9.12.07

Capitans intrèpids

En els comentaris sobre l’entrada anterior dedicada a la pesca del bacallà a Terranova, publicats en aquest i altres blocs, s’ha fet referència a la pel·lícula “Capitanes intrépidos”. Aquesta és, sens dubte, una de les millors aproximacions cinematogràfiques a aquest tema, a banda dels documentals, i una de les pel·lícules de temàtica marinera més estimades tant pels crítics com pels espectadors, siguin o no aficionats al mar.

“Capitanes intrépidos” és, doncs, una magnífica pel·lícula amb mèrits suficients per encapçalar el ranking dels millors films de tema marítim. A banda de la història que explica, des del punt de vista nàutic és una pel·lícula versemblant, molt ben ambientada i, pel que recordo, amb un vocabulari acurat i precís; vull dir que no es diuen expressions del tipus “¡Izad el barlovento de sotavento!”, que solen ser bastant habituals. Cal destacar les seqüències de la regata de les goletes de tornada a casa amb les bodegues plenes: són d’antologia! No sé com es van rodar ni quins vaixells hi van participar. Només he trobat que la pel·lícula es va rodar a l’hivern davant de les costes de Califòrnia i que es va utilitzar un vaixell de pesca autèntic i d’altres per a aparèixer de fons i donar més autenticitat. Quan no rodaven, Spencer Tracy s’entrenava al timó, cosa que –segons diuen- no feia gaire feliç el vertader capità del veler. Si teniu més informació sobre el rodatge de “Capitanes intrépidos”, esteu convidats a compartir-la a través dels comentaris.

Aquest és el tràiler original de “Capitanes intrépidos”, estrenada a Espanya el 1940:



En una llista de les millors pel·lícules de tema marítim, jo hi inclouria “Rebelión a bordo”, però la de 1935. Per dues raons: Charles Laughton en el paper de capità William Bligh està impagable; al menys, a mi m’agrada molt més que el Bligh que fa Trevor Howard a la versió de 1962. L’altra raó es diu Clark Gable, en el paper de Fletcher Christian, el mateix personatge que interpreta Marlon Brando en la versió del 62 (Brando sempre m’ha carregat força, ho confesso). N’hi ha una altra versió, “Motín a bordo”, rodada el 1984, amb Anthony Hopkins (Bligh) i Mel Gibson (Christian), però aquesta no l’he vist.

Totes tres versions parteixen d’uns fets reals: el motí que va tenir lloc a bord del vaixell de l’armada anglesa
“Bounty”, el 1789. Aquests fets van ser novel·lats per Charles Nordhoff i James N. Hall, que van participar també en l’escriptura del guió de la versió del 1935, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula. El llibre de Nordhoff i Hall és també una magnífica novel·la d’aventures marítimes, especialment, la part titulada “Homes contra el mar”. Narra una de les grans gestes nàutiques de la història, viscuda pel capità Bligh i 18 mariners lleials, que van ser abandonats al mig de l’oceà en un bot equipat només amb una vela, un sextant i un rellotge. Bligh va portar el bot fins a l’illa de Timor, després de navegar 5.800 milles durant 41 dies, i només va perdre un tripulant. Seria un home cruel i despòtic, però per força havia de ser un excel·lent navegant.

El capità William Bligh interpretat pel gran Charles Laughton

En la meva llista particular de pel·lícules de tema marítim també hi tinc un film modern: “Master and Commander. Al otro lado del mundo”. He de dir que em feia molta por aquesta pel·lícula, perquè soc un fan incondicional de Patrick O’Brian i de la sèrie Aubrey-Maturin, que donaria per un bloc sencer. Doncs bé, trobo que la pel·lícula només és un petit tast de les obres d’O’Brian, un menú degustació. Està bé, té molt bon gust, passes una bona estona, però... li falta alguna cosa per acabar de ser una peli rodona. Per mi el problema és el personatge de Stephen Maturin, que en les novel·les té molts més matisos que en el film. La seva faceta d’espia al servei d’Anglaterra, que aporta totes les trames d’intriga a les novel·les, no està desenvolupada a la pel·lícula. A més, el Maturin de les novel·les és un personatge més aviat lleig i gras; molt intel·ligent, això sí, però desastrat i maldestre, i un negat en qüestions de mar. A mi no lliga gens el Maturin de les novel·les amb el personatge que compon l’actor Paul Bettany. En canvi, crec que Russell Crowe és perfecte pel paper del capità Jack Aubrey. I pel que fa a les qüestions nàutiques, crec que les batalles navals són el millor de la pel·lícula. El so de les bales de canó i les estelles volant pels aires donen una idea de l’infern que havia de ser una d’aquelles batalles navals.

