Aubrey-Maturin, abans que es fessin tan populars. Vaig comprar la primera, fa uns quants anys, sense saber res ni de l'autor ni de l'obra, i em va entusiasmar; i entre les que em vaig comprar i les que em van regalar, vaig aconseguir reunir les vint novel·les.

Gràcies pel teu comentari clàlid i entranyable, Vicente, i no em fa res que sigui la Lluna qui et porti fins a aquest Sol.

Que acabis de passar unes bones festes.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Joan el comentari que t'has marcat ahí dalt és per a donar-li al IMPRIMIR i portar-lo en una fulleta guardaet sempre dins de la cartera.

No puc fer més que aplaudi, ganes de plorar i tot que m'han vingut.

No tinc la seua gràcia per a escriure, si me pregunten què és per a mi la mar, que suposa en la meua vida, no em queda altra que dir simplement TOT.

Anònim ha dit...

Querido Joan, queridos todos,

Veintiún post en cuatro días demuestra la estrecha relación entre la mar y los libros.

Santa me ha traído un libro de cuentos náuticos que acaba con el fenomenal relato "Juventud" de J.Conrad. Espero entretenerme con otros libros y dejar estos cuentos para el verano y los paseos en llaut, cuando la tripulación se baña y uno se queda tranquilo en cubierta.

Por cierto Joan, estuve buscando los libros que comentas y "La campaña de la goleta Argus" sale por un pico!! Aún así me conozco y acabaré comprándolo.

Felices días, sales de eno y almax para todos.
Diego.

Unknown ha dit...

Benvolguda Comtessa,

Li agraeixo els aplaudiments, però no malgasti mans, paper ni llàgrimes, dona; segur que hi ha motius molt més mereixedors de les seves emocions.

Diu que per vostè la mar ho és TOT... Uf! Deu ser cosa de l'edat però ja fa temps que vaig deixar de creure en absoluts. De tota manera, espero no trobar-me mai davant l'alternativa d'haver d'escollir entre el mar i una altra cosa igualment important.

I parlant del mar, aquests dies ha fet una demostració de força que ens ha deixat a tots garratibats. Res que la gent de mar de veritat no accepti amb tristesa però, sobretot, amb una gran resignació.

Cuidi's!

-------------

Hola, Diego!

Así que "Juventud"... Hermoso relato "conradiano", con el famoso lema del velero "Judea" "Hazlo o muere", sobre el que podríamos hablar largo y tendido. Tengo un par de libros de relatos de Conrad pendientes de lectura: "El alma del guerrero y otros cuentos de oídas" (Biblioteca Conrad. Alianza Editorial) y "El copartícipe secreto" (Atalanta), una edición muy cuidada con un apéndice biográfico sobre el autor y su obra, ilustrado con unas cuantas fotos. A ver si estos días desapacibles que invitan a quedarse en casa me sumerjo en la lectura de alguno de ellos.

Pues a mi Santa me ha obsequiado con "Motí al Bounty" (edición en catalán), la última novela de John Boyne, el autor de "El chico del pijama a rayas". De jovencito leí la trilogía de Charles Nordhoff y James N. Hall "Rebelión a bordo", de 1932, y me encantó. Y luego vi la peli de Charles Laughton y Clark Gable, que me gustó más que la de Marlon Brando y Trevor Howard (a pesar de Tarita). Tanto esta novela como ambas películas están contadas desde el punto de vista de los amotinados y muestran al capitán Bligh como un hombre despiadado y sádico que maltrata a sus hombres casi por placer. Pues bien, por lo que he leído, la novela de Boyne da una nueva interpretación a los hechos, contándolos desde el punto de vista de los marineros que permanecieron leales a su capitán y mostrando a Bligh como el excelente marino que fue, castigos aparte. Realmente, la gesta de llevar a sus hombres hasta Timor en un bote descubierto, recorriendo 3.618 millas en 41 días, es una de las grandes hazañas de la historia de la navegación. Sin dura será un buen baño de mar.

Es cierto que "La campaña de la goleta Argus" sale por un pico. Confieso que, en mi caso, fue una compra impulsiva. No sabía nada de su existencia. Lo vi en el estand de la "Librería Náutica", en el Salón Náutico del año pasado. Lo cogí, leí la contraportada, lo ojeé, vi las magníficas fotos (supongo que esto lo encarece mucho), luego miré el precio: picaba, sí. Volví a ojearlo, pensé en "Capitanes intrépidos" y recordé otro libro que había leído sobre el tema: "El bacalao. Biografía del pez que cambió el mundo", de MarK Kurlansky; y decidí que el libro de Alan Villiers completaría toda esa información, aportando el punto de vista de los pescadores. Vamos, que era imprescindible hacerme con él. Y lo compré. Y no me arrepiendo en absoluto.

