2.6.10

Reflexions a partir de "Palamós Terra de Mar"

El cap de setmana passat es va celebrar la quarta edició del festival marítim “Palamós Terra de Mar”, que aquest any estava dedicat a la investigació marina, amb la participació de diversos vaixells oceanogràfics. El certamen va atreure nombrosos visitants, però l’escassa participació d’embarcacions tradicionals va resultar decebedora. Si descomptem el Santa Eulàlia, el Far Barcelona i el Cyrano, a més de tres llanxes clàssiques i una rèplica d’un William Fife, de barques mitjanes i petites de vela llatina, que constitueixen el gruix de la flota catalana tradicional, només n’hi van participar cinc. Em sembla una participació molt pobra per a un certamen que vol ser el festival mariner de la Costa Brava. A qualsevol trobada de Calella, que es fa al poble del costat, com a mínim n’hi ha tres vegades més. I a la de Cadaqués. I a la de l’Escala. Què va passar? Aquests dies hi he estat rumiant i he arribat a una sèrie de conclusions que vull compartir amb vosaltres, esperant també que hi digueu la vostra.

En primer terme, l'ex Goretti, que ara es diu El Fifi.

Coincidència d’activitats.- Aquest últim cap de setmana de maig van coincidir el “Palamós Terra de Mar 2010” i la primera edició de l’Escale a Sète, festa de les tradicions marítimes celebrada en aquesta localitat francesa, en què hi van participar un centenar d’embarcacions. De Catalunya hi van anar els sardinals Santa Espina i Sant Elm, la Xerina, la Mixineta, la Nena i el Capeador de la FCV (Aquí en teniu les impressions del blog Escenavegant). Es podria deduir, doncs, que la coincidència de tots dos festivals va fer que el francès, que aspira a convertir-se en una mena de Douarnenez de la Mediterránia, li restés participació al català. Des d’algun blog s’ha lamentat aquesta coincidència, que potser s’hagués pogut evitar. Òbviament, sempre és millor que no coincideixin dos certàmens que mouen el mateix tipus de participants i de públic. Però no crec que l’absència d’aquestes sis embarcacions fos decisiva en el fet que la trobada de Palamós quedés deslluïda. Molt millor si hi haguessin estat, és clar, però n’hi faltaven moltes més. On eren?

Poques barques al "Palamós Terra de Mar 2010"

Obrir la temporada és arriscat, perquè encara hi ha moltes barques que no s’han posat a punt després del període hivernal. Dos dels vaixells grans, el Sant Isidre i el Sant Ramon, no estaven operatius per raons que no venen al cas. I em fa l’efecte que trigarem a veure’ls en una trobada. Sens dubte van ser també dues baixes importants. En aquesta època de l’any encara no s’ha establert la dinàmica d’anar saltant d’un port a l’altre seguint el calendari de trobades, que sol arrencar pels vols de Sant Joan, amb la trobada de Calella. En aquest sentit, potser al “Palamós Terra de Mar” li va anar millor al setembre, tancant la temporada, després de la trobada de l’Escala, quan totes les barques són a l’aigua.

Per tant, jo diria que qualsevol entitat que vulgui organitzar una activitat i pretengui comptar amb la participació de la flota de vela llatina ha d’estudiar bé el calendari, que aquesta temporada, per cert, es presenta força atapeït. És clar que, tradicionalment, el calendari de trobades també costa de tancar i gairebé és impossible tenir-lo a primers d’any, cosa que facilitaria organitzar-se i coordinar les diverses propostes amb temps. I aquí penso que hauríem d’entonar un mea culpa tots plegats.

La Lola, aparellant. Al fons el Sant Pau.