Recordem unes quantes imatges de "Master and Commander":


En els comentaris, heu citat també “El mundo en sus manos” (1952), que està considerada una de les millors pel·lícules d’aventures de la historia del cinema. Diria que l’he vist, perquè és la típica pel·lícula que passaven al cinema del col·legi dels “hermanos” de La Salle, i els dissabte per televisió a “Sesión de tarde”, però no la recordo.

Quines són les teves pel·lícules preferides de tema marítim? Què és el que més t’agrada de cadascuna? S’accepten comentaris.

16 comentaris:

LUIS MIGUEL CORREIA ha dit...

Olá,

Vim fazer uma visita e gostei. Saudações marinheiras de Lisboa..

Unknown ha dit...

Hola, Luis Miguel, y bienvenido al blog. He visto que tu colaboras en tantos y tan interesantes que voy a tardar un poco en visitarlos todos. Pero lo haré con mucho gusto. Espero verte a menudo por aquí y disfrutar de tus comentarios.

Anònim ha dit...

Estimado Joan, gracias por haber elegido la película Capitanes intrépidos, dirigida por Victor Fleming el año 1937, para tu comentario referido a las películas de tema marítimo.

Para mi es una película con un encanto muy especial, y que me sigue emocionando cada vez que la veo.

Rudyard Kipling, autor de la novela en la que se basa el guión de la película, nos cuenta en su libro de memorias (Algo sobre mi mismo) como, estando en Vermont, conoció al doctor Conland y como:

"Una o dos veces fuimos a Gloucester (Massachusetts), durante el verano, y asistí al funeral que se dedica anualmente a la memoria de los marineros ahogados o desaparecidos, pertenecientes a la flota de goletas que se dedican a la pesca del bacalao. Gloucester era entonces la capital de esa industria.

Ahora bien: nuestro Dr. Conland había servido, durante su juventud, en aquella flota. Llevado de una cosa a otra, como suele ocurrir en este mundo, me embarqué en un libro titulado Capitanes intrépidos. Mi contribución consistió en escribirlo, pero él me facilitó los detalles. Este libro nos llevó a la playa, a los muelles en forma de T del puerto de Boston y a las raras comidas en las posadas frecuentadas por marinos, donde él remozó su juventud con antiguos compañeros o sus familiares. Abordamos todas las embarcaciones que parecían poder sernos útiles para nuestro intento, y nos divertimos lo indecible. Conland cogió grandes bacalaos y los cuchillos adecuados con que los preparan para guardarlos en la bodega, y me hizo las necesarias demostraciones anatómicas y quirúrgicas para que yo no cometiese falta alguna al manejarlos en letra de molde. También desenterró viejas historias, así como la lista de las goletas desaparecidas que habían merecido su afecto, y yo me di un festín de detalles desenfrenadamente abundantes, no precisamente para su publicación, sino para mi simple alborozo(...)".

La banda sonora es del compositor alemán Franz Waxman (Könighütte, 1906-Los Ángeles,1967) que emigró en 1934 a Estados Unidos huyendo del nazismo; Manuel (Spencer Tracy) el entrañable marinero portugués de la goleta We´re Here, canta en la película una canción popular catalana "El Noi de la Mare" (¿un villancico? ¿una nana?).

El continuo aprendizaje de los errores que cometemos, el esfuerzo, la superación personal, la lealtad y la amistad son destacados en la película (y en el libro).

Victor Fleming dirigió también unos años antes, en 1934, La isla del tesoro, que es otra de mis películas marineras preferidas (¡y el libro!).

Anònim ha dit...

«Captains courageous» es va estrenar a Espanya, amb el nom de «Capitanes intrépidos», un 13 de desembre de 1940. Aviat tindrem un petit aniversari d'aquesta pel.lícula.

A Portugal la van batejar amb el nom de «Lobos do mar» i, curiosament, a Alemanya la coneixen amb el nom de «Manuel».

Jo el que en sé és que el rodatge es va fer a dos llocs dels Estats Units: Gloucester, Massachusetts i Monterey, a California. I un a Canadà: Port aux Basques, al Labrador. El que desconec és si a Labrador hi va anar tot l'equip o tan sols es van fer allà imatges generals dels vaixells de pesca.

Expliquen que a l'Spencer Tracy no li va fer gaire gràcia això de dur els cabells rinxolats. Sembla que la colla dels seus amics aviat el van començar a batejar amb el sobrenom de «Harpo», ja que la semblança de l'Spencer amb en Harpo dels germans Marx era bastant gran.

