29.1.10

Drassanes Despuig gestionarà l’escar de Roses

Drassanes Despuig, l’empresa de Cadaqués del mestre d’aixa Francesc Despuig, ha guanyat la concessió per explotar l’escar del port pesquer de Roses en el concurs convocat per Ports de la Generalitat. La finalitat del concurs és millorar la prestació dels serveis portuaris d’hissada, avarada, reparació i manteniment d’embarcacions, dirigits principalment a la flota pesquera del port rosenc. A més d’aquests serveis, el nou concessionari té també l’objectiu de convertir l’escar de Roses en un centre especialitzat en la reparació i manteniment de vaixells clàssics i d’embarcacions tradicionals, i la creació d’una escola de mestres d’aixa. La concessió administrativa atorgada a Drassanes Despuig és per un període de 30 anys.

 
Esplanada de l'escar de Roses.

Drassanes Despuig té previst remodelar bona part de les instal•lacions de l’escar, a partir d’un projecte de l’arquitecte Pere de Prada, i renovar la maquinària d’hissada i moviment de les embarcacions, que havia quedat obsoleta. Concretament, se substituirà el vell sincrolift, que ja no estava operatiu, per un nou travelift amb capacitat elevadora fins a 200 tones i amb amplada suficient per a treure embarcacions de pesca, professionals i d’esbarjo, inclosos els catamarans que operen a la zona. L’escar oferirà també un sistema integral de reparació i manteniment de totes aquestes embarcacions. A més, les noves instal•lacions s’adequaran a la normativa vigent en matèria medio-ambiental, amb sistemes per a la recollida i reciclatge d’aigües brutes i de totes les deixalles produïdes per l’activitat de l’escar.

Paral•lelament a la prestació d’aquests serveis, que són els que exigeix la concessió, Drassanes Despuig continuarà amb la seva activitat habitual com a drassana, dedicada, per una banda, a la restauració i manteniment d’embarcacions tradicionals i vaixells d’època i clàssics; i per una altra, al disseny i construcció d’embarcacions de fusta per a la nàutica d’esbarjo. Un dels objectius de Drassanes Despuig és establir a Roses un centre especialitzat en la restauració i manteniment de vaixells clàssics, inexistent en aquesta àrea del Mediterrani.

L'escar de Roses serà un centre de restauració de vaixells clàssics.

Drassanes Despuig vol que l’escar estigui integrat en la població de Roses, tant urbanísticament com socialment, desenvolupant activitats que simbolitzin i reforcin la tradició marinera de la zona, i que situïn la vila de Roses com un port de referència a Catalunya. En aquesta línia, el nou concessionari, conscient de la importància que té la formació professional especialitzada per a la creació d’ocupació en aquest sector, té la intenció de liderar, juntament amb les diverses administracions, però especialment amb l’Ajuntament de Roses, la posada en marxa d’una escola-taller de mestres d’aixa, on s’ensenyi l’ofici de la construcció naval en el sentit més ampli i profund del terme. L’objectiu és formar personal qualificat per reparar i construir embarcacions de qualsevol tipus i amb qualsevol material i tècnica; i impartir cursos especialitzats sobre els diversos oficis relacionats amb la construcció d’embarcacions: fusteria d’interiors, ebenisteria de vaixells, tapisseria, mecànica, pintura, electricitat, construcció de pals, disseny d’embarcacions de fusta, etc. Amb aquesta finalitat Drassanes Despuig ha sol•licitat a Ports de la Generalitat que es reservi la parcel•la adjacent a l’escar de Roses per a construir-hi la seu de la que podria ser la futura Escola de Mestres d’Aixa de Catalunya.

En Quico Despuig calafatejant el buc de l'Islander. (Foto: Drassanes Despuig)

Sens dubte aquesta és una molt bona notícia per al sector de les embarcacions tradicionals. La flota d’aquesta mena de vaixells va creixent i amb unitats de dimensions considerables. Igualment, la flota de vaixells d’època i clàssics també va agafant cada cop més volada. I no hi ha instal•lacions, sobretot al nord de Catalunya, on es concentra bona part de la flota de vela llatina, que ofereixin serveis de reparació i manteniment tan especialitzats com el que requereixen aquest tipus d’embarcacions. A Drassanes Despuig tenen experiència tant en la restauració de vaixells tradicionals com clàssics, i també en poden dissenyar i construir de nous per encàrrec. Entre els seus treballs destaquen la restauració del llaüt Sant Isidre, del sardinal Sant Elm i del quetx Islander; la construcció de l’arboradura i eixàrcia del Rosalind i del Sant Ramon; i el disseny i construcció dels velers Ossian i Kuyunut.