Les associacions locals, ignorades.- Crec, i així ho he expressat en algun blog, que el més sorprenent i lamentable d’aquest “Palamós Terra de Mar” és el fet que l’associació local “La Mar d’Amics” ho hi hagi participat amb un paper actiu i destacat. Em consta que a la primera edició hi eren, però ben aviat van començar les desavinences amb l’Ajuntament de Palamós i el Museu de la Pesca, que actualment són els organitzadors únics d’aquest festival mariner. Cansats de sentir-se ignorats i deixats de banda, “La Mar d’Amics” ha optat per retirar-se, tot i que en el programa d’aquest any apareixien entremig d’una llarga llista de col•laboradors, al costat del Cine Club Badia, els Hipermercats Esclat i la Fleca de l’Empordà. És un error.

Qualsevol ajuntament o entitat que vulgui organitzar un certamen mariner i convocar la flota d’embarcacions tradicionals ha de comptar amb l’associació local. Perquè qui mou la flota són les associacions. I a les trobades i festes marineres s’hi va -a banda que vingui més o menys de gust- per amistat, per compromís, per donar suport als companys, i perquè si vas a la seva trobada, ells vindran a la teva. La trucada telefònica, la invitació personal, el contacte directe són la manera habitual d’assegurar-se la participació en aquest sector en què tothom es coneix. I això ho fan les associacions i les persones que les integren. A més, les associacions poden organitzar activitats paral•leles relacionades amb la cultura i el patrimoni marítim: exposicions, tertúlies, jocs, demostracions... Els seus membres són voluntaris que fan feina i, a més, treballen de franc.

La Pepeta i el Capitán Valdés, sortint de port.

Penso, doncs, que s’equivoca d’estratègia qui vulgui muntar un esdeveniment amb embarcacions tradicionals sense comptar amb les associacions o amb l’entitat que les representa: la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Segurament la FCCPMF té moltes mancances, però una certa capacitat de mobilització sí que la té. Potser “Palamós Terra de Mar” ja en té prou amb el Santa Eulàlia, el Far Barcelona i el Cyrano, que fan molta patxoca amarrats a port. Amb això no vull ignorar les sortides per a escolars que van fer durant la setmana, que també tenen la seva importància; però no m’imagino un Brest o un Douarnenez sense els centenars de petites embarcacions que acompanyen els vaixells grans i que són les que la gran majoria de persones interessades per la navegació tradicional es poden permetre. Perquè, no ens enganyem: aquesta afició, al nostre país, no és gaire assequible, precisament. Però potser el “Palamós Terra de Mar” es vol allunyar del model trobada de vela llatina.

Model de festa.- Crec que, en mans dels ajuntaments i de les seves àrees de promoció econòmica i ciutadana, les festes marineres s’han posat de moda i ja comença a passar com amb les festes i fires medievals: cada cop n’hi ha més i cada poble vol tenir la seva. I aleshores et trobes tota una col•lecció de parades d’artesania i productes diversos, que són habituals d’aquesta manera de fires, amb la diferencia que, mentre en unes el venedor va disfressat de serf de la gleva, en altres porta una samarreta a ratlles blaves i blanques, i adorna la parada amb un boci de xarxa i un parell de nanses. A “Palamós Terra de Mar” hi havia una mica d’això, suposo que pensant en captar el gran públic, que tant se li’n dóna que la cosa vagi de vaixells i de mariners com de les Croades.


Sovint, en aquests casos, l’ajuntament de torn contracta alguns vaixells, els més grans, com a “golondrina” per treure gent a passejar. No crec que sigui la millor manera de mostrar el patrimoni marítim flotant, però és millor això que res, i també és una bona font d’ingressos per a aquests vaixells, que contribueix a la seva conservació i funcionament. De tota manera, preferiria més “rigor” en els continguts d’algunes d’aquestes festes marineres i que s’ajustessin més a la temàtica a què se suposa que estan dedicades.

Dels continguts de “Palamós Terra de Mar 2010” cal destacar tota la part dedicada a la investigació marina, amb diversos estands d’institucions que s’ocupen d’aquestes tasques i, sobretot, amb la presència de diversos vaixells oceanogràfics d’estaments oficials, com el Cornide de Saavedra, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, i el Rígel, de l’Institut Hidrogràfic de la Marina. I també hi havia el súper-remolcador Punta Mayor, de Salvament Marítim. Va ser una bona ocasió per visitar aquests vaixells i assabentar-se de la feina que fan, de la qual segur que en sabem ben poca cosa.