Ahora vienen los Reyes, ¿no? Pues eso...

Buena pesca, Diego.

Gemma ha dit...

Hola Joan, doncs no havia llegit l'article del 22 de maig de 2.007, però tot plegat comença a fer-me molta gràcia.
Un bon dia buscant informació sobre la Vela Llatina de Cadaqués, vaig trobar "El mar és el camí",i va ser bonic de sobte veure fotos de Cadaqués amb blanc i negre tot escoltant jazz del teu al meu portàtil. Cadaqués és per mi la vareta màgica que obra el mar als meus ulls i als meus sentits. Ja sé que el Mediterràni és marevellòs, de punta a punta,i l'Atlàntic i un llarg etzetèra però és a Cadaqués on un dia vaig pensar el mateix que tú, que tota aquella aigua anava per tota la costa i per tot el món....
De la suor i les llàgrimes has interpretat just el qe volia dir, els que som de mar no podem interpretar res més que això.
Podria allargar-me molt i no tinc gairebè temps, només en trec una simpàtica conclusió i és que després de dir-me lo del dia 22 de maig que -per cert és el dia que jo vaig néixer- (evidentment, l'any no) ho considero tot plegat d'una empatia Daliniana, o sigui, surrealista.
A reveure,
Gemma

Unknown ha dit...

Hola, Gemma.

Realment la vida té aquestes sortides surrealistes en què coses que no tenen res a veure acaben coincidint per algun atzar curiós. És clar que, avui dia, amb internet i amb l’extensa i atapeïda xarxa comunicativa que anem teixint entre tots, és molt més fàcil que persones desconegudes i allunyades, però amb interessos comuns, acabin trobant-se. L’atzar cada dia esdevé menys atzarós.

Dius que vas arribar fins aquí buscant informació sobre la vela llatina a Cadaqués. No sé si vas trobar el que buscaves. Si no, et puc facilitar més informació perquè estic en contacte amb els “Amics de la Vela Llatina de Cadaqués”. De tota manera, a la meva pàgina del Flickr hi trobaràs fotos de la trobada de l’any passat. A la d’aquest any no hi vaig poder anar perquè corria per la costa gallega, que també és d’aquelles que enamoren.

Bé, que tinguis una bona entrada d’any. Jo, si el temps acompanya, intentaré veure el primer raig de sol del 2009 des del Cap de Creus. Donaré records a Cadaqués de part teva.

Fernando ha dit...

Por favor Joan, da una entrada nueva, que llegar al final cansa.

Lo que te decía, ya está preparada o por lo menos perfilada la siguiente Ardentía y por contenidos creo que el C.R. tiene unas cuantas, esperemos que pronto salga.

.... e prospero Aninovo
Fernando

Gemma ha dit...

Hola Joan,

Tens raó, l'internet fa que la casualitat potser no esdevingui tant impossible però a mí el Google no deixa de sorpendre´m. Vaig veure la pàgina de la XX Trobada de Vela LLatina a Cadaqués i vaig trobar el que necessitava,gràcies per la teva amabilitat. Potser més endavant et demanaré informació sobre la costa gallega. Si tot va bè, el proper estiu, al meu marit i mi ens agradaria passar-hi un parell de setmanes.
Jo també et desitjo un feliç Any Nou, abrigueu-se força, fa molt fred al Cap de Creus la nit de Cap d'Any, però val la pena si el cel és clar. Ah!per cert Un cigarrillo platónico, (el meu blog) està tancat, encara que posi aquest missatge de "només convidat" realment no és així, queda molt antipàtic ja ho sé però és que encara estic pensant llençar-me i de moment no tinc prou-te empenta.
Doncs, això, FELIÇ ANY NOU!!

almagrande ha dit...

Olá Joan, aínda não tive oportunidade de ver o livro mas, vindo de quem vem, estará bom concerteza.

Anònim ha dit...

Muy buena biblioteca si señor, falta mi libro, que diría Paco Umbral, aunque me veo presente en las Ardentía.

Anònim ha dit...

