11.11.09

Jaume Amengual, un mestre dels nusos

Us heu fixat que cada vegada hi ha més nens que porten les sabates cordades amb velcro en comptes de cordons? La raó és molt senzilla: hi ha molts nens, avui dia, que no saben fer nusos, ni tan sols el de les sabates. I per què no en saben? Doncs perquè els seus pares, pels motius que sigui, no els hi ensenyen. I les escoles han optat per demanar als pares que els alumnes portin sabates amb velcro, per evitar que els mestres i les mestres s’hagin de passar tota la classe lligant cordons de sabates (a més d’ajudar-los a vestir-se, perquè també van molt peixos en aquesta “assignatura”). El resultat de tot plegat és que els nens i les nenes estan perdent la psicomotricitat que els dóna treballar amb les mans. Hi ha qui diu que aquesta mancança la supleix l’habilitat que agafen els xavals fent anar les video-consoles i altres aparells electrònics. Però estic convençut que no és el mateix pitjar botons que fer un as de guia.


Jaume Amengual ensenya a fer nusos als visitants de Marina Tradicional


Qui també està del tot convençut que no és el mateix fer un as de guia o una pinya de rosa que donar-li canya a la Play és en Jaume Amengual, ex pescador mallorquí, mestre artesà xarxer i expert en nusos. Ha estat ell qui m’ha fet adonar de tot això que comento. La veritat és que no m’ho havia plantejat mai; segurament perquè no tinc fills. En canvi, en Jaume pensa que a les escoles s’hauria d’ensenyar als nens a fer nusos, una habilitat que no només és útil, sinó també molt entretinguda. Aquest mestre dels nusos va estar el cap de setmana passat a l’espai Marina Tradicional, convidat per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, per impartir diversos tallers. L'experiència va ser un èxit.

En Jaume Amengual fa màgia amb un cap a les mans. Els nusos més corrents els fa del dret i del revés. L’as de guia, per exemple, el sap fer de diverses maneres. La més espectacular és quan transforma un pardal o ballestrinca en un as de guia amb un simple moviment de dits. A mi, que el faig amb els ulls tancats, em va ensenyar a fer-lo, no amb l’extrem del cap mirant cap a tu, sinó al revés. És a dir, quan arribes a un moll, per exemple, i vols fer un as de guia en una argolla des del vaixell i no des de terra. La gràcia és fer-lo d’una sola passada, sense girar el cos, ni fer la coca prèviament, ni –per favor, quina vergonya!- res de tot allò de “la serp que surt del pou, dóna la volta a l’arbre i torna a entrar al pou”. Això està molt bé per als cursets d’iniciació, però se suposa que un mariner consumat ha de saber fer els nusos de manera professional i ha de dominar l’art de treballar amb el cordam; allò que els francesos en diuen matelotage. En Jaume t’explica els trucs per començar bé una entalladura o per fer una anella -el nus grommet, que dies enrere un lector d’aquest bloc em va demanar com es feia-; trucs que no surten als llibres i que faciliten molt la feina.



Saber fer nusos i treballs amb caps és l'assignatura pendent de molts navegants.

El cap de setmana passat, molts visitants que van passar per l’estand de la FCCPMF van quedar bocabadats veient en Jaume Amengual fent una catifa de corda o teixint un bocí de xarxa. Alguns es van animar i es van posar a fer nusos amb un boci de cap; i fins i tot alguna senyora va agafar l’agulla i es va atrevir a fer xarxa. Però tant aquí, com en qualsevol port, es fa evident que això del cordam, la cabullería o el matelotage, en general, ho portem pengim-penjam; vaja, que si ens fessin un examen, feina rai! Crec que saber treballar amb el cordam, i saber fer nusos i aplicar-los a la maniobra que toqui, forma part del art de navegar i defineix la qualitat d’un mariner; igual que saber navegar sense aparells electrònics i dominar el vocabulari nàutic. I qui pensi que tot això no serveix per res, no em mereix gaire confiança com a mariner. Als vaixells no hi ha velcro que valgui!


Tornant al que dèiem al començament, per en Jaume Amengual, que té experiència docent com a professor de la Cooperativa Jovent de Mallorca, ensenyar els escolars a fer nusos seria una bona manera de fomentar la importància de treballar amb les mans i d’estimular les seves habilitats manuals. I també serviria per recuperar un art i un ofici que, tot i estar actualment en decadència, pot ser de gran utilitat, no només a bord d’un vaixell sinó en la vida quotidiana. Espero que ho aconsegueixis, mestre.


Jaume Amengual i el fotògraf Pere de Prada a l'estand de la FCCPMF

En aquest enllaç de TV Mallorca podreu veure l’entrevista que li van fer al Jaume Amengual en el capítol 3 del programa “Nostrum”, que porta per títol “Mon mariner” i que planteja la necessitat de preservar i conèixer el patrimoni marítim, alhora que ens parla d'altres temps i altres formes de viure.