Manca d’entesa i comunicació dins del sector.- Tornant al calendari, el propers 5 i 6 de juny es fa una nova edició del Trofeu Museu Marítim, que organitzen el MMB i el Reial Club Marítim de Barcelona, per a vaixells d’època, clàssics i esperit de tradició, i també per a embarcacions de vela llatina. Aquesta prova no acaba de quallar entre el sector de la vela llatina tradicional, que no té interès per les regates i no es troba còmode en l’ambient exclusiu i “pijo”, per entendre’ns, dels vaixells clàssics.

Personalment, penso que tant els vaixells clàssics d’esbarjo com les embarcacions tradicionals de treball formen part del patrimoni marítim flotant. Tot i que, antigament, els iots clàssics de regata i les embarcacions de treball representaven dues classes socials antagòniques, avui dia representen dues cares d’una mateixa realitat, dins de la navegació d’esbarjo. En tots dos casos, la recuperació i conservació d’aquests embarcacions és fruit de la voluntat i, en molts casos, de l’esforç econòmic d’una sèrie d’armadors decidits a conservar un patrimoni marítim heretat del passat. En el fons, parlem del mateix: parlem de cultura marítima, de patrimoni, de tradicions. I, encara que no ho sembli, estem tots en el mateix vaixell, i mai millor dit. La famosa esmena a la nova Llei General de Navegació Marítima ens afecta i ens pot beneficiar a tots.

L'elegància de les llanxes clàssiques es va poder admirar a Palamós.

Ens els festivals nàutics de fora de les nostres fronteres les embarcacions de treball i els iots clàssics es barregen, i les revistes especialitzades dediquen amplis reportatges tant a la recuperació d’un vaixell tradicional com a la restauració d’un iot d’època, i no fan distinció entre embarcacions de vela i de motor. Aquí, el sector dels clàssics i de la vela llatina és comporten com l’oli i l’aigua. I quan coincideixen en un camp de regates, només hi sol participar la
secció de vela llatina de la FCV. Hi ha un desencontre entre federacions, la de vela i la de patrimoni, que, no sé perquè, no ens acabem de trobar. És clar que aquest desencontre també es dóna entre institucions públiques de més pes i envergadura dins d’aquest mateix sector. És típic d’aquest país: som pocs i malavinguts, i a sobre l’interès particular sol estar per sobre de l’interès general. Em consta, però, que la FCCPMF té la voluntat d’acostar posicions.

Aquestes són algunes de les reflexions que m’he fet després de participar al “Palamós Terra de Mar 2010”. A banda d’això, m’ho vaig passar força bé. Vaig sortir a navegar amb el Sant Pau, convidat pels amics de l’associació “A Tot Drap”, de Sant Pol de Mar, i vam gaudir d’un dia de mar esplèndid, com podeu veure a les fotos. I a port vaig visitar el vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra i el remolcador Punta Mayor, de Salvament Marítim. Interessant, tot plegat. Però vaig trobar a faltar més barques a l’aigua.

La Pollosa, el relleu generacional?

El Far Barcelona i, al fons, el Santa Eulàlia.



L'Anne Bonny, rèplica d'un William Fife.


El pailebot Santa Eulàlia.

El Cyrano, amb els gabiers a les vergues. Als fons, les Formigues.


La Lola, que ja pertany al Museu Marítim de Barcelona.

El Sant Pau des de la Lola (Foto: Vicente García-Delgado)


15 comentaris:

Anònim ha dit...