Et felicito per aquesta anàlisi detallada de la teva biblioteca, m'agrada la gent que estima els seus llibres. T'agraeixo els suggeriments i espero que ben aviat tornis a recomanar aquells llibres i revistes que consideris interessants. M'ha fet molta il·lusió veure fotografies dels teus llibres ja que molts ens són familiars a la Biblioteca del Museu Marítim, d'altres me'ls apunto per mirar d'aconseguir-los i millorar el nostre fons.
Enhorabona pel teu blog i bon any a tots.

Unknown ha dit...

Gemma,

Espero que entre els teus projectes de cara a l'any nou hi hagi del d'obrir el teu blog, "Un cigarrillo platónico". Segur que, amb un nom com aquest, no pot ser perjudicial per la salut, i fa venir ganes de "fumar-te'l". Anima't!

---------

Lino,

No me seas Umbral porque tu libro, "Onde se vive o mar", se cita en la entrada. No sale en la foto porque lo estaba leyendo y, en el momento de hacerla, se quedó "olvidado" en la mesita de noche.

Y ya que hablas de "Ardentía" a ver cuando sacáis un nuevo número, que dice Fernando que tenéis material de sobra.

----------

Hola, Rosa, benvinguda al blog.

Celebro que t'agradi aquest espai. Efectivament els llibres són, juntament amb el mar i els vaixells, una de les meves grans passions; i després de l'èxit que ha tingut aquesta entrada, penso parlar de llibres de tema marítim periòdicament. Ja he col·locat un enllaç a la "Bitàcola de la Biblioteca del MMB" que no coneixia i m'agrada molt.

Bon any i ens llegim!

Lino ha dit...

Fernando que no se columpie..., bueno, mi libro no es gran cosa, como bien has podido comprobar, casualmente hoy me han llamado para pedirme unos ejemplares, está pendiente la segunda edición que habrá que mejorar, corregir, amplivar y revisar, y también dotarla de un pequeño glosario de términos para que cumpla su labor de difusión.

Anònim ha dit...

Parlant de llibres,... es molt interessant "Boats with an open mind" del prolífic dissenyador Phil Bolger. Una col.leció de dissenys pràctics i funcionals però sovint estèticament xocants per a la majoria dels amants dels vaixells.

Albert.

Unknown ha dit...

Hola, Lino.

Habrá que estar pendiente, pues, de la segunda edición de "Onde se vive o mar". Avísanos cuando salga.

-------------

Hola, Albert.

He conegut Phil Bolger no fa gaire, gràcies al Ben Crawshaw, del blog "The Invisible Workshop", que és un fan dels projectes d'aquest dissenyador. Al passat Saló Nàutic, en l'espai Marina Tradicional, hi havia exposat un dels seus dissenys, el "Bolger Light Scooner" (http://www.carlsondesign.com/lscooner.html).

A través del buscador de llibres de "Google" és possible llegir una quarantena de pàgines de "Boats with and open mind".

Gràcies per la teva recomanació.

Anònim ha dit...

Benvolgut Joan:
Fa temps que segueixo el teu blog. Coincidim amb l'amor al mar i en la construcció, poc a poc, d'una biblioteca de temes marins i mariners. Jo més concretament de pesca, pescadors, arts... I dins d'aquests darrer apartat en la recerca del Dicionari d'en Sañez Reguart. Jo fa "anys!" que el busco sense sort; cada vegada que he cregut trobar-lo, es tracta d'alguna llibreria que el tenia al catàleg però havia oblidat indicar que està exhaurit. Seguirem insistint... Felicitats pel blog

Unknown ha dit...

Hola, Gavot, benvingut a aquest port.

Alguna vegada he estat temptat de comprar el "Diccionario" del Sáñez Reguart a través d'Internet; però, pel que em dius, segurament m'hauria endut la desagradable sorpresa de veure que estava exhaurit.

Fem una cosa: jo fa molt de temps que vaig darrera del llibre "Embarcaciones tradicionales de Galicia", de Staffan Mörling, però també està més que exhaurit, com el "Diccionario" de Sáñez Reguart. Aleshores, si mai trobo un "Diccionario" a la venda i en aquell moment no el puc comprar, t'aviso; i si tu trobes un "Embarcaciones tradicionales" i no te'ls vols quedar, m'avises a mi. D'acord?

Espero tornar-te a veure per aquestes aigües.

Salutacions des de Premià de Mar.