Seguint amb el nostre "Manuel", pescador portugués, quan ell va anar a recollir l'estatueta de l'Óscar al millor actor, pel seu brillant paper en aquesta pel.lícula, es va adonar que la inscripció deia «Dick Tracy». Ja us podeu imaginar la vergonya de la prestigiosa Acadèmia de Hollywood quan es va adonar de l'error.

Una cosa que ja no sé si l'he somiat o l'he vist de veritat a la pel.lícula, és una escena on al «pescadito» se li enganxa la línia de pesca amb el cadàver d'un pescador. Resulta que poc abans d'aquesta pesquera, ell havia rebut o li havien regalat el ganivet d'aquell pescador negat dies abans. L'explicació que en donen és que el mariner retornava del fons de les aigües a demanar el que era seu. El mort li reclamava el ganivet al noi.

És una escena que recordo haver-la vist de petit —i parlo de fa una colla d'anys—, però que mai més l'he tornat a veure a les moltes reposicions de la pel.lícula. Fins i tot tinc el DVD i tampoc hi surt. El que sí he vist és que la durada de «Capitanes Intrépidos» no sempre és la mateixa, i això em fa pensar que potser es va eliminar posteriorment l'escena. Val a dir que al llibre original de Rudyard Kipling sí que hi és.

pasmao ha dit...

A mi me gusta más CATETO A BABOR.

Unknown ha dit...

Hola, Haddock!
Muy interesante la referencia al libro de memorias de Kipling. Teniendo en cuenta sus obras, me imagino que deben ser muy jugosas.
Realmente debió impresionarle el funeral en memoria de los marineros ahogados y desaparecidos, porque esa ceremonia ocupa las últimas páginas del libro y está descrita con mucho detalle: los gritos y sollozos de las viudas a medida que van nombrando a los marineros muertos...
En cuanto a la música, efectivamente, "El noi de la mare" es un villancico catalán. Lo que no recuerdo es que Manuel lo cante en la película. Sólo me acuerdo de la canción del "pescadito". Te paso un enlace con la melodía de "El noi de la mare" pera ver si consigues ubicarla: http://www.xtec.es/recursos/musica/
crestoma/midi/234.mid
"La isla del tesoro" es otra película de tema marítimo imprescindible, y el libro es, para mi, una de las mejores novelas de aventuras de totos los tiempos. Mi padre me contaba esa historia de pequeño y me cantaba aquello de... "y una botella de ron!". En mis juegos infantiles junto al mar fui muchas veces Jim Hawkins, y estoy convencido de que esa historia de piratas contada por mi padre sembró la semilla de mi afición al mar. Debo tener dos o tres ediciones de la novela, una ilustrada, muy bonita. Además, escribí el guión adaptado para un episodio de "Las Tres Mellizas". Es decir, que le tengo a esa novela de aventuras un cariño especial.
Stevenson se merece una entrada para él solo. Y ya que hablamos de él, te recomiendo el libro "La otra isla" (Lumen), de Alex Capus.
El autor desarrolla la teoría de que "La isla del tesoro" no es fruto de la imaginación, como decía su autor siempre que la prensa se lo preguntaba. Capus sostiene que en la mente de Stevenson existía el propósito de encontrar el tesoro de la iglesia de Lima, que los españoles habían confiado en 1821 al capitán Thompson para que lo embarcara en el "Mary Dear" y lo salvara de las tropas insurgentes. Pero del tesoro nunca más se supo. Muchos aventureros se dedicaron a buscarlo en la isla del Coco, a unas millas de Costa Rica, donde Thompson confesó haber escondido el botín. Sesenta años después Stevenson publicó su novela más famosa y en 1889 hizo un viaje con su família por los mares del Sur y se instaló en Samoa, donde compró una propiedad y vivió con un cierto lujo. Pero, hete aquí que cerca de Samoa hay otra isla que en los mapas antiguos recibía el nombre de isla del Coco... ¿Encontró Stevenson la verdadera isla del tesoro y el cofre del capitán Flint?
De todas las versiones que se han hecho de "la isla del tesoro" me quedo con la de 1934, también de Victor Fleming.

Unknown ha dit...

Josep-Anton:
No recordo la seqüència del ganivet. És un bon motiu per tornar a veure la pel·lícula y, de passada, comprovar si el Manuel canta "El noi de la mare", tal com diu en Haddock. Ho he llegit en alguna crítica, però no em sona. Ara fa molt de temps que no la veig.
Gràcies pels comentaris sobre el rodatge.