14 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Lasca, as de guia, as de guia por seno, nudo de encapillar, as de guia doble, nudo de pescador, ahorcaperros, nudo de pescador... M'ha recordat amb este post el meu primer mes a l'institut marítim i les amenaces del professor, SI NO ME SABEN HACER UN AS DE GUÍA CON LOS OJOS CERRADOS NO LES VOY A APROBAR LA ASIGNATURA AUNQUE ME HAGAN EL EXAMEN PERFECTO. Al remat després de tres mesos, a la primera avaluació, era impossible no saber fer un as de guia, però també ens suspenia tota l'assignatura de Maniobra si no sabíem fer altres tres nusos, els tres que ell vullguera, de la infinita llista de tots els que havíem aprés a fer.

Joan Sol ha dit...

Estimada Comtessa,

Estic molt content de tornar-la a veure per aquestes aigües. Crec que el seu professor feia bé d'exigir a uns futurs mariners professionals que sabessin fer una sèrie de nusos imprescindibles a bord d'un vaixell. Cal que un mariner domini les eines i materials del seu ofici, de la mateixa manera que un periodista i un escriptor han d'escriure sense fer faltes d'ortografia i aplicant bé els signes de puntuació. No es pensi, em faig un tip de llegir textos de gent que s'hi guanya la vida escrivint-los, plens de faltes i mal puntuals. Ni tan sols es molesten en fer servir el corrector del Word! I això em sembla una falta de respecte per l'ofici.

Jo tinc sempre un boci de cap a prop i, quan tinc una estona, aprofito per practicar. Perquè amb els nusos passa com amb la música i els idiomes, que si no es practiquen, s'acaben oblidant. Continuo practicant l’as de guia del dret i del revés, amb una sola mà, a l’esquena i amb els ulls tancats, per no dubtar ni una dècima de segon quan l’hagi de fer al mar, en qualsevol situació. Em meravella la simplicitat, eficàcia i bellesa d’aquest nus!

He anat seguint el seu periple equatorià i gaudint de la seva muntanya màgica. Sé que li dec un munt de comentaris, però em temo que no tinc el seu talent per escriure d'altres coses que no siguin la mar i els vaixells.

Ben tornada a casa!

jaume amengual ha dit...

bon vespre joan,
moltes gracies per aquesta entrada al teu blog d'una especie en perill d'extincio i que vol tirar un proyecte per "lligar" el mon amb els caps

Far de la Banya ha dit...

M'ho vaig perdre !

Per curiositat, Joan, quin és l'enllaç del fotògraf argentí que vas anomenar l'altre dia.

Salutacions :-)

Eduard

Té la mà Maria - Reus ha dit...

molt bon blog felicitats
un salutació des de Reus

Anònim ha dit...

Jaume Amengual estrella mediática!!!
Fenomenal!!!

Joan, tendrías que pedirle que se grabara haciendo nudos y los cuelgas en la pestaña de vídeos.

Diego.

Gemma ha dit...

Hola Joan,

A mí, això dels nusos al principi em va costar una mica, la veritat es que se fer-ne bé quatre. No he probat de fer-los amb els ulls tancats...però ho probaré ja per curiositat, suposo que un cop els domines és possible fer-los així.

Crec que és molt important que un mariner o marinera els sapiga fer, es més si surts a navegar sol és imprescindible.

Són bonics els quadres de nusos, en vaig fer un parell que em van quedar força bonics.

Interessant entrada Joan.

Una abraçada.

Joan Sol ha dit...

Hola, Jaume!

No siguis tan pessimista, home! Potser sí que arribarà un dia que totes les sabates es cordaran amb velcro; però a bord d'un vaixell -sobretot si és de vela- sempre faran falta els caps i els nusos. És a dir que jo et veig encara molt lluny de l'extinció. Abans s'haurien d'extingir els vaixells!

A reveure!

---------

Eduard, el fotògraf nàutic que em demanes es diu Mario Capizzano És boníssim!

Que vagi bé per Tarragona.

---------

Hola, Té la Mà Maria, i benvingut per aquestes aigües.

Com a tarragoní que soc, és a dir, nascut al "barri marítim" de Reus, em fa molta il·lusió la teva visita. Aquí sempre tindràs una sortida al mar pel que convingui.

Gràcies i ens llegim.

---------

Hola, Diego!

Doncs sí, el Jaume podria ser una estrella mediàtica dels nusos si s'ho proposés, perquès és un crack de la matèria. No és mala idea això que proposes de gravar-lo. Ho haurem de provar.

A reveure!

Joan Sol ha dit...

Hola, Gemma!

Crec que a bord d'un vaixell és imprescindible saber fer nusos, tant si vas sol com acompanyat. Sobretot si et consideres mariner o marinera. I cal saber-los fer bé i ràpidament. Vull dir que hi ha moments i maniobres en què no pots dubtar: el nus ha de sortir a la primera i s'ha de poder desfer fàcilment. No hi ha res més emprenyador que no poder desfer un nus perquè està mal fet i no hi ha manera d’afluixar-lo. Per aconseguir-ho cal practicar molt, de manera que el facis sense pensar... o sense mirar.