Amic Joan: Estoy totalmente de acuerdo con tus apreciaciones, pero quisiera destacar un par de cosas.
Siempre nos quejamos de la poca ayuda que nos dan las instituciones, pero cuando ellas quieren montar una actividad, nosotros les damos la espalda muchas veces, sin ni tan siquiera darnos cuenta de ello.(Ya que la mayor parte de la flotilla son armadores particulares y les llega la convocatoria a última hora, cuando ya ha programado otras actividades como la de Sete.) y cuando vamos a pedir colaboración nos extraña ver la cara de poquer del político de turno.HEMOS DE SABER PRESENTAR LOS PROYECTOS CON CLARIDAD E IMAGEN DE FUTURO Y COMO SALIR BENEFICIADOS LAS DIFERENTES PARTES.

El político siempre nos utilizará para sus intereses, no seamos inocentes, pero nosotros hemos de aprender como hacer lo mismo con ellos, como lo han hecho los gallegos (ellos saben los años que les ha costado y como se han tenido que estructurar, las pautas a seguir y los proyectos a largo plazo que han debido de presentar).
En cuanto a la poca comunicación entre la FCV y la FCPMF es evidente, y de eso tenemos la culpa todos.(¿Si tenemos problemas hasta para encontrar una nueva junta, que grado de participación queremos que tengan los que nos siguen?)
Desde el principio hubo rechazo a la competición y a las embarcaciones que no fueran de madera, sin querer ver que la competición es una manera de atraer a nuevas generaciones y que los Clus Náuticos y la federación tienen medios y personal adecuado para impartir una enseñanza de la que nosotros tenemos claras dificultades, compensadas a veces con la voluntad de unos pocos y luego nos quejamos del cambio generacional.

Los Clubs Náuticos fueron los que conservaron al principio este tipo de navegación, ver los casos de Murcia y Baleares y en Cataluña el desencuentro es casi total.
En Mallorca han sabido como conjuntar la competición y la tradición, no sin ciertos malentendidos y ellos sabran explicarlo mejor que yo, pero poco a poco se van saliendo y llegando a acuerdos.

Lo del tema del programa de actividades es incomprensible,la mayoría se entera de las actividades con el boca a boca y si no fuera por tu calendario de actividades en el Blog, todo un referente, no se que pasaria.
Yo que me molesto en estar informado no he recibido nada parecido a un calendario de actividades a excepción del de la FCV y en su momento iran llegando alguna noticia de convocatoria de alguna trobada, hecha particularmente.( Me entero antes de las actividades en Baleares y Valencia)
Si tenemos un MMB, que está intentando abrirse paso en este tipo de actividades, (como podemos ver con el "patí catalá", la presencia de sus embarcaciones en el agua, en las diferentes actividades a lo largo de la costa) y la FCPMF no consigue tener un canal de comunicación fiable para conjuntar esfuerzos, (Como si ha ocurrido con el tema de Gijón), estaremos perdidos y si no sabemos lamernos las heridas y saber comunicarnos con el Far, ahora que ha desaparecido BFM para desarrollar actividades con su media docena de embarcaciones tradicionales, en Barcelona, que en su momento fue un referente, es que estamos enfermos y casi diria que con cancer de hígado.
Si queremos que las instituciones nos apoyen demostremos nuestro poder de convocatoria y que nuestro bagaje cultural es suficiente para dar un mensaje claro y preciso de nuestros objetivos y así no apareceran otros aspectos de feria medieval y de mercachifles para llenar nuestro vacio.
Perdona mi larga extensión sobre el tema.
Saludos: Vicente "l'encenaire".

escenavegant ha dit...

Joan! Amén!
Vicente! Amén.

Miguel ha dit...

