3.5.10

Nits de lluna plena i patrimoni marítim

Amb un títol tan suggeridor com “Nits de lluna plena”, el Museu Marítim de Barcelona, va iniciar dijous passat, a bord del pailebot Santa Eulàlia, una sèrie de tertúlies al voltant de les embarcacions històriques, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i recollir diversos punts de vista sobre el món del patrimoni marítim flotant. Hi va assistir una vintena de persones procedents de diversos sectors: l’àmbit de les associacions, les embarcacions tradicionals, els museus, la marina mercant, l’administració marítima, el dret marítim i el patrimoni cultural. Jo vaig tenir l’honor i el plaer de ser-hi convidat. I dic el plaer perquè xerrar de vaixells amb una colla d’experts, tot prenent un vas de vi, a la coberta d’un veler com el Santa Eulàlia, en un vespre de primavera, és una experiència molt agradable. Vaig prendre quatre notes del que es va dir, que va ser molt, i ara un en faig cinc cèntims des del meu punt de vista.

L’Elvira Mata, directora tècnica del MMB, va començar explicant que aquestes tertúlies volen ser una continuació del debat iniciat durant la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques”, que va tenir lloc el novembre passat al Museu Marítim, però en un entorn més obert i distès. En aquest mateix blog hi trobareu un resum de les diverses ponències d’aquella jornada. El MMB va elaborar també un document amb les conclusions de la jornada, que va repartir entre els participants a la tertúlia i que podeu consultar a través d’Scribd.

Embarcacions catalogades

Però... què ha passat des de la “Jornada d’embarcacions històriques”? Elvira Mata va citar la catalogació com a “bens singulars” de dues embarcacions històriques, la Lola i la Santa Espina, que d’aquesta manera assoleixen un primer nivell de protecció dins del Patrimoni Cultural Català. I va afegir que el Museu Marítim de Barcelona serà l’entitat encarregada d’elaborar l’informe tècnic necessari perquè una embarcació pugui ser declarada bé singular o bé cultural d’interès nacional (BCIN). És bo saber què aquest informe, que és vinculant, l’emetrà una entitat implicada amb les embarcacions històriques i no un organisme aliè a tot aquest món, cosa que podria generar algun contrasentit. D’alguna manera ja passa cada vegada que el Santa Eulàlia, un vaixell declarat BCIN, vol sortir d’aigües espanyoles per anar a França, per exemple. En aquest casos cal demanar permís a Madrid, com si es tractés d’un quadre o qualsevol altra peça catalogada del patrimoni cultural cedida a un museu estranger, posem per cas. No deixa de ser un contrasentit que a un element mòbil per naturalesa com és un vaixell se li apliquin normes pensades per a elements estàtics, com pugui ser un quadre o qualsevol obra d’art exhibida en un museu. Sembla, doncs, que en aquest camp de les embarcacions històriques catalogades encara hi ha força feina a fer, si el que es vol és que sigui un patrimoni viu i actiu.

La Santa Espina, embarcació catalogada.


L’esmena, a la Conferència del Dia Europeu del Mar

Una conseqüència de la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” que pot tenir força transcendència en el futur, és l’elaboració de l’esmena a la nova Llei General de Navegació Marítima, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. Els partits polítics amb representació parlamentària van presentar aquesta esmena a la Comissió de Justícia del Congrés, però no sembla pas que la llei s’aprovi durant l’actual legislatura. Mentrestant, es va engegar una campanya pro esmena que compta amb el suport d’un munt d’associacions, entitats, empreses i, fins i tot, d’uns quants ajuntaments. El Museu Marítim de Barcelona ha recollit el testimoni de l’esmena i ha engegat diverses accions en aquesta direcció. D’una banda, conjuntament amb el Museo do Mar de Galicia, s’han creat dos grups de treball per redactar un manifest en favor d’un estatut jurídic propi per a les embarcacions històriques i tradicionals, que serveixi de base per a desenvolupar el reglament pel qual s’haurien de regir aquestes embarcacions, tal com ja avançava temps enrere el blog “Espai Marina Tradicional”. Aquest manifest es farà públic en el marc de la Conferència del Dia Europeu del Mar que es celebrarà a Gijón del 18 al 21 d’aquest més. L’European Marítim Heritage participarà en aquesta conferència i els dos museus ja s’hi ha posat d’acord per a presentar el manifest, sota el paraigües de l’EMH.