Unknown ha dit...

Hola, Pasmao, y bienvenido al blog.
Vi "Cateto a babor" de chaval y me hizo reír. Me acuerdo del trompazo que se pega el bueno de Cañete cuando, tras conseguir hacer aterrizar el helicópetero, salta todo contento del aparato y se olvida de poner la escalerilla.
Por esas fechas, me carteaba yo con una niña del Ferrol, que había conocido a través de la sección de correo juvenil de no sé que tebeo (entonces no existía el Messenger). La niña -Yolanda se llamaba- tenía un hermano que hacía la mili en el "Dédalo", el porta-helicópteros que aparece en la película. Y me mandó una foto aérea del insigne buque que todavía conservo. Ya ves la de recuerdos que me trae tu "Cateto a babor".
La película se estrenó en 1970 y es una versión de un film anterior, "Recluta con niño", de 1955, protagonizada por José Luis Ozores, uno de los grandes del cine español. Curiosamente las dos pelis están escritas por los mismos guionistas, Vicente Escrivá y Vicente Coello, precursores del reciclaje.
Cuando vi "Cateto a babor" aún no sabía que era el "landismo", ni Alfredo Landa había podido demostrar lo buen actor que es. A ese tipo de películas las llamaban "españoladas", muchas de ellas protagonizadas por el típico cazurro o cateto con boina. Landa, en un momento de la película, se preguntaba al ver el mar: "¿de dónde habrán sacado tanta agua?" Me parece que, a juzgar por lo de espaldas al mar que aún se vive en este país, esa pregunta todavía hay muchos que se la hacen.

Anònim ha dit...

Buenos días Joan, efectivamente Rudyard Kipling debió quedar muy impresionado por el funeral anual de los marineros (de la flota de goletas de la pesca del bacalao) ahogados o desaparecidos que recuerda en sus memorias, y que recrea en una parte de su novela Capitanes intrépidos.

Hace unos días le he regalado a nuestra Amiga Atlántica la película Capitanes intrépidos, de Victor Fleming; cuando la vea estaré atento a la banda sonora y después de escuchar (en el enlace que amablemente me has indicado) el villancico El Noi de la Mae, comprobaré si mi recuerdo era acertado o erróneo.

Como a ti, me encanta el libro "La isla del tesoro", que periodicamente releo, disfrutando siempre con esas relecturas.

Después de conocer tus comentarios, y siguiendo tu recomendación, estas navidades leeré el libro de Alex Capus "La otra isla".

Gracias.
Salud.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

donades les meves limitacions marineres em situo entre el "cateto" que proposa el PASMAO i el charles laughton clàssic davant l'infinit oceà... per cert, esteu a les amèriques com Colom i Vespuccio???? ja hi sou a NYC????

Unknown ha dit...

Ei, Angel! Efectivament, estem a les Ameriques i t'escric des de l'hotel. Aixo de NYC es com a les pelis pero en supergran i, sobretot, en superalt. Ahir vam veure a la Jennifer Gardner, la prota de la serie Alias, a la Lauren Bacall i a l'Steve Martin a la sortida d'un teatre. Ja t'ho explicare a la tornada.

pasmao ha dit...

Tati. Tu única relación con el agua son las películas de Esther Williams.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

quina enveja! espero que vingue carregats d'informes sobre NYC, i espero que ho pugui suportar, em moria de ganes per ser el polizón que s'amagava a l'interior de la vostra maleta...en tot cas, quan torneu als States, que sigui en llarg viatge per mar i, com a les pelis, quan obriu l'equipatge em tindreu en el vostre camarot.

Ens veiem per cap d'any...a veure si som capaços de fer bona festa!

penyabogarde ha dit...

NOSALTRES NOMÉS PASSEM EL "XARC" PER FER GIRES ORGANITZADES PER LAPORTA, EN TOT CAS, QUAN TORNIS, POTS SABER LA RELACIÓ ENTRE EL BACALLÀ (ESPÈCIE MARINA DEL TOT NECESSÀRIA) I EL FUTBOL...MOBY DICK, ANAVA DE BACALLÀ, NO PAS DE BAL·LENES...

joao madail veiga ha dit...

Um bom ano para vocês todo(a)s..
Que 2008 nos traga a todos bons ventos e melhores malagueiros.

Unknown ha dit...

Muchas gracias, Joao.
Que acabes de pasar unas buenas fiestas de Navidad y que en el 2008 los vientos te sean favorables.