Són bonics, els quadres de nusos, sí; però sense accessoris ni adorns addicionals: el nus pelat i prou. Bé, al menys és així com a mi m'agraden.

Una abraçada!

Suso da Moura ha dit...

Ola Joan i amics:
La veritat es que no habia escrit res per pura vergonya marinera, que es molt mes vergonyosa que la torera. Vergonya per que només soc capaç de fer cautre o cinc nusos, els justets per en surtirme a la dorna, i excepte el "ballestrinque" i el "cote" he de menestir els meus dos ulls ben uberts per ferlos. ¿el as de guia te mes d'un sentit? No escribia per vergonya, pero al veure-l ultim comentari d'en Joan, m'he avergonyat tant que he hagut de escriure per catarsis o penitencia: ja no hp sap ben be; i es que, mes a mes dels nussos alló de les faltes de ortografia, de puntuació o els errors al escriure ho he sentit al cor com un full dur i gelid, perque mariner ho soc o ho vull ser per afició, pero "letrado" ho soc per dedicació professional i aquí sí que ho faig ben malament. Vull dir amb aixó dels blocs: Escric rapid i malament. En deixo lletres y signes i tiro avant; y la falta de temps no es cap excusa. Tal i com di en Joan, es una falta de respecte al lector. Per aixo: mea culpa. Espero fer-he mes be.
Salut Suso

Anònim ha dit...

Enhorabona a en Jaume pel seu èxit i pel bon saber fer en això dels nus al saló nàutic de Barcelona, a destacar la qualitat humana del nostre amic. Només em sap greu que no hagués vengut al dinar de l'Agustina celebrat el mateix dia perquè obviament tot i que té moltes qualitats; no podia ser a dues bandes al mateix moment.
Jo de nus de moment sé fer-ne els que he de menester. És ben cert que cada cop hi ha més desconeixemt sobre el tema tot i que cada vegada hi ha més aficionats que disposen d'embarcacions, no saben fer un trist nu pla i s'aventuren a sortir a la mar.
Algú em va dir una vegada que basta saber qui és l'amo de la barca només mirant les barbetes(amarres) i tenia tota la raó.
Un altra aspecte que m'agradaria destacar en aquest fòrum és el desconeixement dels noms en la nostra llengua en les seves variants locals, que formen part del ric patrimoni perdut o en vies d'extinció i crec que gràcies al teu magnific bloc, els podem recuperar, si la gent vol; si més no tenir la difusió que es mereixen.
El nu que la gent anomena "Ballestrique" a Mallorca la gent de mar li diu (encara hi ha algú) coll de roda, en canvi els pagesos l'anomenen "nu de porc", pel fet que era el nu que s'emprava per amarrar el porc a la banqueta.
L'as de quia, en versió nostrada és la gassa de mans. Bé, aquí hi ha aquests mots si algú els vols posar en pràctica de paraula o bé amb les mans, ja ho sap.

Gràcies pel teu bloc Joan

jσrdiciяαch ha dit...

Sempre m'han interessat molt els nusos de la marina, i no en sé fer cap :(

L'imperdible de l'ànima

Joan Sol ha dit...

Hola, Suso!

No siguis tan dur amb tu mateix, home! D'entrada, t'agraeixo que ens escriguis en català, que no és la teva llengua habitual. Jo el gallec només el llegeixo, i segur que no me'n sortiria ni la meitat de bé que tu amb la nostra llengua. I pel que fa a deixar-te lletres i signes, això té una solució fàcil: rellegir una o dues vegades més qualsevol text abans de publicar-lo.

Parlem de nusos: és normal saber fer només els que necessites y que són els que més practiques. Però, fins i tot centrant-te només en aquests, els pots arribar a perfeccionar per poder fer-los de diverses maneres i en qualsevol situació. Per cert, que jo hauria de practicar el nus de la "vara de portar" amb el pal per la propera vegada que sortim amb dorna. ;-)

Una abraçada, lletrat!

Joan Sol ha dit...

Hola, Anònim! Si és la primera vegada que deixes un comentari, benvingut per aquestes aigües.

Coincideixo plenament amb tu en l'afecte pel nostre amic comú, en Jaume. Tens raó: les amarres i l'estat i l'ordre dels caps a bord diuen molt d'un armador. Quan veus unes amarres amb un manyoc de nusos i tots els caps esfilagarsats...

"Coll de roda", "nu de porc", "gassa de mans"... m'apunto aquests noms tan bonics i que no havia sentit mai. És evident que cada racó de mar és un món, i que la llengua de cada lloc és un tresor que mai no deixa de sorprendre'm. Espero que ens descobreixis més paraules com aquestes.

Gràcies a tu per la visita i per l'aportació. A reveure!

----------

Doncs ja ho saps, Jordi: aconsegueix un bocí de cap i a practicar. Al Youtube trobaràs molts vídeos que expliquen com fer els nusos més corrents. Segur que t'agrada, perquè això de fer nusos també és un art.

Salutacions!