Per altra banda, el MMB es va posar en contacte amb la Direcció General de la Marina Mercant per posar-la al corrent de totes aquestes accions, amb la idea de tenir-la com a aliada. I també es va aconseguir que la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat adquirís el compromís de fer arribar el manifest a Patrimoni de Madrid.

Per a l’especialista en Dret Marítim Jaime Rodrigo, present a la tertúlia, aquestes són petites passes, però molt necessàries de cara a situar la gestió del nostre patrimoni marítim, especialment el patrimoni flotant, a nivell europeu. Cal recordar que Rodrigo va fer una de les ponències més interessants de la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” del novembre passat. Fins i tot m’atreviria a dir que va ser l’espurna que va encendre la metxa de l’esmena a la nova Llei General de Navegació Marítima, en una acció conjunta d’àmbit estatal sense precedents.

Proposta trencadora

En Joan Santolària, de l’empresa “Tela Marinera”, que gestiona el Rafael, va fer una de les intervencions més trencadores de la reunió. Va dir que cal trobar una manera diferent de visualitzar el patrimoni marítim de com ho hem fet fins ara. I va proposar donar al patrimoni –les embarcacions, en aquest cas- un caire reivindicatiu. Segons Santolària, avançarem si posem traves i problemes a l’Administració; però si només ens veuen com uns romàntics, no avançarem. “Vull convertir-me en un problema”, va afegir. Òbviament no es tracta de bloquejar ports amb barques de vela llatina, sinó de pensar accions que tinguin més ressò social que una simple trobada.

Es va parlar d’una caravana d’embarcacions tradicionals, com la CaraMed francesa. I en Roger Marcet, director del MMB, va apuntar que potser es podria aprofitar la navegació commemorativa del vintè aniversari del programa “Thalassa”, per fer alguna acció reivindicativa. Aquesta navegació, que es fa amb el Santa Eulàlia, comença el proper 6 de juny a Portvendres i acaba el dia 20 a Sant Carles de la Ràpita, amb escales a Port de la Selva, Roses, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i l’Ametlla de Mar. En cada etapa es faran diversos actes relacionats amb el mar i el patrimoni marítim, algun dels quals podria servir, efectivament, per donar a conèixer la situació del patrimoni marítim i els problemes que l’afecten. Cal pensar-ho i dedicar-hi temps i energies, uns ingredients dels quals el sector –al menys el de les embarcacions- no va gaire sobrat, malauradament.


Els vaixells històrics, presents al Dia Europeu del Mar.


La seguretat

També es va parlar de seguretat. En Miquel Borillo, promotor de la recuperació del jakt noruec Anne Dorothea, rebatejat com a Far Barcelona, va defensar la seguretat com un element vital i ineludible en les embarcacions històriques. De fet, no crec que ningú s’oposi a la seguretat; però diria que cal trobar maneres específiques d’implementar-la en aquesta mena de vaixells. I ara per ara l’Administració no és gaire sensible a la singularitat d’aquestes embarcacions. Però en Borillo va afegir que el vaixells escola han aconseguit un reconeixement especial dins del conveni SOLAS. En Vicente García-Delgado es va referir a la dificultat d’aplicar la reglamentació en matèria de seguretat a les embarcacions experimentals, com ara la rèplica d’una embarcació antiga, i va defensar que es puguin mantenir certes embarcacions tal com eren antigament i amb el mateix ús que tenien.

I també es va parlar d’altres coses que no vaig apuntar. Jo mateix em vaig referir a la negativa de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar a treure les barques de la platja com a condició per rebre la bandera blava, de la qual en parlo en l’entrada anterior. Ho acabava de sentir per ràdio mentre anava a la reunió i em va semblar que era una bona notícia; una aposta ferma i decidida per part d’una administració local cap al patrimoni marítim. I vaig pensar que potser és un símptoma que la percepció social cap a aquest patrimoni comença a canviar. Segurament algunes d’aquestes qüestions tornaran a sortir en futures tertúlies. La següent “Nit de lluna plena” coincideix amb “Palamós, terra de mar”, els dies 28, 29 i 30 de maig. Allà hi serà el Santa Eulàlia per acollir novament els tertulians. Però aquesta vegada, a petició del Museu de la Pesca de Palamós, es parlarà de la meteorologia al mar.


6 comentaris:

Navegante ha dit...