Hola, soc en Miquel Melero, armador i capita del "Cyrano".
No mes vull dir una cosa, ben alta i clara, per que se me entengui.
El "Cyrano", va ser convidat a Palamos Terra De Mar, fa temps.
El "Cyrano", no ha cobrat ni un centim d'euro per acudir.
Despres de notificar la nostra asistencia, i a pocs dies de la festa. sen va notificar, que no podien ni tansols cobrar als clients que ja portabem desde la nostra base de Sant Feliu.
Al arribar, varem tenir d'esperar mes de tres hores per atracar, doncs no teniem lloc, i sens va fer un al la zona pesquera, per sor aprop del "cotarro".
Em vaig desplaçar per el meu compte,amb un vaixell, que porta cinc tripulants professionals, (Que cobren un sou) Un vaixell de mes de 105 TRB. Pagant de la meva butxaca, el combustile i els gastos.
El projecte del "Cyrano" porta mes de cinc anys realitzant-se, amb mes de 400.000 Euros invertits, de la meva butxaca. I mes de 12.000 hores de traball efectiu.
He fet, fins l'any passat mes de 2.000 nens, en xerrades i sortides, de forma gratuita.(Ara per fi, comncem acobrar alguna cosa)
Hem mantingut obert el Museu Del Salvament Maritim, no mes amb el treball dels nostres voluntaris, la meva tripulacio.
Estic fart de que se em posi al costat d'aquells que "ja eren prous"...
Porto mes esforç, calers, ganes i empenta en un projecte que qualsevol.
Tot aixo ho he fet, sense "NI UN EURO D'AJUDA PER PART DE NINGÜ"
Aixi que si us plau... "NO EM FIQUEU EN EL MATEIX COBE"

Miquel Melero i Ceballos

Joan Sol ha dit...

Hola a tothom.

Abans que res vull deixar clares dues coses:

- que l’únic que pretenc amb aquesta entrada és plantejar un debat sobre qüestions que afecten tot aquest sector de les embarcacions tradicionals, a través d’un diàleg obert, constructiu i respectuós amb totes les opinions i punts de vista.
- que les opinions expressades en l’entrada són estrictament personals i no representen l’opinió de cap entitat de la qual formo part; per tant, jo en soc l’únic responsable.

Salutacions.

Joan Sol ha dit...

Hola, Encenaire.

Estoy totalmente de acuerdo con lo que dices. Que el sector de la marina tradicional salga adelante y se consolide depende en su mayor parte de nosotros, los que andamos metidos en él, más que de la Administración. Somos nosotros, las asociaciones y entidades, los armadores, los profesionales del sector, etc., los que tenemos que tirar del carro. En este sentido, aún queda muchísimo trabajo por hacer, y tu mismo citas algunas de las tareas pendientes.

Gracias por tu aportación y hasta pronto.

-----------

Escenavegant,

Vols dir que ja ho hem dit tot?

Ens llegim!

Anònim ha dit...

Joan,com diu l'encenaire "el programa de actividades es incomprensible etc..." Si es tanqués el calendari al febrer, el particular podria decidir on participar. També combrego amb el teu últim apartat :Manca d'entesa i comunicació dins el sector.
Estem en època de vaques magres aixó tampoc ajuda .
TONI.

Lluís ha dit...

Bon dia Joan.
Soc el patró de Sa Xicota i m'he de disculpar per no asistir a la festa.
Teniem demanada dia i hora d'avarada per fer l'obra viva desde feia molt temps,avans de coneixer la convocatoria de "Palamós: Terra de Mar"
Despres d'aquest hivern tan plujós, on trobar, dins d'un cap de setmana,3 dies sense pluja ha estat gairabé imposible, la feina de manteniment era obligada.
T'he de felicitar per el teu blog que el considero de capçalera per els amants de la navegació tradicional.
Com a reflexió, potser seria recomenable un espai digital on cada organització pugui proposar les seves activitats de marina tradicional per a la temporada vinent, i on els que asistim puguem valorar i opinar sobre
l'organització i les dates previstes.
Tot i que, la que sempre mana es la mar.
Ens veurem a la trobada de Calella de Palafrugell.
Una abraçada.
Lluís Estefanell

Capitán Valdés ha dit...

Hola, Joan.

Com saps, sóc força nou en aquest món i només tinc la Trobada de Calella de l’any passat per comparar, però he de dir que dissabte, a Palamós, vaig acabar amb una sensació una mica agredolça.

Era la primera sortida de la temporada i la meteo va acompanyar, així que vam estar velejant matí i tarda, en una sessió doble molt gratificant. La companyia d’altres barques i dels vaixells més grans va ser un al•licient important.

