20.8.10

La trobada que em va canviar la vida

S’han acabat les vacances! Com sempre, s’han fet curtes; però han estat ben aprofitades des del punt de vista marítim, com ja us explicaré en properes entrades. Només un petit avanç: visita al Mystic Seaport. The Museum of America and the Sea. Wow! Encara em tremolen les cames de l’emoció!

Programa amb una esplèndida foto de Joan Vehí.

Bé, i per reprendre l’activitat bloguera em ve de gust parlar de la XXIII Trobada de barques de vela llatina de Cadaqués, que es fa aquest dissabte. La trobada de Cadaqués és molt especial per mi, perquè va ser la meva porta d’entrada a tot aquest món de les embarcacions tradicionals i cada any l’espero amb molta il•lusió. I aquest any encara més, sobretot després que els Amics de la Vela Llatina de Cadaqués em fessin l’honor de demanar-me un escrit per al programa, detall que els agraeixo de tot cor. En aquest text, que reprodueixo a continuació, intento explicar què representa per mi la trobada de Cadaqués.

La trobada que em va canviar la vida

La Trobada de Vela Llatina de Cadaqués va ser la primera trobada que vaig veure. No en recordo l’any ni l’edició, però deuria ser a mitjan anys noranta. En aquella època no tenia cap vinculació amb el món de les embarcacions tradicionals; de fet, ni sabia que existís a casa nostra. Tot i que vaig començar a navegar des de petit en una escola de marineria a l’antiga, m’havia distanciat del món de la nàutica, majoritàriament esportiva, perquè no hi acabava de trobar el meu lloc. Fins que un dissabte de setembre –llavors la trobada coincidia amb la festa major- vaig pujar a Cadaqués i la meva vida com a navegant va canviar.

Trobada de Cadaqués 2009.

L’espectacle de la badia de Cadaqués plena de veles llatines em va deixar completament enlluernat. Però, per damunt de tot, aquella trobada em va connectar amb els meus orígens com a navegant: els vaixells de fusta, la navegació tradicional, la vela antiga, les tradicions marineres... I em va obrir les portes a la cultura marítima catalana i mediterrània –que llavors coneixia molt per sobre-, omplint de contingut i de sentit una vivència de la mar que, en el meu cas, va molt més enllà d’una simple afició. A partir d’aquella trobada vaig descobrir el camí que em permetria tornar al mar i relacionar-m’hi de la manera que sempre m’havia agradat. Vaig començar a navegar en vela llatina –el “Sant Isidre” va ser el meu vaixell escola-, a anar a les trobades i a amarar-me dels coneixements i l’experiència de tots aquells que fa molts anys que s’hi dediquen i de qui en pogués aprendre alguna cosa. I em vaig fixar l’objectiu d’arribar a tenir, algun dia, la meva pròpia embarcació de vela llatina.

Des d’aquella primera trobada de Cadaqués a la qual hi vaig assistir com un espectador més, me n’he perdut molt poques. De seguida hi vaig poder prendre part a bord d’alguna embarcació i viure la trobada des de fins. Fins i tot, en les edicions de 2006 i 2009, hi vaig participar amb el meu bot, el “Corb Marí”. Ha estat un camí ple d’emocions i de satisfaccions, que m’ha permès estrènyer els lligams amb aquest poble que estimo i redefinir la meva relació amb el mar, que és un dels puntals de la meva vida. És per tot plegat que, a la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués, li tinc un afecte molt especial.

Enguany celebrem l’edició vint-i-tres d’aquesta trobada, la més antiga de Catalunya amb continuïtat; un fet que, per si sol, ja honora els Amics de la Vela Llatina de Cadaqués, que és l’associació que l’organitza. Vint-i-tres anys fent divulgació del nostre patrimoni marítim flotant; un patrimoni que es vol mostrar viu i actiu, però que encara està molt lluny de tenir la presència i la consideració social que té en altres països. En aquest sentit, la trobada de Cadaqués constitueix un dels millors aparadors d’aquest patrimoni, i els seus organitzadors treballen any rere any per a què ho sigui. Aquesta és una tasca que mereix tot el suport, tant de la gent que estem ficats en aquest moviment, com de les institucions locals i de l’Administració, que sovint no són tot el sensibles que haurien de ser. Vint-i-tres anys són molts anys; però, encara que no ho sembli, el camí és llarg i queda molta feina per fer.

Bona trobada a tothom!

La dorna Tamariua a la badia de Cadaqués.

No sé quantes barques hi participaran aquest any, perquè això no sé sap fins l’últim moment, depenent del temps que faci. En principi hi haurà una dorna gallega, la Tamariua, d’en Suso Cadaveira, el company bloguer de Lajareu por Barlovento, que estiueja a Port de la Selva, i que ja va participar l’any passat. I segur que en algun moment de la trobada recordarem el nostre amic Ben Crawshaw, autor del blog The Invisible Workshop, que l’any passat hi va prendre part com a tripulant del Corb Marí. En aquests moments en Ben s’enfronta a un "pop gegant" –com li diu ell-, que el té lligat a un llit d’hospital. Però, com ens explicava dies enrere des del seu blog, en Ben va tornar al mar, va sortir a remar amb el seu estimat Onawind Blue, i va tornar a terra ple d’energia per continuar lluitant. 

Un servidor amb en Ben i en Suso, el millor record de la trobada de l'any passat. 
(Foto: Vicente Garcia-Delgado)

Després de la navegada de Cadaqués de l’any passat, ens van fer aquesta foto a tots tres, a bord del Sant Isidre, i vam sortir a fer un tomb amb la dorna i a gaudir d’una deliciosa tarda al mar. Esperem que ben aviat ens puguem fer una foto semblant en alguna de les moltes trobades que encara hem de compartir.


3 comentaris:

Mª Mercè ha dit...

M'ha agradat el text que "et va canviar la vida"

I ja veuràs com podreu repetir aquesta i moltes fotos més amb en Ben. Té molt coratge!

Una abraçada i benvingut a terres maresmenques!

Amadeu ha dit...

Estimat Joan, companys: he de confessar i confesse públicament que jo vaig assistir a la meua primera trobada de vela llatina a Cadaqués. Va ser la de l'any 2000, acabava de conéixer a Quico i Joana Despuig que fóren els nostres amfitrions i vam quedar flipats per l'acollida i l'ambient...
Per a nosaltres, que allà al nostre pobret País Valencià només ens quedaven quatre llautets a mototr i amb prou feines, veure un estol de barques de totes les eslores a vela va ser com el paradís a la terra.
Mai oblidaré aquella primera trobada a Cadaqués i l'acollida tan càlida que ens van oferir Joana i Quico.

Moltes gràcies.

Amadeu.

Joan Sol ha dit...

Hola, Mercè.

Bones notícies: ahir vaig parlar amb en Ben i està molt millor. Espero que aviat puguem tornar a navegant junts.

A reveure!

------------

Amadeu,

Cadaqués i uns bons amfitrions, com en Quico i la Joana, són la millor de les entrades a tot aquest món de la vela llatina i de les trobades. Jo també tinc un fantàstic record de la trobada de Xàbia, amb el “Sant Isidre”, que no sé si va ser la primera o la segona que fèieu. Però sí que recordo que ens vau atendre estupendament i que allà vaig conèixer algunes persones amb les quals hem fet camí junts dins de tot aquest moviment de les embarcacions tradicionals.

A veure si podem tornar a coincidir en alguna d’aquestes trobades inoblidables.

Gràcies per la visita!