Enhorabuena Joan, creo que es de justicia reconocer la labora de todos aquellos que apostáis por nuestro patrimonio marítimo y la cultura de las embarcaciones tradicionales. Me imagino que además, hacerlo desde un buque insignia en este campo, como el Santa Eulalia, se convierta en toda una experiencia.

¡Que los disfrutes!

Postdata: Aplaudir, una vez más, las iniciativas del MMB, muy preocupado por acercar a la ciudadanía su apuesta por la defensa y recuperación del patrimonio marítimo y por su gran labor de concienciación

escenavegant ha dit...

Hola Joan,

Sort de tu! Tota nova activitat és benvinguda. Amb tot, però, seria bo de fer-les conèixer amb antelació a les persones interessades en el tema.

Hi ha una desinformació generalitzada sobre les activitats, poques, que fan referència al patrimoni marítim. Informacions que arriben tard per correu ordinari. Manca d'ús del correu electrònic per les comunicacions amb les entitats. No puc dir que no ho sabia. Va trucar-me en Joan Santolària el dia anterior. Però amb més temps, de ben segur que s'hauria acostat algú de la nostra entitat. Saps que ens agrada participar i formar part dels fòrums marítims.

En el teu escrit he descobert alguna sorpresa! Com aquesta navegada del Santa Eulàlia entre Port_Vendres i Sant Carles de la Ràpita pel 20è aniversari de Thalassa. Una bona ocasió, ara ja perduda, per organitzar un fet marítim de ressó, participatiu i -per què no? - reivindicatiu.

Seguim sent un regne de taifas. Mentre cadascú només es mogui en el seu entorn immediat, dificilment farem anar endavant associacions i federació. Però tampoc serem capaços de recuperar -si encara en queda algun - vaixells o immobles que pel seu valor històric o patrimonial en siguin mereixedors. Encara sort que hi ha algun boig amb diners que ho fa...

Salut!

Bellerofonte ha dit...

Esperem que sí, que la percepció social canvïi i que els que tenim una barca de fusta no ens haguem de sentir intimidats.

Anònim ha dit...

Gràcies Joan pels teus articles al blog . Deiem a la taula : falta coordinar, prioritzar, programar i publicitar amb marge de temps per a fer visible aquest patrimoni que intentem conservar. Això tots ho volem ,però que difícil passar de les bones paraules als fets.

Esperem lograr-ho!
TONI

Far de la Banya ha dit...

Fan ganes d'estar-hi, en aquestes nits de lluna plena...

Bona iniciativa!

Joan Sol ha dit...

Gracias, Navegante.

Poco a poco se va avanzando en la consolidación de todo este movimiento asociativo, que aún no es todo lo fuerte que podría llegar a ser, al menos en Catalunya. Vamos, que aún nos queda muchísimo trabajo por hacer y mucho camino por recorrer. En este contexto, se agradece, y mucho, el liderazgo del MMB a la hora de tirar del carro de determinadas iniciativas.

Gracias por la visita y hasta pronto.

-----------

Hola, Jordi.

En aquest cas, la iniciativa va partir del MMB, amb un format diferent a les "Tertúlies marineres" a bord del "Cyrano" o a les "Converses de Taverna". De tota manera, la Federació hi era representada.

De tota manera, tens raó que falta més unitat i feina en comú. Però no hem d'oblidar que la majoria no som professionals d'això; sinó que és una afició que hem de fer compatible amb les nostres feines i famílies. Segurament també hi ha una manca de lideratge, però no és fàcil trobar algú que vulgui assumir la dedicació i el desgast que comporta estirar d'un carro com aquest.

Crec que qualsevol trobada pot ser una bona ocasió per a fer actes reivindicatius en favor del patrimoni. Podem fer pancartes, banderes, eslògans, adhesius, notes de premsam, utilitzar les xarses socials... Parlem-ne!

Una abraçada i fins aviat!

------------

Ei, Bellerofonte!

Dedueixo, pel que dius, que tens una embarcació de fusta. Quina, si es pot saber?

------------

Tens raó, Toni: passar de les paraules a l'acció, als fets, sempre ha estat el més difícil. Però jo soc optimiste de mena i penso que a poc a poc es va fent camí. Si miro enrere, penso que hem avançat força. Però és veritat que potser ens cal parlar menys i actuar més.

-----------

Doncs ja ho saps, Eduard! Com deia un vell eslògan: "La marina (tradicional) te llama. ¡Alístate!"

A reveure!