Fins aquí la part dolça. En l’altre plat de la balança, vaig trobar a faltar una mica més de “carinyo” en l’organització. D’entrada, la inscripció que vaig fer a través del web Terra de Mar no va servir de res, i a l’stand oficial ningú sabia de que li parlava. La reunió de patrons anunciada al programa, pràcticament inexistent, va anar seguida d’una desfilada, que va ser, siguent benèvol, “molt informal”.

El pitjor de tot, però, va ser que no hi havia res previst per tal de que els participants tinguessim un espai real de trobada, on poder fer pinya, conèixer-nos, xerrar, discutir, arreglar el món…. No fan falta grans coses, només detallets. Per exemple, en lloc de convidar a un cafetó i un croissant a cada patró quan acabava de fer la inscripció, hauria esta millor dir-li “mira, a les 11 torna per aquí que hi haurà cafè per tots”. Amb això, aquell esmorzar que cada patró va fer sol, l’hauria fet emmig dels altres patrons.

Entenc que la Trobada era una part més del Terra de Mar, i no pas el més popular i atractiu pel públic, però en alguns moments la sensació d’abandó era força intensa.

Disculpa el "totxo" i a veure si ens veiem a Calella.

Joan Sol ha dit...

Hola, Miquel.

Ja em perdonaràs, però no sé si t’acabo d’entendre...
És a dir, entenc que puguis estar molest per les condicions amb què el “Cyrano” va participar al “Palamós Terra de Mar”. Segur que per les empreses que viviu de l’explotació comercial d’un vaixell, sobretot de les dimensions i la tripulació del “Cyrano”, assistir a un d’aquests festivals representa un esforç econòmic i em sembla lògic que cobreu, com a mínim per cobrir les despeses. Com també em sembla lògic que si teniu una sortida contractada aquell dia, no deixeu de fer-la per assistir a una trobada de franc. No es tracta de perdre diners. El que em sorprèn és que no us deixessin cobrar als vostres clients. De fet, hi ha fires i mercats del mar en què els ajuntament contracten vaixells tradicionals per treure el públic a navegar, en aquest cas, gratis. Vull dir que això és una cosa que es fa habitualment.

També entenc que tirar endavant un projecte empresarial com el del “Cyrano” representa un gran esforç econòmic i moltes hores de feina; però no deixa de ser un negoci privat com molts altres, la viabilitat del qual està subjecta a les lleis del mercat. Un mercat, el aquest cas, el del charter nàutic, que segurament ofereix més possibilitats de negoci en altres països amb més tradició marinera i, fins i tot, en altres zones d’Espanya, com les Balears. Pel que fa a ajudes i subvencions, ignoro si, en altres països, negocis com el vostre reben ajudes, que ja podria ser. Però el que és segur és que aquí ho teniu molt cru. A Galícia, els armadors del vapor “Hidria Segundo”, que han invertit tot el seu patrimoni el restaurar-lo, l’han posat a la venda cansats que ni tan sols els facilitin les condicions mínimes per treballar, com ara un lloc per amarrar on puguin embarcar passatge. Entenc que, al costat d’això, el fet que una associació no lucrativa rebi una subvenció per recuperar un vaixell, pot resultar un greuge comparatiu. Però també s’ha d’entendre que no es tracta d’un negoci i que, gràcies a la feina no remunerada d’aquesta gent, es recupera un patrimoni que d’una altra manera desapareixeria. Precisament per això, perquè vosaltres no rebeu cap ajuda, crec que teniu tot el dret a cobrar per les activitats que feu; al menys, com a mínim, per cobrir les despeses.

El que no acabo d’entendre és quan dius que ja estàs fart que se’t posi al costat d’aquells que “ja eren prous” i demanes que no et fiquin “en el mateix cove”. Suposo que et refereixes al cove de les embarcacions tradicionals. Bé, és evident que una empresa privada és diferent d’una associació no lucrativa, i que el model de gestió del “Cyrano” és diferent del model del “Santa Tecla” i del “Far Barcelona”, com també ho són les característiques dels vaixells. Personalment no veig per què no poden conviure; però crec que sou vosaltres qui heu de decidir a quin lloc voleu estar.