La creació d’una escola de mestres d’aixa també és una vella aspiració del sector. Una escola que no només ofereixi ensenyament regulat de cara a la formació professional, sinó cursets i tallers específics dirigits a aquells particulars que vulguin reparar la seva pròpia barca, construir-ne alguns elements i, fins i tot, fer-se’n una de nova mitjançant els sistemes constructius més moderns.

Vegeu també el reportatge que en va fer Empordà TV.


15 comentaris:

Erik Tarres Lenneryd ha dit...

Enhorabona al Quico i a les seves Drassanes Despuig que, sens dubte, si ho fa bé, les convertirà en punt de referència per la nàutica de fusta, és a dir, vaixells tradicionals i "yachts" clàssics i amb esperit de tradició al nostre páis i, per que no, a la península. Fa il.lusió pensar que es crearà una escola de mestres d'aixa. Anem per bon camí!!

Bona proa. Erik Tarrés

Anònim ha dit...

Felicitats Quico,i molta llenya. A TOT DRAP

Anònim ha dit...

Felicitats Quico per l'adjudicació. Ara els vaixells tradicionals tindran un bon escar per a curar els seus mals.
Enhorabona!
TONI.

Magda Casamitjana ha dit...

Com alcaldessa estic molt satifesta que en Quico estigui al capdavant de l'Escar de Roses, que hagi fet seva la voluntat de crear una escola de formació d'oficis nàutics i que hagi subrogat als treballadors de l'anterior empresa concessionària.

Moltes felicitats a en Quico i sobretot a Roses que amb la seva arribada guanya!

Ah! I moltes felicitat pel bloc. M'ha encantat!!

Magda

Unknown ha dit...

Hola, Erik!

Benvingut al blog, tot i que ja fa temps que hi ets. Estic convençut que en Quico farà una bona feina. I des del punt de vista de la marina tradicional, fa molta il·lusió tenir una instal·lació com aquesta, que es pot convertir en un nucli important de dinamització de tot aquest sector.

A reveure!

----------

A Tot Drap, Toni,

Efectivament, ja tenim escar! Segur que en Quico ha rebut els vostres missatges de felicitació.

Fins aviat.

Unknown ha dit...

Ostres, Magda! Ets la primera alcaldessa que em deixa un comentari al blog i em fa molta il·lusió.

No cal que et digui que amb en Quico heu fet molt bon fitxatge. T'ho dic perquè fa temps que el conec i col·laboro en alguns dels seus projectes. Hi ha moltes ganes de fer coses de fer coses a Roses, i projectes interessants que donin a conèixer la seva història marinera, que jo diria que encara està per descobrir. A veure si entre tots podem fer de Roses un centre de la nàutica tradicional de primer nivell.

Celebro que t'agradi el blog. Moltes gràcies pel comentari i per fer-te'n seguidora.

Salutacions des de Premià de Mar!

Amadeu ha dit...

Soc l'Amadeu Ros des de Xàbia. Me n'he alegrat molt de saber del nou projecte d'En Quico Despuig. Els meus millors desitjos per a l'equip de l'escar de Roses.

Unknown ha dit...

Hola, Amadeu/Cap Prim! Quina sorpresa!

Transmetré els teus desigs al Quico, perquè em consta que van molt de bòlit preparant l’escar per començar a treballar el més aviat possible.

Gràcies i molts records a la gent de Xàbia.

josep ha dit...

Moltes felicitats de part d'en Gaspar Lloret. Ell no sap que escric aquestes paraules, però ben segur que hi estaria d'acord.
Fins ben aviat: el gendre d'en Gaspar Lloret

Unknown ha dit...

Hola, Josep!

Com que aquesta entrada és una mica antiga, li he reenviat el teu missatge el Quico, que així segur que li arriba.

Gràcies per la visita!

Rosa. ha dit...

L'Escola-taller de mestres d'aixa serà una realitat a Roses per el curs vinent? Desde que va apareixer la noticia i ens va interesar per cursar-lo no n'hem sabut res més!

Unknown ha dit...

Hola, Rosa!

Em temo que no, que encara haurà de passar força temps abans que aquesta escola de mestres d'aixa sigui una realitat. Primer, Drassanes Despuig ha de fer una sèrie d'obres importants per a acondicionar l'escar i poder prestar tots els serveis a què l'obliga la concessió, a més d'instal·lar maquinària nova per a treure vaixells, etc. Dubto molt que aquesta escola pugui ser una realitat abans de dos anys.

Gràcies per la visita. A reveure!

Anònim ha dit...

Hola, muy interesante el post, saludos desde Mexico!

Anònim ha dit...

Interesante articulo, estoy de acuerdo contigo aunque no al 100%:)

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.