Miquel, soc conscient que el tema és llarg i complex, i en podem continuar parlant aquí o allà on vulguis, si et bé de gust.

Ànims i gràcies per la visita.

Joan Sol ha dit...

Hola, Toni.

Efectivament, de coses a millorar n’hi ha moltes, i de feina a fer, també. Però caldria que tothom s’arremangués una mica, perquè són poques les persones que estiren del carro i, al final, s’acaben cremant.

Gràcies per la visita i fins a la propera.

----------

Hola, Lluís.

No t’has de disculpar de res, només faltaria! Efectivament, ha estat un hivern llarg i plujós, i havíeu d’aprofitar els dies per posar a punt “Sa Xicota”, perquè ara les trobades comencen a venir una darrera l’altra.

Sobre això d’un espai digital que concentri la informació de totes les activitats que es fan, t’he de dir que existeix el blog de la FCCPMF. Segurament no és la millor eina per fer això, però el problema és trobar un administrador que se’n vulgui ocupar i mantenir-la al dia.

Celebro que t’agradi el blog i agraeixo la teva aportació. No sé si aquest any podré venir a Calella, però ho intentaré.

Una abraçada!

-----------

Ei, Xavier!

És veritat que a Palamós la cosa va quedar molt dispersa, fins i tot a l’aigua, ja que cada vaixell navegava pel seu compte, sense un recorregut establert que permetés mantenir la flota agrupada. Els vaixells grans, per exemple, pràcticament ni els vam veure; només a la sortida i a la tornada a port. I és una llàstima perquè el que és bonic de les trobades és navegar tots junts. Però suposo que “Palamós Terra de Mar” no és una trobada “clàssica”, com la de Calella, Cadaqués, etc., que són les que tots coneixem, i hi trobem a faltar aquells actes i punts de reunió que permeten parlar amb els companys, esmorzar i dinar plegats, etc.; és a dir, tots aquells elements que permeten això, la trobada. Però crec que aquest caliu només el poden proporcionar les associacions locals.

Gràcies pel “totxo” i, com ja li he dit al Lluís, no sé si podré anar a Calella, però faré el possible.

A reveure.

escenavegant ha dit...

D’entrada felicitats. Felicitats perquè amb aquesta entrada has aconseguit allò que des de Federació i des d’algunes entitats cerquem de fa temps: enraonar. Enraonar (parlar conforme a la raó) clar i sense embuts.
És cert que no està tot dit i fa mal escoltar opinions com la d’en Xavi del Capitan Valdés que en poques línies expressa el sentiment que produí la festa de Palamós als armadors participants. Com saps la nostra entitat - La Mar d’Amics- havia proposat una sèrie d’activitats que foren rebutjades per l’organització. Entre aquestes hi havia aquest punt de trobada, de reunió, de conversa informal, copiat però interessant, que era la “taverna marinera”. Fou rebutjat perquè, literalment, l’organització es sentia amb el deure de no crear un greuge comparatiu (llegeix competència)amb el Petit Bar (establiment comercial prop del Museu) que aportava una petita ajuda econòmica. Com si a Palamós no hi hagués establiments dels productes que venien els artesans! Evidentment fou una excusa, com totes i cadascuna de les que ens aportaren per no permetre’ns de fer res més que atansar-nos amb les nostres barques a una “teòrica” i trista IX Trobada d’Embarcacions Tradicionals.
Per participar en la festa hi hagué persones que feren veritables esforços. L’armador i joves tripulants de la petita barca “La Pollosa” navegaren des de Sant Feliu de Guíxols amb el seu arcaic “Campeón” més de dues hores en cada sentit. De Palamós no s’emportaren ni un mal copet a l’esquena. Amb actituds com aquesta és molt difícil de sumar i semblen del tot encaminades a deixar morir aquest món de les petites barques, tant important en qualsevol event nàutic europeu. Caldria, potser, que els responsables i organitzadors d’aquesta mena de festes, participessin més sovint en trobades d’aquí i de més enllà per “entendre” aquest món i com funcionen les coses.
Pel què fa a la discriminació de La Mar d’Amics per part del Museu de la Pesca i l’ajuntament et puc fer arribar una nova guinda. A més de presidir LMA sóc soci dels Amics del Museu -digues-li militància -, i ahir vaig rebre una comunicació del secretari de la segona convidant-me a un sopar organitzat pel Museu de la Pesca a bord del Santa Eulàlia, amb motiu de la seva visita al Port de Palamós (de nou), per celebrar el 20è Aniversari de Thalassa el proper dia 12. Evidentment em va sorprendre, més quan fa setmanes en Pep-Anton Trepat em trucava per preguntar si el mateix dia 12 els acompanyaríem amb les nostres barques fins a la platja Castell. És a dir, només interessem per qüestions d’imatge. Per la foto! Ah! Hores d’ara encara no ha arribat cap comunicació a la nostra entitat per informar-nos d’aquest sopar commemoratiu. Senzillament ens “ninguniejen”!
Sé que hi ha veus que no estan del tot d’acord i que pensen que seria pitjor, però cada cop tinc més clar que cal emprendre accions clares per reivindicar la nostra situació. En la darrera reunió de la Federació sorgí la idea de les pancartes, que com saps recolzo, però aquesta ha de ser una acció unitària, hi ha de participar tothom. D’altra forma només s’aconseguirà que ens dividim encara més.

Anònim ha dit...

Bon dia Joan,
Com que la cosa va de trobades i per llevar ferro a la qüestió, he pensat que estaria bé que veiessiu algunes de les imatges que va enregistrar el nostre amic Pep a la darrera Trobada de barques d'Alcúdia.
Tot el que es diu a l'entrada del blog em sona, les banderies i les disputes tot i que no ens agradin formen part també del nostre patrimoni mediterrani...
També m'ha fet molta gràcia la banalització que se'n fa de les fires. M'ha fet riure això de la facilitat de canviar-se la indumentaria de serf de la gleba per una de jersei de ratlles...

Enhorabona pel teu blog!

Joan


http://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=ddr.arquitectes&target=ALBUM&id=5473866126787667265&authkey=Gv1sRgCP22zuDaxojUHw&feat=email

will ha dit...

beautiful sailing ships!!! thank you.

Joan Sol ha dit...

Hola de nou, Escenavegant.

Poca cosa més puc afegir al teu comentari, que agraeixo per la seva sinceritat.

Però... i ara què? Confesso que més d’una vegada i de dues he estat temptat de donar-me de baixa de tot el que representi feina i obligacions en aquest camp i dedicar-me només a navegar. Però, malgrat el desànim que m’envaeix de tant en tant, sempre trobo algun incentiu per continuar vinculat amb tot aquest món i col•laborar-hi d’alguna manera. Per tant, soc partidari d’agafar-nos a tot allò de bo que té aquest món, prendre com a punt de partida tot allò que ens uneix a tots els que hi estem ficats, i mirar de construir alguna cosa partir d’aquí. És a dir que... endavant les atxes!

-----------

Hola, Joan!

Suposo que tens raó, tot això forma part del nostre caràcter mediterrani i, com tu dius, del nostre patrimoni.

Gràcies per les fotos i per la visita!

-----------

Hi, Will!

Thank you again for your visit. But, where are you from? Are you seafarer?

Best wishes!

escenavegant ha dit...

Bé Joan, crec que podríem seguir-ne parlant molt de temps. Però també crec que ho hauríem de fer a bord d'una barca - la que sigui -, envoltats del tot o en part per un horitzó blau, en bona companyia, una ampolla de vi o unes cerveses, quelcom de sòlid i un ventet fresc sobre un mar ben pla.
Salut!